traductor

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris VULL PINTAR !. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris VULL PINTAR !. Mostrar tots els missatges

dilluns, 7 de juliol del 2014

Article 145) Memòria dels escrits llegits en l'homenatge a FREDERIC MISTRAL celebrat el 5-7-2014

 MIREIA, per Emma (9 anys)

Una Mireia de pronunciades galtetes, ulls somniadors, i un mig somriure deliciós, se'ns apareix damunt la mar, mentre, un sol intens, acaricia la sorra i l'aigua.

I, en el seu poema ràpid, l'Emma ens expresa les seves ganes d'aprendre l'occità.

-------------------------------------------------------
No tinc la fotografia del poema de Marta Teixidó, però sí la lletra. El seu poema ràpid, va ser aquest:    

                             Homenatge
             Mestre Mistral, de Malhana fill lleial,
                 Artista  que excel·lies  en poesia,
                 Referent fidel a ta llengua materna,
             Tresor silenciat de la terra occitana                                    Avui, jo t'homenatjo, valuós Frederic.  

                                                                            (poema ràpid de Marta Teixidó Abril)        
                    ------------------------------------------------------------------------------------                                           

Poema ràpid, amb retrat de'n Mistral
(Emma, 9 anys)

Poema de Rosa M. Bisbal
                                   ---------------------------------------------------------                                                                                                                          


   Rosa Maria Bisbal, ens va portar un poema que te dues dedicatòries; per una part el va fer en memòria de Frederic Mistral, i, per altra banda, el va dedicar a un seu amic -el millor-  segons diu. 
--------------------------------------------------------------------------------     

              

                                                         MIREIA
                                                             
                                                         Canconeta dedicada a totes les Mireies petitones

                       Mireia...
                       Encara no em comprén
                       i jo li parlo
                       Mireia....
                       Li dic com és el mon;
                       que ha d'estimar-lo.

                                                                            Li ensenyo el cel
                                                                            bonic com ella,
                                                                            Mireia...
                                                                                               I el sol lluent,
                                                                            rient com ella,
                                                                            Mireia...

                                                                            I li assenyalo el camí,
                                                                            i li demano al destí,
                                                                            què serà de Mireia?
                                                                           Mireia...

                                                                                   Maica Duaigües ( escrita el 1977)  

                                         ------------------------------------------------
                                       
El següent poema ràpid ha estat escrit entre:  Kamila, Emma, Marta V., Eulàlia, Pep Sala, Maria Lluïsa, Antoni, Rafel, Marta T., i Maica.
                             

Poema ràpid, comunitari



Els poemes els vàrem deixar en el monument;
com un regal poètic per als vianants
Poema ràpid de l'Antoni
Eulàlia ha fet un poema i un paisatge, idíl·lics!

Poema ràpid de la Kamila (9 anys)
Poema ràpid de la Maica


---------------------------------------------------------------------------------
Maria Lluïsa potser ha reflectit els sentiments de Mireia....

ENYORANÇA


                 Lluny, molt lluny
                 Un record perdura
                  Insisteix persistentment
                Sento l'anyorança.
                 Amor meu, espero retrobar-te

                                                 Maria Lluïsa
-----------------------------------------------------------------------
                  
Poema ràpid de Rafel Soteras:

                                                     Un signe
 
                     I
Rosa com un signe
alt, bell... i l’occità
fereix amb la paraula...
Es belluga el sentit envers
la barca del temps...

           II

        Records d’una llengua
        amagada en la follia...
        o bé tot el contrari...
        i que a estones esdevé
        alegre i trista al mateix temps...
        La barca de la vida?

                                                                       Rafel Soteras i Roca


I un altre poema de'n Rafel Soteras, dedicat a les Mireies:
                                  
                  Tretze, catorze...

Tretze, catorze
 Mireies que miren
 i abasten tot de cicles
 que són com la mar
 i l’aire, que comencen
 i acaben a l’abast de la mà
 d’un Frederic Universal
 com si fos
 una mena de vent
dit Mistral
que així no es pot assenyalar
sinó Mestral,
i apareix una destral
que ens porta ben bé
els dotze cants...

Rafael Soteras i Roca





diumenge, 2 de febrer del 2014

88 - PINTA'T-HO A L'OLI

Quantes vegades hem demanat alguna cosa, i ens han contestat: PINTA'T-HO A L'OLI !

Per exemple, ens fa molta il·lusió fer un viatget a Venècia, però, ho proposem a casa, i ens contesten amb aquesta desconcertant frase: pintat-ho a l'oli!

Resignats, pensem, vale, m'ho pintaré a l'oli.

Així que,  instal·lem el cavallet de pintar, obrim les pintures i comencem la nostra obra insigne; la góndola, els coloms de la Piazza San Marco...

Però, quan estem més absorts, pintant les ratlles de la samarreta de il gondoliere, sentim l'estimada veu d'algú de casa, que ens recrimina:

-Què és aquesta pudor d'aiguarràs?, llenca immediatament aquestes porqueries i obre totes les portes i finestres! -

Ens hem quedat sense viatge, amb la nostra obra insigne a les escombraries, i, si a més és hivern, potser haurem adquirit una preciosa pulmonia abans no hagi marxat la olor de l'aiguarràs.

Però això era abans, perquè fa uns mesos que vaig fer un descobriment sensacional!!!

Unes pintures d'oli que no fan gens ni mica d'olor (al tanto, que no facin olor, no vol dir que no siguin tòxiques, igualment s'han de tenir precaucions de ventilació),  però, com a mínim, no es pateix la molèstia de la seva fortor durant la sessió de pintura.

Així, que, quan ens diguin: pinta't-ho a l'oli, cap problema; ens ho pintarem!

I, mentre pintem, podem escoltar la romàntica cançó que va guanyar un dels premis del Festival del la Cançó de San Remo 1962: GONDOLÍ GONDOLA





Però nosaltres aquí, escoltàvem més aviat la versió espanyola, en la veu de Josep Guardiola, no he pogut baixar la gravació, però us poso la lletra.

Una bambina
canta a la luna
sobre el espejo
del gran canal
pasa un bambino
que desde el puente
languidamente
deja escuchar

Ella suspira
calla y le mira
poniendo el alma
en este mirar
noche azul veneciana
por la mansa laguna
y al claro de luna
el amor triunfará

Trinan las aves
nace la aurora
ya el gondolero
lejos está
tan sólo un ruego
queda en el aire
en el silencio
del gran canal
siempre te espero
nunca me olvides
porque yo nunca
te he de olvidar

noche azul veneciana
por la mansa laguna
y al claro de luna
el amor triunfará
gondoli, gondola
gondoli, gondola.