traductor

dimarts, 20 de gener del 2015

Article 214) CATEGORIA: CATALÀ - CONCURS DE POESIA PNLL 2015 - RESULTATS


CONCURS DE POESIA - CATEGORIA: CATALÀ

Per veure els comentaris del jurat anar a la pestanya: CONCURS

--------------------------------------------------
                 
POEMA EN CATALÀ MÉS VOTAT PELS LECTORS (31%)


M'HAS TRET LA VEU

Jo que t’estimava
en silenci,
esperant només sentir
una paraula teva
acaronant la meva orella.

Ara,
m’has tret la veu.

I amb ella
la respiració.

Tinc un nus a la gola
que no em puc empassar:

és la teva veu.

                       Poema de:  © Maria Rosa Puente




Maria Rosa Puente, nascuda a Madrid però filla de pares catalans i amb sang i arrels tarragonines, visc a cavall entre Madrid i Tarragona. Llicenciada en Filologia Anglesa i amb la titulació nivell D de català, em vaig dedicar 10 anys a l'ensenyament tant d'anglès com de català. Posteriorment, vaig entrar al món editorial com a traductora, correctora ortotipogràfica i d'estil. Actualment desenvolupo tasques d'edició en una agència de premsa dedicada a la difusió de la cultura i l'art.
Devoradora de llibres de filosofia, psicologia, poesia i gènere epistolar, fa anys que escric poesia en català per donar-li realitat a tot el que visc i sento, és com fotografiar el cor i l'ànima, coses que amb la meva càmera no puc captar. La fotografia és un altre dels meus amors. Amant del meu món tarragoní: les seves gents, les platges, la llum, les espurnes daurades al blau mediterrani del seu mar, la poesia em serveix per abocar-me i fer-me una amb el món.
----------------------------

POEMES EN CATALÀ GUARDONATS PEL JURAT

   PRIMER PREMI CATEGORIA CATALÀ:

ESPERANCES

 La veu que em conté és la veu
dels arbres quan la tardor
comença a recollir les seves coses,
almenys això aprenc i,
altres vegades és la meva ombra;
allò que intento deixar enrere.
 Volgués parlar d'una altra manera,
clar que sí;
ser la migdiada dels nens a l'estiu
el soroll d'obertures d'ampolles de cava,
però no es.
 Així que em projecto dins la foscor
del fred tractant de guanyar temps,
per si arriba el diumenge que drena
les persones i falleix el parany del temps.
 La veu que em conté és la veu
que sóc jo mateix,
en un d'aquests anys descarregats,
d'una profunda malenconia.

Poeme de: Josep Manuel Segarra Bellés



Josep Manuel Segarra Bellés

JOSEP MANUEL SEGARRA BELLÉS
QUART DE POBLET (València)
E-Mail : segarra_josbel@gva.es
Nota bio-bibliográfica .-
01/10/2011 – 3er. Premio: Loas a La Virgen de la Paciencia .
. OROPESA DEL MAR
23/05/2012 – Premio Poesía VILA DE MEIRA
09/09/2012 – Premio VIII Concurso Literario Eneida
VILLAMIEL DE TOLEDO
18/09/2012 – 3er. Premio : Loas a La Virgen de la Paciencia
OROPESA DEL MAR
22/05/2013 – 1er. Premio Concurso de Poesía Casa de Andalucía
GUADARRAMA
02/10/2013 – Premio Concurso de Micro relatos A.VV. EL VEDAT
TORRENT
14/02/2014 – 1er Premio Certamen de Poesías “Para enamorar”
GUIJUELO
28/04/2014 – 2º Premio Concurso de Poesía Asociación Cultural
“La corraliza” VILLAR DE GALLIMAZO
12/05/2014 – 1er Premio Concurso de Poesía Asociación de Jubilados
y Pensionistas “San José” LOGROÑO
06/09/2015 -. 3er. Premio .Certamen Literario “ Rei Jaume I “
SALOU SALAMI
14/09/2015 – 1er Premio del XI Certamen Nacional Literario Gente Mayor
Consejo Federal Local del Mayor CASTELLÓN DE LA PLANA

-------------------------
SEGÓN PREMI CATEGORIA CATALÀ

AFERRADA A LA TERRA

Les meves coses són aquelles que jo he vist:

les que he tocat, les que m’he guardat,
les que m’han dut a altres mons
flotant, nedant, caminant, somniant.
Les que m’han fet sospirar, plorar, somriure.

Les meves coses són aquelles que no es deixen.

Sols deixes que les mirin, admirin o critiquin.
Les meves coses, són meves i les vull al més enllà,
dins la piràmide, sota les cendres;
perquè les meves coses són plenes d’amor,
de carícies, de mirades, de sacrifici i de ganes
i són les que m’han donat i em donaran el present.

He aprés de la vida pensant i estudiant peces úniques.

He hagut d’aixecar capes de pols, de mar i de molsa
per poder-les aconseguir. Però..., 
ara toca, que jo he de deixar anar la vida!
I el cas és que, no he fet res: ni per néixer ni per morir. 

                          Poema de: Adriana Ferran (la poeta dels petons)                                      
Adriana Ferran





(Barcelona, 1941)

En 1978 va iniciar-se en al món de la poesia (Cova del Drac) i de 1979 a 1982 va estar articulista del “Diari de Barcelona”. En 1995 va ressuscitar “La Tertúlia de Poetes als Quatre Gats”. Des de llavors funda, crea, promou, dirigeix, presenta, col·labora, organitza i participa en: diaris, llibres, revistes i espectacles públics, dins i fora de Catalunya.
En 1999, TV “Canal Plus Paris” i TV “France-Deux” la van proclamar “la poeta dels petons”, en el programa de dissabte a les onze de la nit de Cristine Bravo que va estar emès pel canal satèl·lit a nivell mundial.
És fundadora i presidenta del Centre Altruïsta Adriana (Consell Municipal d’Associacions). Fundadora, directora i presentadora del Concurs Setmanal de Poesia Internacional “Al Embrujo de Cal·líope” (Llibre Rècords Catalans). Fundadora revista “Foc Màgic” (Museu d’Història de Catalunya). Presidenta de l’Associació Literària “La Rosa de Sant Martí” (Centre Cívic del Poblenou, Can Felipa). Presidenta de l’Associació Literària “DEPOÈTICA” (Centre Cívic La Casa Elizalde), recitals trimestrals amb edició d’un llibre promogut per la Institució de les Lletres Catalanes (Biblioteca Nacional de Catalunya). Deu anys, coordinadora del mes de desembre (Centre Comarcal Lleidatà). Poeta del seminari de filosofia del Liceu Joan Maragall (Ateneu Barcelonès), clou les conferències amb un missatge poètic elusiu al tema (deu anys). Ha estat candidata (junt amb Jordi Coca) a la Secció de Llengua i Literatura a les eleccions a ponents de la Comissió de Cultura de l’Ateneu Barcelonès.
Ha recitat: “Universitat de Madrid”. “Institut d’Estudis Ilerdencs”. “Universitat Menéndez Pelayo” (interpretant Pedro Salinas). Ajuntament de Cadis (Teófila Martínez). Convidada per la Comunitat Autònoma de La Rioja (Munilla), va organitzar un recital amb 15 poetes, per tot un cap de setmana. Ha estat Pregonera de la Festa Major del Passatge Lluís Pellicer de Barcelona. L’Any Verdaguer (2002), va arranjar i interpretar a cinc veus “La llegenda de Montserrat” de mossèn Cinto.
És autora dels llibres: “Los ripios del Scacs”; “Mis re-cuentos”; “Perles de frisança i sempre... estimar!” prologat per Lluís Alegret i Biosca; “I fou... la llum” prologat per Carles Duarte i epilogat per Joan García Font; “Natura salvatge” prologat per Ramon Alcoberro i Pericay, epilogat per Tomás Molina i presentat per Francesc Mauri de TV3. “Natura salvatge” ha estat honorada per TIFLO.ORG, la Biblioteca Mundial de Braille a l’Argentina. Va participar en el Llibre Blanc de la Cultura a Catalunya, Edic. 62. La Vanguardia li va dedicar mitja pàgina.
Darrerament l’han fet Bibliotecària del Centre Comarcal Lleidatà per la qual cosa el mes de maig de 2007 el diari “La Mañana” de Lleida, li va dedicar una pàgina sencera.
Adriana Ferran (la poeta dels petons), diu: Ésser poeta és una actitud davant de la vida perquè “la poesia és l’exponent en flor de la profunda infelicitat de l’ànima”
--------------------------------------------------

ACCÉSSIT:
                
ERA UN CARRER NEGRE

                                           Quan jo era petit

                                           vivia arraulit
                                           en un carrer negre… […]
                                               Joan Maragall
 Era un carrer negre
és un carrer oblidat
avui ben subratllat
per una sola paraula
mai no oblidada...
Era un carrer negre
avui l’apuntem
com un bell
punt de partida
molt reeixida...
Era un carrer negre
molt replè de pebre
i ens retrobem
amb la sal de la vida
mai no ignorada
a la bella plaça...
Era un carrer negre...

               Poema de: Rafael Soteras i Roca


Fa una colla d'anys, concretament el 24 de juny de 1972, vaig guanyar el
Premi d'Honor concedit pel Casal Parroquial de Moià amb el poema Al món.
També l'any 1975, vaig obtenir el V Premi Bernat Artola (poesia) amb un text
titulat Un nen  -Castelló de la Plana.
Però són dos fets prou allunyats perquè ara tenen una importància relativa.
En aquests moments per mi és més important el meu pas per «Al embrujo de
Cal·líope» sota el comandament d'Adriana Ferran i també la meva
responsabilitat dins del Centre Comarcal Lleidatà com a programador del mes
de maig.
No puc deixar d'esmentat Poesia Viva; sempre que hi participo ho trobo
emocionant sobretot per les seves segones parts que sempre estan sota el
comandament de Carme Catà i Josep Colet.
I darrerament he participat amb poesia pròpia com també en la funció de
simple lector encara que algun lloc m'hagin posat «rapsode», en els actes
fets a través del Col·lectiu d'Artistes de Sants, un dels més importants va
ser una mena d'homenatge a Gabriel Ferrater fet a la Biblioteca del Vapor
Vell.
Accèssit de poesia del 1r Certamen Literari Biblioteca Popular Josep Pons de
Can Batlló -3 de maig del 2013

--------------------------------------------------


ACCÈSSIT

 RENÉIXER


Un nou món, millor, volem,

curull de fets prou plaents, 
dins un entorn generós
que enalteixi els sentiments.


Llavors, tots junts gaudirem

la més preuada virtut:
l'esperit i la fermesa
que ens millora l'actitud.


Viure, és canvi constant,

és lluita, superació,
per saber acceptar els altres
sense enuig ni indignació.


Cal fer néixer, cada dia, 

l'espurna de la il·lusió...
per mantenir un bon caliu
d'amor i de comprensió!

                 Poema de:  Rosa M. Esteller Elias




Biografia


Rosa-Maria Esteller i Elias neix a Barcelona el 20 de novembre de 1945, on viu una feliç infantesa amb els seus pares i el seu germà Francesc. Tot i que sempre ha estimat la seva ciutat natal, els estius passats durant les vacances d'escola al Pallars per retrobar cada any àvia, oncles i cosins, li fan valorar el caliu familiar i el goig de viure en plena natura. Casada amb Jordi Oliver, l'any 1970, és mare de dos fills, Jordi i Roger.

A l'adolescència, els seus anys d'escoltisme i la participació en excursions d'alta muntanya amb diferents grups li van potenciar el descobriment de la natura i el sentit de l'amistat. Tot i que de ben petita ja gaudia llegint contes, aquells anys posteriors van ser fonamentals per engrescar-se per sempre més en els plaers de la lectura de bona literatura.

Tot i que exerceix des de fa anys com a professora d'Ensenyament Secundari a Instituts públics, la seva vida laboral ha estat molt activa i variada, ja que va començar a treballar ben aviat. Així, després de l'època de secundària, compaginà els seus treballs d'administrativa en empreses nacionals i estrangeres amb els seus estudis. Amb temps i esforç, obtingué diversos títols: Diplôme de Langue Française, i Diplôme de Français Commercial (Université de Toulouse); Llicenciatura en Filosofia, Doctoranda i DEA en Psicologia Social (Universitat de Barcelona).

De ben jove ja se sentia atreta per la il·lusió d'escriure: sovint feia resums de viatges fets amb família o amics, i també escrivia poemes sobre la visió del seu entorn, que guardava per a ella, sense cap idea de publicació, creient, potser erròniament, que la lectura d'aquelles experiències no tenien suficient qualitat literària ni gaire interès. Durant molts anys, s'havia considerat més lectora que escriptora i va ser per l'empenta i ànim dels amics que, a partir de diversos escrits o col·laboracions, va decidir fer conèixer les seves històries i poesies.

Llavors, encara no pensava que podia ser escriptora i va ser en guanyar el Premi de narrativa Ciutat d'Olot, l'any 1996, que va descobrir la seva vocació, portant-la a aconseguir altres premis i posteriors publicacions literàries. Les seves motivacions poètiques, també sortiren a la llum i foren publicades a partir d'haver guanyat, l'any 1995 el seu primer premi de poesia.

En madurar, s'ha convençut que cal gaudir del viure, tot intentant deixar el món una mica millor que l'hem trobat, i aprofita la seva narrativa per posar-ho de manifest, a través de personatges i fets imaginaris o, en algun cas, trets de la vida real. En la presentació dels seus llibres, ha declarat que escriu per a "joves de 10 a 100 anys", tot i que no nega les seves preferències cap als infants, adolescents i joves que, segons paraules pròpies, sempre els ha valorat com a bona llavor per ser cultivada per assolir un millor futur de la humanitat.

Els seus poemes han estat editats i seleccionats en llibres d'antologies. Participà com a sòcia al grup Poesia Viva durant l'època de les actuacions a la Cova del Drac; des de fa anys, col·labora amb el grup Poemes al Nas de la Lluna, del que és membre associat. Sovint és invitada per entitats socials i col·lectius de poesia a participar amb la recitació de les seves obres.

Pel que fa a la seva narrativa, també ha estat convidada per centres culturals, escoles i biblioteques a fer xerrades i col·loquis.

Ha revisat originals i ha fet de Tribunal en concursos i premis literaris de contes, poesia i narrativa.

Com a conferenciant, amb presentació de ponències i activament, ha col·laborat en esdeveniments culturals, entre ells, al I Seminario de Ciencias Sociales y Humanas, "Proyecto Intercultural para potenciar los aspectos positivos de la Inmigración" (Institut Català de Cooperació Iberoamericana, Barcelona 2001); a les II Jornades d'estudi Vida i obra de Caterina Albert —Víctor Català— ,"Caterina Albert i la seva influència literària" (L'Escala 2001); Tolerància i Pau al Món "Literatura de conciliació" (Programa Comenius, Alemània, 2004); Saló del Llibre "Trobades amb autors" (Barcelona, 2006). 
--------------------------------------------------


1 comentari:

Maria Rosa ha dit...

Des d'aquí, el meu agraïment a *Poemes al *nas de la *lluna i a *Maica per aquesta oportunitat de publicar els nostres poemes, a tots els que m'heu votat i per descomptat al jurat per la seva distinció i per les paraules que han dedicat al meu poema. Tot això m'anima a seguir endavant. Gràcies!