traductor

dimarts, 31 de març del 2015

Article 240) LA BELLA RAQUEL, SÍMBOL INTERNACIONAL DEL PARAL·LEL ANYS 1900...


Recordem RAQUEL MELLER, i demanem a l'Ajuntament, que la seva escultura, la que va fer l'escultor Josep Viladomat, l'any 1966, es mantingui cuidada, amb la col·laboració, naturalment dels veïns, i també s'ha de tenir cura del seu entorn, i del Teatre Arnau; testimoni dels seus èxits.

També demanem, ara, als ciutadans, que la cistelleta de pedra de Raquel Meller, sigui novament emplenada de flor fresca regularment, com ha succeint durant tant anys. 

No permetem que la deixadesa i la brutícia malmetin un lloc tan emblemàtic del Paral·lel, com és aquesta cruïlla del Carrer Nou de la Rambla-Avinguda Paral·lel.

Fa veritable pena, veure en quin estat es troba avui en dia, igualment volem reivindicar la necessitat de disposar del Teatre Arnau, com a teatre, com a centre de documentació teatral, com a museu del teatre..., volem que la placeta del davant de l'Arnau, sigui agradable i acollidora, no demanem massa, per això, amb aquest article, donem suport a la plataforma SALVEM L'ARNAU, i, amb l'Arnau, fem digne tot el seu entorn, un entorn teatral al qual Barcelona, no li pot donar l'esquena, per tot el que li deu, d'esplendor internacional, i de magnífics artistes, durant una extensíssima part del segle XX.
----------------------------------------------------------------------

La Barcelona nocturna, des del 1892, tenia un nom: PARAL·LEL, i, el Paral·lel, a partir del 16 de setembre de 1911, va tenir també un referent que es va fer internacional: RAQUEL MELLER, aquesta data és la del seu debut, que la història del Paral·lel no dubte en qualificar de "gran" al teatre ARNAU.

El seu triomf, quatre anys més tard, a Saragossa, ja seria "apoteòsic"

Entre tant, una gira per EE.UU, entre altres actuacions a l'estranger
------------------------------------------------------------------------------------------------

Hem demanat als nostres socis, i als bons amics poetes, que escriguessin poemes  dedicats a RAQUEL MELLER, i aquí els tenim:

Poema de la creativa poetessa ADRIANA FERRAN  (La poeta dels petons), 
DEDICAT A RAQUEL MELLER  -poema i muntatge fotogràfic: Adriana Ferran-



Raquel Meller 1912
Foto: BermeMar.com

JOSEP COLET I GIRALT, mestre i amic, excel·lent poeta barceloní, coneixedor de totes les barcelones de la Barcelona del segle XX, escriu aquest sonet dedicat a RAQUEL MELLER:

CUPLETISTA I MITE

La Francesca fou Meller, la Raquel,
i va vestir la veu de melodia;
la seva joventut, bella i rebel,
posà, dins la cançó, la picardia.

Barcelona va ser la seva nau
i el port del seu viatge més feliç:
va omplir tota la copa de l'Arnau
amb el xampany que la portà a París.

El món del bell cuplet, tot va ser seu;
posà al seu art, sovint, veu catalana.
La seva imatge, un escultor la féu
present per sempre en nostra vida urbana.

Fou, Raquel Meller, cupletista i mite,
i el temps la portarà per sempre escrita.

          JOSEP COLET I GIRALT
                -Març del 2015-
                                                               Joaquín Sorolla (1918)
                                                             


Un altre poema dedicat a la RAQUEL MELLER, aquest és de ROSA MARIA BISBAL, bona poetessa, deixeble del mestre Josep Colet, i amb un considerable nombre de llibres de poesia publicats, escriu aquest poema:

COM LA VIOLA

Cantava com ocell un íntim cant;
feia un vol de qui vol arribar a estrella
i, d'ençà d'una edat de flor novella,
s'alça com la lluerna irradiant.

Amb nom de Raquel Meller, fou el sol,
d'un cel brillant amb llum de primavera
i amb un aroma de "violetera"
omplí d'aplaudiments el seu redol.

Una força impulsava el seu destí,
Barcelona, París i tota Europa,
l'escuma del seu cant omplí la copa
de l'èxit fulgurant del seu camí.

Barcelona li serva la figura
i el seu record perviu en l'escultura.

                                     ROSA MARIA BISBAL
                                              -Març 2015-


--------------------------------------------------------------------

EL CERCLE DE RAQUEL

El meu avi em parlava, com la gent del seu temps,
d’una màgia especial, d’una gràcia infinita
que explicava el seu èxit, compartit a tants llocs,
malgrat la seva mida, menuda i delicada,
i un caràcter de diva, difícil, cantellut.

Jo la recordo gran però sempre enigmàtica,
encara amb un estrany orgull extraordinari,
pietosa i cosidora, com sempre havia estat,
i amb aquell tarannà tocat pel gran misteri
de la gràcia d’un art que ja em semblava antic.

Tornaven els cuplets quan jo tot just creixia
enmig de tants silencis i de nostàlgies velles,
i en vam aprendre alguns, que es cantaven de nou,
ja que sempre, amb el temps, retornen les cançons
que ens evoquen perfums d’uns dies esvaïts.

A Hollywood, París, Roma i la Costa Blava
els homes saberuts, escriptors i poetes,
periodistes, pintors, la gent més important
es va inclinar davant d’aquell rostre de fada
i d’aquelles històries d’amors i patiment.

Es deia que agraïda, al rei tan bescantat
va convidar a dinar quan tots el rebutjaven
i fins ella mateixa li va fer un bon arròs
encara vora el mar de la mítica França
en temps de canvis grans i trasbalsos i guerres.

Després, entre silencis i un cert oblit culpable
es va engrunar el record de tantes meravelles,
però en resta una font on la seva figura
eterna i juvenil ofereix les violetes
d’ahir a la gent d’avui, que no sap apreciar-les.

La llegenda retorna i a l’avinguda mítica
allà on els primers èxits la van fer universal
i desitjada i bella, famosa i envejada,
les runes d’un teatre esperen acollir
les músiques d’avui i les violetes noves.


Júlia Costa i Coderch (abril, 2015)


---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

POEMES QUE LI VAN ESCRIURE ELS POETES DE L'ÈPOCA:

Esta Raquel, por su "aquel"
por su genio y por su sal
ha hecho el nombre de "Raquel"
una vez más, inmortal.

                           Manuel Machado

--------------------------------------------------------------------

A Raquel Meller

Ta veu és dolça, fresca, enamorada.
Si cantessis al bosc, s'aturaria
la font per a sentir-te, i l'ocellada;
si cantessis pel mar, amb goig l'onada
estenent-se a tos peus s'adormiria.
Quan l'home et sent, es diu: «La vida és bona!»
i del cor se li afluixen les cadenes,
i el cel aspira en ton encís de dona.
Mes quan calles, la ditxa l'abandona:
que són més fortes allavors les penes.

                                 Angel Guimerà


A Raquel Meller

Tu voz es dulce, fresca enamorada.
Si cantases en el bosque, se detendría
la fuente para oirte y el canto de los pájaros;
si cantases en el mar, la ola, tendiéndose
a tus pies, de gozo se adormecería.
Cuando alguien te oye, se dice a sí mismo: "La vida es buena",
y del corazón se aflojan las cadenas
y aspira el cielo en tu encanto de mujer.
Pero cuando callas, la dicha lo abandona
pues son más fuertes entonces las penas.


------------------------------------------------------------------


Además de su arte, que seduce y encanta,
y su intensa mirada que, amorosa, fascina,
tiene aire picaresco de artista parisina
e ingenuidad de niña con carita de santa.

Con tal dulzura entona las canciones que canta,
y da a sus creaciones gracia tan femenina,
que la frase más fuerte, en su voz cristalina,
inocentona y suave brota de su garganta.

Yo no sé si la he visto vestida de pastora en un valle,
o alegrando la escena con su gracia española,
o con mantón de flecos por madrileña calle,

o si fue en un convento de tierra burgalesa;
o si la ví una tarde vestida de manola,
camino de los toros, en clásica calesa.

¡Francisca Marqués López, la gran "Raquel Meller", la reina indiscutible del cuplé!




-------------------------------------------------------------------------

PARA RAQUEL, gracia morena, 
risa es primor, llanto es primor...
Cuando Raquel sale a escena
rie el amor, llora el amor.

         Cristóbal de Castro

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
AGRAIMENT:   Per confegir aquests articles sobre Raquel Meller, i sobre el teatre Arnau, comptem amb la valuosa col·laboració de la Bibliotecària de la "Biblioteca-Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, de l'Institut del Teatre": Teresa González Borrajo, a la qual volem testimoniar des d'aquí el nostre agraïment.

dilluns, 30 de març del 2015

Article 239) SARAU DE POESIA, 4a temporada, programa 21

CALAFELL RÀDIO - SARAU DE POESIA
29 03 15

Programa núm. 21 de la 4a temporada
Imatge: todocoleccion.net






Enllaç per escoltar-ho:

https://enacast.com/calafellradio/historic/saraudepoesia



Contingut:

Convidades: Alumnes castellanoparlants de l'Escola de Català per Adults, de Calafell. Elles són:  Francis, Encarna, Asun, i Marce, i ens fan una lectura dramatitzada de: L'Empordà, de Joan Maragall.

Poemes: JOAN NIN ROMEU
               VÍCTOR ALARI

Música: La Dansa de la Pluja - CLARA

Poemes: ILLA ESCRITA, de Jaume Pont  -Poema del Dia Mundial
           de la Poesia 2015-  (Francis recita la versió en castellà)  
           L'EMIGRANT, de Verdaguer, reciten a duo: Maica-Encarna
           LA CREMA de  Miquel Martí Pol
           TORRE EN MEDIO de Carlos Barral    

Música: Adiós muchachos - CARLOS GARDEL
-----------------------------------------------------------



Lectura dramatitzada de L'Empordà. Foto Aj,Calafell



  I ara mireu, aquesta preciosa versió de l'Emigrant, que fa PERET:

        https://www.youtube.com/watch?v=PWKF3mluv9A 

                                   

------------------------------------------------------------

I també us posem les lletres de dos poemes que hem recitat avui:

POESIA, POESIA
             (Joan Nin Romeu)

 Poesia, poesia...
Joiosa sonoritat,
missatge on l'harmonia
es fa viva realitat.

 Poesia, poesia...
Garlanda d'inspiració,
que es transforma cada dia
en onades d'emoció.

 Poesia, poesia...
Llaç on la pena i dolor
s'entrellaça amb l'alegria
de la joia i de l'amor.

 Poesia, poesia...
Font serena, dolç esclat,
on l'ànima s'extasia
d'una ardent serenitat.

 Poesia, poesia...
Emoció que s'encomana,
suaument, Oh, melodia,
que com bàlsam es desgrana!

 Poesia, poesia...
Plaer del cor i l'esperit;
esperança i melangia;
raig de llum dins de la nit.

 Poesia, poesia...
Sóc feliç, t'he conegut!
Sense tu no sentiria
tot el goig que tu m'has dut!

(del llibre: "De tot", de Joan Nin Romeu)
------------------------------------------------

DE TANT EN TANT LI ESCRIC A LA LLUNA...                
              (Víctor Alari)

De tant en tant li escric a la lluna,
perquè ella sap què és estar sola,
sola ben sola, i el vent la brassola,
de tant en tant el meu cor dejuna

i busco records per tenir alguna cosa,
i els penjo amb xinxetes a prop d'on escric,
m'atipo d'enyor pessic a pessic,
i si em ve d'un jardí el perfum d'una rosa,

agraeixo l'encís que em fa estremir.
Si la lluna pel cel, amb banya afilada,
no esquinça el llençol de son que em vol cobrir,

tindré, portat per una ratapinyada,
un somni molt dolç fins al matí.
El penjaré demà, moll de rosada.

(Del llibre: "Brasa de Crepuscle", de Víctor Alari i Pons) 
-------------------------------------------
     

Foto: Bibliocolors.blogspot.copm.es




diumenge, 29 de març del 2015

Article 238) LA BOHÈME, ÇA VOULAIT DIRE: ON EST HEREUX

Si alguna vegada heu pensat que us hauria agradat viure la bohèmia de París; de Montmatre, no penseu pas que és impossible. Podeu copsar un regust de bohèmia musical, els dissabtes, de 18 a 20, a pocs metres del Liceu de Barcelona, en el cor de la rebotiga de la Casa Beethoven.

Si entreu allí, un dissabte entre aquestes hores, per adquirir un poster d'en Beethoven, un llibre sobre música, o una partitura, sentireu música, tot seguit, la curiositat us impulsarà a endinsar-vos en l'estret pas a la rebotiga, i, si teniu sort, i no hi ha massa gent, podreu veure escenes com les que presentem en les imatges que vaig captar. 

Ah!, i aquests bohemis, no passen gana, a mitja tarda, apareixen safates amb bunyols...bombons..., misteriosos gots de paper; suculenta ambrosia...

Aquest reforç alimentari, em recorda una entrevista que li va fer T.V española, fa molts anys, a Arthur Rubinstein, quan aquest tenia uns 90 anys, aproximadament. L'entrevistador li va preguntar, alguna cosa així com, on es trobava la inspiració, si era en el cervell o en el cor, i el gran músic li va donar una resposta que em va deixar totalment sorpresa: Ni en el cor, ni en el cervell; en l'estómac!

Rosa Maria Llobet



A quatre mans
Mentre uns toquen, altres ballen





Això és una veritable festa bohèmia



Raimon García, interpreta de memòria
Mazurka No 47, de Chopin,  de memòria!!!
La melodia de Josep Baró
engresca a participar
Ojos negros; una música que ens atrapa

 El músic més jove de Casa
 Beethoven







Beethoven, present i etern en cada casa
gràcies als posters

Quin bé de Déu de llibres de música i partitures...!
El final és compartit

Els bohemis es resisteixen a marxar


Una foto de grup i... fins el proper dissabte!

La Rambla amaga secrets, un d'ells, és la bohèmia
de la Casa Beethoven

-----------------------------------------


Ningú com Charles Aznavour ens ha sabut parlar tan exactament de la bohèmia


https://www.youtube.com/watch?v=yk7VtI-MYi0




------------------------------------------------------------------------------------

Una cançó preciosa, la música de la qual vam poder escoltar ahir dissabte, a la Casa Beethoven:
OJOS NEGROS, cançó tradicional russa.

Aquí teniu la lletra:

Ojos negros, que me miran,
ojos negros, que fascinan, 
ojos negros, dulces ojos 
tan crueles, tan piadosos. 
Ojos negros, que me matan. 
ojos negros, que arrebatan, 
ojos negros, dulces ojos, 
triste vida de mi corazón. 

Voy cruzando por la vida  deslumbrado   
bajo el sol abrasador de tus pupilas, 
voy cruzando por la vida 
como una pobre, alma perdida. 

I en el fondo de mi alma solo brilla 
el calor abrasor de tu mirada
en el fondo de mi alma 
donde tu amor siempre vivirá. 

Ojos negros, que me matan; 
ojos negros, que arrebatan; 
ojos negros, dulces ojos, 
triste vida de mi corazón. 


==========================================

Per saber més sobre Casa Beethoven:
http://w2.bcn.cat/bcnmetropolis/es/calaixera/biografies/lenigma-de-clifton-worsley-pioner-del-jazz-a-barcelona/

divendres, 27 de març del 2015

Article 237) LES CARTES DEL JOAN . VIII - URUGUAY, SERRAT, I HOWARD CARTER

23.03.15.  URUGUAI,  SERRAT,  I  HOWARD CARTER.  (8)

Benvolguts,



L'entrada en aquest petit país va ser per Colonia del Sacramento, que és a només una horeta en ferry des de Buenos Aires (Argentina).  És un lloc molt coquetó. Carrers empedrats amb llambordes, arbres super alts que fan ombra contínuament, cotxes d'època dels que nosaltres només veiem exposats en algunes ocasions, aparcats en qualsevol carrer, i la història de quan aquesta ciutat era centre de contrabandistes.

La capital, Montevideo, no té massa a destacar tot i que els seus habitants se senten molts orgullosos d'ella. La típica Plaza de Armas, què és la plaça major, un passeig marítim d'uns cinc quilometres, molts centres comercials i molts teatres.

Una mica més enllà i camí de l'enorme Brasil, Punta del Este i Punta del Diablo.  Punta del Este, ara mateix que s'acabat l'estiu, és una ciutat fantasma. Molts hotels, molts apartaments i moltes torres i xalets, tot de luxe, però ningú pels carrers. Tot molt ajardinat i molt ben cuidat. Molta plata. És una mena de Puerto Banús, a Marbella.  Punta del Diablo és tot el contrari. No hi ha cap edifici més alt de dues plantes. Els carrers sense asfaltar.  Els hotels són cabanyes o bungalows i l'ambient molt relaxat. Em recorda a la Formentera de la bona època, la de fa més de 30 anys !

Uruguai no dóna per a massa més.  Una carn tan excel.lent com la d'Argentina, tangos també com al país del sud, i Joan-Manuel Serrat, també tant escoltat en cada racó; l'adoren.


Aprofito que aquest correu és una mica més curtet, per aclarir-vos alguns dubtes que vosaltres mateixos em plantegeu en els escrits que m'envieu.

Les distancies per Xile i Argentina i, ara també ho serà Brasil, són enormes.  Vols anar al lavabo i són 1.000 km !  Els recorreguts curts, 6/8 hores de bus, m'agrada fer-los de dia perquè així gaudeixo del paisatge, en el qual, en algunes ocasions, et trobes verdaderes meravelles.  Quan la durada és llarga, 12/14/16 hores, prefereixo fer-les de nit perque ho passes dormint i no se't fa pesat.  Hi ha autocars amb diferents tipus de seient. Des del més corrent, reclinable, fins al més sofisticat, amb els seients més amples i totalment reclinables fins l'horitzontal.  També porten hostesses que et serveixen el sopar i l'esmorçar i qualsevol cosa que necessitis. Et passen pel·lícules, et munten partides de bingo gratuïtes o algun altre joc i amb premis, i, alguna vegada, inclús actuacions musicals en directe. Els bitllets... molt cars!

Els menjars doncs, bé, sobre la marxa proves, o no, coses noves, però sempre hi ha alguna tonteria que t'agrada.  Gana, no passes.

Els preus, fins ara:  Paraguai molt barat, Bolívia encara més, Xile com Barcelona,  o més car, Argentina,  rondant Barcelona, i Uruguai, caríssim, clarament per sobre nostre. Per descomptat quasi bé sempre, la despesa més elevada és l'hotel.  Després que una nit vaig pagar 60 euros per una habitació que no era gran cosa, el plantejament el vaig dirigir majorment cap als Hostels. Dormir en una habitació compartida de quatre o sis llits, et surt per uns 15 euros, amb esmorzar. La major part de les vegades que l'he utilitzat, a més, he estat totalment sol. Tots els dormitoris acostumen a ser mixtes, així és més divertit.

Les fotos, doncs bé, com que volia fer alguna cosa que no fos el de sempre, tot el que estic tirant és amb la nova càmera 3D.  Ja veurem després que faré. De moment porto tirades més de 7.000 fotos !


Tutankamon
Algú de vosaltres també em pregunta si no em canso d'anar amunt i avall.  Doncs la veritat és que no, perquè sempre vas veient coses noves i, quan canvio de país, parteixo de cero. Faig "borrón y cuenta nueva". És com si comencés el viatge de nou.  A més faig meva la resposta de Howard Carter, quan, al mirar pel foradet que van fer a la tomba de Tutankamon, abans d'obrir-la, li van preguntar..... puede usted ver algo ?....... i ell va respondre........  veo cosas maravillosas  !

Fins aviat,

Joan

---------------------------------------------------------------------------

Resposta:

Benvolgut Joan,


Aquest autobusos que dius, sonen fantàstics, seria qüestió de posar-los també aquí. Per exemple, fer una volta per tota Espanya en un autobús d'aquests podria ser molt xuli, no?

En canvi d'Hostels, a Barcelona, ara n'està ple, i alguns fan molt bona pinta, crec que són una magnífica solució.

Estic desitjant que ens parlis del Brasil -ja saps que és el meu país preferit- i, tot i que ja vaig anar en el 2011, no em faria res de tornar-hi. M'esperes?

Poso algunes fotos dels llocs dels que parles, més alguna cançó relacionada, i, per al·lusions, El Sr. Tuthankamon i el Sr. Howard, també han demanat d'apareixer en aquest article.

Vinga, vinga! cap al Brasil!

Una abraçada,

Maica


-----------------------------------------------------------------------------------------------

Marujita Díaz - Al Uruguay:

https://www.youtube.com/watch?v=A6g9Gnu_pj4



Colonia de Sacramento - Foto:GEO.es



Serrat y el Uruguay: 
   http://www.elpais.com.uy/divertite/musica/serrat-latinoamericano-barcelona.html



Howard Carter 



I, si finalment, si hem de parlar d'un poeta uruguayo, jo mai em deixaria a Mario Benedetti:


DE QUÉ SE RIE
         Mario Benedetti

 En una exacta
foto del diario
señor ministro
del imposible

vi en pleno gozo
y en plena euforia
y en plena risa
su rostro simple

seré curioso
señor ministro
de qué se ríe
de qué se ríe

de su ventana
se ve la playa
pero se ignoran
los cantegriles

tienen sus hijos
ojos de mando
pero otros tienen
mirada triste

aquí en la calle
suceden cosas
que ni siquiera
pueden decirse

los estudiantes
y los obreros
ponen los puntos
sobre las íes

por eso digo
señor ministro
de qué se ríe
de qué se ríe

usté conoce
mejor que nadie
la ley amarga
de estos países

ustedes duros
con nuestra gente
por qué con otros
son tan serviles

cómo traicionan
el patrimonio
mientras el gringo
nos cobra el triple

cómo traicionan
usté y los otros
los adulones
y los seniles

por eso digo
señor ministro
de qué se ríe
de qué se ríe

aquí en la calle
sus guardias matan
y los que mueren
son gente humilde

y los que quedan
llorando de rabia
seguro piensan
en el desquite

allá en la celda
sus hombres hacen
sufrir al hombre
y eso no sirve

después de todo
usté es el palo
mayor de un barco
que se va a pique

seré curioso
señor ministro
de qué se ríe
de qué se ríe.

Poema procedente de : POEMAS DEL ALMA


dijous, 26 de març del 2015

Article 236) ADMISIÓ DE SOCIS

POEMES AL NAS DE LA LLUNA obre l'admissió de socis 2015, si teniu interés en formar part del nostre cel, manifesteu aquesta voluntat escrivint a la següent adreça:

nasdelalluna@gmail.com

La condició bàsica per ser soci és l'abonament de la quota mínima anual d'adhesió.


Durant aquesta campanya 2015, queda sense efecte la quota de d'inscripció, passant a abonar-se directament la quota anual.

Les peticions d'ingrés rebudes seran proposades en la propera reunió de junta, i rebreu resposta dintre de la següent setmana de la reunió.