Article 462) ABECEDARI POÈTIC - Progr. núm. 13 de la 3ª temporada

ABECEDARI POÈTIC - CALAFELL RÀDIO

Selecció i veu: Maica Duaigües

Control tècnic i edicio: Eduard Habas

Programa núm. 13 - 3a temporada

16-12-18

Escolta el programa:

https://enacast.com/calafellradio/#!/programs/saraudepoesia/calafellradio_podcast_15754

Contingut: 

Conte de Nadal de Joan Nin Romeu

Poema de Nadal de Matilde Casazola

Nadals experimentals de Josep Colet i Giralt

Música:

Adeste Fideles - Els tres Tenors.

--------------------------------------------------------------------------------------------------

Complement:

Viatgem al Nadal del 1999, per sentir, una vegada més als entranyables:     3 TENORS    

Plácido Domingo, Luciano Pavarotti i Josep Carreras-

https://www.youtube.com/watch?v=ZYCVI87-rK0

Article 354)HO SAP TOTHOM I ÉS PROFECIA. BON NADAL 2016!

Felicitem el Nadal a tots els nostres lectors, amb aquest vídeo que mostra el pessebre muntat per l'Ajuntament de Barcelona, a la Plaça Sant Jaume, inspirat en el poema de Josep Vicenç Foix
Ho sap tothom i és profecia.
La veu argentada i la clara dicció de Guillermina Motta, ens fan més entenedor i proper aquest entranyable poema de nou estrofes, escrit l'any 1953 al Port de la Selva, pel pastisser de Sarrià.


https://www.youtube.com/watch?v=1Gnx-b3xXeY

Ho sap tothom i és profecia

Ho sap tothom, i és profecia.
La meva mare ho va dir un dia
Quan m’acotxava amb blats lleugers;
Enllà del somni ho repetia
L’aigua dels astres mitjancers
I els vidres balbs d’una establia
Tota d’arrels, al fosc d’un prat:
A cal fuster hi ha novetat.

Els nois que ronden per les cales
Hi cullen plomes per les ales
I algues de sol, i amb veu d’albat,
Criden per l’ull de les escales
Que a cal fuster hi ha novetat.
Els qui ballaven per les sales
Surten i guaiten, des del moll,
Un estel nou que passa el coll.

El coraller ho sap pel pirata
Que amaga els tints en bucs d’escata
Quan crema l’arbre dels escrits;
Al capità d’una fragata
Li ho diu la rosa de les nits.
L’or i l’escuma d’una mata
Clamen, somnàmbuls, pel serrat:
A cal fuster hi ha novetat.

El plor dels rics salpa pels aires,
I les rialles dels captaires
Solquen els glaços del teulat.
Un pastor ho conta als vinyataires:
A cal fuster hi ha novetat.
El roc dels cims escampa flaires,
I al Port mateix, amb roig roent,
Pinten, pallards, l’Ajuntament.

El jutge crema paperassa
Dels anys revolts, a un cap de plaça,
I el mestre d’aixa riu tot sol.
El fum dels recs ja no escridassa
I els pescadors faran un bol,
Tot és silenci al ras de raça
Quan els ho diu l’autoritat:
A cal fuster hi ha novetat.

Els de la Vall i els de Colera
Salten contents, a llur manera,
I els de la Selva s’han mudat;
Amb flors de fenc calquen a l’era:
A cal fuster hi ha novetat.
De Pau i Palau-saverdera
Porten les mels de llur cinglera
I omplen els dolls de vi moscat.

Els de Banyuls i els de Portvendres
Entren amb llanes de mars tendres
I un raig de mots de bon copsar
Pels qui, entre vents, saben comprendre’s.
Els traginers de Perpinyà,
Amb sang barrada en drap de cendres,
Clamen dels dalts del pic nevat:
A cal fuster hi ha novetat.

Res no s’acaba i tot comença.
Vénen mecànics de remença
Amb olis nous de llibertat;
Una Veu canta en recompensa:
Que a cal fuster hi ha novetat.
Des d’Alacant a la Provença
Qui mor no mor, si el son és clar
Quan neix la llum en el quintar.

La gent s’agleva en la nit dura,
Tots anuncien la ventura,
Les Illes porten el saïm,
I els de l’Urgell, farina pura:
Qui res no té, clarors dels cim.
La fe que bull no té captura
I no es fa el Pa sense el Llevat:
A cal fuster hi ha novetat.

J.V.Foix

El Port de la Selva
Nadal de 1953

Josep Vicenç Foix

Article 303) ANY NOU, VIDA NOVA

" Fortuna, ha arribat amb els braços carregats de regals per a tu. Obro la porta, entra un visitant que ve de Lluny . Porta els regals a la mà, el regal de les hores i els moments, el regal dels matins i les nits, el regal de la primavera i l'estiu, el regal de la tardor i l'hivern. Ha d'haver regirat el cel per trobar uns presents tan excepcionals"                                                                                                                 Abbie Graham.

"Si un avança confiat en direcció als seus somnis i s’esforça per viure la vida que ha imaginat, trobarà èxits insospitats en el seu dia a dia."        
                   Henry David Thoreau

Hi ha qui diu, que el mes de desembre, és el mes dels miracles. Per què?, no ho sé, segurament que cadascú té el seu miracle, per alguns serà el retrobament amb algú que mai no ha oblidat i feia temps que no veia, per altres, l'esperança d'un nou propòsit que, de ben segur, aconseguirà l'any vinent, per un altre serà el misteri del regal de qui l'estima, i encara, per uns altres, serà la il·lusió d'embolicar regals amb els papers més lluents...

I no ens oblidem dels miracles de la cuina; l'escudella i carn d'olla per tota la tropa familiar, els canelons per altres tants... tot, tot son petits miracles fets contra rellotge, perquè el temps no s'atura, i tu, vols arribar a tot, en aquests pocs dies que falten per acomiadar l'Any.

Tot el miracle està en un Nen
(Imatge extreta del blog: rosarioporlavida.ning.com)


nnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn

De regalet, us posem un conte de Nadal, de O. Henry, l'he tret de la pàgina: http://www.ciudadseva.com/

El regalo de los Reyes Magos

[Cuento. Texto completo.]

O. Henry

Un dólar y ochenta y siete centavos. Eso era todo. Y setenta centavos estaban en céntimos. Céntimos ahorrados, uno por uno, discutiendo con el almacenero y el verdulero y el carnicero hasta que las mejillas de uno se ponían rojas de vergüenza ante la silenciosa acusación de avaricia que implicaba un regateo tan obstinado. Delia los contó tres veces. Un dólar y ochenta y siete centavos. Y al día siguiente era Navidad.

Evidentemente no había nada que hacer fuera de echarse al miserable lecho y llorar. Y Delia lo hizo. Lo que conduce a la reflexión moral de que la vida se compone de sollozos, lloriqueos y sonrisas, con predominio de los lloriqueos.

Mientras la dueña de casa se va calmando, pasando de la primera a la segunda etapa, echemos una mirada a su hogar, uno de esos departamentos de ocho dólares a la semana. No era exactamente un lugar para alojar mendigos, pero ciertamente la policía lo habría descrito como tal.

Abajo, en la entrada, había un buzón al cual no llegaba carta alguna, Y un timbre eléctrico al cual no se acercaría jamás un dedo mortal. También pertenecía al departamento una tarjeta con el nombre de "Señor James Dillingham Young".

La palabra "Dillingham" había llegado hasta allí volando en la brisa de un anterior período de prosperidad de su dueño, cuando ganaba treinta dólares semanales. Pero ahora que sus entradas habían bajado a veinte dólares, las letras de "Dillingham" se veían borrosas, como si estuvieran pensando seriamente en reducirse a una modesta y humilde "D". Pero cuando el señor James Dillingham Young llegaba a su casa y subía a su departamento, le decían "Jim" y era cariñosamente abrazado por la señora Delia Dillingham Young, a quien hemos presentado al lector como Delia. Todo lo cual está muy bien.

Delia dejó de llorar y se empolvó las mejillas con el cisne de plumas. Se quedó de pie junto a la ventana y miró hacia afuera, apenada, y vio un gato gris que caminaba sobre una verja gris en un patio gris. Al día siguiente era Navidad y ella tenía solamente un dólar y ochenta y siete centavos para comprarle un regalo a Jim. Había estado ahorrando cada centavo, mes a mes, y éste era el resultado. Con veinte dólares a la semana no se va muy lejos. Los gastos habían sido mayores de lo que había calculado. Siempre lo eran. Sólo un dólar con ochenta y siete centavos para comprar un regalo a Jim. Su Jim. Había pasado muchas horas felices imaginando algo bonito para él. Algo fino y especial y de calidad -algo que tuviera justamente ese mínimo de condiciones para que fuera digno de pertenecer a Jim. Entre las ventanas de la habitación había un espejo de cuerpo entero. Quizás alguna vez hayan visto ustedes un espejo de cuerpo entero en un departamento de ocho dólares. Una persona muy delgada y ágil podría, al mirarse en él, tener su imagen rápida y en franjas longitudinales. Como Delia era esbelta, lo hacía con absoluto dominio técnico. De repente se alejó de la ventana y se paró ante el espejo. Sus ojos brillaban intensamente, pero su rostro perdió su color antes de veinte segundos. Soltó con urgencia sus cabellera y la dejó caer cuan larga era.

Los Dillingham eran dueños de dos cosas que les provocaban un inmenso orgullo. Una era el reloj de oro que había sido del padre de Jim y antes de su abuelo. La otra era la cabellera de Delia. Si la Reina de Saba hubiera vivido en el departamento frente al suyo, algún día Delia habría dejado colgar su cabellera fuera de la ventana nada más que para demostrar su desprecio por las joyas y los regalos de Su Majestad. Si el rey Salomón hubiera sido el portero, con todos sus tesoros apilados en el sótano, Jim hubiera sacado su reloj cada vez que hubiera pasado delante de él nada más que para verlo mesándose su barba de envidia.

La hermosa cabellera de Delia cayó sobre sus hombros y brilló como una cascada de pardas aguas. Llegó hasta más abajo de sus rodillas y la envolvió como una vestidura. Y entonces ella la recogió de nuevo, nerviosa y rápidamente. Por un minuto se sintió desfallecer y permaneció de pie mientras un par de lágrimas caían a la raída alfombra roja.

Se puso su vieja y oscura chaqueta; se puso su viejo sombrero. Con un revuelo de faldas y con el brillo todavía en los ojos, abrió nerviosamente la puerta, salió y bajó las escaleras para salir a la calle.

Donde se detuvo se leía un cartel: "Mme. Sofronie. Cabellos de todas clases". Delia subió rápidamente Y, jadeando, trató de controlarse. Madame, grande, demasiado blanca, fría, no parecía la "Sofronie" indicada en la puerta.

-¿Quiere comprar mi pelo? -preguntó Delia.

-Compro pelo -dijo Madame-. Sáquese el sombrero y déjeme mirar el suyo.

La áurea cascada cayó libremente.

-Veinte dólares -dijo Madame, sopesando la masa con manos expertas.

-Démelos inmediatamente -dijo Delia.

Oh, y las dos horas siguientes transcurrieron volando en alas rosadas. Perdón por la metáfora, tan vulgar. Y Delia empezó a mirar los negocios en busca del regalo para Jim.

Al fin lo encontró. Estaba hecho para Jim, para nadie más. En ningún negocio había otro regalo como ése. Y ella los había inspeccionado todos. Era una cadena de reloj, de platino, de diseño sencillo y puro, que proclamaba su valor sólo por el material mismo y no por alguna ornamentación inútil y de mal gusto... tal como ocurre siempre con las cosas de verdadero valor. Era digna del reloj. Apenas la vio se dio cuenta de que era exactamente lo que buscaba para Jim. Era como Jim: valioso y sin aspavientos. La descripción podía aplicarse a ambos. Pagó por ella veintiún dólares y regresó rápidamente a casa con ochenta y siete centavos. Con esa cadena en su reloj, Jim iba a vivir ansioso de mirar la hora en compañía de cualquiera. Porque, aunque el reloj era estupendo, Jim se veía obligado a mirar la hora a hurtadillas a causa de la gastada correa que usaba en vez de una cadena.

Cuando Delia llegó a casa, su excitación cedió el paso a una cierta prudencia y sensatez. Sacó sus tenacillas para el pelo, encendió el gas y empezó a reparar los estragos hechos por la generosidad sumada al amor. Lo cual es una tarea tremenda, amigos míos, una tarea gigantesca.

A los cuarenta minutos su cabeza estaba cubierta por unos rizos pequeños y apretados que la hacían parecerse a un encantador estudiante holgazán. Miró su imagen en el espejo con ojos críticos, largamente.

"Si Jim no me mata, se dijo, antes de que me mire por segunda vez, dirá que parezco una corista de Coney Island. Pero, ¿qué otra cosa podría haber hecho? ¡Oh! ¿Qué podría haber hecho con un dólar y ochenta y siete centavos?."

A las siete de la noche el café estaba ya preparado y la sartén lista en la estufa para recibir la carne.

Jim no se retrasaba nunca. Delia apretó la cadena en su mano y se sentó en la punta de la mesa que quedaba cerca de la puerta por donde Jim entraba siempre. Entonces escuchó sus pasos en el primer rellano de la escalera y, por un momento, se puso pálida. Tenía la costumbre de decir pequeñas plegarias por las pequeñas cosas cotidianas y ahora murmuró: "Dios mío, que Jim piense que sigo siendo bonita".

La puerta se abrió, Jim entró y la cerró. Se le veía delgado y serio. Pobre muchacho, sólo tenía veintidós años y ¡ya con una familia que mantener! Necesitaba evidentemente un abrigo nuevo y no tenía guantes.

Jim franqueó el umbral y allí permaneció inmóvil como un perdiguero que ha descubierto una codorniz. Sus ojos se fijaron en Delia con una expresión que su mujer no pudo interpretar, pero que la aterró. No era de enojo ni de sorpresa ni de desaprobación ni de horror ni de ningún otro sentimiento para los que que ella hubiera estado preparada. Él la miraba simplemente, con fijeza, con una expresión extraña.

Delia se levantó nerviosamente y se acercó a él.

-Jim, querido -exclamó- no me mires así. Me corté el pelo y lo vendí porque no podía pasar la Navidad sin hacerte un regalo. Crecerá de nuevo ¿no te importa, verdad? No podía dejar de hacerlo. Mi pelo crece rápidamente. Dime "Feliz Navidad" y seamos felices. ¡No te imaginas qué regalo, qué regalo tan lindo te tengo!

-¿Te cortaste el pelo? -preguntó Jim, con gran trabajo, como si no pudiera darse cuenta de un hecho tan evidente aunque hiciera un enorme esfuerzo mental.

-Me lo corté y lo vendí -dijo Delia-. De todos modos te gusto lo mismo, ¿no es cierto? Sigo siendo la misma aún sin mi pelo, ¿no es así?

Jim pasó su mirada por la habitación con curiosidad.

-¿Dices que tu pelo ha desaparecido? -dijo con aire casi idiota.

-No pierdas el tiempo buscándolo -dijo Delia-. Lo vendí, ya te lo dije, lo vendí, eso es todo. Es Nochebuena, muchacho. Lo hice por ti, perdóname. Quizás alguien podría haber contado mi pelo, uno por uno -continuó con una súbita y seria dulzura-, pero nadie podría haber contado mi amor por ti. ¿Pongo la carne al fuego? -preguntó.

Pasada la primera sorpresa, Jim pareció despertar rápidamente. Abrazó a Delia. Durante diez segundos miremos con discreción en otra dirección, hacia algún objeto sin importancia. Ocho dólares a la semana o un millón en un año, ¿cuál es la diferencia? Un matemático o algún hombre sabio podrían darnos una respuesta equivocada. Los Reyes Magos trajeron al Niño regalos de gran valor, pero aquél no estaba entre ellos. Este oscuro acertijo será explicado más adelante.

Jim sacó un paquete del bolsillo de su abrigo y lo puso sobre la mesa.

-No te equivoques conmigo, Delia -dijo-. Ningún corte de pelo, o su lavado o un peinado especial, harían que yo quisiera menos a mi mujercita. Pero si abres ese paquete verás por qué me has provocado tal desconcierto en un primer momento.

Los blancos y ágiles dedos de Delia retiraron el papel y la cinta. Y entonces se escuchó un jubiloso grito de éxtasis; y después, ¡ay!, un rápido y femenino cambio hacia un histérico raudal de lágrimas y de gemidos, lo que requirió el inmediato despliegue de todos los poderes de consuelo del señor del departamento.

Porque allí estaban las peinetas -el juego completo de peinetas, una al lado de otra- que Delia había estado admirando durante mucho tiempo en una vitrina de Broadway. Eran unas peinetas muy hermosas, de carey auténtico, con sus bordes adornados con joyas y justamente del color para lucir en la bella cabellera ahora desaparecida. Eran peinetas muy caras, ella lo sabía, y su corazón simplemente había suspirado por ellas y las había anhelado sin la menor esperanza de poseerlas algún día. Y ahora eran suyas, pero las trenzas destinadas a ser adornadas con esos codiciados adornos habían desaparecido.

Pero Delia las oprimió contra su pecho y, finalmente, fue capaz de mirarlas con ojos húmedos y con una débil sonrisa, y dijo:

-¡Mi pelo crecerá muy rápido, Jim!

Y enseguida dio un salto como un gatito chamuscado y gritó:

-¡Oh, oh!

Jim no había visto aún su hermoso regalo. Delia lo mostró con vehemencia en la abierta palma de su mano. El precioso y opaco metal pareció brillar con la luz del brillante y ardiente espíritu de Delia.

-¿Verdad que es maravillosa, Jim? Recorrí la ciudad entera para encontrarla. Ahora podrás mirar la hora cien veces al día si se te antoja. Dame tu reloj. Quiero ver cómo se ve con ella puesta.

En vez de obedecer, Jim se dejo caer en el sofá, cruzó sus manos debajo de su nuca y sonrió.

-Delia -le dijo- olvidémonos de nuestros regalos de Navidad por ahora. Son demasiado hermosos para usarlos en este momento. Vendí mi reloj para comprarte las peinetas. Y ahora pon la carne al fuego.

Los Reyes Magos, como ustedes seguramente saben, eran muy sabios -maravillosamente sabios- y llevaron regalos al Niño en el Pesebre. Ellos fueron los que inventaron los regalos de Navidad. Como eran sabios, no hay duda que también sus regalos lo eran, con la ventaja suplementaria, además, de poder ser cambiados en caso de estar repetidos. Y aquí les he contado, en forma muy torpe, la sencilla historia de dos jóvenes atolondrados que vivían en un departamento y que insensatamente sacrificaron el uno al otro los más ricos tesoros que tenían en su casa. Pero, para terminar, digamos a los sabios de hoy en día que, de todos los que hacen regalos, ellos fueron los más sabios. De todos los que dan y reciben regalos, los más sabios son los seres como Jim y Delia. Ellos son los verdaderos Reyes Magos.

FIN

Article 302) M'agrada el NADAL!

Imatge extreta del blog: 

http://ladimensiondelili.blogspot.com.es/

Aquesta bonica cançó M'agrada el Nadal, es la que dona títol al meu post d'avui, si no apareix el video, poseu la següent adreça en la barra de direccions:

https://www.youtube.com/watch?v=9eHgC_YFyWg

Durant aquests dies l'aniré nodrint d'imatges, paraules, o notícies del NADAL, què em voleu ajudar?

----------------------------------------

Júlia Costa ens felicita el Nadal amb aquest poema. Moltes gràcies Júlia, i molt bon Nadal per a tu també!

Recordeu que, si premeu ctrl  +, a l'hora, podreu eixamplar el text i les imatges.

------------------------------------------------------------

Al llarg d'un any, hem perdut éssers estimats. Aquest primer Nadal sense ells és el més dur, Antoni Freixes ha escrit un petit poema -no més d'una quarteta- en la qual ha volgut posar tota la fe i l'esperança, que tant necessitem; en un racó, en el cel -diu ell- on l'absent viu, i, des d'allí, aquest ésser absent, ens desitja el millor.
Penso que potser, aquest racó, també pot estar a dins dels nostres cors. Sigui com sigui, el poema, de l'Antoni, dins de la seva senzillesa, em sembla que ens duu uns missatges importants: Que ningú és mort del tot, mentre que el recordem, que la fe és un consol, i que el record dels que ens han estimat ens protegeix i ens esperona a ser millors. M'agrada també la paraula absent, que utilitza l'Antoni, i que podria ser, per un viatge, per exemple, si no fos perquè ens parla del cel, i això ens fa comprendre que es tracta d'una absència definitiva. Crec que és molt el que ens diu i ens suggereix, en aquests quatre versos:

Dalt del cel hi ha un racó
on l'absent canta el Nadal
i ens desitja el millor
si és que ho fem tot com cal.

                                                                 Antoni Freixes

------------------------------------------------------------

Jo també us vull felicitar el Nadal amb la meva nadala d'enguany:

ORACIÓ
Nadal 2015

M'agafo ben fort
al fil de la fe
que em ve dels ancestres.

I esguardo el miracle
d'aquest nou Nadal,
que torna com sempre,
malgrat injustícies
i malgrat les guerres.

Oh! Nin de l'Amor,
oh!, Déu de la vida,
perdona'ns a tots,
i que aquestes Festes
s'estengui la pau,
per tota la terra,
i que tots els homes
puguin ésser lliures.

                                       Maica Duaigües

nnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn

Ens ha arribat un correu de Laly Álvarez, que ens regala una traducció al castellà d'aquests dos últims poemes, i ens diu:

"A ver si he entendido bien estos dos últimos cristmas:

Me abrazo muy fuerte

Al hilo de la fe

Que me viene de los antepasados

Y observo el milagro

De esta nueva Navidad,

Que vuelve, como siempre,

A  pesar de las injusticias,

Y a pesar de las guerras.

Oh! Niño del Amor,

Oh! Dios de la Vida,

Perdónanos a todos,

Y que en estas Fiestas

Se extienda la paz

Por toda la tierra,

Y que todos los hombres

Puedan ser libres.

          

                   Maica Duaigües (traducción al castellano, de Laly Álvarez)

En lo alto del cielo hay un rincón

Donde el ausente canta a la Navidad

Y nos desea lo mejor

Si es que hicimos lo que debíamos.

                    Antoni Freixes (traducción al castellano, de Laly Álvarez)

Laly Álvarez, continua dient-nos:  Ambos son preciosos, y confirman los bonitos poemas que se pueden leer en este blog. Mil gracias. Yo, os correspondo con mi humilde poema:

Por muchos reveses que tenga la vida,

el árbol, el Niño, la alegría al juntarnos,

la vela encendida…

todo nos recuerda que existe el milagro

que nos hace hermanos.

                                      Laly Álvarez

Un fortísimo abrazo a todos los lectores, deseándoos de todo corazón lo mejor para el 2016. Dios nos regale sus bendiciones a todos.

Gracias Laly, en justa correspondencia, yo también he traducido tu entrañable poema al catalan, aquí lo tienes:

Per molts entrebancs que la vida tingui,

l'arbre, el Nin, l'alegria al juntar-nos,

una espelma encesa...

tot ens recorda que arriba un miracle

que ens fa ser germans.

                                        Laly Álvarez (traduccido al castellano por: Maica Duaigües)

nnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn

Un altre bon amic, Jaume de Bargas, ens envia la seva felicitació, molt esperançadora. Ens diu:

Quan s'obri la porta del nou any, desitjo que hi trobeu un munt de dies joiosos.

                                                  BON NADAL !!!

                                                                            Jaume de Bargas

Can Bofarull - Els Pallaresos (Alt Camp)

I, perquè no es falti res, ens envia fins i tot, la porta!, una porta imponent, i misteriosa, tot i que ell ens explica on la podem localitzar, i ens diu que és una antiga masia, avui visitable, que va ser reformada, a partir de 1914, per  l'arquitecte Jujol.

Una porta, qui sap si màgica!, una porta que ens caldrà obrir, si més no amb la fantasia, segurs de que a l'altra banda ens està esperant tot el que desitgem per el 2016.

Gràcies, Jaume, pels bons desitjos i per l'aportació artística i cultural!

nnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn

Una altra felicitació artística, és la que ens ve de l'ordinador de GUSTAVO VEGA, poeta visual, que ens regala uns bons desitjos sense caducitat:

I, ens l'acompanya amb aquests paraules:

FELIZ 2016!!!  y lo que reste de siglo,

                                                      Gustavo Vega

Gracias, Gustavo, y nosotros deseamos hacer este recorrido por los años venideros, siempre en la cercanía de tu agradable amistad. Muchos éxitos en 2016!

nnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn

Anna Maria Díaz, artista de la pintura i el disseny, ens envia igualment, una artística felicitació:

¡Felices Fiestas!   Bones Festes!  Jai Zoriontsuak! 

Article 295) 98 ANYS DE ROSA GALCERAN

FELIÇ ANIVERSARI, ROSA GALCERAN!!!

Rosa Galceran al costat d'una de les seves filles, amb ocasió 

d'una de les seves últimes sortides públiques, en la
presentacíó d'un poemari de la poetessa Glòria Calafell.

POMES AL NAS DE LA LLUNA, felicita de tot cor a

ROSA GALCERAN, que acaba de complir 

98 anys !

Rosa Galceran va néixer en temps d'Advent, temps d'esperança, per això avui pertoca de celebrar els dos aconteixements; el seu aniversari, i l'esperança d'un nou Nadal, i que millor que fer-ho amb un poema de la mateixa Rosa Galceran? 

TORNAVEU DEL NADAL

Torna Nadal amb sons de joia

d'un bell ressò

s'eleva prest, fendint tothora

dolces cançons.

Brolla tendresa sobre la terra

com un bressol

que el cor acull marcant mil somnis

que ens fan conhort.

Anhels de pau indiquen hores

lliures de dol

s'aixequen prest, solcant tot l'aire

amb ritme foll.

Eleva el vol germà que esguardes

sense consol

un cel sembrat d'estels que brillen

per l'horitzó.

Torna Nadal, xop d'harmonia

embolca el món

i amb clara llum els cors aplega

curulls d'amor.

Rosa Galceran (la veu de la tendresa)

(Del llibre Depoètica - Poemes de Nadal - 

Editat per Adriana Ferran - 2006)

Article 201) SARAU DE POESIA, 4a temporada, programa 12

Les veus tenen cara, i aquí podeu descobrir les cares de Kelly Kimberly, Eduard Habas, i Mireia Romaguera, "al control tècnic i l'edició", i Maica Duaigües "amb els versos", així és  més o menys com ho anunciem cada diumenge.                                        

Durant tots aquests anys de SARAU DE POESIA (anem ja per la quarta temporada), he gravat, indistintament amb els tres, sempre gaudint; ells, de la poesia i la música, jo, de la seva simpatia, joventut, i gran professionalitat. Actualment és Kelly Kimberly a qui teniu, normalment, amb mi, en el SARAU, jo, xerrant com un lloro, ella, amagadeta en el seu estudi de vidres i botons, fent el miracle de que vosaltres ho pogueu sentir.

No els agrada gaire de fer-se fotos, però, avui els he convençut perque us mostrin aquest somriure tan bonic que tenen, i ho fan de bon grat, perquè ells també tenen ganes de dir-vos:

BON NADAL I UN FELIÇ 2015!

us desitjen 

SARAU DE POESIA 

i

CALAFELL RÀDIO

I ara, anem a escoltar el SARAU de l'últim diumenge, un

ESPECIAL NADALES

escrites per dones

CALAFELL RÀDIO

SARAU DE POESIA

21 12 14

Programa núm. 12 de la quarta temporada

L'enllaç per sentir-lo és:

 https://enacast.com/calafellradio/historic/saraudepoesia

Contingut:

Música: DE NADAL A SANT ESTEVE - Montserrat Torruella, i Glòria Peig.

Poemes de Nadal, de: 

Rosa Maria Esteller, 

Rosa Galceran, 

Esther Martínez i Pastor, 

Teresa Grau,

Tània Rovira, 

Carme Catà, 

Rosa Trian, 

Antònia Abante i Vilalta, 

Geordina Nadal

Carme Violant i Nicolau

Maica Duaigües

Música: YA LLEGÓ LA NAVIDAD - Lucía Parker

Continuem amb Poemes de Nadal, de:

Adriana Ferran

Conchita de Pedro Juan Cuadrillero

Conxita Julià i Ferrés 

Llúcia Pujol Deurondille

Anna Maria Díaz

Carmen Ruíz Casas

Montserrat Martínez i Freixes

Rosa Maria Esteller

Rosa Queralt

Rosario Blanco Prada

Maica Duaigües

Elvira Gràcia i Tomàs

Maria Montserrat Barnadas i Picó

Maria del Carme Rovira i Compte

Casta Vinardell

Josefina G. Ventosa

Música: O CUCO E O NADAL - Maria Do Ceo

22222222222222222222222222222222222222222222

Article 200) QUART DIUMENGE D'ADVENT

Pessebre a la Plaça Sant Jaume - Barcelona 2014

 Avui és el quart diumenge d'advent, i enguany, coincideix amb el solstici d'hivern, o sigui que serà la nit més curta de l'any. Comença l'hivern, i amb ell, el fred més viu, a vegades, acompanyat de neu.

La foscor i el fred es compensen amb:

l'alegria interna, reflectida exteriorment en els vermells. 

L'esperança interna reflectida en els verds. 

Grocs del sol que s'espera; el Nen Jesús. 

Blaus de la puresa de la Mare de Déu. 

Tots ells colors essencials del Nadal, en les boles,  en les lluminàries...    

I els que més viuen aquests fenomens, en la seva pròpia pell, en el seu cor, són els pastors. Els pastors són el símbol de nosaltres mateixos. Certament, ja no portem una samarra de llana i un be damunt les espatlles, però ens abriguem amb bufandes, i anem carregats de presents i de paraules d'amor per les persones que estimem. Veritablement, no estem gens lluny dels pastors. 

Alguns som pastors amb fe, altres, som pastors escèptics, però el missatge d'Amor és tan fort, que tard o d'hora, tots, afortunadament, ens contagiem de la màgia del Nadal. Aprofitem-la!, és una oportunitat única per recuperar la innocència perduda,   

-------------------------   

PASTORETS i PASTORETES, es una antiga cançó valenciana:

            Pastorets i pastoretes
            on aneu tan de matí?
            -A lavar-nos les lleganyes
            en la basa del jardí.

            Pastorets i pastoretes,
            feu-me llenya que tinc fred,
            no me la feu d’argelagues;
            feu-me-la de romeret.

            Pastorets i pastoretes,
            tant que volíeu saber:
            d’una barcella de dacsa,
            quants bunyols es poden fer?

            En les festes de Nadal
            les dones són matineres:
            unes van a matar el gall
            i altres a fer-se les trenes.

            En les festes de Nadal
            posarem el tronc al foc
            i menjarem coques fines,
            bollets amb oli i arrop.

            Polles, pollastres, cabrits,
            coloms, polits i gallines,
            torrons, casquets i confits,
            pastissets i coques fines.

            Sant Josep se’n va a la plaça
            a comprar un renyonet
            per a que esmorze Maria
            i que faça bona llet.

                        (Sanchis Guarner 2006; CD, cançó nº 1)

-----------------------------------

I El Rabadà, la simpàtica nadala del pastoret escèptic, en el qui també ens podem identificar moltes vegades:

-A Betlem me'n vull anar 

vols venir tu, rabadà? 

-Vull esmorzar!

-A Betlem esmorzarem 

i a Jesús adorarem. 

-I amb neu hi anirem?

-Per la neu, que al camí hi ha 

la calor ja la fondrà 

-Oh, i la que fa!

-Apa, aixeca't, encén el foc 

i no anem a poc a poc! 

-Massa que em moc!

-Tu les teies portaràs 

i el camí il·luminaràs. 

-No ho faré pas!

-Que no saps que aquesta nit 

ha nascut Déu infinit? 

-Qui t'ho ha dit?

Doncs un àngel que, volant, 

ens ho anava anunciant. 

No serà tant

El sarró tu portaràs 

i de neules l'ompliràs. 

No ho faré pas!

Mai no acabes les raons!

Doncs te l'omples torrons!

No són pas bons

En miquel el teu cosí 

portarà un porró de vi. 

N'hi haurà per mi?

Cantaràs una cançó

davant  del Déu  infantó. 

Tot sol? no, no

Quins vailets, més espantats! 

Cantarem tots dos plegats. 

L'orgue dels gats!

Doncs avant, i no badem, 

que ja és hora que marxem. 

Cap a Betlem!

Article 199) PARAULES DE ROSA GALCERAN PER AQUEST NADAL

Rosa Galceran, ha volgut felicitar als lectors del blog, en aquest Nadal 2014, amb aquest desig:

Nadal és un dia ple de llum
que il·lumina tots els cors,
és un símbol d'amor i fraternitat.

Què bella seria la vida, si, cada dia, 
tinguéssim, l'esperit del Nadal!

                        Rosa Galceran
                         17/12/2014

Aquestes paraules espontànies de Rosa Galceran, constitueixen la seva nadala d'enguany, és una salutació, un desig, un regal que ens fa, i per mi és un honor transcriure-les per a tots vosaltres.

Rosa Galceran va complir 97 anys el proppassat mes de novembre, i continua sent la persona dolça, lúcida, interessada en tot el que passa pel mon, i que es llegeix cada dia el diari sencer. No obstant això, s'ha retirat completament de les activitats i actes socials.

Per aquest motiu, i perquè sempre que publiquem alguna notícia referida a ella, es produeix un allau de persones que volen contactar amb Rosa Galceran, per la seva pròpia indicació i per indicació de la seva família, us donem les gràcies, però us preguem que us abstingueu de sol·licitar cap entrevista, ja que el seu desig és restar tranquil·la i retirada sense trasbalsar els seus costums actuals, que, per raons comprensibles de edat, requereixen, sobre tot, tranquil·litat.

A tots aquells que desitgin manifestar-li el seu afecte i estimació i correspondre amb les seves, a les paraules de felicitació nadalenca de Rosa Galceran, us ofereixo que ho feu a través d'aquest blog, en l'apartat de comentaris d'aquest article podeu expressar la vostra adhesió, amb la seguretat de que li arribarà, Rosa Galceran viu retirada, però no aïllada, del mon, és coneixedora d'aquest blog i dels seus articles, de manera que, el que li escriviu aquí, ho llegirà.

Us podem informar que, darrerament, li ha estat concedit el Premio de Honor, un guardó de la AAC (Asociación Autoras de Comic), que és un col·lectiu que abasta tota Espanya; una ceràmica que ha col·locat amb il·lusió prop del lloc on hi fa la vida. No va poder anar a recollir-lo, pels mateixos motius abans exposats, de necessitar una vida de serenor, però li van fer arribar i n'està ben agraïda i feliç.

Article 198) LES CARTES DEL JOAN - III - LA PAZ SIGUI AMB VOSALTRES!

LA PAZ. Foto procedent del periòdic digital de Bolívia:
 La Razon.com

15.12.14.  EXTRA DE NADAL !   (3)

Quin millor lloc per a felicitar-vos aquestes festes de Nadal que fer-ho des de la ciutat de LA PAZ. 

Aquí els rituals se semblen  als nostres en quant al tema dels guarniments, regals o cel.lebracions però, el contrast del clima fa que tot sigui diferent. Ara començem l'estiu i vosaltres en canvi, l'hivern.

Recordo fa uns anys quan vaig passar els nadals a l'Argentina i els Papa Noel, tots arregladets amb la seva gruixuda vestimenta gorro inclòs, anaven tocant la campaneta per les platges del Mar del Plata plenes de banyistes !

Be, només desitjar-vos molta salut..... i que LA PAZ sigui amb vosaltes !

               JOAN

Resposta:

Benvolgut Joan,

Gràcies per recordar-te de nosaltres, tan lluny com estàs!

Em sembla fantàstic que puguis passar els Nadals en un lloc que es digui LA PAZ, espero que l'ambient sigui, efectivament, de Pau, i que passis les Festes, amb molta alegria i ben feliç.

Una abraçada ben gran des de la teva Catalunya!

Et poso un poema del poeta nascut en LA PAZ, Rosendo Villalobos:

EN LA BRECHA
Rosendo Villalobos (1859-1940, La Paz-Bolivia)

Del político afán el ardimiento
Preste calma y mesura a tus acciones;
Pues se deja lo vil de las pasiones
Al que educa entre el fango el sentimiento.

Con la potente voz de tu talento
Ni a otro amengües, ni aclames tus blasones;
Y si forjas un mundo de ilusiones,
No se trueque en un mundo de tormento.

Antes que detractor sé justiciero;
Del común interés noble soldado,
Con tu propia ambición sé juez severo,

Y, guardián del honor de un nombre honrado,
Ya verás que tu espíritu sincero,
No es a torpe ambición sacrificado.

Mayo, 1886

Article 197) TERCER DIUMENGE D'ADVENT

Dia de Festes a Calafell.

Al matí, novament s'ha fet el ple a l'Església de  la Santa Creu, de Calafell. Platja i poble s'han aplegat amb els nens, les famílies dels nens, i les catequistes -preciosa tasca aquesta de fer de catequista- una activitat que envejo, i que, algun dia, quan tingui temps, m'agradaria de fer. 

Al migdia, a la plaça, ballada de sardanes, conduïdes per aquesta parella esplèndida, que són la Maria Rosa i el Jaume, i els membres del seu grup de sardanes, i els veïns i veïnes, que es donen les mans i puntegen, al so de la cobla. I així, el dia, que havia començat gris i ennuvolat, semblava voler aclarir-se tot escoltant la tenora. Jo, que no tinc la facultat del ball -de cap ball-, m'ho miro des de l'interior de la cafeteria, davant d'un cafè i un tros de coca, ja llegint el diari, ja un llibre (sempre duc un llibre a sobre), i escrivint aquestes línies que després penjaré en el blog.

                                                                Al vespre, i novament a l'Església de la Santa Creu, hem pogut fruir del Concert de Nadal, pel COR ORFEÓ CALAFELLENC, i també del cor convidat: CORAL LAROC, de Vilafranca del Penedès. Primer, han interpretat nadales per separat, i, finalment, han cantat tots plegats. Hem vist incloses en el repertori del grup calafellenc, dues noves nadales de producció moderna: M'agrada el Nadal i És un desig, també ens hem vist agradablement sorpresos al convidar-nos a acompanyar-los en la tornada de la última nadala esmentada. Igualment, observem que, en algunes cançons s'ha adoptat el corrent, en l'una i l'altra  coral, d'incorporar moviment a la interpretació vocal, la qual cosa fa molt més agradable i viva la visió de les cantades. 

Els dos joves directors Albert Recasens, i Argemí Curtó, ens han deixat mostra -així com les veus i bona disposició dels cantaires- de que tenim, per tota la contrada, un excel·lent futur en el camp coral. Penso que seria important, disposar, algun dia, a Calafell, d'una escola de música, que fomentés, formés, i vetllés per la vocació musical de la nostra canalla i joventut.  

A la tarda, les corals

Rostres anònims, i també, rostres coneguts,
com l'apreciat fotògraf local, Jordi Targa,
o la regidora de Benestar i Família, Maria
Verge, entre els qui han gaudit d'aquesta
matinal de sardanes.

Argemí Curtó, director de la Coral Laroc

Albert Recasens, director del
Cor Orfeó Calafellenc

  "ÉS UN DESIG"

Com cada any el desembre
ens acosta al Nadal
i amb uns pasos de llebre
arribem a cap d'any

I tindràs nova agenda
i potser faràs balanç
i et proposaràs per a l'any que arriba
ser millor que abans

I quan toquin les dotze campanades
potser t'haurà quedat algun raïm
serà que amb cada gra que et queda a taula
es mor un desig

QUE CADA NIT
SIGUI LA NIT MÉS BELLA
QUE AQUEST ANY NOU
PORTI PAU A TOT EL MÓN
QUE CADA NEN NEIXI SOTA UNA ESTRELLA
ÉS UN DESIG
I EL VOLEM PER TOTHOM...

Llargues nits de desembre
preferint els portals
A la negra nit hi ha la promesa
de la llum que vindra

I quan toquin les dotze campanades
encara ens quedarà tota la nit
que cada nou viatge es comença
molt abans de sortir

QUE CADA NIT
SIGUI LA NIT MÉS BELLA
QUE AQUEST ANY NOU
PORTI PAU A TOT EL MÓN
QUE CADA NEN
NEIXI SOTA UNA ESTRELLA
ÉS UN DESIG
I EL VOLEM PER TOTHOM...

ÉS UN DESIG
I EL VOLEM PER TOTHOM...
ÉS UN DESIG
I EL VOLEM PER A TU...