traductor

diumenge, 11 de maig del 2014

Article 118) EUROVISIÓ 1956


Lys Assia guanyadora  Eurovisió 1956
Ahir es va celebrar l'Edició número 59 del Festival d'Eurovisió, com sempre, el resultat no ha pogut ser a gust de tots. Aquesta edició, però, encara ha estat més polèmica.

No, nosaltres no farem polèmica. El que farem serà rescatar la cançó guanyadora del primer Festival d'Eurovisió, l'any 1956.

Aquell any va guanyar Suisa, la intèrpret era Lys Assia, amb una poètica cançó titulada REFRAIN.

Aquí teniu la lletra original en francès:

Lletra de la canción (V.O.)   
 
(Refrain d'amour...)
Refrain, couleur du ciel, parfum de mes vingt ans,
jardin plein de soleil où je courais enfant,
partout je t'ai cherché, mon amoureux lointain,
guettant par les sentiers où tu prenais ma main.

Les jours s'en sont allés et nous avons grandi,
l'amour nous a blessés, le temps nous a guéris,
mais seule et sans printemps
je cours en vain les bois, les champs.
Dis, souviens-toi nos amours d'autrefois?.

Les années passent à tire-d'aile
et sur les toits de mon ennui coule la pluie.
Où sont parties les caravelles, volant mon cœur,
portant mes rêves vers ton oubli?.
J'aurais voulu que tu reviennes comme jadis,
porter des fleurs à ma persienne
et ta jeunesse en mon logis.

Refrain, couleur de pluie, regret de mes vingt ans,
chagrin, mélancolie de n'être plus enfant,
mais seule et loin de toi, 
par les chemins où tu n'es pas
je vais, pleurant mes amours de vingt ans.  

Gaudim també de l'audició:
https://www.youtube.com/watch?v=3oKYG0b0XKA&list=RD3oKYG0b0XKA





divendres, 9 de maig del 2014

117 - RAIMON: EL POETA DE LA CANÇÓ

Era l'any 1963, Raimon va enregistrar el seu primer disc, aquest:

Jo tenia 17 anys, i, això de que hi hagués un poeta que a l'hora cantés, em va semblar molt atraient, i, a més, en català!

La coberta del senzill d'en Raimon omplia els aparadors de les moltes cases de discos que en aquell moment hi havia a Barcelona, i apareixia anunciat com "El poeta de la cançó", suggerint-nos amb això, als joves, que el català era una llengua vàlida per dir més coses que no solament la conversa casolana de família.

Hem d'explicar que, en aquella època, tot i que parléssim català amb família i amics, estudiàvem només en castellà, escrivíem en castellà lletres i postals, llegíem en castellà, i cantàvem en castellà.

Clar que hi havia les excepcions de les persones que mantenien encesa la flama, però eren això, excepcions, degudes a un esforç i a una voluntat, gens fàcil de portar endavant, entre molts esculls.

Va haver d'arribar, poc temps després, Joan Manuel Serrat, per a que comprenguéssim que es podien dir paraules d'amor senzilles i tendres en català, ja que, fins aquell moment, el cinema només ens mostrava les escenes romàntiques en castellà, aquells eren els models d'amor de parella que teniem els joves,  i alguns ens preguntàvem: Es pot ser romàntic en català?

Això sona ara molt rar, oi?, doncs així va ser, joves amics, que ja heu crescut amb la normalització!

Per això, ahir al Palau, la gent va vibrar, una vegada més, quan Raimon va cantar:

"Jo vinc d'un silenci
 antic i molt llarg
 jo vinc d'un silenci 
que no és resignat
jo vinc d'un silenci 
que la gent romprà"

i quan ens recordà:

"Qui perd els origens
perd identitat"

Una cosa remarcable, és que, en l'actuació d'en RAIMON d'ahir, l'acte va començar amb la CORAL INFANTIL DE L'ORFEÓ CATALÀ, que van interpretar, amb les seves precioses veus, dues cançons, no menys boniques, d'en RAIMON, i això és simbòlic, i també esperançador; les noves generacions ja han fet seus aquest cants tan significatius per a nosaltres.

https://www.youtube.com/watch?v=hSAX6uDh0_k






dijous, 1 de maig del 2014

Article 116) PALAU FABRE I PICASSO; amistat entre un poeta i un pintor

RAFEL SOTERAS i ROCA és un bon amic de fa molts anys. Inquiet per la poesia, la música, i tota manifestació artística. Solidari en la seva amistat, complidor en els seus compromisos, prudent en els seus judicis, atent a tots els esdeveniments culturals, col·laborador, sempre que pot, amb qui li ho demana, respectuós amb el pensament de cadascú. A més a més de les seves qualitats com a original poeta, i lector de veu contundent i clara dicció. I per si tot això fos poc, és una persona enormement modesta.

Precisament per això, perquè ell s'escapa sempre del protagonisme, calia dir-ho. 

Rafel Soteras, entre molts dels seus compromisos, té, el de mantenidor dels divendres poètics del mes de maig, al CENTRE COMARCAL LLEIDATÀ.

Enguany, en Rafel, em va trucar un dia per oferir-me un dels seus divendres al C.C.Lleidatà. Vaig pensar en alguna cosa original, alguna cosa que fes molt de temps que no s'hagués fet, i, vaig trobar una obreta preciosa de l'insigne poeta Josep Palau i Fabre: HOMENATGE A PICASSO.



Es tracta d'un espectacle dedicat als 90 anys de Picasso, figura a la que  Palau i Fabra tenia en gran admiració i estima, a més d'excel·lent amistat. Aquest espectacle va ser musicat pel reconegut compositor Joan Albert Amargós, i estrenat a La Cova del Drac el 19 d'ctubre de 1971, amb la magnífica Carme Sansa formant part de l'equip d'actors. 

No tinc referències de que aquesta obra tant bonica, àgil i interessant, s'hagi tornat a representar mai més. No obstant, si algú te documentació de que s'hagués repetit, agrairia que ens ho informés.

Si no és així, nosaltres serem els següents -i espero que no els últims- en tornar a la vida l'Homenatge a Picasso escrit per Palau i Fabre.

Hem de dir, no obstant això, que la nostra representació, és, summament senzilla, començant en que prescindim de la música, ja que, ni en sabem, ni tenim les partitures, també prescindim del que és representació teatral, tota vegada que tampoc no som un grup de teatre, i tampoc podreu gaudir de l'obra sencera, degut a que no disposem del temps ni mitjans que requeriria,  i doncs... què en queda? preguntareu amb molta raó.

Doncs, sí, resta alguna cosa, i ben important: Molts dels versos i poemes que hi ha en la obra, i algun diàleg. Ho farem el millor que sapiguem, i en clau de lectura, no de representació, tot i que intentarem donar-li el caliu, realisme i agilitat que la obra mereix.

Ho farem amb tot el respecte a Palau i Fabre, a Picasso, i als qui ho van representar en aquell moment, i esperem que la vostra comprensió sigui premiada amb un agradable viatge -sense moure-vos de la butaca- a la època del Modernisme.

Em queda per explicar qui serem els qui portem aquesta vegada la veu d'en Palau Fabre:

RAFEL SOTERAS - Coordinador del mes de Maig al C.C. LLeidatà, dirigeix la lectura,  i, a més, dona veu al Presentador, a Rossinyol, al cec, a un Organista, i comparteix la lectura de diversos poemes.

MONTSERRAT CASTELLVELL - Dona de teatre, acostumada a la lectura teatral i als escenaris, tant a Barcelona com a Avinyó, serà Mademoiselle Lucifer, La Dona Pantera, Senyoreta d'Avinyó, Utrillo, Helena, i compartirà la lectura de diversos poemes.

PEP LÓPEZ - Amant i practicant del teatre, serà: PICASSO!, Casas, Organista, i compartirà la lectura de diversos poemes.

MAICA DUAIGÜES - Proposa i co-dirigeix aquesta posada en escena, i  dona veu a La model, la Recitadora, Pere Romeu, el Saltimbanqui, senyoreta d'Avinyó, i Marina, i comparteix la lectura de diversos poemes.


Fem un tastet d'aquests poemes:

Cançó blava

"Amb glops de llum blava
bevem l'infinit.
La llum no s'esbrava
en la blava nit."

Josep Palau i Fabre - Homenatge a Picasso (fragment)

Trobo nova informació: el 16 de juliol de 2007, Carme Sansa, va tornar a interpretar, acompanyada al piano per l'autor de la música, Joan Albert Amargós, una adaptació d'aquell espectacle; 36 anys després! Llàstima que no quedes enregistrat en un vídeo que ara ens seria d'immens gaudi.  Des d'aquí, li demanem a aquesta dona meravellosa actriu i intèrpret, que és CARME SANSA, que no oblidi el seu "Homenatge a Picasso" i que ens el torni a regalar ben aviat.

Entretant, nosaltres, 43 anys després, d'aquella primera representació, i 7 anys després de la segona, farem també aquesta lectura, serà, però, d'una manera casolana, petita, i humil. 

Un dels coordinadors de la secció de teatre de PNLL, Joan Bosch, ha estat investigant, i ha trobat aquest vídeo encantador, informant-nos que, l'homenatge a Picasso, va ser reposat, en versió adaptada, per TVE Catalunya, el 21 de desembre de 1981. amb un magnífic quadre actors, en el que no hi faltava Carme Sansa. Us poso l'enllaç:  


També us copio l'explicació que figura en les arxius de tve:

"Obra de teatre escrita per Josep Palau i Fabre, en la que tres personatges serveixen d'enllaç entre quadres de tres èpoques diferents del pintor Pablo Ruiz Picasso. A més, els actors canten, com és el cas de Carme Sansa. L'obra fou emesa a la Segons cadena el 21 de desembre el 1981. Amb realització i direcció d'Antoni Chic, coreografia de José de la Vega, producció de Ramon Martí i composició musical de Joan Albert Amargós, i interpretada per Carme Sansa, Montserrat Carulla, Jordi Serrat, Raimon Teixidor, Josep Ballester, Maria Jesús Lleonart, Montserrat Guarro i Josep Lluís Guardiola"