traductor

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris LITERATURA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris LITERATURA. Mostrar tots els missatges

dimarts, 14 de juny del 2016

Article 337) NOTÍCIES POÈTIQUES ARGENTINES

Obro el correu aquest matí, i em trobo amb un escrit matiner de l'excel·lent poeta i amiga nostra TERESA MARTÍN TAFFAREL, argentina afincada a Barcelona de fa anys, dedicada a l'estudi i la divulgació de la poesia. Ens recorda que, el dia d'avui és un aniversari:

"En un día como hoy, hace treinta años, nos dejaba Jorge Luis Borges en Ginebra, "una de sus patrias". 
Su sabiduría, sus palabras, y el magisterio que ejerció en vida y a través de la literatura, siguen en el corazón de quienes lo conocimos y seguimos dialogando con él en la lectura de su obra.
Quiero compartir con vosotros este recuerdo de aquellos años y de aquel momento.
Un abrazo,
Teresa Martin Taffarel"

Teresa, acompanya la notícia d'aquest aniversari, amb la recuperació d'un escrit de Jorge Luís Borges,  que el diari "El País" va publicar mesos abans de la seva mort.

"Hay quienes no pueden imaginar un mundo sin pájaros

JORGE LUIS BORGES
El País. Miércoles 9 de Octubre de 1985
Hay quienes no pueden imaginar un mundo sin pájaros, hay quienes no pueden imaginar un mundo sin agua; en lo que a mí se refiere, soy incapaz de imaginar un mundo sin libros. A lo largo de la historia el hombre ha soñado y forjado un sinfín de instrumentos. Ha creado la llave, una barrita de metal que permite que alguien penetre en un vasto palacio. Ha creado la espada y el arado, prolongaciones del brazo del hombre que los usa. Ha creado el libro, que es una extensión secular de su imaginación y, de su memoria. A partir de los vedas y, de las biblias, hemos acogido la noción de libros sagrados. En cierto modo, todo libro lo es. En las páginas iniciales de El Quijote, Cervantes dejó escrito que solía recoger y leer cualquier pedazo de papel impreso que encontraba en la calle.
Cualquier papel que encierra una palabra es el mensaje que un espíritu humano manda a otro espíritu. Ahora, como siempre, el inestable y precioso mundo puede perderse. Sólo pueden salvarlo los libros, que son la mejor memoría de nuestra especie.
Hugo escribió que toda biblioteca es un acto de fe; Emerson, que es un gabinete donde se guardan los mejores pensamientos de los mejores; Carlyle, que la mejor universidad de nuestra época la forma una serie de libros. Al sajón y al escandinavo les maravillaron tanto las letras, que les dieron el nombre de runas, es decir, de misterios, de cuchicheos.
Pese a mis reiterados viajes, soy un modesto Alonso Quijano que no se ha atrevido a ser don Quijote y que sigue tejiendo y destejiendo las mismas fábulas antiguas. No sé si hay otra vida. Si hay otra, deseo que me esperen en su recinto los libros que he leído bajo la luna con las mismas cubiertas y las mismas ilustraciones, quizá con las mismas erratas, y los que me depara aún el futuro.
De los diversos géneros literarios, el catálogo y la enciclopedia son los que más me placen. No adolecen, por cierto, de vanidad. Son anónimos como las catedrales de piedra y como los generosos jardines. No veré, por cierto, los textos que su diligencia ha juntado, pero sé que desde el otro hemisferio me beneficiarán de algún modo y que serán de grata lectur. "

Gracias, Teresa, por tu atención permanente a la causa poética, hoy es de obligado cumplimiento el placer de la lectura de Borges, y nada mejor que comenzarla, de buena mañana con esas palabras afortunadas y deliciosas del gran Borges.

Feliz desayuno, feliz lectura, feliz dia, recordando a un gran escritor y poeta.

------------------------------------------------------------------

Escric a la Teresa, per dir-li que he incorporat el seu text, al blog. De pasada, també li pregunto si va conèixer personalment a Jorge Luís Borges. 
Us transmeto la seva resposta:

Teresa Martín Taffarel


Me encanta, Maica, que hayas incorporado este texto a tu blog. Sí, conocí a Borges y asistí a sus clases. Es más que un recuerdo. Es alguien que sigue viviendo en la memoria de todo lo perdido. Perdido y siempre recuperado. 
Un beso a todas las lectoras i lectores del blog,
Teresa Martín Taffarel

divendres, 22 d’abril del 2016

Article 330) VILA-MATAS EN + BERNAT

Aquest article enllaça, d'alguna manera, amb l'article 320


Demà és el dia del llibre, i, com que se'm presenta una mica atapeït, agraeixo a + Bernat la iniciativa d'organitzar la signatura de llibres d'Enrique Vila-Matas per avui dia 22.

Això m'ha permès parlar -per primera vegada- (i en català), amb el meu admirat escriptor.

Una conversa summament breu (tímida que és una), però tampoc calia més, ja tinc els seus llibres dedicats, que és el que m'interessava. Aquí podeu veure un d'ells:

Vull destacar també, l'exquisida amabilitat de la Montse, creadora intrèpida de + Bernat, ja fa mil anys, i que cada vegada ens sorpren amb noves maneres de viure la lectura; xerrades, àpats, tallers, conferències, presentacions, cursos, festes, i un interminable etc. de bones idees.

Avui, la seva iniciativa ha estat convidar als clients a xocolatines i cafè, que m'ha anat molt bé donada l'hora que he arribat, les quatre i mitja de la tarda, hora del cafè de sobretaula, i, mentre el prenia he llegit les primeres pàgines del nou llibre de Vila-Matas.

Bona, molt bona manera de preparar el Sant Jordi!

dijous, 17 de març del 2016

Article 320) MEGUSTAS ENRIQUE

Enrique Vila-Matas, en una imatge d'arxiu, Foto: JUANMA RAMOS
(publicada en El Punt Avui, quan va guanyar el premi FIL 2015)

Me gustas, Enrique Vila-Matas
(declaració d'amor-literari)
                             ("Lo dicho, dicho está, en tanto no se rectifique"
                                                                     Glauco Fidelio Tertuliano)

-poema móvil-

Me gusta lo que escribes porque estás como ausente
y te leo en voz alta, y mi voz no te toca,
y te cruzo en las calles de l'Eixample, y te pierdo
y viajo por pasajes que ayer no conocía
y hoy  recorro, con paso horizontal, sinuoso.

Y me infiltro en la história de tu literatura,
y me adhiero en los fondos del maletín portátil
que dejaste olvidado -quizas expresamente-
en alguna farmacia de la calle París.
Y en tanto, tu desapareces, emerjo yo.

                                     Maica Duaigües


Imatge de: El blog de Juan Carlos

El Doctor Pasavento, reconeix tenir una passió: desaparèixer, potser a la manera de Michel de Montaigne, que es va tancar en la torre d'un castell, prop de Burdeos, per llegir als clàssics.

Però, jo crec que no calia anar al segle XVI per trobar un bon exemple de desaparició. En ple segle XX hem tingut una mostra magnífica de difuminar-se i dessapareixer: Greta Garbo

Clar que, si atenem al fet que el Doctor Pasavento estava molt pendent de les coincidències, la circumstància que Montaigne tingués avantpassats aragonesos, o sigui espanyols, podia semblar-li molt més indicatiu, que no pas la sueca amb qui res no l'unia, i encara més el fet que Montaigne fos escriptor, activitat que no coneixem de Greta Garbo, al tanto!, potser sí que va escriure, però, amb la seva dèria de passar desapercebuda pel món, potser utilitzava, no ja llapis, sinó, tinta invisible. Si això va ser d'aquesta manera, l'èxit de Greta Garbo és indiscutible: haurà passat pel món una escriptora de la qual ningú haurà sospitat que escrivia, penso que Vila-Matas s'hauria de treure el barret davant de la Divina.

.





diumenge, 13 de març del 2016

Article 317) MITOLOGIA

Existeixen molts llibres de mitologia, aquest és un diccionari de butxaca, publicat per Edicions 62, Jordi Parramon (Barcelona 1956) es doctor en filologia catalana per la Universitat de Barcelona. L'edició d'aquest exemplar es de 1996.

Per comprendre la influència dels mites en el nostre llenguatge habitual, agafem una paraula que utilitzem moltes vegades:

Abundància:  Divinitat al·legòrica. Era representada com una donzella coronada de flors i envoltada de tota mena de fruits que vessaven d'una gran banya anomenada cornucòpia ("corn de l'abundància")

Personalment, trobo, com a defecte de l'edició, que no sempre indica -com en aquest cas- si la deessa és grega o romana. Abundància, en aquest cas, estaria bé que afegissin que és una divinitat romana.


Rubens representa així la deessa de l'abundància 

Els mites, explicats per Rosa Navarro
Alianza Editorial - 2013

Un llibre amè, poèticament escrit, i, a l'hora, amb rigor, és, Mitos del mundo clásico, de la catedràtica de la Universitat de Barcelona, Rosa Navarro. La seva senzilla edició de butxaca ens permet de dur-lo en els nostres desplaçaments, per a poder-lo llegir en qualsevol moment i lloc, constituint una versió lliure de les "Metamorfosis" d'Ovidi, que el fa apte per estudiants i per a tot tipus de lector.
Assaborim un petit fragment:

"La creación del mundo

La naturaleza, antes de que existiera el mar, la tierra y el cielo, tenía un sólo aspecto: era el Caos, una masa confusa y desordenada. La tierra, el aire y el agua, estaban mezclados; ni la tierra era sólida, ni el aire tenía luz  ni se podía vadear el agua. Ningún elemento tenía aún forma alguna; todos luchaban entre sí: lo frío con lo caliente, lo húmedo con lo seco, lo blando con lo duro, lo ingrávido con lo pesado. Un dios acabó con esta guerra. Separó la tierra del cielo, el claro cielo del aire espeso, y a cada uno de ellos le dió un lugar distinto y estableció la armonía entre todos. La energía ígnea y sin peso, el fuego, fue al lugar más alto; después quedó el aire y, por último, la tierra densa, que formó una masa compacta gracias a su propio peso, mientras el agua la rodeaba."

La lectura d'aquest començament, em fa pensar que els homes, sempre s'han explicat l'existència a través d'un deu, si abans hem escollit la Bíblia, com a llibre indispensable de la nostra biblioteca, ara comprenem que tampoc podem prescindir de la mitologia, que ens dona una visió de la vida diferent, però, fixeu-vos, el deu també hi és.

Si voleu anar unes passes més enrere, i deixar un lloc en la vostra biblioteca, a les Metamorfosis d'Ovidi, trobareu passatges tan interessants com aquest:

Pal·las es simula vella, afegeix falsos cabells blancs als seus polsos i també amb un bastó sosté els seus febles membres. Aleshores axi comença a parlar: "No tot el que te l'edat més avançada mereix que en fugim: l'experiència ve dels anys tardans. No desdenys el meu consell; cerca entre els mortals la fama de ser la més gran a treballar la llana; cedeix a una deessa i demana perdó amb veu suplicant, temerària, per les teves paraules: et perdonarà en tu pregar-la" Se la mira sinistrament i deixa el fil començat i, tot just retenint la seva mà.

Aquesta edició de la Fundació Bernat Metge, 2009, consta de 3 volums, el text de les Metamorfosis d'Ovidi, ha estat revisat i traduït per: Adela Maria Trepat, doctora en lletres, i Anna Maria de Saavedra, llicenciada en lletres.
En cada volum trobareu el text llatí i la seva traducció al català.

dimecres, 2 de març del 2016

Article 315) QUAN SURTS PER FER EL VIATGE CAP A ÍTACA


L'ODISSEA


La furia de Polifemo

Suggerim:

ODISSEA, Homer, versió de Joan M. Mira - Proa - Barcelona 2012


Fem un tast:

Parla'm, ho Musa, d'aquell de mil cares, que feu mil viatges
quan arrasà el castell i la vila sagrada de Troïa.
Moltes ciutats visità, conegué el pensament de molts homes,
però també va patir per la mar, dins del pit, moltes penes.





La Colección Austral, va ser la gran aliada dels lletraferits dels anys setanta, la meva primera Odisea va ser aquesta, de l'any 1973, versión directa y literal del griego por Luís Segalá y Estalella. Fem un tast comparatiu:

Háblame Musa, de aquel varón de multiforme ingenio, que, después de destruir la sacra ciudad de Troya, anduvo peregrinando larguísimo tiempo, vió las poblaciones y conoció las costumbres de muchos hombres y padeció en su ánimo gran número de trabajos.



Planeta Agostini, va fer una edició l'any 1995, amb la traducció a cura de José Manuel Pabón. Continuem fent tastets comparatius:

Musa, dime del hábil varón que en su largo extravío, 
tras haver arrasado el alcázar sagradio de Troya,
conoció las ciudades y el genio de innúmeras gentes.
Muchos males pasó por las rutas marinas luchando.




La impressió que tinc -sense ser cap experta- és que, les versions de Mira i de Pabón, guarden un ritme, que no veig en la traducció de Sagalá, la qual em sembla una traducció en prosa, mentre que les altres ofereixen la cadència del vers, que, imagino, debía ser imprescindible per l'autor i rapsoda, cec,  Homer, a fi de recordar la lletra, ja que no va ser escrita fins molts segles després.

Versió online:   http://www.apocatastasis.com/odisea-homero.php#axzz42nNqhpnd, del: profesor Calvo Martçinez, seguim amb les comparacions:

Cuéntame, Musa, la historia del hombre de muchos senderos,
que anduvo errante muy mucho después de Troya sagrada asolar;
vió muchas ciudades de hombres y conoció su talante,
y dolores sufrió sin cuento en el mar tratando
de asegurar la vida y el retorno de sus compañeros.

Com veiem, aquesta versió també permet una recitació rítmica.

....................

A continuació un interessant video que us recomano:

https://www.youtube.com/watch?v=XrTPHkgyr2E




dilluns, 29 de febrer del 2016

Article 314) EL LLIBRE DELS LLIBRES

, 

Li diuen El llibre dels llibres.

Un viatger català de principis de del segle XX, tornant d'Anglaterra, explicava que els anglesos, els diumenges, es quedaven a casa llegint la bíblia i emborratxant-se amb whisky.

No era estrany que combatessin les crues temperatures pròpies d'aquell país, en una època en que els sistemes de calefacció devien ser molt deficients, amb l'alcohol,  pel que fa a la lectura de la bíblia, és un costum tan arrelat a Anglaterra, que jo m'he trobat, en ple segle XXI, i en un modern hotel, amb una bíblia a la tauleta de nit. Cosa que em va encantar, i li vaig fer els honors, perquè cada nit, abans de dormir llegia uns versicles, i en anglès! (cal explicar que jo no sé més anglès que les quatre paraules que sap tothom).

Si volem tenir una biblioteca pròpia, la Bíblia no pot faltar en els nostres prestatge, ara bé, tenint en compte que una bona part de la gent ja no té biblioteca física, sinó, biblioteca virtual, caldrà que tinguem també molt presents les bíblies on line a les que podem tenir accés. 

Un exercici interessant, per a qui li agradi, es comparar les diferents edicions, que equival a diferents traduccions. Posem uns exemples de diferents traduccions d'un mateix paràgraf:

Al principio creó  Dios el cielo y la tierra. Ahora bien, la tierra era nada y vacío, y las tinieblas cubrían la superficie del océano, mientras el espíritu de Dios se cernía sobre la haz de las aguas.
Sagrada Bíblia, versión crítica sobre los textos hebreo y griego. Edición bendecida por su santidad J.B. Montini.  Madrid 1961.

Al principio creó Dios los cielos y la tierra. La tierra estaba desierta y vacía. Había tinieblas sobre la faz del abismo y el espíritu de Dios aleteaba sobre la superficie de las aguas.
La Bíblia, versión sobre los textos originales, con la colaboración de eminentes escrituristas. Barcelona 1975.

Dios, en el principio, creó los cielos y la tierra. La tierra era un caos total, las tinieblas cubrían el abismo, y el Espíritu de Dios iba y venía sobre la superficie de las aguas.

 Al principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’oceà, i l’Esperit de Déu  planava sobre les aigües. 

Al principi, Déu crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien l'oceà i l'esperit de Déu batia les ales sobre l'aigua.
La Bíblia de Montserrat. Versió dels textos originals i notes pels Monjos de Montserrat. Montserrat 1970.









Un altre tipus de publicació que és de la preferència d'alguns lectors, i, en tot cas, sempre té el seu interès pràctic, és l'antologia, és a dir, aplegar en un volum, sempre menys voluminós que la Biblia, aquells textos que tenen més predicament entre els lectors.

Tenim una d'aquestes antologies, amb aquest mateix títol: Textos BIBLICOS, Antología, publicada per Ediciones Orbis, Barcelona 1982, el més curiós és que indica com a referència:
Antigua versión de Casiodoro de Reina (1569)
Revisada por Cipriano de Valera (1602)
Otras revisiones: 1862, 1909 y 1960.
Pel que fa al paràgraf que nosaltres estem comparant, veiem que no hi falta en l'antologia, i s'expressa així:
En el principio creó Dios los cielos y la tierra. Y la tierra estaba desordenada y vacía, y las tinieblas estaban sobre la faz del abismo. Y el espíritu de Dios se movía sobre la faz de las aguas. 


dijous, 23 de juliol del 2015

Article 267) Els amics ens recomanen lectures per aquest estiu

Un libro para purificar el agua
L'amiga Adriana Ferran, productora sempre de bones idees, ens ha enviat, a un grapat d'amics, una sèrie de vídeos estimulants de lectures bíbliques, concretament de l'Apocalípsi, de Sant Joan,  (últim llibre del Nou Testament).


"...cantaban el cántico de Moisés..."

Al seu suggeriment, jo afegeixo la meva proposta: Llegiu La Divina Comèdia, de Dante Alighieri, en la brillant traducció de Josep Maria de Sagarra (però us convido a que, si coneixeu una altra bona traducció, informeu).
La Divina Comèdia

Immediatament, Olga, ens fa el seu suggeriment:   A l’altra banda de la nit, de Jan van Mersbergen, traducció de Maria Rosich (Raig Verd Editorial, 2013).
Jan van Mersbergen


Us animo a seguir; poseu les vostres propostes de lectura, directament, en els "Comentaris", d'aquest article, o, envieu-les al correu:  nasdelallunamaica@hotmail.com.

Marina ens recomana Dime quien soy, de Julia Navarro.  
Foto procedent de: Frasesdeoroenunpapel


Majo ens diu que, Los desorientados, de Amin Maalouf, és, sublim!
Foto procedent del blog: Con tinta de amapolas
Rosana ens diu, textualment, en un whatsApp: "Si aún no lo habéis leído, os recomiendo encarecidamente la trilogía de Stieg Larsson: Los hombres que no amaban a las mujeres, La chica que soñaba con una cerilla y un bidón de gasolina, y La reina en el palacio de las corrientes de aire... Absolutamente esclavizantes!
Stieg Larsson

  Elfriede Jelinek: Amb ella, son 10
 les dones que  han rebut el premi Nobel
En l'entrevista a Mariona Sagarra, que acabo de penjar: Article 273) , la Mariona deixa anar un parell de recomanacions de llibres, bé un d'ells, LA PIANISTA, no ens el recomana del tot, degut a lo fort que és; en extrem violent, tant que, la pel·lícula no la va acabar de veure, per aquest motiu. Si ens el cita és perquè l'autora Elfriede Jelinek, va ser premi Nobel de literatura 2004, amb el llibre ja no s'ha volgut enfrontar, ja que diuen que encara és més violent que la pel·lícula.  Si la Mariona en va parlar va ser a tall del tema de les contradiccions que es poden donar en la vida. De tota manera, si algun lector o lectora, s'atreveix amb aquesta lectura, m'agradarà saber la seva opinió.




Del segon llibre, sí, que la Mariona Sagarra en fa una clara recomanació, és: EL LIBRO DE MI DESTINO,  de l'autora iraniana Parinoush Saniee; també diu que és dur, i va estar prohibit al seu país, però afegeix que és molt potent,  i que està, tan ben escrit, que enganxa al lector.          
Parinoush Saniee: El libro de mi destino






dilluns, 3 de novembre del 2014

Article 182) SET CLASSES PER A LA MEMÒRIA



Amb aquest títol, el que vull dir, és que hem tingut, set classes, a la U.B., que volem guardar dins la memòria. El professor: JOAN JOSEP MUSSARRA. La temàtica: La èpica homèrica (Ilíada i Odissea), el teatre grec, el mon hel·lènic, la tradició lírica grega..., etc.  
En acabar les classes, ens hem quedat amb el "mono", de manera que, per seguir gaudint una mica més de la cultura grega, de la seva literatura, del seu teatre, de la seva història, aquí van algunes fotos, com a record, algún comentari,   i, algún fragment d'aquestes obres que ens han encisat. 

Professor Joan Josep Mussarra
La literatura grega més antiga es basa en la tradició oral
                                                   
Com si estiguéssim a la plaça pública d'aquella Grècia de la èpica, el professor Joan Josep Mussarra, reprèn la paraula, en grec i en català, per a fer-nos viure, tant com sigui possible, l'ambient, la mentalitat, i els interessos dels homes i dels deus.

I nosaltres, igual que aquells, llegim poc, però escoltem molt.
Ara sí, acabades les classes, serà el moment d'endinsar-nos en la lectura.  

"Musa, dime del hábil varón que en su largo extravío
tras haber arrasado el alcázar sagrado de Troya,
conoció las ciudades y el genio de innúmeras gentes .
Muchos males pasó por las rutas marinas luchando
por si mismo y su vida y la vuelta al hogar de sus hombres"   5

Homero - Odisea - Canto I  - (Traducció de José Manuel Pabón)

Imatge procedent de: www.todocoleccion.net

El rapsoda grec solia recitar amb un bastó a la mà, amb el qual, potser marcava el ritme. Recitava sense acompanyament. 
Els poemes homèrics són complexos, però fàcils, perquè sovint es repeteixen molts versos.
(Apunt de classe)

yyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyy