traductor

dissabte, 31 de maig del 2014

Article 129) ARIES - CABRETA-POETA

Vidriera a la Catedral de Chartres
Aries - La primera lletra de l'alfabet, el primer signe del zodiac.

"Corre con tan tremenda rapidez que sería como intentar dar caza a un Bandersnatch."


"Una mujer Aries puede pensar que el amor es toda su existencia, pero está demasiado absorta en el mundo que la rodea, por no hablar de lo vitalmente absorta que está en sí misma."

"La mujer Aries necesitará siempre de ese héroe de sus sueños por quien suspira su corazón."

"Sin embargo, por más que suspire por él, si no se da en forma inmediata la presencia física de ese varón, la mujer Aries no le echará terriblemente de menos. Cualquier cosa que él pudiera hacer, yo puedo hacerla mejor: eso es lo que ella piensa."

"La muchacha Aries se abre sola las puertas. También se pone sola el abrigo, y libra sus propias batallas."

"La joven marciana está decidida a tomar la delantera, a ser la primera en emprender la acción"

"El arquetipo de la mujer de este signo es Scarlett O’Hara. Como ella, la joven Aries conseguirá tener a sus pies a todos los varones existentes en ciento cincuenta kilómetros a la redonda, mientras su terco corazón se derrite por el único  hombre que, por la razón que fuere, le resulta inaccesible."

Aquestes són algunes de les caracterìstiques que Linda Goodman esmenta de la Aries (per cert, ella era Aries).
---------------------------------------------------------------------------------------------

Una poetesa ARIES: ROSA LEVERONI   (1-04-1910 / 4-08-1985)

III

(Rosa Leveroni)

Jo fos per tu aquesta cançó tan dolça
que desgrana el molí.
Aquest oreig suau que t'agombola
perfumant-te el matí.
Fos el flauteig dels tòtils a la tarda
en la calma dels horts.
Si fos aquesta pau que t'acompanya
en el repòs dels ports ...
O fos la punxa de la rosa encesa
d'un desig abrandat.
Aquell record d'una hora de follia,
d'aguda voluptat.
Si fos l'enyorament d'uns braços tendres
que varen ser-te amics.
O bé la revifalla rancorosa
d'aquells menyspreus antics.
Si jo no fos per tu record amable,
fos almenys un neguit,
un odi o un dolor, una recança ...

Ho fos tot, menys l'oblit.

-------------------------------------------------------------------------

I un poema propi:

ARIES
(Maica Duaigües)

Yo me siento nacer
cada día al abrir
los ojos de nuevo,
me enamoro del sol
cada vez que al mirarlo
veo el brillo surgir
de sus rayos de fuego.

(Aunque la voz de oponga a la palabra)

------------------------------------------------------------------------


I ara el poema d'una amiga que també és Cabreta-Poeta:  KARMA ESPART

FLUIR

Deja fluir en ti la grandeza del amor.
Como fluye el amanecer en una noche oscura.
Como crece el bebé lentamente
para ser adolescente.
Como muere una pasión, para que otra aparezca.

Sólo fluye en ti, si tu lo permites.
Si dejas a tu sonrisa, saldrá la risa.
Si caminas sin correr, habrá una meta.
Si sabes perdonar, tendrás el descanso.

Deja que la paz se instale en ti y no el odio.
Porque si fluye el odio
no reconocerás al  amor que espera.
Porque después de un crudo invierno,
siempre hay la primavera.
Porque después de muchas notas,
siempre existe la melodía.

KARME ESPART (Letras para mi corazón que hierve)


divendres, 30 de maig del 2014

Article 128) UN CURS EMOCIONANT

    
LITERATURA i EMOCIONS, ha estat el crèdit (diguem-ho en modern), impartit per la professora MERITXELL SIMÓ, com a matèria troncal, als alumnes de la Universitat de l'Experiència - Febrer-Maig 2014. 

Alumnes grans; grans alumnes - al mig la professora: Meritxell Simó

Meritxell Simó ens ho explica tot; fil per randa
Si no n'hi ha prou amb paraules, afegeix
la seva expressivitat 


Un curs inolvidable



Volem acomiadar aquesta classe tan deliciosa, a la manera clàssica dels estudiants: amb LA TUNA !
CLAVELITOS; un pom de clavells -cantats- (no contats) que li oferim a la nostra professora Meritxell Simó:



I un poema de Hermann Hesse, sobre els llibres:

LIBROS

Ninguno de los libros de este mundo
Te aportará la felicidad,
Pero secretamente te devuelven
A ti mismo.
Allí está todo lo que necesitas,
Sol, luna y estrellas,
Pues la luz que reclamas
Habita en tu interior.

Ese saber que tú tanto buscaste
Por bibliotecas resplandece
Desde todas las lágrimas,
Puesto que ese libro es tuyo ahora.

                                                                                    

dijous, 29 de maig del 2014

Article127) POESIA I EDUCACIÓ

UNIVERSITAT DE l'EXPERIÈNCIA

El curs s'acaba, i m'acomiado des d'aquí de tots els professors, professores, companyes i companys que he tingut.

Mentre els alumnes de grau estan amb el pensament posat en els propers exàmens, nosaltres, que no tenim obligació (tot i que, sí opció) a examinar-nos, ens estem acomiadant dels profes que hem tingut, i dels companys, amb els qui hem compartit banc.

Classe: Anàlisi i Producció de Textos
Professor: Josep Besa (al mig)
Avui, ens hem acomiadat de la classe d'ANÀLISI I PRODUCCIÓ DE TEXTOS, del professor JOSEP BESA. Li dono les gràcies des d'aquí per les classes tan profitoses que ens ha impartit, cóm ens ha ensenyat a radiografiar els textos, i escriure els pensaments de la manera més entenedora. Pels exercicis tan engrescadors que en ha anat posat, per la paciència de llegir-se tot el que escrivim, pel seu bon caràcter...

A les companyes i companys, us donc gràcies per fer-nos lloc en els bancs i per encomanar-nos la vostra joventut (al menys en esperit).


---------------------------------------------------------------

 A continuació, a la següent hora, tinc GESTIÓ I CREACIÓ D'INDUSTRIES CULTURALS, una matèria genial per aprendre a circular pel món de les entitats culturals; del tipus que siguin, de la branca que sigui. El professor LLUÍS BONET ha intentat moure'ns i commoure'ns, sotregant-nos vigorosament,  per tal que siguem capaços de fer-nos (més aviat fer-vos) un lloc -algun dia- en el complicat mon de les industries culturals.  Gràcies professor, per obrir-nos tantes finestres, mostrar-nos el panorama, i assenyalar-nos les claus imprescindibles per aconseguir-ho. 

I gràcies als joves companys i companyes,  per les converses, simpatia i l'alegria.

(Violeta, va fer fotos amb la seva magnífica càmera; tan aviat me les enviï,  les penjo).

Aquí la tenim:


Classe: Creació i Gestió d'Industries Culturals
Professor: Lluís Bonet (segona fila)
Fotógrafa: Violeta Alonso (que també va tenir temps de sortir a la foto)

-------------------------------------------

A totes i a tots us desitjo que tingueu unes molt bones notes, i que passeu un feliç estiu!
---------------------------------------------------------------------------
 Però aquest és un blog de poesia, i el poema no pot faltar. En aquest cas es de MAGÍ SUNYER:

Cos venial
(Magí Sunyer)


Comptàvem cotxes. Sèiem a l’ampit
de la vida amb el cos abalançat
i el pretext dels colors i les matrícules,
barana del torrent, quinze anys escassos,
quarts de tres d’una tarda d’institut.
Ell se sabia marques i models
i m’ensenyava els trucs per reconeixe’ls:
dos llums per banda, el mil quatre-cents trenta,
i el mil cinc-cents, només un. Jo badava,
distret amb l’escalfor del sol d’abril,
al davant, sant Francesc, amb l’hospital,
a l’esquena, el barranc i, dintre els ulls,
un foc incert i intens que em trasbalsava
—no sabia per què, ni d’on venia
aquell desassossec mig endolcit.
M’hi dedicava poc, no n’aprenia
i el Pere repetia la lliçó:
“No t’hi fixes.” A l’hora retornàvem
—muralla del Castell, sant Gabriel
i plaça del Quarter— amb la parsimònia
de ciutadans molt lliures que esgrimeixen
arguments de filòsof de secà.
El Pere, més espavilat, xerrava
de les dones i jo potser dels dies,
dels dies que vindrien i em cremaven,
dels molts dies que avui ja he viscut
i dels que esperen, carregats d’incògnites.
No compreníem res, just si intuíem.
L’endemà recorríem els carrers
com si els carrers ens poguessin respondre
—pel davant del teatre, Jaume Huguet,
el Pati, un clap de llum, i, entre botigues,
pel carrer de la Cort, plaça del Blat,
amb les butxaques plenes de no res
i a la mirada, un floc de fantasia.
Xiquets amb set i amb el cos venial,
miràvem fit a fit. Comptàvem cotxes.

-------------------------------------------------------------

I, acabem amb una cançó de LA TUNA! : TRISTE Y SOLA. No la he trobat a Youtube, però aquí teniu la lletra (una de les diverses versions)

Las calles están mojadas
y parece que llovió
son lágrimas de una niña
por el amor que perdió

(Estribillo):
Triste y sola
sola se queda la escuela
triste y callada
se queda la Facultad
y los libros
y los libros empeñados
en el monte
en el Monte de Piedad

No te acuerdas cuando te decía
a la pálida luz de la luna
yo no puedo querer más que a una
y esa una mi vida eres tú

===========================================================







dimecres, 28 de maig del 2014

126 - POESIA I ASTROLOGIA

Ah, l'Astrologia! paraciència acceptada sense reserves per alguns, i menyspreada i vilipendiada per altres.  Però ella aguanta, el pas dels segles, com aguanta la religió. Per alguna raó deu ser !

Una de les personalitats més importants de l'astrologia a Catalunya, ha estat el PROFESOR LESTER.

Fa uns trenta anys el vaig poder conèixer i vaig observar la seriositat de les seves declaracions.  El professor LESTER, encertava,  en una immensa part de les seves prediccions basades en l'astrologia.
No tinc notícies d'ell actualment, no sé si encara es viu, confio que sí, i, de ser així, deu tenir una edat respectable.

He rescatat una entrevista que li van fer, potser als anys 80 o 90?


I una cançó dels anys seixanta, que cantava  Lolita Garrido:   Horóscopo:



Una prestigiosa astròloga, va ser també LINDA GOODMAN, va nèixer el 1925 i va traspassar el 1995. Astròloga, escriptora, periodista radiofònica  i poeta, sabia conduir al lector a un terreny màgic i divertit, on explicava l'astrologia amb encant i sentit de l'humor. 

Un poema de Linda Goodman:

LOS PLANETAS

Hemos librado una guerra prolongada y cruel
mi alma gemela y yo.
Mi alma gemela y yo,
perdidas y solitarias, ángeles caídos, desterradas
de una brumosa, semiolvidada galaxia de estrellas,
atrozmente heridas por la dolorosa arremetida de Marte,
atrapadas en la red enmarañada de Neptuno, 
conmocionadas y desgarradas
por la súbita, tremenda violencia de Urano,
torturadas por los inteligentes embustes de Mercurio,
trituradas bajo el peso helado del severo, inflexible Saturno, 
que prolongó cada hora transformándola en día, 
cada día transformándolo en año, 
cada año transformándolo en eternidades de espera,
chamuscadas y casi cegadas
por los estallidos de arrogancia y orgullo del Sol.

Como Eva y Adán, inmovilizadas e inermes, en lo más hondo llorábamos...

Igualmente luchábamos con implacable furia,
trocando golpe por golpe... impulsadas por el redoble
de las gigantescas, palpitantes pasiones de Júpiter,
y tropezamos en el precipicio de la tentadora demencia de la Luna,
para caer, al fin, trémulas de miedo, 
ante la amenaza del ominoso silencio sepulcral de Plutón.

Consumidas por la pena inconsolable, y la desolación
de la angustia, 
ostentamos
las heridas y cicatrices de la furiosa batalla
yo y mi alma gemela.

Pero ahora marchamos en sosegada paz
con todos nuestros fragmentos dispersos íntegramente
fusionados, cogidas de la mano..., completando el círculo de la serpiente, 
de vuelta en el arco iris piramidal
del más radiante edén del mañana, 
coronadas por la dulce Venus con la Victoria del Amor
que no murió, 
sino que sobrevivió a la noche de la búsqueda egoísta
para aguardar el tierno perdón de la mañana

y el amanecer de la comprensión.


divendres, 23 de maig del 2014

Article 125) - CARTES DE LA GUERRA A LA FACULTAT DE BIBLIOTECONOMIA I DOCUMENTACIÓ

Ahir varem tornat a "casa". La lectura de les CARTES DE LA GUERRA s'havia estrenat en aquesta facultat: BIBLIOTECONOMIA I DOCUMENTACIÓ, el maig del 2013, amb la complicitat dels meus companys Joan i Sion, precisament a l'Aula Rubió, i amb assistència d'Anna Rubió, professora d'aquesta facultat i neta d'en Jordi Rubió.

Per això, tornar a fer la lectura en aquesta aula, té per nosaltres un "significat especial",  (sóc conscient que estic utilitzant expresions d'en Manel). Feliçment, algunes de les seves formes de dir, se m'han enganxat, tant de bo se m'aguessin enganxat molts més trets d'aquest personatge que, tot llegint-lo i interpretant-lo, he arribat a admirar.

Un públic magnífic ens esperava: els estudiants
 de l'experiència,  d'enguany


Assumpció Perajoan explica l'origen
i motiu de les cartes


Fi

El Dr.Jordi Rubió i Balaguer
Assumpció Perajoan, Anna Rubió,
Maica Duaigües, i Joan Bosch

dimecres, 21 de maig del 2014

Article 124) CARTES DE LA GUERRA A BL. ST. ANTONI-JOAN OLIVER II

Ens arriba una nova tongada de fotografies esplèndides, de la lectura a la Biblioteca, i, com que no volem que quedin fora, i per evitar que es desconfigurin les anteriors, obrim un post nou:

Cada carta una imatge, a cura d'Assupció Perajoan

"Vaig rebre la teva carta. M'agradà molt, car,
no solament m'agrada conèixer el costat bó
de la vostra vida, sinó també el trist."

"Molt m'han agradat les teves paraules, i el
seny i energia que revelen"


"Esperava impacient notícies teves. Et veig ficat de bo de bo
en la guerra, i pateixo per les fatigues superiors a les forces
teves, que has de resistir."

"Aquestes hores són de descans per a mi. Escric,
faig feines, i penso coses, oblidat de les
 angunies que ens envolten."

"Al matí em va arribar el teu simpàtic paquetet, junt amb
moltes i bones notícies teves."

"Pensar que dorms sota una roca, com un home primitiu,
damunt el terra! Sempre hi penso quan m'ajec al llit.!

"s'ajup sota el fuet, amb foll oblit de la raó que té"  (Espriu)

                                                     
"Mai no hem pogut, però, desesperar, del vell vençut" (Espriu)

Tot l'equip de la lectura del 20 de maig, amb motiu de la
Setmana de la Poesia de Brcelona
(Silvia Oliver (direcció), Assumpció Perajoan (pròleg, epíleg, imatges)
 Maica Duaigües, i Joan Bosch, (lectura)
-----------------------------------------------------------------------------------------------------

És increible, com, a vegades, l'escriptura, la literatura, el teatre, la ficció, i la vida real, s'enllacen misteriosament, i fixen i eternitzen fets i esdeveniments, donant-nos una dimensió de la vida que no hauriem sospitat.

Mai no ens hauriem imaginat, quan, per pura casualitat vam llegir les CARTES DE LA GUERRA del pare i fill Rubió, i la seva lectura ens va atrapar, i immediatament vam pensar que s'havien de llegir en veu alta, que arribaríem a conèixer les netes d'aquells homes que en la lectura se'ns van revelar com admirables. Però, així ha estat, i també per pura casualitat em arribat a conèixer Anna Rubió, neta d'en Jordi, i Clara Rubió, neta d'en Manuel. Dues dones extraordinàries, a les que, des de la nostra pell d'actors, i, des del nostre cor de persones, ja ens estimem, naturalment, no com ells les estimarien, però sí, amb una mica d'aquell esperit que en Jordi i en Manuel van deixar ben pales en les seves cartes, i que nosaltres hem entomat amb emoció.
                               
El més emotiu per a nosaltres, en la lectura d'ahir, va ser, que ens vingués a veure
CLARA RUBIÓ i CASALEGNO, besneta i neta -real-
dels protagonistes d'aquesta història verdadera.
Gràcies, Clara, per la teva companyia.

Article 123) CARTES DE LA GUERRA a la Biblioteca Sant Antoni Joan Oliver

Jordi Rubió va nàixer a
Barcelona el 1887
(Apunt biogràfic:Assumpció
Perajoan)
El públic ja és a punt; temps d'espera
Cartes de la guerra, correspondència sostinguda del maig de 1938 al gener de 1939, entre Jordi Rubió i Balaguer, i el seu fill Manuel Rubió i Lois. Fragments d'algunes d'aquestes cartes van ser llegits novament ahir,  a la Biblioteca Sant Antoni Joan Oliver, amb motiu de la SETMANA DE LA POESIA DE BARCELONA. Aquesta vegada, l'entorn minimalista, com és el d'una sala d'actes actual, constituïa un nou repte, que va ser superat pel contingut de les cartes, que van arribar, amb la seva pròpia força a l'espectador.


Assumpció també va tenir cura de les imatges


Correspondència entre Jordi Rubió
 i Balaguer i Manuel Rubió i Lois
"Tant de bo que el meu sant
pugui passar-lo amb tu..."
"Molt estimat i recordat fill meu Manelet"

"Ahir nit; quina lluna tan sublim!
vaig estar molta estona contemplat-la"
Els tres
"Em dol molt, molt, que la teva entrada a la vida d'home hagi
d'anar unida per sempre al record de tantes devastacions..."
"Acabo aquesta carta quilomètrica.
Fa molta calor..."
"Després de passar llista, tocades les 9, vaig tenir l'alegria
més gran que he tingut des que sóc aquí: va venir... el Bibliobús!"
INDESINENTER
 poema de Salvador Espriu
"Nosaltres sabiem
d'un únic senyor..."
(Espriu)




"l'aigua, la terra, l'aire,
 el foc,  són seus..."
(Espriu)
Salutacions
Familiars i públic

Familiars, amics, i Sílvia Oliver, que ens ha dirigit en aquesta oportunitat,
se la veu, al mig, parlant amb algú del públic

               

dimarts, 20 de maig del 2014

122 - PROJECTE AGATHA II


Una nova presentació del PROJECTE AGATHA, va tenir lloc a la Casa del Llibre. del Passeig de Gràcia de Barcelona. 



L'acte va estar amenitzat pel grup
MON CASINO CASAMOR
Asunción Murillo recita
el seu poema original
en castellà

Víctor Panicello
Eduard Miró
Gabriel M. Pérez Fuster

Marta Pérez Sierra llegeix el poema
d'Asunción Murillo traduit al  català
"Els astres sense temps
habiten el silenci"
(Ivan Torrents Guerrini)
VIENA Edicions
també era present
La Casa del Llibre ens va acollir
aquesta vegada

"Nosaltres serem sempre amb tu"
(Marta Pérez Sierra)


"He vist el poeta
en el fons del teu miratge"
(Eduard Miró)