traductor

divendres, 30 d’agost del 2013

Article 15) CURRÍCULUM DE VIATGES A LA LLUNA

La lluna, alta i llunyana, font d'inspiració de poetes i ambició de científics, és objecte d'experiments i viatges de tant en tant. Extrec unes dades publicades avui en el diari ARA sobre les incursions fetes -fins aquest moment- a la lluna:

4 OCTUBRE 1957 – La Unió Soviètica envia el primer satèl·lit a l'espai, l'Sputnik 1.

3 NOVEMBRE 1957 – La gossa Laika és el primer animal posat en òrbita, a bord de l'Sputnik 2, Unió Soviètica.

2 GENER 1959 – l'URSS fa impactar una nau no tripulada a la lluna, la Luna 2. Els Estats Units ho fan 3 anys més tard.

12 ABRIL 1961 – L'astronauta de la Unió Soviètica Iuri Gagarin viatja a l'espai amb la nau Vostok 1.

20 JULIOL 1969 – Neil Armstrong arriba, i trepitge la lluna, amb l'Apol·lo 11.

15 OCTUBRE 2003 – La Xina envia una tripulació a l'espai, amb la nau Shenzhou 5.


5 NOVEMBRE 2007 – Pequín envia un satèl·lit a l'òrbita lunar i el fa estavellar contra la superfície de l'astre.



Però nosaltres, deixem als científics aquests experiments, i ens dediquem, mentre que això sigui possible, a fer-li, o a  dir-li, versos, com aquest, tan preciós, de Vicent Andrés Estellés


Cançó de la lluna
La lluna de la muntanya,
la lluna que més m'agrada!
Ai, com m'agrada la lluna
la lluna de la muntanya!

És una lluna molt neta,
és una lluna molt clara,
Com és de clara la lluna,
la lluna de la muntanya!

Lluna de bosc i fageda,
la lluna que ens agermana,
la lluna de creure i creure
i mirar-nos a la cara.

La lluna de la ciutat
és una lluna gastada,
és una lluna molt trista,
és una lluna llunyana.

¿Qui pot mirar a la lluna
amb una mirada franca?
És un luxe innecessari;
vés a la teua, i a casa.

Si la mires, et fotran
un ganivet per l'espatlla,
et robaran la cartera,
la muller i l'esperança.

Però jo pense en la lluna,
la lluna de la muntanya,
i em sé ric d'alguna cosa
que jo no vull dir encara.

Pense en un món on els homes
es miraran cara a cara:
cada paraula que diguen
serà més que una paraula.

Pense en la lluna, la lluna,
la cosa que més m'agrada.
La vida llavors tenia
una gràcia no encetada.

Ai, com m'agrada la lluna,
la lluna de la muntanya!
La lluna de la muntanya,
la lluna que més m'agrada.

Vicent Andrés Estellés

dimecres, 28 d’agost del 2013

Article 14) ANNA MARIA DÍAZ

"AIRE"  pintura d'Anna Maria Díaz


Deixaré que el vent m'empenti
fins allà on siguis tu
Deixaré que els meus cabells s'enredin
en el teu cos, quan et trobi.

I si arribo on jo vull 
quan sigui allà on ets tu.

M'envoltaré dels teus braços
deixaré que els meus llavis
s'omplin dels teus petons

Donaré gràcies a l'aire
i restaré per sempre, amb tu.

                                  Anna Maria Díaz

Article 13) JOAN NIN ROMEU: POETA DE CALALFELL

Parlar de El Poeta de Calafell, és, sens dubte, referir-nos a JOAN NIN ROMEU 
El poeta pagès,  que treballava els camps i mirava la mar, i el cel, i la natura, i els seus congèneres i veïns, i escrivia versos, de tot i per a tot, i per a tots, a vegades seriosos, a voltes amb humor, però sempre amb bonhomia.   

Home de sentiments -de bons sentiments- ho podem deduir pels seus dos llibres publicats (i encara en queden un farcell de poemes per a sortir a la llum, que esperem veure impresos algun dia), DE TOT, publicat en vida, i FINS AQUÍ, llibre pòstum.

La seva poesia és senzilla, clara i lluminosa, la seva poesia forma part de la natura, forma part de les nits i dels dies, de les roses, de la mar...,  per això l'entenem sense cap esforç. 

Ell, veia el mon amb ulls de poeta, i, quan nosaltres llegim els seus versos ens encomanem de la seva pau i de la seva  mirada observadora i feliç davant la natura.

De ben segur que en Joan Nin Romeu era un home matiner, per això ens sonen tan reals i viscudes les seves descripcions poètiques:

L'oreig matiner
vola, juganer,
sobre l'ample mar.

Ve des de molt lluny;
arriba i s'esmuny
per entre el pinar.

Les soques, torçades,
per tantes besades
del vent salabrós,
fan gest de fugir,
quan senten venir
l'oreig remorós.

Recorre pel verd
pinar un calfred,
que mou el fullam;
i el fresc ventijol,
seguint el seu vol
s'allunya cantant.

       JOAN NIN ROMEU (del llibre DE TOT)


dilluns, 26 d’agost del 2013

Article 12) POESIA DE L'ESTÈTICA

Consulto a la Vikipedia la paraula ESTÈTICA, i, entre moltes altres explicacions, diu:

L'estètica, del grec aisthèsis, significa: sensació.  És una branca de la filosofia, que estudia l'essència i la percepció de la bellesa, les raons i les emocions estètiques, i les diferents formes de l'art.

La nostra vida actual està profundament influïda per l'estètica, què és, sinó, el disseny?  Al crear aquest blog, per exemple, hem tingut molt present l'estètica, això no vol dir que a tothom pugui agradar, precisament perquè cadascú parteix d'una percepció i d'unes emocions personals.

Avui, però, no pretenia parlar de filosofia, sinó d'una part de l'estètica que, sobre tot a les dones, ens porta pel camí de l'amargura, l'estètica física, la figura, el modelat del nostre cos.

Ara que ens apropem al setembre, mes de recomençar tantes coses, és també un bon moment per reemprendre la dieta, una dieta sana i suficient... però sòbria! 

Us proposo un repte, que tal si perdem uns quilets?

Per a estimular-nos, llegim l'Himne a la Bellesa, de Baudelaire:

Hymne à la Beauté

Viens-tu du ciel profond ou sores-tu de l'abîme,
O Beauté? Ton regard infernal et divin,
Verse confusément le bienfait et le crime,
Et l'on peut pour cela te comparer au vin.

Tu contiens dans ton oeil le couchant et l'aurore;
Tu répands des parfums comme un soir orangeux;
Tes baisers sont un philtre et ta bouche une anphore
Qui font le héros lâche et l'enfant coraugeux.

Sors-tu du gouffre noir ou descens-tu des astres ?
Le Destin charmé suit tes jupons comme un chien;
Tu sèmes au hasard la joie et les désastres,
Et tu gouvernes tout et ne réponds de rien.

Tu marches sur des morts, Beauté, dont tu te moques;
De tes bijoux l'Horreur n'est pas le moins charmant,
Et le Meurtre, parmi tes plus chères breloques,
Sur ton ventre orgueilleux danse amoureusement.

L'éphemère ébloiu vole vers toi, chendelle,
Crépite, flembe et dit : Bénissons ce flambeau !
L'amoreux pantelant incliné sur sa belle
A l'air d'un moribond caressant son tombeau.

Que tu viennes du ciel ou de l'enfer, qu'importe,
Ô Beauté, monstre énorme, effrayant, ingénu !
Si ton oeil, ton souris, ton pied, m'ouvrent la porte
D'un Infini que j'aime et n'ai jamais connu ?

De Satan ou de Dieu, qu'importe ? Ange ou Sirène,
Qu'importe, si tu rends, - fée aux yeux de voleurs.
Rythme, parfum, lueur, ô mon unique reine ! -
L'univers moins hideux et les instants moins lourdes.

Charles Baudelaire (Fleurs du Mal)

I, encara, per a estimular-nos més a seguir el nostre programa de dieta, contemplem el Naixement de Venus, que va pintar Sandro Boticcelli (1445-1510)




divendres, 23 d’agost del 2013

Article 11) EL PRIMER LOGO

Quan vam fundar POEMES AL NAS DE LA LLUNA, una de les primeres coses que va fer ANNA MARIA DÍAZ, cofundadora del grup, va ser crear-li un logo, el primer logo que vam tenir, és aquest:

dimecres, 21 d’agost del 2013

Article 10) L'AMOR

Amore e Psiche di Bertel Thorvaldsen - Museo Thorvaldsen
(foto: Stefano Bolognini)

A vegades, la vida, és com un conte de fades, i això ho podem copsar quan apareix aquest sentiment rar i potent que en diem AMOR.
En conec algunes d'aquestes històries extraordinàries; a vegades són persones que s'han estat esperant des de molt de temps, i, de sobte, un dia es troben, i és reconeixen, i el conte s'acaba amb un “y fueron felices y comieron perdices”, esvaint-se, definitivament per a ells, la seva solitud.
A vegades, però, la història va d'una manera diferent, el noi i la noia fa molt de temps que es coneixen... tal vegada, en un entorn...laboral?, sí...,  i sovint parlen de la feina, a vegades, també, parlen de les seves famílies respectives, els pares...els germans..., i dels seus amics, o potser d'eventuals parelles, però, sempre des d'un companyerisme de treball, mai no s'han plantejat res més,  car la seves vides són ben diferents i distants, a més ja han deixat enrere les primeres il·lusions, o bé algun desengany previ els ha blindat ja contra els enamoraments, o, simplement, perquè estan  massa ocupats en les seves respectives vides familiars, laborals, o la seva formació professional permanent.
Les seves son confidències d'un moment de cafè, d'un esmorzar ràpid de feina, d'un: avui he dut el cotxe, vol que la deixi en algun lloc?
Aquests moments es van repetint, tot i que continuen amb un respectuós vostè, que cap dels dos s'atreveix a modificar, potser perquè son massa romàntics, o potser és que ni tan sols han advertit encara la mútua atracció, i volen seguir pensant que la seva és una magnífica amistat de treball.
Però, en algun lloc de la nostra història, viu aquest mite grassonet, petit i entremaliat que en diem CUPIDO, ell està molt interessat en les seves vides, i, molt lentament, molt lentament.... va tensant  l'arc, i, des de lluny, dispara una fletxa...
Aquesta fletxa trigarà molt de temps en arribar, travessarà mesos i mesos, setmanes i setmanes, dies i dies, tardors, hiverns, primaveres, estius... fins que, una matinada d'agost, potser uns 8 anys després d'aquell dispar, la fletxa anirà a clavar-se simultàniament, en els cors dels protagonistes de la nostra història, que, en aquell precís moment, estaran separats, perquè serà època de vacances, i cadascú haurà anat a passar-les amb els seus respectius amics.
Però aquell dia, en despertar-se, sentiran la punxada de la nostàlgia, i, de sobte, comprendran, que no poden viure l'un sense l'altre.
Aquesta història és real, POEMES AL NAS DE LA LLUNA coneix els protagonistes i els felicita. A ells dedicarem avui dos poemes, molt adients, que va escriure Mario Benedetti:

HAGAMOS UN TRATO

Compañera
usted sabe
que puede contar
conmigo
no hasta dos
ni hasta diez
sino contar
conmigo.
Si alguna vez
advierte
que la miro a los ojos
y una veta de amor
reconoce en los míos
no alerte sus fusiles
ni piense qué delirio
a pesar de la veta
o talvez porque existe
usted puede contar
conmigo.
Si otras veces
me encuentra
huraño sin motivo
no piense; qué flojera,
igual puede contar
conmigo.
Pero hagamos un trato
yo quisiera contar
con usted
es tan lindo
saber que usted existe
uno se siente vivo
y cuando digo esto
quiero decir contar
aunque sea hasta dos
aunque sea hasta cinco
no para que acuda
presurosa en mi auxilio
sino para saber
a ciencia cierta
que usted sabe
que puede
contar conmigo.

Mario Benedetti

AMOR DE TARDE

Es una lástima que no estés conmigo
cuando miro el reloj y son las cuatro
y acabo la planilla y pienso diez minutos
y estiro las piernas como todas las tardes
y hago así con los hombros para aflojar la espalda
y me doblo los dedos y les saco mentiras.

Es una lástima que no estés conmigo
cuando miro el reloj y son las cinco
y soy una manija que calcula intereses
o dos manos que saltan sobre cuarenta teclas
o un oído que escucha como ladra el teléfono
o un tipo que hace números y les saca verdades.

Es una lástima que no estés conmigo
cuando miro el reloj y son las seis.
Podrías acercarte de sorpresa
y decirme "¿Qué tal?" y quedaríamos
yo con la mancha roja de tus labios
tú con el tizne azul de mi carbónico.

Mario Benedetti

dilluns, 19 d’agost del 2013

Article 9) POESIA EN MOVIMENT: CASTELLS HUMANS


Els castells humans son una forma catalana de poesia en moviment, una obra d'art viva, bella, palpitant, que ens deixa sense respiració uns minuts. Primer ens hem emocionat quan carregaven la torre, pendents els ulls de cada un dels castellers que pujaven, cada cop més petits, fins arribar l'enxaneta al capdamunt, i fer-nos l'aleta. Hem respirat de satisfacció un moment, però encara tornem a restar corpresos fins no comprovem que descarreguen sense incidents.

El proppassat dia 15 agost 2013, a La Bisbal del Penedès, varies colles de castellers ens van oferir un espectacle d'alta qualitat, i vam poder respirar tranquils, perquè totes les torres és van descarregar amb rapidesa, ordre i seguretat.  Aquí van algunes fotos d'aquesta bonica diada festiva:
Amb ganes de tocar el cel !


Preparant-se
Castells memorables carregats a La Bisbal del Penedès







El vestuari de les noies és idèntic al dels nois


L'equilibri dels de més amunt, descansa en
 l'equilibri dels de més avall
Primer castell d'avui






Amunt...amunt...!
Els castells han estat declarats per la Unesco: Patrimoni Immaterial de la Humanitat

Els gegants passegen per La Bisbal

Amb força, amb entusiasme, amb tècnica...


diumenge, 18 d’agost del 2013

Article 8) PARAULA I COLOR II

Dijous 15 d'agost, de 2013, diada de la Mare de Déu, vam fer l'anunciada lectura de poemes en el CENTRE MUNICIPAL DE CULTURA de LA BISBAL DEL PENEDÈS, dins del marc de l'exposició d'ANNA MARIA DÍAZ SÁNCHEZ, a les 18:30 hores i amb l'assistència de la regidora de cultura, i la regidora de benestar social, de La Bisbal.

La lectura va anar a càrrec de:

ANNA MARIA DÍAZ, que va llegir poesia pròpia, JOAN ASBERT; va llegir poesia pròpia i poemes de Josep Maria de Sagarra, i, MAICA DUAIGÜES, que va llegir poesia pròpia i poemes de Rafael Alberti.

Una de les pintures d'Anna Maria Díaz




dimarts, 13 d’agost del 2013

Article 7) PARAULA I COLOR I

Amb aquest títol: PARAULA I COLOR, tindrà lloc, dijous 15 d'agost de 2013, a les 18:30, a La Bisbal del Penedès, una LECTURA DE POEMES

POEMES AL NAS DE LA LLUNA promou aquesta lectura per acompanyar ANNA MARIA DÍAZ SÀNCHEZ  en la seva mostra pictòrica al:

CENTRE MUNICIPAL DE CULTURA DE LA BISBAL DEL PENEDÉS
Plaça Major, 11 i 13, 2a planta




Recordem que ANNA MARIA DÍAZ va respondre, ara fa uns 8 anys a la crida de Maica Duaigües per a la formació d'un grup de poesia a CALAFELL,  que, amb aquest mateix títol de: POEMES AL NAS DE LA LLUNA ja havia donat unes primeres passes. Amb l'arribada d'Anna Maria Díaz,  el projecte es va activar i legalitzar, convertint-se per tant en co-fundadora del grup.

Per aquest motiu, ens serà molt grat d'acompanyar-la en aquesta tarda, embolcallats per les seves obres en les que intervé poderosament la paraula.

dijous, 8 d’agost del 2013

Article 6) FULL DE POESIA NÚM. ZERO

El mes d'abril de 2008, vam encetar un projecte nou, el FULL DE POESIA, va ser el número zero, i va sortir així de maco:



dimecres, 7 d’agost del 2013

Article 5) HAVANERES

Calafell ha celebrat l'últim cap de setmana, els seus primers 10 anys d'havaneres.

Divendres i dissabte nit van estar plens de música i de lletres: poètiques, divertides, picaresques, sentimentals, inovidables...

Mocadors enlaire, una vegada més, vam corejar les típiques cançons que ens agermanen en la nit de Calafell, cada més d'agost, a la vora de la mar.

La convidada de luxe va ser l'encantadora NINA  













Magnífics grups d'havaneres,  van actuar al llarg de les dues nits, com ho veureu en el programa que enllacem al peu.

I, naturalment, el grup d'havaneres de Calafell, VELES I VENTS principals impulsors, des del principi, ara fa 10 anys, d'aquesta festa.

Novament vam tenir la oportunitat d'escoltar i cantar l'havanera amb lletra d'en JOAN NIN ROMEU el nostre poeta local: CALAFELL, CALAFELL

http://calafell.cat/agenda/turisme/x-cantada-dhavaneres-de-la-costa-daurada-calafell-2013