traductor

Breus

POEMES AL NAS DE LA LLUNA, Grup de poesia de Calafell, té, des de fa un temps, Delegació a Barcelona, i un blog propi amb el títol: Nas Poètic de la Lluna C66, i continguts diferents, que completen el tradicional blog de PNLL. Us convidem a conèixer-lo: http://nasllunacalabria66.blogspot.com.es/

dimarts, 30 de desembre de 2014

Article 205) LES CARTES DEL JOAN - IV - BOLÍVIA, EL PAÍS DELS INDÍGENES

Foto procedent de: Suldamerica's Blog
28.12.14.  BOLíVIA. EL PAÍS DELS INDÍGENES.  (4)

Benvolguts,

Diuen que Bolívia és el país de tot Sud-Amèrica que té més indígenes. Hi ha 36 grups ètnics identificats, la majoria aimaras i quechuas. De fet, només d'anar pel carrer, ells són els què et fan fixar l'atenció. Amb la cara paguen. Impossible passar per europeus, ianquis o australians. També les seves vestimentes destaquen pels seus vius colors i "dissenys exclusius".

Santa Cruz va ser la meva porta d'entrada. Ciutat colonial com moltes altres. A destacar les Missions Jesuïtes que, com ja vaig visitar les de Paraguay, aquest cop en vaig passar. 

A Sucre, Patrimoni Mundial i potser la ciutat més maca del país, no em volia perdre el tornar a veure les petjades dels dinosaures que habitaven aquesta zona fa milions i milions d'anys. Ara han convertit l'àrea en un parc temàtic cretàcic molt interessant. Han reproduït els bitxets que corrien per aquí, a mida natural. Han muntat un museu amb restes trobades i, per descomptat, les empremtes reials continuen allà on són, des de fa més de 60 milions d'anys !

En ruta tenia la ciutat de Potosí però, em vaig negar a parar,  per la meva visita de fa uns anys. No pas per que fos negativa. Tenen la Casa de la Moneda, que només l'edifici ja val la pena però, el més important de la ciutat, al menys per a mi, són les mines del Cerro Rico. Entrar mina endins, saltejant vagonetes que circulen per estretes vies, tot mig a les fosques i ajupits i veure com treballen els miners i en quines condicions, va ser tant dur, tant dur, que no he volgut repetir l'experiència ! Suposo que algun cop heu sentit la frase de "a la mina hauries d'anar" quan algú es queixa de les condicions per fer alguna cosa. Doncs bé, us asseguro que és la pitjor feina que podeu desitjar a ningú !  Al Cerro Rico, van trobar tanta plata encara avui, que, en el seu dia, la ciutat es va convertir amb la més gran i rica de tot  Amèrica.  D'aquí l'expressió aquella de "vale un Potosí" !.

Al Sud-oest del país, el poblet de Uyuni es prepara per acollir altre vegada el Rally Dakar que passa a primers de gener.  Per recórrer aquesta àrea, el millor, és contractar un tour de tres dies. Vaig tenir molta sort perquè els companys del 4x4, tots parlàvem el mateix idioma.  El Plácido, bolivià i xofer-guia-cuiner, l'Anahi, peruana de Cusco i, la Lina i el Joan de Mallorca. De veritat van ser una companyia super-agradable. Hi ha moltes coses per visitar. El Salar de Uyuni, espectacular, és un llac que, quan es van crear els Andes va quedar atrapat entre muntanyes, al retirar-se l'aigua del mar. Amb el temps, el llac es va quedar sec però la sal no va desapareixer. Té una extensió d'uns 12.000 km2.  Imagina: una planícia de sal com de Barcelona a Girona i d'una amplada també d'uns 100 km !  El gruix màxim és d'una fundaria de fins a 120 metres de sal !!!  Meravella autèntica !  També ho són la Laguna Colorada i la Laguna Verde. Quan bufa el vent, remou els sediments minerals del fons de l'aigua transformant-les en aquests colors.  La Colorada és flipant perquè té un decorat de muntanyes i milers de flamencs es refresquen.  La Verde, just al peu del perfecte con del volcà Licancabur, simètric i elegant, i que, per sort, vàrem veure en directe com canviava de color. Visitem els Guèisers Sol de Mañana, extraordinari i una mica perillós doncs s'està formant el que potser en un futur pugui ser un nou volcà. Les aigües bullen, el vapor crea una boira de terror i misteri i tot fa pensar que en qualsevol moment això pot explotar. Som a una altitud de 4.950 metres !

Per fi arribo a La Paz. Tot i que ara ha estat escollida com una de les set ciutats meravella del mon, a mi, ni fu ni fa. Més aviat tot el contrari. Sorollosa, desordenada i segons on, no massa segura. Està situada en una vall i tot el que són els vessants estan construïts a tope amb una mena de faveles però de pur totxo pelat. L'altitud del centre és a uns 3.600 metres. La gent més desfavorida viu a la part més alta (uns 4.000 m) allí, per tant, no es respira tan bé, i les famílies més ben situades viuen a la part sud (uns 3.200 m) que tot se suporta millor.  Això de que ha estat escollida "ciutat meravellosa", pel que he sentit, té una mica de truco. Resulta que tot el mon podia emetre les seves votacions tants cops com volgués. Per internet o per SMS. El govern de l'Evo Morales va arribar a un acord amb totes les companyies telefòniques del país per a que els missatges emesos per aquestes votacions, fossin gratuïts. Així doncs, tots els bolivians han pogut trucar tants cops com han volgut sense pagar res per això. Per cert, Barcelona ha quedat entre les 14 finalistes, tot i que li dóna 3.000 voltes a La Paz !

He estat amb la Maria, neboda de la meva amiga Marga, i que ja fa dos anys que viu en aquesta capital, i em va explicar que existeix aquí, a La Paz, una mena de club, local o negoci, no sé pas com classificar-ho, que li diuen "Cementerio de los Elefantes". Es conegut que per aquí hi ha molta afició al beure. Hi ha molta gent alcohòlica. Doncs bé, si resulta que no et veus en cor de reformar els teus vicis o que senzillament t'has cansat de viure, vas al Cementerio de los Elefantes, pagues un ticket d'entrada, i no surts mai més !  Et fan veure alcohol fins a la mort ! Sembla que algú ha durat inclús una setmana !

Be, ara ja soc a Xile però, si us plau, feu-vos un favor: ni que sigui un cop a la vida, no us perdeu les meravelles de Bolívia. El país del indígenes !

Fins aviat,

Joan

Resposta:

Benvolgut Joan,

Ja m'agradaria, ja, fer-me el favor de viatjar a Bolívia, però una no és tan arriscada com tu, i tampoc tinc la butxaca preparada per fer-me aquesta mena de favors, però ho inclouré en els meus desitjos de l'any vinent.

Tot el que expliques és molt interessant, com sempre, i lo de la mina, esgarrifós!

Per la data en que estem, suposo que ja no rebrem cap carta teva fins el 2015, doncs et desitjo una bona sortida del 14, i que el 15 et sigui esplèndid, i molt, molt, feliç, que els viatges siguin fantàstics i tot et surti molt bé i tinguis molta salut i sort.

Ja ens explicaràs si has menjat raïm, o cóm ho has celebrat a Xile.

Una abraçada ben gran,

Maica

I, com a regal de fi d'any, aquí tens un preciós poema d'una poetessa boliviana:  YOLANDA BEDREGAL, (La Paz, 1916-1999)


Un auto ha arrollado a la vieja sirvienta
¡La pisó como una hoja!
Era una flor del campo, toronjil, yerbabuena.

En la casa hubo duelo
por su muerte de plata.

Esta mujer oscura de noble cepa aymara
endulzaba la vida de seres y de cosas.

Llena está nuestra infancia de su imagen
de Mamita Copacabana;
debajo de su manta de castilla
siempre traía la sorpresa
de frutas, empanadas o juguetes.

¡Ay dulce abuela nuestra
de las macetas y del canario!

Tendida en su mortaja,
con unción le besamos las santas manos toscas
quietas por fin del cotidiano afán.
Parecían avergonzadas del reposo;
dos angelitos blancos bajaron a cubrirlas.

Su nombre era Mama-Usta, y nada más.
Las hadas humildes sólo tienen un nombre
pero es varita mágica de gracia y bendición.

De la mano llevaba a mi padre a la misa;
la conocieron los abuelos y bisabuelos.
Era lazo entre el ahora y lo perdido.

Todo lo daba, todo, su bondad y su alegría,
el cobre de la dádiva, el óleo del consuelo.

Cual sombra milagrosa
colmaba de manjares la olla de cada día, 
y con agua y con sol daba celajes
a los visillos y manteles.
Ella prendía el fuego del hogar.

Un auto la ha matado. ¡Ay, Dios mío!
Su frente estaba herida
y su cuerpo, nunca tocado,
salpicado de barro.

Cuando llegaba al cielo,
con un solo zapato, la falda desgarrada
un coro de jilgueros le cantaba aleluyas.

Con humilde inocencia, debió de imaginar 
que era fiesta pascual para nosotros.
-¿Como para ella el aleluya?
¿Como para ella nuestro llanto?-

Sencilla y limpia entró en la gloria
cuidando todavía la canasta 
para la cena de hoy.

Nuestra Mama Usta ha muerto.

¡Ay canario, ay macetas, patio y agua! 

2929292929292929292929292929292929292