Article 470) ABECEDARI POÈTIC - Progr. núm. 19 de la 3a temporada - 17-02-2019

ABECEDARI POÈTIC - CALAFELL RÀDIO

Selecció i veu: Maica Duaigües

Control tècnic i edicio: Eduard Habas

Programa núm. 19 - 3a temporada

17-02-2019

Escolta el programa:

https://enacast.com/calafellradio/#!/programs/saraudepoesia/calafellradio_podcast_16078

 Contingut: Poesia espiritual

Guillermina Motta

  Emily Dickinson

  Guillermina Motta

  Feliu Formosa

  Guy Béart

  Clementina Arderiu

  Joan Brossa

  Salvador Rueda

   

  Música: Les souliers - Guy Béart

Emily Dickinson

Feliu Formosa

Poema visual de Joan Brossa

Guy Bèart

Salvador Rueda

Clementina Arderiu

  

  

Article 314) EL LLIBRE DELS LLIBRES

, 

Li diuen El llibre dels llibres.

Un viatger català de principis de del segle XX, tornant d'Anglaterra, explicava que els anglesos, els diumenges, es quedaven a casa llegint la bíblia i emborratxant-se amb whisky.

No era estrany que combatessin les crues temperatures pròpies d'aquell país, en una època en que els sistemes de calefacció devien ser molt deficients, amb l'alcohol,  pel que fa a la lectura de la bíblia, és un costum tan arrelat a Anglaterra, que jo m'he trobat, en ple segle XXI, i en un modern hotel, amb una bíblia a la tauleta de nit. Cosa que em va encantar, i li vaig fer els honors, perquè cada nit, abans de dormir llegia uns versicles, i en anglès! (cal explicar que jo no sé més anglès que les quatre paraules que sap tothom).

Si volem tenir una biblioteca pròpia, la Bíblia no pot faltar en els nostres prestatge, ara bé, tenint en compte que una bona part de la gent ja no té biblioteca física, sinó, biblioteca virtual, caldrà que tinguem també molt presents les bíblies on line a les que podem tenir accés. 

Un exercici interessant, per a qui li agradi, es comparar les diferents edicions, que equival a diferents traduccions. Posem uns exemples de diferents traduccions d'un mateix paràgraf:

Al principio creó  Dios el cielo y la tierra. Ahora bien, la tierra era nada y vacío, y las tinieblas cubrían la superficie del océano, mientras el espíritu de Dios se cernía sobre la haz de las aguas.

Sagrada Bíblia, versión crítica sobre los textos hebreo y griego. Edición bendecida por su santidad J.B. Montini.  Madrid 1961.

Al principio creó Dios los cielos y la tierra. La tierra estaba desierta y vacía. Había tinieblas sobre la faz del abismo y el espíritu de Dios aleteaba sobre la superficie de las aguas.

La Bíblia, versión sobre los textos originales, con la colaboración de eminentes escrituristas. Barcelona 1975.

Dios, en el principio, creó los cielos y la tierra. La tierra era un caos total, las tinieblas cubrían el abismo, y el Espíritu de Dios iba y venía sobre la superficie de las aguas.

La Santa Biblia, Nueva Versión Internacional, 1999 - online

 Al principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’oceà, i l’Esperit de Déu  planava sobre les aigües. 

BCI - Biblia catalana, traducció interconfessional - Edició online

Al principi, Déu crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien l'oceà i l'esperit de Déu batia les ales sobre l'aigua.
La Bíblia de Montserrat. Versió dels textos originals i notes pels Monjos de Montserrat. Montserrat 1970.

Un altre tipus de publicació que és de la preferència d'alguns lectors, i, en tot cas, sempre té el seu interès pràctic, és l'antologia, és a dir, aplegar en un volum, sempre menys voluminós que la Biblia, aquells textos que tenen més predicament entre els lectors.

Tenim una d'aquestes antologies, amb aquest mateix títol: Textos BIBLICOS, Antología, publicada per Ediciones Orbis, Barcelona 1982, el més curiós és que indica com a referència:
Antigua versión de Casiodoro de Reina (1569)
Revisada por Cipriano de Valera (1602)
Otras revisiones: 1862, 1909 y 1960.
Pel que fa al paràgraf que nosaltres estem comparant, veiem que no hi falta en l'antologia, i s'expressa així:
En el principio creó Dios los cielos y la tierra. Y la tierra estaba desordenada y vacía, y las tinieblas estaban sobre la faz del abismo. Y el espíritu de Dios se movía sobre la faz de las aguas. 

Article 302) M'agrada el NADAL!

Imatge extreta del blog: 

http://ladimensiondelili.blogspot.com.es/

Aquesta bonica cançó M'agrada el Nadal, es la que dona títol al meu post d'avui, si no apareix el video, poseu la següent adreça en la barra de direccions:

https://www.youtube.com/watch?v=9eHgC_YFyWg

Durant aquests dies l'aniré nodrint d'imatges, paraules, o notícies del NADAL, què em voleu ajudar?

----------------------------------------

Júlia Costa ens felicita el Nadal amb aquest poema. Moltes gràcies Júlia, i molt bon Nadal per a tu també!

Recordeu que, si premeu ctrl  +, a l'hora, podreu eixamplar el text i les imatges.

------------------------------------------------------------

Al llarg d'un any, hem perdut éssers estimats. Aquest primer Nadal sense ells és el més dur, Antoni Freixes ha escrit un petit poema -no més d'una quarteta- en la qual ha volgut posar tota la fe i l'esperança, que tant necessitem; en un racó, en el cel -diu ell- on l'absent viu, i, des d'allí, aquest ésser absent, ens desitja el millor.
Penso que potser, aquest racó, també pot estar a dins dels nostres cors. Sigui com sigui, el poema, de l'Antoni, dins de la seva senzillesa, em sembla que ens duu uns missatges importants: Que ningú és mort del tot, mentre que el recordem, que la fe és un consol, i que el record dels que ens han estimat ens protegeix i ens esperona a ser millors. M'agrada també la paraula absent, que utilitza l'Antoni, i que podria ser, per un viatge, per exemple, si no fos perquè ens parla del cel, i això ens fa comprendre que es tracta d'una absència definitiva. Crec que és molt el que ens diu i ens suggereix, en aquests quatre versos:

Dalt del cel hi ha un racó
on l'absent canta el Nadal
i ens desitja el millor
si és que ho fem tot com cal.

                                                                 Antoni Freixes

------------------------------------------------------------

Jo també us vull felicitar el Nadal amb la meva nadala d'enguany:

ORACIÓ
Nadal 2015

M'agafo ben fort
al fil de la fe
que em ve dels ancestres.

I esguardo el miracle
d'aquest nou Nadal,
que torna com sempre,
malgrat injustícies
i malgrat les guerres.

Oh! Nin de l'Amor,
oh!, Déu de la vida,
perdona'ns a tots,
i que aquestes Festes
s'estengui la pau,
per tota la terra,
i que tots els homes
puguin ésser lliures.

                                       Maica Duaigües

nnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn

Ens ha arribat un correu de Laly Álvarez, que ens regala una traducció al castellà d'aquests dos últims poemes, i ens diu:

"A ver si he entendido bien estos dos últimos cristmas:

Me abrazo muy fuerte

Al hilo de la fe

Que me viene de los antepasados

Y observo el milagro

De esta nueva Navidad,

Que vuelve, como siempre,

A  pesar de las injusticias,

Y a pesar de las guerras.

Oh! Niño del Amor,

Oh! Dios de la Vida,

Perdónanos a todos,

Y que en estas Fiestas

Se extienda la paz

Por toda la tierra,

Y que todos los hombres

Puedan ser libres.

          

                   Maica Duaigües (traducción al castellano, de Laly Álvarez)

En lo alto del cielo hay un rincón

Donde el ausente canta a la Navidad

Y nos desea lo mejor

Si es que hicimos lo que debíamos.

                    Antoni Freixes (traducción al castellano, de Laly Álvarez)

Laly Álvarez, continua dient-nos:  Ambos son preciosos, y confirman los bonitos poemas que se pueden leer en este blog. Mil gracias. Yo, os correspondo con mi humilde poema:

Por muchos reveses que tenga la vida,

el árbol, el Niño, la alegría al juntarnos,

la vela encendida…

todo nos recuerda que existe el milagro

que nos hace hermanos.

                                      Laly Álvarez

Un fortísimo abrazo a todos los lectores, deseándoos de todo corazón lo mejor para el 2016. Dios nos regale sus bendiciones a todos.

Gracias Laly, en justa correspondencia, yo también he traducido tu entrañable poema al catalan, aquí lo tienes:

Per molts entrebancs que la vida tingui,

l'arbre, el Nin, l'alegria al juntar-nos,

una espelma encesa...

tot ens recorda que arriba un miracle

que ens fa ser germans.

                                        Laly Álvarez (traduccido al castellano por: Maica Duaigües)

nnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn

Un altre bon amic, Jaume de Bargas, ens envia la seva felicitació, molt esperançadora. Ens diu:

Quan s'obri la porta del nou any, desitjo que hi trobeu un munt de dies joiosos.

                                                  BON NADAL !!!

                                                                            Jaume de Bargas

Can Bofarull - Els Pallaresos (Alt Camp)

I, perquè no es falti res, ens envia fins i tot, la porta!, una porta imponent, i misteriosa, tot i que ell ens explica on la podem localitzar, i ens diu que és una antiga masia, avui visitable, que va ser reformada, a partir de 1914, per  l'arquitecte Jujol.

Una porta, qui sap si màgica!, una porta que ens caldrà obrir, si més no amb la fantasia, segurs de que a l'altra banda ens està esperant tot el que desitgem per el 2016.

Gràcies, Jaume, pels bons desitjos i per l'aportació artística i cultural!

nnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn

Una altra felicitació artística, és la que ens ve de l'ordinador de GUSTAVO VEGA, poeta visual, que ens regala uns bons desitjos sense caducitat:

I, ens l'acompanya amb aquests paraules:

FELIZ 2016!!!  y lo que reste de siglo,

                                                      Gustavo Vega

Gracias, Gustavo, y nosotros deseamos hacer este recorrido por los años venideros, siempre en la cercanía de tu agradable amistad. Muchos éxitos en 2016!

nnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn

Anna Maria Díaz, artista de la pintura i el disseny, ens envia igualment, una artística felicitació:

¡Felices Fiestas!   Bones Festes!  Jai Zoriontsuak! 

Article 208) ADÉU A SOR MARIA RASÚA

Avui hem donat el nostre adéu a Sor Maria Rasua, Filla de la Caritat. (Maria Freixes 30/07/1922 - 07/01/2015)

Maria era el seu nom veritable, Rasúa (el seu significat en malgaix, és: Bonica) li van afegir a Madagascar, on va passar molts anys d'auxiliar d'infermeria.

En arribar a l'edat de jubilació, va sol·licitar continuar allí, i així ho va fer, fins arribar-li la jubilació irrevocable, moment en que va tornar, definitivament, a Espanya, primer va ser destinada a la Pobla de Lillet, després, i ja fins el final de la seva vida, a una de les cases de les Filles de la caritat, a Barcelona.

És aquí on he tingut oportunitat de conèixer-la més a fons, parlar-hi, i escoltar les seves històries, que a ella li agradava de repetir.

Els desastres de la guerra la van colpir, i en aquells anys la seva decisió es va dibuixar clara i rotunda "jo seré monja" va dir, amb orgull, i encara nena; així va ser, i res no la va deturar mai.

Els ous ferrats del Príncep

Una de les coses que li agradava explicar a Sor Maria, era de quan va estar a un hospital de Madrid, d'auxiliar d'infermera. En aquell hospital va estar ingressat un familiar del llavors príncep Juan Carlos, sembla ser que el jove príncep va passar moltes hores al costat del seu familiar, fins que les monges de l'hospital es van preocupar, al veure que no demanava mai res per prendre ell,  i van enviar Sor Maria a preguntar-li si no voldria menjar alguna cosa. La resposta del príncep va ser "pues la verdad es que sí que tengo hambre", Sor Maria li va oferir de fer-li el que volgués, què li venia de gust?, i el príncep li va contestar "pues me comería... ¡un par de huevos fritos!", aquells ous ferrats, Sor Maria, no els va oblidar mai.

El Barça i el Madrid
Com que Sor Maria va passar molts anys a l'hospital de Madrid, i a més era una persona adaptable, no és estrany que, al cap de poc temps, ja havia simpatitzat amb l'equip de futbol que motivava a la major part dels madrilenys, de manera que, quan va tornar aquí, ja es considerava tan del Madrid, com del Barça, fins el punt que, segons ens explicava, a vegades, quan agafava l'autobús i hi havia una colla de xavals abillats amb motius del Barça, i fent gresca o dient alguna broma contra el Madrid, Sor Maria, quan anava a baixar a la seva parada, els hi deia ben alt "¡pues yo soy del Madrid!", i els nanos es quedaven amb la boca ben oberta.

El hermano de Juan
I és que, a Sor Maria, crec que li agradaven els reptes, ja que també ens havia explicat una tàctica seva que, afortunadament, sempre li va sortir bé, però que tenia el seu risc. A vegades, lamentablement, hi ha joves, diguem "gamberrets" per dir alguna cosa, que els agrada ficar-s'hi amb les persones, i no diguem si aquesta persona porta còfia i toques!, alguna vegada s'havia sentit amenaçada per un d'aquests grupets irrespectuosos, Sor Maria, mai no perdia els nervis, i, en contes de fugir, els deia "¡pero si yo te conozco,,,! tu eres el hermano de Juan...!, els nois s'atabalaven de seguida i es miraven entre ells, "no.. yo... no..." i ràpidament abandonaven el lloc, es de suposar que més d'un tindria un germà que es digués Juan!

Quan va quedar-se a la Casa de Barcelona, Sor Maria es va ocupar de primer del gran jardí, arreglant-ho, plantant, netejant...
També cuidava a les germanes més grans o invàlides, o s'estava a la porteria, o contestava el telèfon... i així van anar passant els anys, fins que va ser ella qui va necessitar les atencions de les altres germanes.

Allí he conegut persones entranyables, que mai no oblidaré, dones plenes d'Amor, d'entrega, de bondat, d'intel·ligència, de bellesa interna i externa, i em ve a la memòria aquell bellíssim poema de Machado, quan parla del tren:

EN TREN (fragment)
Antonio Machado

 ¡Frente a mí va una monjita
tan bonita!
Tiene esa expresión serena
que a la pena
da una esperanza infinita.
Y yo pienso: Tú eres buena;
porque diste tus amores
a Jesús; porque no quieres
ser madre de pecadores.
Mas tú eres
maternal,
bendita entre las mujeres,
madrecita virginal.
Algo en tu rostro es divino
bajo tus cofias de lino.
Tus mejillas
–esas rosas amarillas–
fueron rosadas, y, luego,
ardió en tus entrañas fuego;
y hoy, esposa de la Cruz,
ya eres luz, y sólo luz...
¡Todas las mujeres bellas
fueran, como tú, doncellas
en un convento a encerrarse!..

Amb el símbol de Sor Maria, que ha volat avui vers l'infinit, vull retre homenatge a totes les monges meravelloses que he conegut, des de la Madre Concepción, una mercedària que mai no oblidaré, fins a Sor Amparo, que ha tingut cura de Sor Maria fins l'últim moment, passant per totes les monges extraordinàries de diferents convents i monestirs, i, finalment,  les monges de les Filles de la Caritat, que he pogut conèixer aquests darrers anys. Mentre existeixin persones com elles, el món segueix tenint esperança.

Pel que fa a les històries que m'explicava Sor Maria, algunes d'elles les vaig posar en un poema:

AMIGA LLUNA (Relats de Sor Maria Rasúa)

La lluna era la meva amiga
quan feia guàrdies a l'hospital,
a les nits, allà... a Madagascar.

La veia immòbil i llunyana
aclarint les tenebres, allí dalt.
L'entreveia tremolosa i molt propera
reflectida entre l'aigua i el fang
dels bassals que es feien a terra.

La lluna semblava una llanterna;
ajudava a travessar la selva
homes, dones, criatures, 
que arrivaben de lluny,
desnodrits i malalts.

Que n'ests, de bonica, lluna! -jo li deia- 
il·lumina els boscos i la selva,
les clarianes, els rius, els senderols...
Guia'ls devers la nostra Casa,
que poguem donar-los aixopluc,
remeis per a la malura,
un poc d'aliment, i, si ells ho volen,
també els donarem una mica de fe.

Infermera lluna...! posa't la bata blanca
i acompanya'm a rebre
aquell malalt que vé!

                    Maica Duaigües

(Vull deixar constància, que, si bé jo ho vaig posar en forma de vers, les històries, les imatges, i les metàfores, són, totes, de Sor Maria.)

66666666666666666666666666666666666666666666666

Vitrall S.XX, Catedral de Lima

Santa Lluïsa de Marillac. fundadora
de la congregació de les
Filles de la Caritat

Article 202) BON NADAL 2014

Pessebre de la Plaça Sant Jaume -Barcelona 2014

POEMES AL NAS DE LA LLUNA

us diu:

BON NADAL!

Tota la junta de PNLL: Anna Maria Díaz, Monique Segrestan, Antoni Freixes, i Maica Duaigües, us desitgen que passeu unes bones festes de NADAL, i que 2015 sigui un any ple de justícia, de pau, i de poesia.

PESSEBRET

(Nadal 2014)

Aquest matí de Nadal

he fet un pessebre;

figures de massapà,

una ratlla com a riu,

i la sorra, amb pebre.

Com a fanalets, raïm,

i, enlloc d'encens, el perfum

de l'estimació que us tinc!

                                                                          Antoni Freixes

                                          NADAL 2014

Nadal que arribes

com una gran finestra

d'Amor que torna.

Embadalida admiro

aquells records de sucre.

                                                                Maica Duaigües

Article 197) TERCER DIUMENGE D'ADVENT

Dia de Festes a Calafell.

Al matí, novament s'ha fet el ple a l'Església de  la Santa Creu, de Calafell. Platja i poble s'han aplegat amb els nens, les famílies dels nens, i les catequistes -preciosa tasca aquesta de fer de catequista- una activitat que envejo, i que, algun dia, quan tingui temps, m'agradaria de fer. 

Al migdia, a la plaça, ballada de sardanes, conduïdes per aquesta parella esplèndida, que són la Maria Rosa i el Jaume, i els membres del seu grup de sardanes, i els veïns i veïnes, que es donen les mans i puntegen, al so de la cobla. I així, el dia, que havia començat gris i ennuvolat, semblava voler aclarir-se tot escoltant la tenora. Jo, que no tinc la facultat del ball -de cap ball-, m'ho miro des de l'interior de la cafeteria, davant d'un cafè i un tros de coca, ja llegint el diari, ja un llibre (sempre duc un llibre a sobre), i escrivint aquestes línies que després penjaré en el blog.

                                                                Al vespre, i novament a l'Església de la Santa Creu, hem pogut fruir del Concert de Nadal, pel COR ORFEÓ CALAFELLENC, i també del cor convidat: CORAL LAROC, de Vilafranca del Penedès. Primer, han interpretat nadales per separat, i, finalment, han cantat tots plegats. Hem vist incloses en el repertori del grup calafellenc, dues noves nadales de producció moderna: M'agrada el Nadal i És un desig, també ens hem vist agradablement sorpresos al convidar-nos a acompanyar-los en la tornada de la última nadala esmentada. Igualment, observem que, en algunes cançons s'ha adoptat el corrent, en l'una i l'altra  coral, d'incorporar moviment a la interpretació vocal, la qual cosa fa molt més agradable i viva la visió de les cantades. 

Els dos joves directors Albert Recasens, i Argemí Curtó, ens han deixat mostra -així com les veus i bona disposició dels cantaires- de que tenim, per tota la contrada, un excel·lent futur en el camp coral. Penso que seria important, disposar, algun dia, a Calafell, d'una escola de música, que fomentés, formés, i vetllés per la vocació musical de la nostra canalla i joventut.  

A la tarda, les corals

Rostres anònims, i també, rostres coneguts,
com l'apreciat fotògraf local, Jordi Targa,
o la regidora de Benestar i Família, Maria
Verge, entre els qui han gaudit d'aquesta
matinal de sardanes.

Argemí Curtó, director de la Coral Laroc

Albert Recasens, director del
Cor Orfeó Calafellenc

  "ÉS UN DESIG"

Com cada any el desembre
ens acosta al Nadal
i amb uns pasos de llebre
arribem a cap d'any

I tindràs nova agenda
i potser faràs balanç
i et proposaràs per a l'any que arriba
ser millor que abans

I quan toquin les dotze campanades
potser t'haurà quedat algun raïm
serà que amb cada gra que et queda a taula
es mor un desig

QUE CADA NIT
SIGUI LA NIT MÉS BELLA
QUE AQUEST ANY NOU
PORTI PAU A TOT EL MÓN
QUE CADA NEN NEIXI SOTA UNA ESTRELLA
ÉS UN DESIG
I EL VOLEM PER TOTHOM...

Llargues nits de desembre
preferint els portals
A la negra nit hi ha la promesa
de la llum que vindra

I quan toquin les dotze campanades
encara ens quedarà tota la nit
que cada nou viatge es comença
molt abans de sortir

QUE CADA NIT
SIGUI LA NIT MÉS BELLA
QUE AQUEST ANY NOU
PORTI PAU A TOT EL MÓN
QUE CADA NEN
NEIXI SOTA UNA ESTRELLA
ÉS UN DESIG
I EL VOLEM PER TOTHOM...

ÉS UN DESIG
I EL VOLEM PER TOTHOM...
ÉS UN DESIG
I EL VOLEM PER A TU...                                                        

Article 191) PRIMER DIUMENGE D'ADVENT

Feliç primer diumenge d'esperança!

I quina manera tan espiritual de cantar l'esperança, que té, Clementina Arderiu:


L'ESPERANÇA, ENCARA

En la meva donzellesa
ja et portava dins el pit,
Esperança, Confiança,
moviment de l'esperit!
"Sempre invoca l'esperança"
-diu un crític- "i de què?"
Mai no m'he sentit ben sola

Clementina Arderiu

que Esperança vol dir Fe.
I la casa se'm fa ampla
quan aquest vent s'hi expandeix,
alades paraules sento
veig l'arbre que refloreix.
En la meva viduesa
no vull ombres al meu dol.
He estat i sóc encara
dona que viu a ple sol.
La nit es lliga amb el dia
i et sé tan sovint amb mi!
que volo, somnio i sento
com si encara fos ahir.
Si el meu Carles m'enamora
-oh Esperança!-
tu encara dius que sí.

      Clementina Arderiu
        (1889-1976)                                                               


Escoltem ara, Nova lletra al cant dels ocells, recitat per la pròpia autora: CLEMENTINA ARDERIU

Si el vídeo no s'activa, poseu aquest enllaç en la barra de direccions: 

https://www.youtube.com/watch?v=AIzUSL0qhiI

Article 186) DEIXEU QUE ELS INFANTS VINGUIN A MI

Dibuixos Bíblics per imprimir i acolorir

Ahir, l'església de La Santa Creu, de Calafell, va estar plena de gom a gom, feia goig de veure les families, mares, pares, tiets i tietes, joves, i canalla de totes les edats.

Els protagonistes, eren, però, les nenes i els nens, i el motiu de la festa religiosa, era el començament de curs de la catequesi. Calafell és vila marinera, a més d'agrícola, i enguany, la simbologia del mar ha estat present de forma material, i, naturalment, en forma verbal, en aquesta festa d'inici de catequesi.

Penso que, el millor regal que podem donar a les nostres criatures, és l'esperança. L'esperança en quelcom de millor, de més perfecte, l'esperança en l'amor, l'esperança en la justícia.

Quan siguin grans, ells mateixos decidiran en què volen creure, i en què no, però no els hi amaguem l'esperança, domen-nos-li la oportunitat de creure en un ésser perfecte que ens estima.

En aquestes alçades, tots sabem, que la vida no és justa, però podem tenir la il·lusió de que tot el que és imperfecte aquí a baix, existeixi amb perfecció en un altre mon que podem intuir, i, inclús, tenim la oportunitat de lluitar per la justícia.

En la vida, els nostres fills, hauran de tenir fe. Hauran de tenir fe en ells mateixos, en els seus pares i germans, en els seus professors i amics, en les seves parelles, en tot allò que constitueixi el seu camí, hauran de tenir -necessàriament- una mínima fe, una mínima confiança, en algunes persones i coses, per a poder avançar. Si han de creure, en tantes coses febles, que, a vegades, també els decebran, ¿per què negar-lis la fe en un ésser perfecte?

A més, la fe, no és solament creure amb ulls clucs i esperar que tot ens sigui donat, la fe és també, tot això que ens diu Lluís llach.

(Si el vídeo no estigués operatiu, el podreu obrir en aquest enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=GmSjj09u7EA)

Aquí tenim la preciosa lletra:

CAL QUE NEIXIN FLORS A CADA INSTANT

Fe no és esperar,
fe no és somniar.
Fe és penosa lluita per l'avui i pel demà.
Fe és un cop de falç,
fe és donar la mà.
La fe no és viure d'un record passat.

No esperem el blat
sense haver sembrat,
no esperem que l'arbre doni fruits sense podar-lo;
l'hem de treballar,
l'hem d'anar a regar,
encara que l'ossada ens faci mal.

No somnien passats
que el vent s'ha emportat.
Una flor d'avui es marceix just a l'endemà.
Cal que neixin flors a cada instant.

Fe no és esperar...

Enterrem la nit,
enterrem la por.
Apartem els núvols que ens amaguen la claror.
Hem de veure-hi clar,
el camí és llarg
i ja no tenim temps d'equivocar-nos.

Cal anar endavant
sense perdre el pas.
Cal regar la terra amb la suor del dur treball.
Cal que neixin flors a cada instant.

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Article 178) PER UN CRISTIANISME EN LA FONTERA

Agafo el nom per aquest article, del mateix títol del llibre d'ANTONI FERRET: Per un cristianisme en la frontera.

No és el tipus de llibre que més es publica actualment; el cristianisme no està de moda.

Les persones que cerquen respostes a les seves inquietuds, s'han refugiat en el tarot. I aquells que persisteixen en el seu cristianisme, s'han resignat a ser escassos,  i a restar poc menys que amagats. 

El cristianisme actiu, el cristianisme amb consciència social, que fa uns quaranta i cinquanta anys va fer tanta i tan bona feina, s'ha adormit.

Una mena de decepció, s'ha ensenyorit  dels cristians. Ens conformem amb un sentiment personal de fe -si és que la tenim- i prescindim de la influència  que l'església pugui tenir o no, en la societat.

Potser esperem que un dia, un Papa il·luminat, decideixi obrir els braços als homosexuals, als divorciats, a les dones que decideixen avortar... 

Al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu, es veu que pensem, I així, deixem la religiositat tancada en un calaix, íntim, personal, més proper a la poesia que a la vida pràctica, i afrontem els problemes del mon, exclusivament, amb la política.

Aquesta mandra de pensar en un cristianisme present i amb futur, no la ha tingut Antoni Ferret, que ha desenvolupat en el seu llibre tota una sèrie de mesures dallò més agosarades i arriscades.

La primera part del llibre, crec que tots la signaríem; analitza, constata, recorda, explica... crec que hi estem d'acord.

Després ve una segona part, i aquesta sí que és discutible per molts de nosaltres.

La lectura del llibre és fàcil i amena, i fa pensar en la possibilitat de tornar a engrescar als cristians en un projecte de vida cristiana actualitzada, en línia amb el mon del segle XXI.

Tant de bo, aquest llibre, sigui llegit i comentat en les altes esferes religioses, per tal d'incitar a un anàlisi, i, finalment, a un consens.  Crec que no caldria anar als extrems que demana Antoni Ferret, però, moltes de les propostes que fa, segurament farien de la nostre religió, una eina útil, moderna, consoladora, per afrontar tots els reptes que ens mostra  aquest segle, el qual, encara no sabem per quins camins ens portarà.

Antoni Ferret és membre d'Esglèsia  Plural

Una cançó de fé:

 JO CREC EN VOS, BON DÉU

Jo crec en vós, bon Déu,
jo crec en vós,
vivent misteriós
ben a prop meu.
Si el dubte algun cop ve
feu‑me fort en la fe.
Jo crec en vós, bon Déu,
jo crec en vós.

Jo espero en vós. bon Déu,
jo espero en vós,
sé que per mi vetlleu
com Pare amorós.
Si em sento defallir
i m'espanta patir.
Jo espero en vós. bon Déu,
jo espero en vós.

Jo us estimo, bon Déu,
tan sols a vós,
així ho han fet els sants
amb el cor joiós.
Ells em guien a mi
de la creu pel camí.
Jo us estimo, bon Déu,
tan sols a vós.

A prop de vós, bon Déu,
a prop de vós,
feu‑me en vostre servei
ben generós.
feu‑me sempre, Senyor,
créixer en el vostre amor.
a prop de vós, bon Deú,
a prop de vós.


I, en aquest enllaç, teniu interpretada, aquesta bella cançó, en el Festival de Música de Setmana Santa, de Tarragona:

https://www.youtube.com/watch?v=8dMqA4a78R8

Article 166) LA SANTA CREU

Avui és la festivitat de la Santa Creu,

important, per Calafell, tota vegada que l'església del poble està sota la invocació de la Santa Creu.

Esglèsia parroquial de la Santa Creu

I aquí tenim els Goigs de la Santa Creu:

Document de: Biblio goigs

I, per acabar la festa de La Santa Creu,  una cançó parroquial, que em porta records tendres de la fe de l'adolescència:

VICTÒRIA

Victòria! Tu regnaràs.

Oh Creu! Tu ens salvaràs.

Tu brilles sobre els homes

que busquen la veritat.

Oh! Creu, font d’on rebrolla

l’amor i la llibertat.

Victòria! Tu regnaràs.

Oh Creu! Tu ens salvaràs.

Tu portes l’alegria 

al pobre i al malalt.

Tu ets la llum que ens guia

vers Crist, cabdill immortal.

Victòria! Tu regnaràs.

Oh Creu! Tu ens salvaràs.

A l’ombra dels teus braços

el món la Pau buscarà.

Com Crist, amb claus per llaços,

per tu el Cel guanyarà.

Victòria! Tu regnaràs.

Oh Creu! Tu ens salvaràs.

                ***

Com que el més bonic és escoltar-la amb la música, he buscat un vídeo on la podrem sentir:

https://www.youtube.com/watch?v=xfXiBLlQXZs

Article 120) SANT PANCRÀS, SALUT I TREBALL

Avui és Sant Pancràs. Salut i treball és la protecció que ens dona aquest sant. Les dues coses les desitjo a tothom.

Un poema d'en Goethe sobre la salut:

ARDIDESA

¿Quina és, de la salut de l’home,

tothora la raó?

El soroll a tothom agrada

si es torna so rodó.

Aparta tots els entrebancs,

la voluntat estreta!

Abans de posar-se a fer cants,

ha de viure el poeta.

Així per l’ànima ressona

el dring pur de la vida!

¿Que té el poeta un pes al cor?

Sap guarir la ferida.

Goethe (traducció de Raül Garrigasait)

I una cançó sobre el treball:

https://www.youtube.com/watch?v=7XEC2ka9sF0