traductor

Breus

POEMES AL NAS DE LA LLUNA, Grup de poesia de Calafell, té, des de fa un temps, Delegació a Barcelona, i un blog propi amb el títol: Nas Poètic de la Lluna C66, i continguts diferents, que completen el tradicional blog de PNLL. Us convidem a conèixer-lo: http://nasllunacalabria66.blogspot.com.es/

dijous, 4 de desembre de 2014

Article 194) LES CARTES DEL JOAN II - Paraguay, guay, guay

Asunción (Paraguay) Foto procedent de: Turismoyviajes.net
01.12.14. PARAGUAY, GUAY, GUAY (2)

Benvolguts amics, 

Bé, no ens enganyem. Guay guay..., tampoc cal passar-se. Per començar el viatget doncs, no està malament. El país és molt tranquil i pots anar arreu sense problemes de seguretat. La gent prou servicial, educada i molt religiosa. Els preus en general super bé. Hotels d'una estrella, nets i polits, amb bany, TV i ventilador, 15 eurillos per nit i de vegades incloent-hi l'esmorzar ! Un entrepà de truita+aigua petita+cafè amb llet, dos euros. Un àpat normal, milanesa (escalopa) amb arròs i patates, 4 euros. Bé, tot sense luxes però tot correcte. El clima, no se pas si dir que fantàstic: cada dia arribem als 30° (41 de temperatura de sensació) !

Asunción, la capital, té ben poc a destacar. El què és el centre, molt animat i ple de paradetes al carrer que et venen de tot. La resta de la ciutat, molt en pla ianqui però molt deixat.
Des d'aquí he fet una escapadeta a San Bernardino què és un lloc que hi estiuegen els VIP, i una altra a Caacupé què és el "santuari" dels paraguais (no paraguaians) i on hi ha una basílica que ara, el 8 de desembre, omple la ciutat a vesar com si fos la festa de la Mercè !

Encarnación en canvi, és una ciutat molt més moderna, arregladeta i des de fa poc han muntat una platja i un passeig marítim al mateix riu Paraná que juntament amb els complements, bars, restaurants, zones d'oci, etc. sembla que estiguis a la Barceloneta. La platja plena, per descomptat !
Prop d'aquí he anat a veure la zona de Misiones Jesuitas, que és on va passar tot el tema de la pel·lícula La Misión.

Més enllà, Ciudad del Este (abans Ciudad Stroessner, dictador i amic del nostre Caudillo !) té l'atracció més important del país: la Presa de Itaipú. De veritat és espectacular. Encara que els xinesos fa poc van inaugurar "la Presa de las Tres Gargantas" que diuen és la més gran del món, aquesta en canvi és la que produeix més energia durant l'any. La dels orientals sembla ser que com és tant gran, hi ha una zona que a l'hivern es congela i per tant deixa de produir energia. Aquí, aquest problema climàtic no el tenen i tot l'any la presa va a tope. Té 20 turbines enormes, la 1ª la van inaugurar l'any 1984 i la darrera el 2007. La presa fa 170 km de llarg per vuit d'ample. Al seu dia ja va costar 25.000 milions de dòlars. Dóna llum al 80 % de Paraguay més al 25 % de Brasil, uns 60 milions de persones ! Produeix un promig de 90 milions de megavats/hora per any i, per les 20 turbines passen 14 milions de litres per segon ! Total, una passada ! Una verdadera meravella de la enginyeria !

Aprofitant la ubicació de Ciudad del Este, tocant a la frontera amb Brasil i Argentina, he fet una escapada als dos països per visitar les arxifamoses Catarates de Iguazú. Recordeu l'any passat quan des de Toronto (Canadà) vaig anar a les Catarates del Niàgara ? Tothom em deia que si ja havia vist les de Iguazú, no m'agradarien massa i, en canvi, em van fascinar. Ara, tornant a visitar les de Iguazú després de 28 anys, les he trobat encara més espectaculars que llavors. Potser les del Niàgara és allò de "en el pot petit hi ha la bona confitura" però, a les de Iguazú, "el pot petit" és la part de Brasil, que està dins de "el pot gran" que és la part d'Argentina. Així doncs, per a mi, tant unes com altres, són unes veritables meravelles !
Bé, ara farem camí cap a Bolívia a veure que tal. Espero que sigui tant gratificant com ho vare ser fa uns deu anys, quan vaig venir per primer cop.

Per cert, una cosa que m'ha cridat molt l'atenció: tota la gent és bilingüe i parlen l'espanyol però, també i molt, el guaraní, idioma que malgrat la invasió dels espanyols fa un munt d'anys, han mantingut i promocionat fins el dia d'avui.

Ja jo heyochevy peve (fins aviat).


Resposta:

Benvolgut Joan,

Quina enveja "sana" que em fas, això del Paraguay em sembla molt interessant, els preus estan molt bé!, potser ens hauriem de plantejar de fer-hi una escapadeta...

El teu comiat en guaraní em sembla fantàstic, gràcies per ensenyar-nos una nova llengua!

Faig una crida als lectors del blog perquè posin les seves opinions en els comentaris, sobre tot aquells que coneixen els paisos per els que vas passant, a veure si s'animen a escriure, perquè veig que els costa una mica de posar comentaris.

Bé Joan, esperem amb impaciència la teva propera crònica, que segueixis tenint molt bon Viatge!

Et poso un poema de VICTORINO ABENTE Y LAGO, poeta nascut a Espanya el 1846, i mort a Asunción el 1935:


  MIS DOS PATRIAS

      (Victorino Abente y Lago)

Soy de la valiente España,
Hermosa Patria querida
Que mis recuerdos entraña
Y en donde se lee una hazaña
En cada piedra esculpida.
A la paraguaya tierra
El destino me condujo,
Donde cada sitio encierra
Un recuerdo que en la guerra
El heroísmo produjo.
Para uno y otro suelo,
En mí tanto afecto hay
Que al pedir dichas al cielo
Confundo en el mismo anhelo
A España y el Paraguay.
¿Cómo no ha de ser así
Si estrechamente se unieron
Ambas Patrias para mí?
Pues si yo he nacido allí
Aquí mis hijos nacieron.
Y a Dios le pido por eso
Que amorosamente unidas,
Como labios en un beso,
Marchen al mayor progreso
Estas dos patrias queridas.

222222222222222222222222222222222222