Article 274) Nit poètica i musical amb MARIONA SAGARRA, al Masnou-Ocata

En l'article anterior (273), parlàvem de poder captar Mariona Sagarra, en el seu àmbit artístic, i no hem hagut d'esperar gaire, tres dies després, actuava a la guingueta El Bambú, a la platja de Masnou-Ocata, al Maresme, en les nits poètiques i musicals que organitza l'Anna Rosell.

Sense pensar-m'ho dues vegades, vaig enfilar cap El Masnou, màquina fotogràfica a la mà, i disposada a no perdre'm detall de la vetllada.

I, aquí teniu el reportatge gràfic de la nit.

En primer lloc va sortir com a telonero, el poeta Salvador Riera, el qual va llegir diversos poemes del seu llibre "L'essencia del nus", que ell interpreta amb força i sinceritat, però va ser l'últim poema: "Si em veus" el que ens va deixar del tot emocionats, és, realment, un gran poema, i no m'hi puc estar de reproduir-lo:

SI EM VEUS

Poema de Salvador Riera

(Aquest poema ha aparegut en alguna pàgina web amb el títol "Tinc Alzheimer", com ens explica Salvador Riera en els comentaris d'aquest article. Adeqüem doncs, el poema a la seva versió definitiva, la que figura en el llibre "Autisme, trenquem el silenci amb la poesia", afegint també els dos versos que hi mancaven)

Si em veus i te n'adones que no hi veig,

Mira'm

Si em veus i te n'adones que no hi sento,

Parla'm

Si em veus i te n'adones que quequejo,

Escolta'm
Si em veus i t'adones que no parlo,
juga'm

Si em veus i te n'adones que no et puc tocar,

Toca'm

Si em veus i te n'adones que em costa moure'm

Mou-me

Si em veus i te n'adones que he caigut,

Aixeca'm

Si em veus i te n'adones que tremolo,

Abraça'm

Si em veus i te n'adones que ploro,

Deixa'm plorar

Però no deixis mai de mirar-me, de parlar-me, d'escoltar-me, de jugar-me, de tocar-me, de moure'm, d'aixecar-me, d'abraçar-me.

I per damunt de tot,

no deixis mai d'estimar-me.

La vetllada la obrirà Salvador Riera

"Si em veus" és un poema impactant

Tot lo ample de la nit va ser brodat, amb mestratge, per MARIONA SAGARRA, que ens va fer un tour  per la seva producció musical, en la qual, la poesia, te un important paper.

Anna Rosell i Mariona Sagarra
(la organitzadora i la cantant)

Vàrem poder fruir de moltes de les peces que es contenen
en els seus CD'S

     

   

Amb el seu "stomp box", Mariona
 aconsegueix uns efectes impresionants

 

 
 
 
 

 

Tot i que Mariona Sagarra es va entregar al seu públic, ens va passar el temps volant, ens hauriem estat hores i hores escoltant-la.

La última part de la vetllada, va ser a càrrec de la organitzadora; ANNA ROSELL, que, incansable, tots els dilluns d'estiu presenta poesia i música,  en un ambient acollidor i agradable, en aquest lloc de la costa del Maresme, on podem prendre un deliciós sopar, amablement atesos pel personal de El Bambú.

           Bona nit, amigues, ha estat una vetllada, esplèndida!                

Article 273) Perfil alfabètic de MARIONA SAGARRA

He quedat amb la Mariona Sagarra, ben d'hora, ben d'hora; és un divendres d'agost, i som a Barcelona.

La veig entrar a la terrassa del Palau de la Música, agafada a la bicicleta amb una sola ma, mentre amb l'altra em saluda.

Una vegada aparcada la bici, comencem a esmorzar, i a parlar.

Fa un parell de mesos que estem buscant un moment per fer aquesta entrevista, però, amb la Mariona és difícil; sempre està amunt i avall!, ja sigui en bicicleta o amb cotxe, i és que constantment te actuacions en els llocs més diferents.

Finalment avui hem trobat aquest espai de temps apropiat, quan encara no ha caigut la calor de l'agost damunt la ciutat, i els barcelonins, gairebé s'estan despertant, i pels carrers només es veu la gent que "pringa" a l'agost (perquè algú ha de pringar, no ens enganyem), i els turistes més matiners, que no deixen lloc sense fotografiar.

Afortunadament, la terrassa del Palau de la Música, també obre de bon matí,  i ens anirà de perles per fer, la tan ajornada, entrevista.

SONOS, Maram Trio, gravació de gener 2014

Coneixem Mariona Sagarra a través de la música, però, avui, volem conèixer-la també des de la vessant humana, i, per aconseguir un cert perfil, he pensat en una entrevista alfabètica, és a dir, jo li presento una sèrie de paraules escollides a l'atzar, però organitzades en ordre alfabètic, i Mariona Sagarra, em diu alló que cada paraula li va suggerint.

AMOR - És un benestar..., i... encara millor que ser estimat, és, estimar.

BIBLIOTECA - Coneixements en un lloc de silenci i recolliment, un recolliment com el que podriem trobar en una església.

CASA - Niu, espai personal, temple d'emocions, i, a l'hora, també, lloc de coses pràctiques.

DINERS - Necessaris, per a poder sustentar-te; et donen llibertat.

ESPERANÇA - Sense esperança no es pot viure. Jo en tinc molta. Si es perd l'esperança, ja es perd tot.

FELICITAT - És al que aspirem tots!, però dura poc, i s'ha d'anar provocant.

GUANTS - Protecció del fred..., i estilitzen!, però jo soc de gesticular, i no en porto quasi mai. Em fan pensar en la mare...

HARMONIA - Universal. En l'harmonia es troba el benestar en complicitat. En música seria la simultaneïtat de sons, Aconseguir l'harmonia és molt semblant a aconseguir la felicitat.

IL·LUSIÓ - Primordial per mi; és el meu motor per a crear, ensenyar, compartir aquella harmonia de la que parlàvem abans, suscitar il·lusió en els altres.
Però entre la il·lusió, la música, i las situacions reals, també poden haver-hi grans contradiccions, ara penso en una pel·lícula que vaig veure ahir nit, bé... era duríssima, tant, que no la vaig voler acabar, està basada en una obra de la Nobel de literatura 2004, l'austríaca Elfriede Jelinek, en la qual porta las contradiccions al màxim dramatisme, la novel·la no la he llegit, però diuen que encara és més dura que la pel·lícula. No em demanaves suggeriment de lectures?, aquesta pot ser una: "La pianista", però s'ha d'advertir que és un tema molt violent, tant que, repeteixo, no vaig voler acabar de veure-la...   

JOVENTUT - Energia, ignorància de la vida, bellesa... moltes coses juntes engloba la joventut...

KILOS - Fatal!; sovint són un "regal" de l'edat.

LLIBRE - Coneixement. També són útils per inhibir-te de l'entorn, et veus immers en una història aliena que et desconnecta del teu mon proper, I, aquí tens un altre suggeriment de lectura; "EL LIBRO DE MI DESTINO" de l'autora iraniana Parinoush Saniee; també és dur, i va estar prohibidíssim al seu país, però és molt potent i està tan ben escrit que t'atrapa; només et diré que jo m'he llegit les seves, ben be, 500 pàgines, en 5 díes.

MARE - Tot...tot!; amor, saviesa, protecció... tot!!!

NENS -  Vida!, alegria... creativitat... sorpresa..., és un mon que conec molt bé; nosaltres som 10 germans!

OPULÈNCIA - No m'interessa gaire, no me la faig meva per res...

PIANO - És un company al que voldria conèixer molt més, perquè em dona moltes alegries.

QUINIELA - Sort; però no en faig de quinieles. A vegades conpro algun numeret...

RITME - Motor essencial de la vida.

SITUACIÓ - Posicionament, estat anímic, ubicar-se...

TIMBAL - Percusió. So molt ancestral, impactant; ¡pum! Amb uns greus molt profunds...

ULLS - Instrument sagrat, raigs X, escrutinador, detector de visions i de situacions. Curiosament, hi ha gent que sap mirar, i gent que no en sap de mirar.

VERS - Destil·lació d'un pensament, essència d'un sentiment. Això em recorda que tinc previst de fer un cd amb versos, poesies, de la gran poetesa Montserrat Abelló. 

XILOFON - Instrument de percusió amb molts harmònics, molt brillant...

El matí avança, i abans de que caigui la calor sobre el món, la Mariona vol marxar.

Abans, però, una fotografia amb la senyora modernista que toca la mandolina:

Amb molta cura de no trepitjar-li la bata de cua.

D'aquesta figura no he trobat cap referència a internet,
potser per això l'ha triat la Mariona, en canvi ha refusat
fer-se les habituals fotos tòpiques del Palau.

Quan marxa, els carrers encara són buits.

Adéu, Mariona...!!!

Hem conegut la Mariona Sagarra de bon matí, i ha estat ben desperta, afable i amistosa, com sempre. Ara, ens agradaria conèixer-la de nit, en la seva salsa, és a dir, actuant; ho aconseguirem?

Jo crec, que, si consultem la seva agenda, no serà gaire difícil, l'agenda la trobarem en aquest enllaç:
http://marionasagarra.com/

I, si podem anar-hi, farem el reportatge de nit. Potser també us trobarem allí a vosaltres, amables lectors del blog?

Article 256) GALA SALVEM L'ARNAU 13 juny 2015

(Aquest article és una continuació als articles 240 i 242)

Salón Arnau (1904)

Foto: Lluís Girau Iglesias

Dissabte 13 de juny de 2015; han passat més de cent anys des de la foto que us mostrem, obre de l'extraordinari fotògraf Lluís Girau Iglesias.

Un grapat de persones entusiastes, comandades per Toni Oller i Enric H. March, sota la denominació TEATRE TALIA OLYMPIA AL PARAL·LEL, han muntat una gala impressionant, digne d'un SALÓN ARNAU.

Però no el tenim, ja fa temps que el Teatre Arnau, o, Salón Arnau, com deia el rètol del 1904, s'està caient a trossos. Per això, la gala, s'ha hagut de fer al Cotxeres Borrell, molt a prop, i a qui agraïm el seu acolliment.

Perquè la destrucció no segueixi endavant, perquè recuperem l'estimable espai teatral, en la funció de teatre, de museu, de centre de documentació teatral, de saló... tan és, això ja es parlarà i es decidirà, ja es farà un projecte a la mesura de les necessitats, desitjos i possibilitats, però, primer de tot, admetem, assumim, la conservació  d'aquest espai com a lloc artístic, en el que la música, la veu, el ball, la picardia, l'alegria, la comèdia... totes les arts teatrals i artístiques, poètiques i literàries, es donin la mà, i torni a ser artèria viva d'encontre d'artistes i literats, de poetes i romàntics...

Potser és un somni, però, aquest dissabte. hem estat molts els qui hem somniat, us diré els noms:

ABEL ALEM, MERCHE LOIS, PEPA MAYO, ISAAC REGUERA, MAGALÍ SARE, SUSANA LARRIBA, JÚLIA COSTA, MAICA DUAIGÜES-Poemes al Nas de la Lluna, (Han enviat les seves paraules poètiques: ADRIANA FERRAN-la poeta dels petons, JOSEP COLET I GIRALT, ROSA MARIA BISBAL), han organitzat tot:  ENRICH H. MARCH, TONI OLLER. Espai: Cotxeres Borrell, S'han compatibilitzant 250 espectadors. S'han venut totes les localitats.

No coneixem els noms, però agraïm als tècnics de so i il·luminació, al personal de Cotxeres Borrell, als reforços de voluntaris per l'organització de la gala, als espectadors que han aportat els seus comentaris engrescadors i de suport.

I agraïm l'existència de tant de material que tenim, el record de la RAQUEL MELLER, les fotografies, els enregistraments de veu, les filmacions cinematogràfiques, els retalls de diaris, els poemes que els gran escriptors de l'època van dedicar a la Meller... 

Ha estat un somni per a tots, i ara us diré una altra cosa, no volem despertar, no despertarem, seguirem somiant, fins que el somni es faci realitat, fins que l'Arnau no torni a aixecar-se, no deixarem de somniar!

Gaudiu, amb aquests fragments de la gala de dissabte passat, d'una mica d'aquell espectacle de cabaret; desenfadat, alegre, picaresc, artístic i poètic...

I ara us deixem la resta de l'article, perquè sigueu vosaltres qui feu les vostres aportacions, les vostres opinions i paraules, els poemes que no vareu tenir temps d'enviar, però que m'heu dit que havíeu escrit. Les impressions dels espectadors que us vareu quedar amb les ganes de dir la vostra, els artistes que varau participar i encara voleu rubricar la vostra intervenció amb un estrambot final. El somni de SALVAR L'ARNAU, continua, i tots, esteu convidats a somniar!

Article 242) SALVEM L'ARNAU, i amb ell, LA BELLA RAQUEL

Aquest article va íntimament lligat amb l'article núm.240, en aquell, parlàvem, sobre tot, de la RAQUEL MELLER, en aquest d'avui, ja us podem donar la bona notícia de l'acte que tindrà lloc dissabte 13 de juny del 2015 per tal de salvar i recuperar aquest teatre emblemàtic per la ciutat de Barcelona: L'ARNAU, i al qual no hem de renunciar, com no podem renunciar a la memòria de RAQUEL MELLER.

El teatre ARNAU:

• Pot convertir-se novament en teatre, pot posar-se dempeus entre la runa.
• Pot tornar a escampar les melodies del mestre Padilla, i de tants gran músics que per allí hi van deixar empremta.
• Pot tornar a provocar picardies i riures i seduccions amb aquells cuplets tan innocents com "perillosos" en la seva època.
• Pot experimentar amb les noves musiques, tecnologies, talents, i descobrir, i donar a conèixer una nova època teatral, musical, artística.
• Pot ser un referent històric pels estudiosos de la vida artística barcelonina.
• Pot acollir un centre de documentació teatral, d'informació i de suports a les noves companyies.
• Pot constituir un reducte museístic de tants records físics del Paral·lel que ara estan escampats o entaforats en llocs que ni sabem...
• Pot ser palau de poesia, de teatre, i de tota mena d'art.
• Pot ser un lloc del que ens sentim orgullosos...

Si ho sabem fer.

Si ho volem!

Article 238) LA BOHÈME, ÇA VOULAIT DIRE: ON EST HEREUX

Si alguna vegada heu pensat que us hauria agradat viure la bohèmia de París; de Montmatre, no penseu pas que és impossible. Podeu copsar un regust de bohèmia musical, els dissabtes, de 18 a 20, a pocs metres del Liceu de Barcelona, en el cor de la rebotiga de la Casa Beethoven.

Si entreu allí, un dissabte entre aquestes hores, per adquirir un poster d'en Beethoven, un llibre sobre música, o una partitura, sentireu música, tot seguit, la curiositat us impulsarà a endinsar-vos en l'estret pas a la rebotiga, i, si teniu sort, i no hi ha massa gent, podreu veure escenes com les que presentem en les imatges que vaig captar. 

Ah!, i aquests bohemis, no passen gana, a mitja tarda, apareixen safates amb bunyols...bombons..., misteriosos gots de paper; suculenta ambrosia...

Aquest reforç alimentari, em recorda una entrevista que li va fer T.V española, fa molts anys, a Arthur Rubinstein, quan aquest tenia uns 90 anys, aproximadament. L'entrevistador li va preguntar, alguna cosa així com, on es trobava la inspiració, si era en el cervell o en el cor, i el gran músic li va donar una resposta que em va deixar totalment sorpresa: Ni en el cor, ni en el cervell; en l'estómac!

Rosa Maria Llobet

A quatre mans

Mentre uns toquen, altres ballen

Això és una veritable festa bohèmia

Raimon García, interpreta de memòria

Mazurka No 47, de Chopin,  de memòria!!!

La melodia de Josep Baró
engresca a participar

Ojos negros; una música que ens atrapa

 El músic més jove de Casa
 Beethoven

Beethoven, present i etern en cada casa
gràcies als posters

Quin bé de Déu de llibres de música i partitures...!

El final és compartit

Els bohemis es resisteixen a marxar

Una foto de grup i... fins el proper dissabte!

La Rambla amaga secrets, un d'ells, és la bohèmia
de la Casa Beethoven

-----------------------------------------


Ningú com Charles Aznavour ens ha sabut parlar tan exactament de la bohèmia


https://www.youtube.com/watch?v=yk7VtI-MYi0

------------------------------------------------------------------------------------

Una cançó preciosa, la música de la qual vam poder escoltar ahir dissabte, a la Casa Beethoven:

OJOS NEGROS, cançó tradicional russa.

Aquí teniu la lletra:

Ojos negros, que me miran,

ojos negros, que fascinan, 

ojos negros, dulces ojos 

tan crueles, tan piadosos. 

Ojos negros, que me matan. 

ojos negros, que arrebatan, 

ojos negros, dulces ojos, 

triste vida de mi corazón. 

Voy cruzando por la vida  deslumbrado   

bajo el sol abrasador de tus pupilas, 

voy cruzando por la vida 

como una pobre, alma perdida. 

I en el fondo de mi alma solo brilla 

el calor abrasor de tu mirada

en el fondo de mi alma 

donde tu amor siempre vivirá. 

Ojos negros, que me matan; 

ojos negros, que arrebatan; 

ojos negros, dulces ojos, 

triste vida de mi corazón. 

==========================================

Per saber més sobre Casa Beethoven:

http://w2.bcn.cat/bcnmetropolis/es/calaixera/biografies/lenigma-de-clifton-worsley-pioner-del-jazz-a-barcelona/