traductor

LES ÀVIES SÀVIES


També podríem dir els avis savis, naturalment, i ni tan sols perdríem la rima, però, compreneu que vulgui fer, precisament, un homenatge a les àvies, amb aquesta pàgina, en la qual voldria anar reunint totes aquelles coses curioses que les àvies ens van anar explicant, a vegades potser, a través de les mares, i que ens han quedat arrapades en la memòria.

Comencem, sense més retòrica, perquè l'important és el que elles ens deien, i que nosaltres recollirem, divulgarem, investigarem i contrastarem, perquè aquella saviesa, no es perdi i passi a engruixir els coneixements de les nostres criatures. 

PER NADAL PAS DE PARDAL, era freqüent sentir-ho de menuts. És una forma simbòlica de fer veure com els dies s'allarguen a partir del Nadal.
Tot investigant, hem trobat més dites sobre cadascuna d'aquestes petites passes que ens acosten als dies llargs, intentarem reunir aquí totes les que trobem: 

Per Santa Llúcia, un pas de puça
Per Nadal, pas de pardal; 
per Sant Esteve, un de llebre;
per Any Nou, un de bou;
per Sant Silvestre, per la porta o la finestra;
pels Reis, ase és qui no ho coneix ( o bé, un pas d'anyell); 
per Sant Antoni, un pas de dimoni

Em consta que sou moltes les àvies que llegeixen aquest blog, a totes vosaltres, estimades àvies, us convido a participar, recordant dites perdudes, cançonetes, costums, jocs, o anècdotes d'abans. 

També poden participar les filles de les àvies, i també els nets i les netes. La única cosa que us demano, és que, la font primera del que expliqueu, hagi estat una àvia.

La forma de participar, ja la sabeu, anar als comentaris, escriure i enviar.
--------------------------------------------------------------------------------
Ara, que és temps de refredats i grips, recordem que, les nostres mares i àvies, quan tossiem, solien exclamar: Sant Blai! Quan jo havia preguntat el perquè, m'havien dit que Sant Blai era el patró del coll.

San Blai. Aquesta obra de
Pere Fernández, la podem
veure al MNAC
(Museu Nacional d'Art de
Catalunya)

Examinant les fonts escrites, veig que aquesta invocació, te el seu origen en la historiografia religiosa, que, explica, que Sant Blai era metge, i es diu que va salvar la vida d'un nen que s'havia escanyat amb una espina de peix, i que la seva mare ja li va portar mort.

Us deixo doncs sota la protecció de Sant Blai, aquest hivern que ja ha començat escampant constipats i gripassos arreu.


------------------------------------------------------------
http://www.lanaranjadevalencia.es/2009/10/



Aquest matí, mentre em pelava, una mandarina, he recordat una expressió que les àvies i les mares solien dir:   Naranjas de la China, i, el context era la incredulitat, o la negació:

- Me gustaría ir al cine con mis amigos esta tarde; deia el noi de la casa, 
- Naranjas de la China!, contestava la mare; tienes que estudiar.

- El primo Paco dice que quiere casarse esta primavera.
- Naranjas de la China!; primero tendrá que encontrar piso, y al precio que van...

L'origen sembla ser que, alguna vegada, els fruiters havien dit que les seves taronges eren "de la China", la qual cosa, les mastresses de casa no ho consideraven creïble, ja que la Xina era molt lluny, i les comunicacions no tenien res a veure amb les d'ara.  
------------------------------------------------------------

1 comentari:

Poemes al Nas de la Lluna ha dit...

Hola, Àvies sàvies!, avui us volia fer una consulta:
Recordeu un foxtrot, de per allà els anys 20, del segle 20? que la lletra dèia:

Oh, madamé, madamé por Dios
no baile más el fox
que me entra así la tos

A veure si podem esbrinar el títol els autors i la resta de la lletra, o, alguna cosa que ens ajudi a trobat aquestes dades.

A veure si el nostre equip d'àvies sàvies ens pot resoldre aquest enigma (potser si consulteu amb el avis savis...)

Gràcies per endavant!