Article 449) EL MEU SANT JORDI 2019

SANT JORDI 2019, m'ha deixat aquesta collita:
Alguns d'aquests llibres són de regal
altres els vaig adquirir.
i, encara, d'altres, els vaig comprar de segona mà, ja que, enguany, moltes parades eren de llibres de segona mà, que els venien amb destinacions solidàries.
En total, sumen 13 publicacions.

Val a dir que avui estic planxada, perquè tot el recorregut que vaig fer per mitja Barcelona, el vaig fer a peu, seguin els consells del meu cardiòleg de capçalera, que em recomana anar a comprar el pa a la Barceloneta, partint de Sants i passant per la Diagonal.

Bé, ahir no era el pa, sinó llibres, el que havia d'anar a cercar, però vaig utilitzar la mateixa tècnica per desplaçar-me.

Vaig començar a les 9.30 del matí, esmorzant a la Virreina, i escoltant unes encertades paraules de l'alcaldessa.

Al Palau de la Virreina està tot a punt

Ada Colau s'explica amb claredat 

Sorpresa!, he trobar l'Anna Maria Villalonga

En el moment que vaig a sortir, entra Roser Amills, temps just de fer-li una fotografia, abans de que sigui abducida pels qui l'estan reclamant.

Roser Amills Bibiloni

Una pluja dolça refresca les flors

Al sortir del  Palau de la Virreina, passo pel l'Ateneu, en les parades encara no hi ha cap escriptor que jo conegui, així que segueixo fins el Passeig de Gràcia, i, de Palu a Palau,  m'arribo al Palau Robert.

Allí puc contemplar una activitat curiosa, una artista pinta amb vi, sí, sí, vi negre, com a pigment, i li queden unes flors precioses.

Art amb VI

Rosa, obsequi de CONEX

Encara que no t'agradi el vi,  aquesta
utilitat t'entusiasmarà




De baixada pel Passeig de Gràcia,  em trobo amb la Lídia Pujol i el seu preciós gosset

I, a Rambla de Catalunya, encara m'espera una nova trobada: Elisenda Roca

Elisenda Roca

Lídia i el gosset

El gosset no podia faltar en el llibre

Amb Lídia Pujol

Al migdia, decideixo fer un mos pel camí, el café el prendré a casa 

 i faré uns minutets de migdiada.

Perquè, a la tarda, vull anar a CONEX de Travessera, on som obsequiats amb versos, música, cava, berenar, roses i llibres.

En "quell" petit café, on hi volen entrar, ni la llum del carrer
ni la gent assenyada" (Serrat)

Després de l'agradabilíssima tarda a CONEX, enfilo cap a la llibreria + BERNAT, en la que vull comprar un parell de llibres, i potser quedar-me a la festa que fan després.

Son quarts de 10 de la nit, la llibreria +Bernat, bull de  gent, adquireixo les últimes novel·les de Matilde Asensio i Júlia Navarro, tot i que no soc lectora habitual de novel·la, però, en aquest cas tinc la intenció de fer una lectura comparada d'aquestes dues escriptores, que em semblen molt interessants, tant per les novel·les, com pels articles que escriuen com per la seva personalitat.

M'assec una estona en la còmoda butaca de +Bernat, fullejo els llibres i medito si em quedo a la festa final o no.

Guanya el sentit comú i decideix-ho anar me'n cap a casa, la veritat és que estic planxada. Tot el recorregut l'he fet a peu, ja no puc més!

Avui, 24 d'abril, és dia per quedar-se a casa, naturalment, llegint!

Article 349) FERRÁNDIZ ETERN, TAMBÉ AL LIBER 16

www.memoryferrandiz.com

Avui he estat a LIBER 16, fira internacional del llibre, promoguda per la Federació del Gremi d'Editors.

No cal dir que, cada cop més, va prenent cos el món del llibre electrònic, de la autoedició, dels serveis editorials..., i, les grans editores de tota la vida semblen quedar com... amagades, entre tanta i  tanta petita editorial com va sorgint.

Les que sí segueixen tenint molta visibilitat són les editorials dedicades al llibre escolar i al llibre infantil, tot i que també obren la porta a les noves tecnologies, com a complement, això sí, al llibre de text.

Per aquest motiu, mentre passejava entre imatges enlluernadores procedents de dispositius tecnològics d'última generació, de sobte,  m'he quedat sorpresa quan, un elegant guàrdia urbà m'estava barrant el pas amb el braç extés.

Jo el coneixia aquell noi!, i també a la Caputxeta vermella, que era al seu costat, i a la Rateta que escombrava l'escaleta i es va trobar un dineret, i a la Castanyera, i a la parelleta de la Vespa..., i així tots els demés.... Quina alegria retrobar aquests deliciosos amics d'infantesa!

El miracle de la seva reaparició, l'ha fet l'editorial: Memory Ferrándiz, i, de la mà de les tres persones que la integren, és com el gran Ferrándiz ha arribat també al LIBER 16, on està aquests dies, frec a frec amb la modernitat, oferint la tendresa, la gràcia, la sensibilitat inigualable dels personatges d'aquest magnífic dibuixant que, de cap manera hem de permetre que desconeguin els nens i nenes dels segle XXI. 

D'esquerra a dreta: directora de l'editorial, director de màrketing i ejecutiva

Em comenta l'editora que, una gran part dels seus clients, i també dels visitants, són els col·leccionistes, tant dels contes de Ferrándiz, com de les seves inoblidables postals nadalenques, així com de les estampes de primera comunió. Tot plegat ens parla d'un món que se'ns ha escapat de les mans, però que ara tenim la possibilitat de recuperar.

No vull marxar de la Fira sense fer-me una fotografia amb les noves amigues,
 i amb els encantadors personatges de Ferrándiz

                              

  

Article 344) MÉS LECTURA PER L'ESTIU

Veieu l''Auca sencera en aquest enllaç

Encara sóc a temps de recomanar-vos una altra lectura pel juliol-agost-setembre, i dic aquests mesos, perquè es tracta del dietari d'una excursió que va tenir lloc entre el 31 de juliol i el 13 de setembre, del 1906!, i es adient i bonic, anar-lo llegint en les mateixes dates en que fou escrit, al menys, així ho estic fent jo, i, com que m'ho passo molt bé, no vull deixar de recomanar-lo als amics lectors.

L'autor és Mossén Antoni M. Alcover, i, aquesta vegada, no us faré gastar diners en les llibreries, ni voltar per les biblioteques. Còmodament, i gratuïtament, trobareu el llibre en aquest enllaç:

http://taller.iec.cat/filologica/alcover/documents/Dietaris/3BDLC3.pdf

Em sembla curiós que comencés l'excursió en dia 31,i l'acabés en 13 (el mateix número a la inversa), va ser casualitat?, o ho va voler així?, això no sé si ens ho diu, perquè encara no he acabat la lectura, Tota vegada que el vaig llegint dia per dia conforme el va escriure, ja que em resulta un dels al·licients d'aquesta lectura, tot i que, a l'igual que la Catalunya des del mar que us parlava fa uns dies, també en aquesta excursió, l'ideal seria repetir, físicament, el mateix itinerari que va fer l'autor, segurament els canvis seran extraordinaris des que ell va transitar aquests pobles. 

El port de Barcelona, el 1906, tenia aquest aspecte

Article 342) UNA LECTURA IDÒNIA PER L'ESTIU: CATALUNYA DES DEL MAR

Si algú em demana consell d'un llibre per llegir aquest estiu, jo li dic, sens cap dubte: CATALUNYA DES DEL MAR, de Carlos Barral.

No es tracta de cap novetat, és ben cert, la primera edició data de 1982, però, és un llibre intemporal. Això sí, per llegir-lo heu d'estar en unes condicions específiques, que ara us diré, si les compliu, no cerqueu més, aquest és el vostre llibre de l'estiu.

En primer lloc us ha d'agradar la lectura per la lectura, no per cercar acció, intriga, amors, o altres esdeveniments. La prosa de Carlos Barral, és minuciosa, culta, informada, el llibre de que parlem, al igual que altres seus, no deixa de ser una forma de memorialisme, per tant, son els afeccionats a la biografia o el dietari els que més gaudiran d'aquesta lectura.

Però no son aquests els únics; un públic molt interessat seran els homes de mar, els familiaritzats amb el mon de la navegació o la pesca. I també, els amants de la terra catalana, sobre tot de la franja marítima, ja que Carlos Barral no deixa ni un sol lloc, crec, per anomenar i per explicar les seva relació amb la mar. Fins i tot, aquests públic, ja mig marítim, pot ser que s'animin a igualar els viatges de Carles Barral per les costes catalanes. També els estudiosos dels dialectalismes trobaran força paraules interessants, i no oblidem els amants de la història, els quals també en gaudiran, en saber com era aquella societat pesquera als voltants dels anys 50, amb el seu abans, i el seu després.

I, fora d'aquests tipus de lectors específicament interessats, penso que, qualsevol persona que disposi d'un agost tranquil a la vora d'una mar catalana, que vulgui oblidar els neguits i les presses, i relaxar-se, i a l'hora aprendre curiositats que no trobarà enlloc més, és un públic-lector idoni, per un llibre, idoni a l'estiu.

Ja m'ho direu! 

Foto: www.tarragona-goig.org

Aquest és el primer, no sé si l'únic, llibre escrit en català per Carlos Barral, i ho explica així:

"No hauria pogut, malgrat ésser el castellà la meva llengua literària, escriure aquest llibre altrament que en català i, a més, en un català fortament marcat pels dialectalismes de la marineria de la costa meridional on el vaig aprendre"

Article 327) PENES I ALEGRIES DE L'AMOR ALS LLIBRES

Foto procedent de:elzo-meridianos.blogspot.com.es

Potser ja comencem a ser menys, des que ha començat a prendre entitat -sobre tot entre la població més jove- el llibre electrònic, però encara som molts els boixos pels llibres.

Ja sabem que l'amor, produeix goig i també patiment, doncs no és menys amb l'amor als llibres; tenir un llibre a les mans, acaronar-lo, olorar-lo, besar-lo! pot produir unes sensacions, gairebé, eròtiques, i ja no diguem, llegir-lo!, això ja és el súmmum del gaudi, però també, com l'amor, produeix patiment; diversos patiments!, ara en veurem alguns:

Un dels grans problemes és el magatzematge dels nostres llibres; cada cop més quantitat de llibres, per introduir en habitatges, cada cop més petits (aquest és un dels grans motius que esgrimeixen els defensors del llibre electrònic), però, digueu-me: com puc acaronar, olorar o besar un llibre electrònic?, la única cosa que puc fer és llegir-lo, i no em digueu que amb això n'hi ha prou, no!, seria com fer sexe només pel sexe, sense el caliu d'unes mirades, d'un entorn amical, d'uns preàmbuls plens de desig.

Desig per un llibre electrònic?; de moment, no.  Penso que, els editors, que son molt espavilats, no trigaran massa a idear uns llibres electrònics amb aroma de llibre, amb tacte de llibre, amb cobertes atractives.., quan això arribi, m'ho repensaré.

De moment, el problema que tenim els maniàtics dels llibres és mantenir-los dintre de casa, i al mateix temps poder viure nosaltres també, sense necessitat de treure els peus per la finestra a l'hora de dormir, per manca d'espai.

En una novel·la que vaig llegir -sento no recordar en aquest moment ni títol ni autor- hi havia un home que va arribar a substituir gran part dels mobles de casa seva per llibres; el llit era fet amb llibres, així com les taules, els seients...

A internet he trobat alguns exemples:

A l'hora de pensar en els nostres llibres, alguns tenim tendència a fer tres grans apartats:

1 - Els llibres llegits, que estimem i que volem conservar per sempre.

2 - Els llibres que encara no hem llegit, però que volem llegir, algun dia... potser molt llunyà...!

3 - llibres, llegits, o no, però amb els que tenim algun compromís de conservació, sigui perquè ens son útils per la feina, o perquè provenen d'alguna adquisició o regal de compromís, o algun record, llibres dedicats, o, llibres que estan tan fets pols que, els volem conservar, però no a la vista, perquè estan massa atrotinats.

Aquests 3 gran grups podrien constituir una primera selecció.

Una vegada separats: els que estimem, els que volem llegir, i els que necessitem conservar, arribem a una altra feina: l'agrupació de cadascun d'aquests apartats en funció de...? Tema?, col·lecció?, autor?, mesures? freqüència de consulta?

Un veritable maldecap!, però, ja ho dèiem; l'amor fa patir, i, l'amor als llibres, no és una excepció.

lllllllllllllllllllllllll

Que bé que va saber expressar Joana Raspall la intimitat amb els llibres!:

ELS LLIBRES

Cada llibre té un secret
disfressat de blanc i negre;
tot allò que et diu a tu
un altre no ho pot entendre.

Tot allò que et donarà
no ocupa lloc, ni pesa,
t’abrigarà contra el fred
d’ignorància i de tristesa.

Amb els llibres per amics
no et faltarà companyia.
Cada pàgina pot ser
un estel que et fa de guia.

Joana Raspall

Article 324) CON PAN Y LIBROS SE ANDA EL CAMINO

La història, es composa de moltes històries; la història del vestit, la història de la música, de la pintura, del cinema, de la fotografia... Per mi, el més important dels articles o invents de tots els temps, ha estat: El llibre, quasi tan important com el pa.

El llibre, aliment per l'esperit, per l'anima, per la intel·ligència... No puc imaginar-me una vida sense llibres.

Sutra del diamante, és el llibre imprès més antic que es conserva
Publicat l'any 868

Un conte deliciós, si desapareix, cliqueu aquest enllaç:  https://www.youtube.com/watch?v=qgY4Xg4k_-o

El gran invent: la imprempta:   https://www.youtube.com/watch?v=Vtvdcq4YVfI

Imatge del blog: Flores i plantas

Article 246) EL SEDUCTOR SANT JORDI

Sant Jordi de Lydda

Si de menuts, la vigília de més il·lusió, i el dia en que ens sentíem més feliços, era per Reis, de grans, per a alguns de nosaltres, aquest dia s'ha traslladat a Sant Jordi: El DIA DEL LLIBRE! 

Com que no sóc persona rutinària, cada any he viscut, aquest dia, de manera diferent, tot i que sempre, d'una manera o d'una altra, al voltant dels llibres. Sola, o en companyia, com a protagonista, o con a observadora, a Barcelona, o en altres indrets de Catalunya, en llocs oficials, o en els carrers, però sempre amb els llibres ben a la vora, i tornant a casa, normalment a les tantes, considerablement fatigada, i normalment amb llibres, punts de libres,  i roses -obsequi les agraïts llibreters-  sortint-me per les orelles.

Enguany, amb un peu ja posat en el meu procés personal d'envelliment, m'ho miro més "al ralenti", en primer lloc, no tinc compromisos per demà, també fugiré de les parades on estan els mediàtics signant llibres, i molt menys cercaré els llibres que m'interessen per motius d'estudi, feina o aficions, no, tots aquests llibres els puc adquirir durant la resta de l'any. Miro els meus prestatges i veig tants llibres, de tants santjordis, que encara no he llegit...! que em proposo no adquirir ni un sol llibre que no em cridi poderosament l'atenció. Clar que, ho reconec; soc presa fàcil pels llibres, i no els costa pas gaire d'atrapar-me.

Tot i així, aquest any, em faré la desmenjada, i els llibres s'hauran d'esmerçar molt per a seduir-me, passaré davant les paradetes i me'ls miraré amb indiferència, tot esperant però, en el fons del meu cor,  que un allau de llibres, ara un, ara l'altre, em vagin enredant amb el els seus encants, i al final, torni a casa a les tantes, considerablement fatigada, amb els llibres, els punts de llibres, i les roses -obsequi dels agraïts llibreters-  sortint-me per les orelles.

I, per preparar la jornada, us ofereixo un dels més antics poemes dedicats a Sant Jordi, tot desitjant-vos una feliç diada:

EL CAVALLER

Lo cavaller

Jordi guerrer

cuida avançar

per defensar

del rei la filla

on era el drac

tal premi n'hac:

molt poc après

ell ne fou pres

e fort batut;

dins en Barut

fou escorxat

per mig serrat.

Jaume Roig (1401-1478)

I una bonica cançó de Sant Jordi, per als infants:   PERSONATGES, del CD "Cançons de Sant Jordi" de José Manuel Pagan.

Si no s'activa el vídeo, enllaceu l'adreça: 

   https://www.youtube.com/watch?v=BFC31Yur52M

Article 158) "VIDAS ESCRITAS" La bugaderia de Javier Marías

Som al mes d'agost, i, una de les millors coses que podem fer, per acompanyar les hores de repòs i de calor,  és dedicar-nos a la lectura. 

A la Biblioteca,  he trobat un llibre que, penso, pot ser interessant:

"VIDAS ESCRITAS", de l'escriptor espanyol Javier Marías, membre de la Real Academia Española, novelista, traductor, assagista... i, en aquest llibre, també, biògraf.

La prosa de Javier Marías, no és la meva predilecta, però, potser cal llegir-lo, ha publicat tant...!, té tants premis...!, potser l'he llegit poc, i és que, quan he volgut llegir-lo, només m'ha enganxat fins una primera part de la novel·la, a la segona part ja he trobat que el tema del principi es diluïa, per canviar en un altre tema, i aquest embolic ja m'ha avorrit.

Però això em va passar en una de les seves novel·les, aquest llibre és d'un altre tipus.

A més, segueixo tenint interès en conèixer la seva escriptura, no per ell mateix, sinó per l'admiració que jo tenia per el seu pare: JULIAN MARÍAS, filòsof i escriptor de magnífics assaigs en llibres, revistes, i periòdics. Alguna cosa deu haver heretat el fill, de l'esplèndida ploma del pare -penso jo- 

De manera que, examino el llibre, i veig que és primet, 254 pàgines; és llegible, i, el tema, promet; vides d'escriptors; una mena de biografies, però, amb la originalitat, de que, cadascuna, no va més enllà de sis o set pàgines, o sigui, una lectura ràpida, còmoda per a lectors apressats.

Ara bé, les dades biogràfiques d'aquests grans escriptors es limiten al costat més fosc, lleig, i desagradable de les seves vides, o potser és que ha triat als personatges més infames de la literatura?

Els draps més bruts d'aquests escriptors són exposats en el llibre, sense restriccions, convertint-lo en una veritable bugaderia. No sé si la meva amiga Nora, li diria a això "Marujismo", però la veritat és que les vides d'aquests personatges no tenen res a envejar als programes més cutres de la teleescombreria, la diferència és que aquests autors estan inclosos entre els grans de la literatura universal, i, alguns d'ells, fins i tot, són NOBEL! 

Acabada la lectura, la meva valoració final és que m'ha interessat, m'agraden força les biografies, i, aquest llibre te l'avantatge de reunir molta informació en molt poques pàgines. La lectura es fa molt àgil i entretinguda.

Els autors que Javier Marías ha estudiat, són:

WILLIAM FAULKNER

JOSEPH CONRAD

ISAK DINESEN

JAMES JOYCE

GIUSEPPE TOMASI DI LAMPEDUSA

HENRY JAMES

ARTHUR CONAN DOYLE

ROBERT LOUIS STEVENSON

IVAN TURGUENIEV

THOMAS MANN

VLADIMIR NABOKOV

RAINER MARIA RILKE

MALCOM LOWRY

MADAME DU DEFFANT

RUDYARD KIPLING

ARTUR RIMBAUD

DJUNA BARNES

OSCAR WILDE

YUKIO MISHIMA

LAURENCE STERNE

A la vintena de biografies, afegeix més de trenta fotografies, d'aquests i d'altres autors, amb comentaris personals de Javier Marías, de l'actitud del protagonista de cada fotografia.

Segueix la bibliografia emprada per a la realització del llibre.

I, finalment, una relació de totes aquelles obres, d'alguns  d'aquests autors, que Javier Marías ha traduït.

Les lectures i les traduccions fetes, garanteixen que Javier Marías ha treballat el tema a consciència.

Definitivament, si els vostres gustos literaris coincideixen amb els meus, us interessarà, si més no, per ampliar els vostres coneixements sobre aquests grans personatges de la literatura universal, per altra banda, és una lectura breu i molt adequada per tancar les lectures de la última setmana que ens resta d'aquest mes d'agost.

----------------------------------------------------------------------------------------------

El poema que poso a continuació, no està inclòs en aquest llibre,  però és d'un dels autors biografiats per en Javier Marías.

Fragment d'un poema de WILLIAM FAULKNER:

El joven Richard, de camino al pueblo,

sintió que la vida crecía en su interior,

tensa como un hilo de plata contra el que

soplara el cierzo del deseo,

hasta convertirse en un ruido monstruoso que lo envolvía

con una lluvia de tierra y fuego,

y lo desollaba exquisitamente

con látigos de colas vivas.

Bajo el arco en el que vivía Mary

y en el que las noches eran breves y feroces,

la antigua música de ella se concertaba con la de él,

igual que la cítara se concierta con el arpa,

y se arremolinaba el fuego de Richard

en el fuego de Mary,

y todo aliento se polarizaba cuando

una muchacha se soltaba el pelo.

Trobareu el poema sencer en aquest enllaç:

http://www.elcultural.es/version_papel/LETRAS/24469/Faulkner_Poesia_reunida

Article 128) UN CURS EMOCIONANT

    
LITERATURA i EMOCIONS, ha estat el crèdit (diguem-ho en modern), impartit per la professora MERITXELL SIMÓ, com a matèria troncal, als alumnes de la Universitat de l'Experiència - Febrer-Maig 2014. 

Alumnes grans; grans alumnes - al mig la professora: Meritxell Simó

Meritxell Simó ens ho explica tot; fil per randa

Si no n'hi ha prou amb paraules, afegeix
la seva expressivitat 

Un curs inolvidable

Volem acomiadar aquesta classe tan deliciosa, a la manera clàssica dels estudiants: amb LA TUNA !

CLAVELITOS; un pom de clavells -cantats- (no contats) que li oferim a la nostra professora Meritxell Simó:

I un poema de Hermann Hesse, sobre els llibres:

LIBROS

Ninguno de los libros de este mundo
Te aportará la felicidad,
Pero secretamente te devuelven
A ti mismo.
Allí está todo lo que necesitas,
Sol, luna y estrellas,
Pues la luz que reclamas
Habita en tu interior.

Ese saber que tú tanto buscaste
Por bibliotecas resplandece
Desde todas las lágrimas,
Puesto que ese libro es tuyo ahora.

                                                                                    

114 - SER O NO SER...MEDIÀTIC (en defensa del gremi de llibreters)

Fotografia del diari  ara.cat

Bon dilema ens ha creat Pilar Rahola. Fins ara Shakespeare, ens tenia Dhesesperare (perdoneu l'acudit tan dolent, però no he pogut resistir-me) amb el dilema del Ser o no ser, que, des de joves, molts, ens estem plantejant.

I ara ve, Pilar Rahola, i encara ens ho complica més. Perquè, ara, hem de decidir, no solament si som o no som, si no també, si som, o no som, mediàtics.

No ho dic per mi, no (ja ho voldria!), els meus poemes, les meves col·laboracions a la ràdio, o aquest digne blog, no li arriben ni a la sola de la sabata al més baixet dels mediàtics; no, jo penso en tothom.

Perquè ningú no està lliure de convertir-se en mediàtic un dia més o menys llunyà; els qui concursen al Saber y Ganar (magnífic programa per cert), els qui elaboren menges delicioses a la tele, els qui canten en cor, o solistes... i surten als mitjans, tots aquest i molts més tenen números per a convertir-se en mediàtics, i, si això us passa a algú de vosaltres, llavors...què fareu?, eh?, que farem?. La cosa s'ha de tenir pensada, ara, que hi som a temps.

Això, fins ara, mai no m'havia preocupat. Mediàtic -ho dic des de la meva ignorància- se li diu a aquell rostre conegut per sortir habitualment en els mitjans de comunicació, per tant, quan un d'aquests rostres “mediàtics” publica un llibre, no em sembla cap pecat dir que és un escriptor mediàtic.

Després hi haurà la inevitable valoració literària de la publicació, i veurem si és un bon escriptor mediàtic, o un mal escriptor mediàtic, o simplement històric, o poeta, o novel·lista, o qüentista...però això ja és un altra pel·lícula, dic jo!

Un, és, el que fa, i, si surts a la tele un dia si i un altre també, i gairebé tothom et coneix (els hi agradis o no), ets mediàtic, i si publiques un llibre, serà el llibre d'un escriptor mediàtic, et plagui o no et plagui aquesta inicial classificació. Després, depèn de la qualitat del que has escrit, podràs guanyar-te altres epítets, de moment, dona gràcies per ser mediàtic, i no un “don nadie”, o un escriptor “novell”, o “principiant”, o alguns d'aquest qualificatius, que entendria més que no agradessin, i, en canvi, no veig que ningú protesti per que el posin en una llista “d'Escriptors novells”.

Senyors llibreters, no s'han d'avergonyir de la seva llista de mediàtics, és tan digne com qualsevol altra llista. Pel que fa a la Sra. Pilar Rahola, la treuen de la llista i ja està, si no hi vol ser-hi...! és el seu problema, no el de vostès. En canvi, em sembla més preocupant que eliminin la llista; quina culpa en tenen els altres mediàtics que estaven ben cofois de ser-hi?

Mireu, benvolguts llibreters, no sigueu tant seriosos, deixeu-vos anar una mica, com jo, que, quan era petita i una nena em deia: Idiota!, jo li contestava: I tu més!.

A que vostè també es defensava així, admirada Sra. Rahola? 

No obstant, jo la comprenc, Sra. Rahola, no es pensi que no entenc el seu problema, per això m'animo a donar-li i un últim consell, que evitarà que la tornin a posar en el sac del mediàtics:  El proper llibre publiqui'l amb pseudònim!

------------------------------------------------------------------------------

Però això és un blog de poesia (encara que no ho sembli), i per tant, hem de posar poesia, bona poesia,

com aquest clàssic xinés, que jo crec que ens agradarà a tots:

‘Esperant en primavera’, de Du Fu (712-770)

ESPERANT EN PRIMAVERA

Al meu país assolat per la guerra
Ja no li resten més que muntanyes i rius
La primavera arriba
La ciutat colgada de males herbes
Afligit, deixo caure les meves llàgrimes sobre les flors
I els meus sanglots dispersen els ocells colpits per la por
Els focs al front cremen tres mesos sencers
Espero notícies de la meva família
Que em són més estimades que l’or
Em grato el cap
Acaricio el poc cabell grisós que em resta
Les agulles ja no arriben a agafar-lo

.

Estacions. Poemes de les dinasties Tang i Song, traduïts del xinès al francès per Shi Bo, i del francès al català per Núria Periago, amb cal·ligrafies de Shi Bo. Publicacions de l’Abadia de Montserrat (biblioteca Serra d’Or), 2005. ISBN 84-8415-734-2.

113 - SANT JORDI MATA L'ARANYA III

El meu Sant Jordi 2014, 2a part

Continuant amb el relat del meu Sant Jordi, ara ens traslladarem a Barcelona, i començarem a caminar per la Rambla de Catalunya, fins arribar a la parada de la meva editora; Amàlia Sanchís, ella està allí, com sempre, i... oh sorpresa, allí, adquirint llibres de poesia, trobo també un gran amic:  Edu Barbero!

De, Eduardo Barbero, no n'havia parlat encara, però pensava fer-ho. No obstant està en aquest blog des del primer moment, i, a més, és lo primer que veieu quan obriu el blog, perquè, aquesta nit estrellada, plena de poètiques lletres, i amb una preciosa lluna!, és obra d'Edu Barbero. Quan va fer aquest poema visual  -perquè això és la obra; un poema visual-  em va agradar tant, que li vaig pregar que me'l vengués per a Poemes al Nas de la Lluna. Edu no me'l va voler vendre; va voler regalar-me'l, des de llavors, té, la meva incondicional amistat.

Ens acomiadem fins aviat, i seguim, cadascú el nostre particular passeig. De tant en tant trobo un llibre que m'atrau i el compro, avui no miro prim, és un dia en el que m'agrada omplir-me de llibres. A mitja tarda ja he adquirit llibres dels següents escriptors:

Joan Brossa
Carles Duarte
Enrique Vila-Matas
José Antonio Arcediano
Josep Palau i Fabre
Un llibre per infants il·lustrat per Pilarín Bayés

És un dels anys que he adquirit menys llibres, però ja està força bé, i tots ells són uns llibres que m'encanten.

A mitja tarda, me'n vaig a l'Hotel Majéstic, on tenia el compromís de recitar, a les 7 de la tarda, des d'un balcó de l'hotel.  Vaig demanar anar-hi tard, perquè no sabia a quin hora podria arribar, però el temps m'ha condit força, són poc més de les sis i ja he fet gran part del que havia de fer, a alguns llocs no he pogut arribar perquè em quedaven massa lluny, així que hi renuncio, i me'n vaig directament cap a l'Hotel Majéstic.

Només arribar surt en aquell moment una companya poeta que acaba de recitar; Trinidad Casas, pujo a una habitació del primer pis, on, Monique Alonso, la comisària d'aquest acte, auspiciat per l'Hotel Majéstic, té instal·lat tot l'equip: altaveus, micro, taula de mescla, llibres de poesia, aigua, gots...

Li explico que, finalment,  he pogut arribar abans del que pensava. Li sembla molt bé que ja hi sigui,  i em convida a començar,  ja,  a recitar. Surto al balcó i recito poemes de Machado durant deu minuts.

Tot el dia s'han estat recitant poemes d'Antonio Machado, la nova direcció de l'hotel ha designat una de les suites amb el nom: Suite Antonio Machado, en record a que Antonio Machado es va allotjar en aquest hotel quan va haver de fer parada a Barcelona, camí de l'exili.

És per aquest motiu i en homenatge del poeta, que, avui, s'ha recitat al llarg de tot el dia Antonio Machado. També ara trobo companyes i companys poetes. Quan arribo, ja hi es Neus Aguado, al cap de poc arribaran Maria de Luís, i Ricardo Fernández. També hi ha altres poetes i poetesses a qui no coneixia.

L'autora del blog

Ens demanen que ens quedem una estona per fer roda de recitació. Jo repeteixo dues vegades més, fent lectures de deu minuts cada vegada.

A tres quarts de 8, la comissària, Monique Alonso, llegeix els últims versos del poeta, els que li van trobar a la butxaca, en morir.

Monique Alonso llegeix els útims
poemes, a la seva esquerra Neus Aguado,
alrededor algunes de les lectoras d'avui

I,  per tencar l'acte, Monique Alonso i les que ens hem quedat fins el final, llegim, entre totes, l'últim poema d'avui: AUTORRETRATO.  El posarem a continuació:

AUTORRETRATO

Antonio Machado

Mi infancia son recuerdos de un patio de Sevilla 
y un huerto claro donde madura el limonero;
mi juventud, veinte años en tierra de Castilla;
mi historia, algunos casos que recordar no quiero.

Ni un seductor Mañara ni un Bradomín he sido
-ya conocéis mi torpe aliño indumentario-;
mas recibí la flecha que me asignó Cupido
y amé cuanto ellas pueden tener de hospitalario.

Hay en mis venas gotas de sangre jacobina,
pero mi verso brota de manantial sereno;
y, más que un hombre al uso que sabe su doctrina,
soy, en el buen sentido de la palabra, bueno.

Adoro la hermosura, y en la moderna estética
corté las viejas rosas del huerto de Ronsard;
mas no amo los afeites de la actual cosmética
ni soy un ave de esas del nuevo gay-trinar.

Desdeño las romanzas de los tenores huecos
y el coro de los grillos que cantan a la luna.
A distinguir me paro las voces de los ecos,
y escucho solamente, entre las voces, una.

¿Soy clásico o romántico? No sé. Dejar quisiera
mi verso como deja el capitán su espada:
famosa por la mano viril que la blandiera,
no por el docto oficio del forjador preciada.

Converso con el hombre que siempre va conmigo
-quien habla solo espera hablar a Dios un día-;
mi soliloquio es plática con este buen amigo
que me enseñó el secreto de la filantropía.

Y al cabo, nada os debo; debéisme cuanto he escrito.
A mi trabajo acudo, con mi dinero pago
el traje que me cubre y la mansión que habitó,
el pan que me alimenta y el lecho en donde yago.

Y cuando llegue el día del último viaje
y esté a partir la nave que nunca ha de tornar,
me encontraréis a bordo ligero de equipaje,
casi desnudo, como los hijos de la mar.

Marchem alegres, amb una rosa, obsequi de l'Hotel, i una carta personalitzada, d'agraiment, signat per la gerència. Ens acomiadem; esperem tornar-nos a veure en actes tan simpàtics com aquest.

Així he posat fi a la meva diada de Sant Jordi 2014.       

Espero que la vostra hagi estat igualment una bonica diada de Sant Jordi; plena de llibres i...alguna rosa!

Expliqueu-nos-ho!                             

(Nota: les fotografies de l'acte han estat facilitades per Monique Alonso)

Una amiga m'envia una fotografia que em va fer, quan, passant per casualitat davant del Majestic, em va veure recitant: gràcies Mares!

 foto: Mares Mínguez

112 SANT JORDI MATA L'ARANYA II

                                                EL MEU SANT JORDI 2014

Calafell Ràdio, sempre
al peu del dia

El meu Sant Jordi 2014, va començar a Calafell. Feia un dia magnífic, ple de sol, i sabia, que, a la platja, al costat de la Confraria de pescadors, hi estaria Calafell Ràdio, per fer una festassa de llibres, converses, entrevistes, recomanacions... En fi, que la ràdio volia viure en primera persona aquest dia tan important per a la cultura.

Marta Rius i Eduard Habas
posen a punt els micros

Marta Rius entrevistant
 l'autora d'aquest blog

Jo hi vaig anar a primera hora, perquè havia de marxar cap a Barcelona, to i així vaig tenir temps d'estar uns minuts en el programa de Marta Rius

Un dia magnífic per estar al aire lliure, parlant de llibres, de poemes, de flors...

Si voleu escoltar l'especial Sant Jordi de CALAFELL RÀDIO, del 23 d'abril 2014, no teniu mes que entrar per la porta de l'enllaç:

            https://enacast.com/calafellradio/historic/especialsantjordi

Article 111) SANT JORDI MATA L'ARANYA

Bon dia amants dels llibres!, aquest és el nostre dia!

Es aquesta entrada, que aniré completant durant els propers dies, us convido també a que expresseu -si en teniu ganes- les vostres impressions, experiències, vivències..., del dia d'avui. O els llibres que heu adquirit, els que recomaneu, els que us han agradat...

Només heu d'anar a baix, on diu: Comentaris, clicar on hi ha el llapis, i escriure el que vulgueu sobre la diada d'avui. Així enriquirem, entre tots, el record d'aquest dia ple de sol, de llibres, i de roses.


LA DIADA DE SANT JORDI

Joan Maragall (1860-1911)

La diada de Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires,
i les veus que van pel vent:
"Sant Jordi mata l'aranya".
L'aranya que ell va matar
tenia molt mala bava,
terenyinava les flors
i se'n xuclava la flaire,
i el mes d'abril era trist
i els nens i nenes ploraven.
                     
              ***   

Quan el Sant hagué passat
tot jardí se retornava:
perxò cada any per Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires.

Que passeu un molt feliç dia de Sant Jordi!!!