En aquesta societat nostra, tan inconsistent, tan voluble, tan inestable, els joves es troben amb una manca d'oportunitats de feina, i potser, a vegades, veuen als botiguers, als petits comerciants, als empresaris de barri, als professional que exerceixen en els nostres pobles i ciutats, com a persones afortunades i allunyades de problemes per sobreviure, amos del seu propi negoci, que no han de donar comptes ni rebre ordres de ningú.
La revista Informatiu SANT ANTONI, en el seu número 96, Hivern-2014-2015, ha volgut aproximar-se a algunes d'aquestes botigues i comerços, i, aprofitant el Nadal, conèixer com viuen les Festes Nadalenques, i també una mica, com es veu tot des de l'altre cantó del taulell.
Amb aquest objectiu, vaig fer unes entrevistes a quatre comerços. Parlant amb els seus propietaris, vaig conèixer l'altra cara del mirall, i vaig veure, sobre tot, sacrifici, entrega, sentit de la responsabilitat. Em pregunto si molts joves queixosos de no poder inserir-se en el mon laboral, serien capaços d'aquesta entrega exclusiva que exigeix tenir un comerç: matinar, plegar tard, renunciar a sortides nocturnes per estar en forma al matí, no plantejar-se massa festes, i a voltes, ni tan sols vacances, tancar sota set claus els drames personals, que no interessen ningú, somriure i ser sempre servicials encara que la professó vagi per dins, en un paraula, deixar-se la pell cada dia de l'any, per a poder tornar a obrir el comerç l'endemà.
En la revista SANT ANTONI, per manca d'espai, només s'ha pogut publicar un fragment de cada una d'aquestes entrevistes, però aquí les podreu llegir senceres:
NADAL AL BARRI – COMERÇOS
El Barri de Sant Antoni, de Barcelona, és un barri treballador, vull dir amb això, que els que hi viuen, son persones que es sostenen amb el seu treball, i, per tant, és un barri de treballadors.
També és un barri feiner, i ara, el que vull significar, és que els seus habitants son laboriosos i afeccionats a la feina.
En poques paraules: són persones que treballen i ho fan amb gust, i així és con surt la “bona feina”
Per això, hi ha tants comerços que porten anys i anys al barri, els van començar els avis o els pares, i ells continuen.
Hem volgut, ara que venen les festes de Nadal, parlar amb alguns d'aquests comerços arrelats a Sant Antoni, per saber una mica com viuen el Nadal, des de la botiga.
Aleatòriament, hem triat quatre, de diferents branques, els hem visitat i hem tingut una petita conversa amb cada un d'ells. Aquí els teniu:
Com que Nadal és temps de llum, hem començat per la botiga ESTEL il·luminació, de Tamarit, 185, i hem parlat amb el Sr. Vicens Estruch, l'amo, de 78 anys, que allí està, al peu del canó, un home emprenedor, que continua portant cotxe i moto, que està pendent dels últims descobriments astronòmics; una de les seves aficions (el nom de la botiga ja ho indica).
Aquí teniu la conversa:
Sant Antoni: Sr. Estruch, què és per a vostè, la llum?
Vicens Estruch: La llum és salut. Quan arribem a casa destrossats per una jornada estressant, trobar una llar ben il·luminada, fa que, al cap d'un hora de ser-hi, el cos recuperi el seu equilibri, està demostrat científicament.
Sant Antoni: I com podriem relacionar la llum amb el Nadal?
Vicens Estruch: El Nadal és l'inici de la llum!, la llum va arribar al món, al nàixer un ésser que ha tingut una gran transcendència. Els cometes desprenen llum en la seva espectacular cabellera, i està científicament confirmat el pas d'un cometa, en aquells temps, és el que va guiar als reis màgics, segons la tradició.
Sant Antoni: De quina manera podem, nosaltres, incorporar la llum al Nadal?
Vicens Estruch: De dues maneres. En primer lloc, per Nadal, afegim la llum espiritual d'estar amb la família, felicitar-se, enviar-se e-mails, tarjetes, o cartes... En segón lloc, cuidem que tota la casa estigui perfectament il·luminada; el rebedor, que és la marca de la llar, la taula, ben il·luminada per fruir amb la vista de tot el bededéu del menjar, el bany, perquè les senyores puguin arreglar-se amb tota la claror...
 |
| El SR. Estruch amb els seu equip |
Ens acomiadem d'ESTEL il·luminació, que té l'aspecte d'una botiga moderna, però, és perquè l'edifici va ser rehabilitat, tot i que conserva la façana original. Ens ha explicat el Sr. Estruch que el seu pare va començar aquí amb una botigueta, i ell, en Vicens Estruch va néixer en aquest mateix edifici, i aquí segueix. És un gran conversador i un entès en la seva matèria. Si teniu dubtes de quina mena de llum posar en cada racó de casa, pregunteu-li, segur que us aconsella bé!
-----------------------------------------------------------------------
Nadal també és temps de posar-se guapo, elegant, anar ben vestit..., i, com que ja sabem que a les botigues de roba hi trobarem de tot, ens hem preguntat , i que hi podríem trobar en una tintoreria? què ens pot oferir aquesta mena de comerç?
Mai no diríeu la sorpresa que hem tingut.
Entrem a TINTORERIA CITY SEC , Rocafort, 5, són del Maresme, i porten més de 30 anys al barri de Sant Antoni.
La mestressa, Montserrat Planas, està molt enfeinada amb la planxa, així que ens atén el seu espòs, Francesc Andreu.
Sant Antoni: Sr. Andreu, suposo que aquest dies les senyores volen anar arregladetes, i, amb això de la crisi, deuen portar la roba d'altres anys per posar a punt, no?
Francesc Andreu: Doncs haig de dir-li que està equivocada, això ha canviat molt!
Sant Antoni: Cóm és això?, expliqui, expliqui...
Francesc Andreu: Actualment, la nostra clientela és la gent jove, homes i dones, que es compren roba a les boutiques, i, després de dur-la una vegada, ens la porten a rentar, ja poden ser vestits de senyora o de cavaller, camises..., i quan els hi tornem, ho tenen completament nou, inclús amb l'aprest de nou.
Sant Antoni: No seria més econòmic que s'ho rentessin a casa?
Francesc Andreu: No, perquè mai els hi quedaria com els hi donem nosaltres, absolutament nou, miri (m'ensenya una preciosa camisa lila que sembla acabada de sortir de la boutique). Per altra banda, la roba, tal com nosaltres la tractem, té una durada molt més llarga, i fa més goig.
Sant Antoni: I quins són els seus clients?
Francesc Andreu: Totes aquelles persones que necessiten anar ben vestides, executius, homes i dones, administratius, venedores, dependents... tota persona que ha de tenir bona presència per motiu de la feina, i no té ni el temps, ni l'ofici, per dedicar-se a cuidar la roba.
Sant Antoni: Suposo que, per poder venir tant sovint, els seus preus no deuen ser alts...
Francesc Andreu: Vostè mateixa; rentar i planxar una camisa, dos euros i mig!
Sant Antoni: Em sembla realment econòmic, suposo que deuen compensar el baix preu amb la quantitat, no?
Francesc Andreu: Exacte, i treballant molt, però saps que el client, després de la camisa et portarà l'americana i el pantaló, que convé rentar-los a l'hora perquè sinó pot quedar de diferent to, nosaltres ho notem quan una peça s'ha rentat separadament!
Sant Antoni: Tenen clients fixos i regulars?
Francesc Andreu: Sí, per exemple, els senyors dels dissabtes, que ens porten totes les camises de la setmana, i s'emporten, netes i planxades, les de la setmana anterior. El dissabte és el dia dels senyors.
Sant Antoni: Alguna anècdota per explicar?
Francesc Andreu: Un divendres ve una senyora amb un vestit de núvia de la seva filla, per planxar, es casava a l'endemà. Tot i sent molt just li vàrem dir que ho faríem. Quan vàrem mirar bé el vestit amb els nostres llums potents, vàrem observar que, no solament estava rebregat, també estava brut. Vàrem trucar a la senyora, i estava tant desesperada que li vam dir; no es preocupi, ens quedarem fins l'hora que calgui, demà tindrà el vestit. No sé ni a quina hora vàrem plegar aquell divendres, però dissabte el vestit estava net i planxat; perfecte! Passat el casament, va venir la senyora, agraïda, a fer-nos un regal. Però la nostra veritable satisfacció havia estat deixar aquell vestit impecable, en lluita contra el rellotge.
Sant Antoni: També fan reparació de calçat, no?
Francesc Andreu: Sí, tot el que és sola, triguem una setmana, perquè ens ho fan en un altre lloc, però ho fan molt bé!. També guardem, sense cap cost, la roba de fora de temporada, roba de llit, abrics, etc. Ho rentem, ho planxem, ho guardem, i quan ho necessiti, ja ho pot venir a buscar.
Sant Antoni: Ara, per Nadal, quina roba els hi portaran?
Francesc Andreu: Sobre tot els vestits d'etiqueta de senyor, que han d'estar impecables!
De ben segur que, amb les ganes que hi posen, ho estaran. Bon Nadal, i que segueixin així, com a mínim, trenta anys més.
 |
| Montserrat Planas - Tintoreria CITY SEC |
--------------------------------------------------------------------
 |
| Alfons Bielsa - OPTIQUES BIELSA |
Els
experts en veure amb nitidesa, són els òptics, per això, i com que
tenim al barri BIELSA
ÓPTICS, Calabria, 52, els hem volgut
fer una pregunta intencionada:
Sant
Antoni: Cóm
es veu el Nadal, des de l'òptica d'un òptic?Ens
respon Alfons Bielsa:
Alfons
Bielsa:
Amb més llum que de costum, tan en el sentit visual com en
l'espiritual.
Sant
Antoni:
Sr. Alfons Bielsa, des de quan al nostre barri?
Alfons
Bielsa:
des de 1977, inicialment a Calabria Manso, i, des de fa sis anys, a
Calabria, 52
Sant
Antoni:
Per què dedicar-se a l'òptica?
Alfons
Bielsa:
El pare, ja treballava en el gremi, i el meu germà bassó, i jo,
vàrem fer aquest estudis: Som diplomats en òptica i optmetria, i
master en optometria i ciències de la visió, tot a la UPC, En
acabar els estudis, ell es va establir en un altre barri de
Barcelona, i jo, a Sant Antoni.
Sant
Antoni:
I què ens ofereix?
Alfons
Bielsa:
Optometria, lents de contacte, retinografies, pressió intraocular,
visió i ordinador...
Sant
Antoni: Alfons
Bielsa, és també: president del Col·legi d'Optics de Catalunya,
aquesta circumstància l'obliga, i a l'hora li permet, estar al tanto
de tots els avenços que es produeixen en el tema de l'òptica, així
com dels estudis que es fan, en alguns dels qual hi participa i
col·labora.
Alfons
Bielsa:
Un dels temes que s'estudien actualment és el SVI (Síndrome Visual
Informàtic), derivat de les moltes hores que estem d'avant d'un
ordinador, en especial preocupa l'extensió d'aquest fenomen entre la
població infantil i juvenil
El
Sr. Bielsa fa esment de la rapidesa i potencia tecnològica
informàtica dels últims 5 anys, i el pitjor -diu- és que l'ésser humà
no està dissenyat per això.
Alfons
Bielsa:
No solament, la llarga exposició d'avant les pantalles pot provocar
problemes visuals, sinó que també desenvolupa problemes que
existien, potencialment, però que sense aquesta exposició
perllongada, potser no s'haurien manifestat mai, o molt més
tard.
Sant
Antoni:
Ens pot donar alguns consells senzills per evitar l'SVI?
Alfons
Bielsa:
No treballar només amb la claror de la pantalla, tenir sempre una
llum ambiental.
Pantalla gran
Pantalla a nivell dels ulls
I
el 20 – 20 – 20
Sant
Antoni:
20? 20? 20?
Alfons
Bielsa:
Sí, vol dir: Descansar 20 minuts, cada 20 minuts, i mirar a una
distància de 20 peus (6 metres)
Sant
Antoni:
Tractarem de seguir aquest consells, però ara, s'acosta el Nadal, i
jo voldria saber si, en aquesta botiga, podria trobar algun regalet
per la familia, o... per a mi mateixa!
Alfons
Bielsa:
Nosaltres venem salut i moda, o sigui, que, a més de poder fer-li
totes les exploracions per saber l'estat de la seva visió, podem
oferir-li bonics models de muntures.
SAnt
Antoni:
En temps de retallades... no podem gastar gaire, a com estan les
muntures?
Alfons
Bielsa.:
Pot tenir una muntura nova a partit de 30 €
Sant
Antoni:I,
què ho fa?. què unes muntures tinguin un preu elevat i altres
siguin més econòmiques?
Alfons
Bielsa:
Poden ser econòmiques per dos motius. Un és la qualitat; quan més
alta és la qualitat, més car és el producte. Però, també poden
ser econòmiques per altre motiu; la moda, les últimes en aparèixer
són les de més preu, en canvi, unes ulleres d'anys anteriors, amb
la mateixa excel·lent qualitat, pot ser que estiguin més rebaixades
de preu.
Sant
Antoni:
Donen consells al client despistat?, per exemple, si jo volgués unes
ulleres, quines m'aconsellaria?
Alfons
Bielsa:
Una muntura estremadeta, amb color, que li donés llum a la cara.
Però, li diria que no vingués sola, vingui amb un familiar, o una
amiga que la conegui bé, al poder-ho comentar amb aquesta persona,
l'elecció serà més segura.
Sant
Antoni:
Em temo que soc una mica indecisa.
Alfons
Bielsa:
No hi fa res, nosaltres dediquem mitja hora, o més, a assessorar a
cada client, independentment de si adquireix o no un producte.
Doncs, no caldrà que sortim del barri per regalar-nos una bonica i
econòmica muntura! Bon Nadal, i fins les properes ulleres!
----------------------------------------------------------------------------
EL NADAL TÉ SABOR DE TURRÓ
La Pastisseria Bonastre, Tamarit, 136, va néixer fa 55 anys, amb els sogres, i amb el marit de qui ara ens parla: CRISTINA ROSICH, actualment màxima responsable de la pastisseria... i de la gelateria!
El seu marit, Xavier Bonastre, malauradament, va traspassar fa sis anys, d'ençà aquell moment, Cristina va assumir, no tan sols la necessària direcció de la casa i la família (tres fills i dos avis), sinó també, la direcció de l'establiment.
No li venia de nou, ja abans havia treballat de pastissera. Però ara, hauria de fer-ho tot.
Des del primer moment, Cristina era molt conscient del prestigi de la botiga que havia de dirigir, de manera, que va seguir la mateixa línia, segons el principi de que, el que funciona bé, no s'ha de canviar.
De manera que, pastisseria Bonastre, segueix treballant artesanalment.
A tota Barcelona ha crescut la competència, en canvi, en el Gremi de Pastissers Artesans han disminut els agremiats (de 2500 han baixat a 400)
Això explica que a Bonastre venen a adquirir turrons clients de tota Barcelona.
És cert que ara hi ha noves tendències, noves maneres, modes, tot això ho van assumint en la mesura en que beneficia el producte sense que perdi mai la seva qualitat de producte artesà.
Pastisseria Bonastre, està especialitzada en el detall; aquella delícia amb la que agrairem l'amabilitat del metge, de la mestra, de l'infermera..., aquell regalet amb el que quedarem tant bé amb un familiar o amic...
I això ja ho veurem des de l'aparador, Cristina ha descobert en sí mateixa una vena artística, i s'ha convertit en esplèndida escaparatista, és un goig contemplar els aparadors, els prestatges, totes les presentacions de la pastisseria.
Fa 30 anys, van començar també amb la gelateria; Avinguda Mistral, 10; orxata i gelats també artesans, i de primera qualitat.
Sant Antoni: De quin dels vostres productes et sents més orgullosa?
Cristina Rosich : Del turró de xocolata i avellana, i del turró de crema cremada.
Sant Antoni: És cert que els pastissers tenen formules secretes que no volen dir mai?
Cristina Rosich: Pot ser que en un temps fos cert, per ara, això ja és una llegenda urbana. Si un col·lega em demana la recepta d'un dolç que li ha agradat, jo li dic, de la mateixa manera que que si jo li demano a ell, també me la diu. Per altra banda, una recepta mai surt idèntica a una persona que a una altra, encara que ho faci tot igual, sempre, sempre, hi ha diferències.
Sant Antoni: Cristina, quin sabor te per a tu el Nadal?
Cristina Rosich: Sens dubte, té sabor de torró!
Sant Antoni: Ara que venen festes, molts dies anirem convidats a fer els àpats a casa d'algú, quin detallet per portar podriem trobar al vostre establiment, i que no comprometi la nostra malmesa economia eh?
Cristina Rosich: Tenim un sortit molt ampli de detallets, des de 3 €., una bosseta de catànies, o uns bombonets, i , insisteixo, tot és artesà i de primera qualitat!, fins i tot els pinyons que adquirim, tenen denominació d'origen.
Sant Antoni: Necessito un altre consell. M'encanta tot el que teniu a la botiga, m'ho mengo amb els ulls, però... aquestes chichones que tinc per tot arreu... què puc menjar, de dolç, que no m'engreixi???
Cristina Rosich: Lo més saludable, en aquest cas, perquè és el que menys engreixa, és la xocolata negra. També cal reservar-se, pel postre, i no atipar-se amb el vermut, o amb el dinar. Per altra banda, els nostres productes son molt sans, perquè no porten ni fècules, ni farines, ni lactis, és a dir, molts dels nostres productes son adequats per celíacs, o per intolerants als lactis.
Les neules ens les ve a fer un neuler, uns tres dies abans de Nadal, les fa amb les proporcions que nosaltres li demanem, la fórmula és seva, les proporcions són les que nosaltres li diem, i també son aptes per celíacs. És divertit perquè les fa al carrer, i en va donant a la gent que passa.
Cristina Rosich: Què ens has dit Cristina!; 3 dies abans de Nadal, ens tindràs al davant de la teva botiga, tot esperant al neuler! Però de moment, ja et desitgem un molt bon Nadal!
 |
| Cristina Rosich - PASTISSERIA BONASTRE |
==================================================================
Aquestes són, completes, les entrevistes, un tast de les quals, ja heu pogut llegir en la revista Informatiu Sant Antoni.
Tots ells són persones que s'han preparat a consciència per fer la seva feina, la dominen, la perfeccionen, i perseveren, fidels al barri, fidels als clients, sacrifiquen sovint moltes hores de lleure, i cada dia, aixequen la persiana, amb il·lusió. No són els únics, són una petita mostra de la riquíssima vida de comerç de molts barris i moltes ciutats i pobles de Catalunya.
Es guanyen bé la vida? espero que sí, perquè, a canvi, ens proporcionen tot el que necessitem; el pa tendre, la roba bonica, el consell mèdic, l'objecte per la casa... Ells són els botiguers i professionals de tota la vida. I que sigui per molts anys!
Això ho podem lligar amb una bonica cançó:
T'HO DONARÉ TOT (Per l'infant)
Camino i et duc al costat
I t'estrenyo la mà que m'has confiat;
t'ho donaré tot, tota cosa per tu,
t'estimaré molt més que no ningú
I el teu nom l'he dit fins i tot al vent,
i el cant de l'ocell passa volant,
quin goig fa en el món el cel lluent,
campanes van tocant.
Si estàs trist i et falta el consol
els meus llavis beuran el teu plor de dol,
Tot allò que és bo haurem de compartir
tot per tu i una miqueta per mi.
I et faré mil cançons per tu sol,
d'això que sento dins meu i és tan gran,
I el teu mirar és l'ocell que aixeca el vol
campanes van tocant.
Aquesta cançó la cantava Gloria, allà pels anys..., bé deixem-ho!, fa molt de temps, ho veureu per la filmació, que és una mica... no sé, antiquada...?, però la cançó és molt bonica, i la veu de Gloria, preciosa. Escolteu-la:
========================================
