traductor

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PARAULA DE SOCI. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PARAULA DE SOCI. Mostrar tots els missatges

dijous, 13 d’agost del 2015

Article 271) Anna Maria Díaz 2015

"Ones de flors"  d'Anna Maria Díaz
La nostra amiga i sòcia de Poemes al Nas de la Lluna, Anna Maria Díaz, continua desenvolupant el seu amor a les arts de la paraula i el color, amb aquest personal estil que la distingeix de qualsevol altre artista.

Colors suaus i optimistes, formes capricioses, que, no per ser-ho, deixen de tenir significat.

Anna Maria Díaz viu en un mon de fantasia en el que hi van unides la pinzellada i la paraula, és un diàleg que es repeteix a través del temps, i. no obstant això, sempre ens sorprèn, perquè, a l'hora, mai no deixa d'evolucionar, de cercar la perfecció, i la seva és una recerca insubmisa al defalliment, característica dels artistes que deixen petjada.

A continuació, us oferim també, un escrit que agafem del seu blog:  http://www.parolestyle.com/es/

“Respirándote”, un poema visual

A lo largo de las entradas de este blog, hemos ido viendo los diferentes estilos pictóricos y cómo influyen en la pintura elementos como el color, la composición, las técnicas de expresión, es decir, todo aquello que define una obra de arte y que contribuye a su objetivo final: transmitir sentimientos al espectador. Esta es la base a partir de la cual ven la luz las pinturas y los diseños de PAR-OLE: trasladar sensaciones y plasmarlas en un cuadro personalizado. Nuestro reto es transformar vuestros sentimientos en arte, único y exclusivo.

Un ejemplo son los cuadros personalizados PAR-OLE, obras únicas con vuestras palabras especiales. Podéis realizar vuestro pedido a partir del diseño de algunas de las obras de arte que figuran en nuestro catálogo, como es el caso del cuadro “Respirándote”.

Está pintado con ceras sobre papel, en tonalidades azules, con colores plateados en el poema y dorados en el perfil del rostro.

Hace casi 20 años que se pintó, y el material utilizado y las dos capas de barniz han hecho que en el transcurso del tiempo se hayan mantenido los colores en perfecto estado.

Esta obra se expuso en la Academia de Bellas Artes de Sabadell, y el Diari de Sabadell del 22 de febrero de 1997 recoge en una reseña las palabras con que la autora, Anna María Díaz, explica el significado de su obra: “He conseguido que las letras tengan música, que la música tenga palabras, que las palabras nos den movimiento… Yo quiero mover las letras, porque con su propia música nos dibujen por sí mismas un mundo realmente imaginado”.

En la composición del diseño de “Respirándote”, podemos ver el contorno de un rostro, que representa una isla en el mar. El poema que figura en el cuadro , y que se balancea entre las rizadas olas alargadas del mar, nos sugiere el movimiento del mar que provoca la brisa marina.

Dice así:

“Dejaré que el viento me lleve 
hasta allí donde estés tú  
Dejaré que mis cabellos se enreden 
en tu cuerpo
cuando te encuentre.  
Y si llego donde yo quiero
cuando esté allí donde estás tú  
Me envolveré en tus brazos
Dejaré que mis labios
Se llenen de tus besos.
Daré gracias al aire
Y estaré siempre contigo.”



diumenge, 24 d’agost del 2014

Article 157) Lectura poètica d'Anna Maria Díaz

Amb motiu de la presentació del llibre de poemes de la poetessa MERCÈ SOLÉ I PRADO, "Respiro, bategant paraules", la nostra sòcia Anna Maria Díaz, va fer lectura d'una part dels versos del poemari.


La vetllada va tenir lloc a Castellet, el proppassat 4 de juliol de 2014  

Algunes instantànies de l'acte, que ens han arribat:





A continuació, dos dels preciosos poemes de MERCÈ SOLÉ

INSTANT FOTOGRAFIAT
En les golfes dormint
hi ha un tros de fusta
amb el meu nom gravat,
també una casa pintada
amb trossos de caramel,
i una dolçor atrapada
entre gargots.
(Mercè Solé - Respiro, bategant paraules)

PRIMAVERA ESCLATANT
La primavera
ha esclatat del seu ventre,
la llum penetra
per les seves fulles,
els lledoners cofois
s'alcen mirant el cel.
(Mercè Solé - Respiro, bategant paraules)

dijous, 19 de desembre del 2013

Article 67) RUBÉN BERNÁLDEZ

    SOLEDAD


Sol sin edad, que brilla en mi oscuridad
es profunda y hermosa tu verdad
Gota de lluvia
Siente la dicha
Soledad,  es profunda y hermosa tu verdad
Cuando ya no tenga edad
Tu luz
Me alumbrara.


                  Rubén Bernáldez




divendres, 13 de setembre del 2013

Article 25) MAICA DUAIGÜES

Universitat de Barcelona
SETEMBRE

Sota el cel tan blau,
d'una clara nit,
caminàvem per dins la ciutat.

Jugàvem a ser
unes vides més
de les moltes que passen rient.

El Palau Robert
sobre núvols blancs
el seu cos retallava grisenc.

Palau Robert
La Universitat,
amb rellotge mut
dictà l'hora de dir-nos: adéu!

Amb desig fervent
i amb versos als dits
tots marxàrem per camins diferents

Una blava nit
d'un setembre clar,
que bonica que fou la ciutat...!

             Maica Duaigües
(Del llibre: Vers un País de Poesies - de Parnass Ediciones)

divendres, 6 de setembre del 2013

dimecres, 4 de setembre del 2013

Article 19) ANTONI FREIXES

El nostre amor és un vaixell
que s'aixopluga al port,
surt si fa bon temps
vers l'horitzó,
ressegueix l'espigó,
gira, a babord o a estribord,
i amb tempesta, gregal, o garbí,
sura sempre,
perquè ens estimem.

                                                   ANTONI FREIXES

dimecres, 28 d’agost del 2013

Article 14) ANNA MARIA DÍAZ

"AIRE"  pintura d'Anna Maria Díaz


Deixaré que el vent m'empenti
fins allà on siguis tu
Deixaré que els meus cabells s'enredin
en el teu cos, quan et trobi.

I si arribo on jo vull 
quan sigui allà on ets tu.

M'envoltaré dels teus braços
deixaré que els meus llavis
s'omplin dels teus petons

Donaré gràcies a l'aire
i restaré per sempre, amb tu.

                                  Anna Maria Díaz

dimarts, 30 de juliol del 2013

Article 4) ROSA MARIA BISBAL

BARCELONINA

Sí, jo sóc de ciutat;
ciutat de la rutina i la sorpresa,
et sento amarga i dolça en la comesa
de l'odi mut i el clam més abnegat.

T'estimo, Barcelona,
t'estimo la virtut i el teu pecat
i et porto en els meus ulls com un esclat,
mirant aquest mar teu de cel i ona.

Sí, jo sóc de ciutat!

        Rosa Maria Bisbal
(del llibre Tretze veus experimentals)