traductor

dissabte, 17 de maig del 2014

Article 121) FOTOS DE L'HOMENATGE A PICASSO 16-05-2014

Ahir vam fer estrena de la nostra versió de l'obra d'en Josep Palau i Fabra: HOMENATGE A PICASSO, al Centre Comarcal Lleidatà, de Barcelona.

Valorem l'acte, com un èxit, tota vegada que el públic va riure, s'ho va passar bé, i va semblar que es quedaven amb ganes de més.

Havíem tingut molt poc temps per assajar, per la qual cosa pensem que, tot i així, ens va quedar força bé. 

De tota manera, hem de reconèixer que el mèrit és de l'obra d'en Palau i Fabre, que garanteix l'entreteniment, ja que és lleugera, divertida i dinàmica, i, a més, ens parla d'uns personatges molt arrelats a la cultura catalana.

La única crítica que vam rebre, es que llegíem els textos, quan hagués estat molt millor dir-los de memòria, però, ja ho vaig dir en un article anterior, nosaltres no som actors; som lectors que fem lectura dramatitzada.

La nostra amiga, Soledad Gascó, va fer unes fotografies que us permetran reviure l'obra als que hi éreu, o fer-vos una idea, als qui no van poder ser-hi.

Donem les gràcies al públic tant fervorós i amable que vam tenir.

Rafel Soteras fa la pesentació
Pintor: "Dos minuts més i ets lliure"
Mademoiselle Lucifer

"Ja no és pecat si la muller fuma cigars
com un monsieur"



"El segle XX serà el segle de l'alliberació
de la dona!"


"Tots esteu invitats a la cerveseria
dita  Els 4 Gats"

Utrillo: " L'Impressionisme, és un art molt francès"
Casas: "Doncs l'haurem d'adaptar, igual que el Modernisme"
"El vermell es vol casar!"
"El verd ja l'aconsegueix!"
"Però el blau li va al darrera!"

"Santa Llúcia beneïda
us doni una bona vista"

Rafel Soteras, mantenidor del maig poètic al Lleidatà,
 va seguir  la lectura amb un somriure als llavis

"Les escombreries dels rics amaguen bens innumerables"

"Amb glops de llum blava bevem l'infinit,
la llum no s'esbrava en la blava nit"
"Sentireu la millor història que jamai heu escoltat..."
"Jo sóc la dona pantera!"


"Si l'estiren per la dreta, la figura es manté dreta!"
Helena: "avui m'he mirat a la font i m'he despullat del tot
per veure'm el cos"
Marina: "Ets molt atrevida, Helena!"


"Les senyoretes del carrer de l'Avinyó, sóm el millor
de Barcelona"
Pintor.  "Em sembla que ja està..."
Model: "M'agrada, com tot el que tu fas, encara que... no ho entenc ben bé!"

Per a tots aquells que no hi vareu ser,  us hem ofert algunes fotografies de la lectura,  i algunes frases de l'obra d'en Josep Palau i Fabra.

dilluns, 12 de maig del 2014

Article 120) SANT PANCRÀS, SALUT I TREBALL

Avui és Sant Pancràs. Salut i treball és la protecció que ens dona aquest sant. Les dues coses les desitjo a tothom.


Un poema d'en Goethe sobre la salut:

ARDIDESA

¿Quina és, de la salut de l’home,
tothora la raó?
El soroll a tothom agrada
si es torna so rodó.

Aparta tots els entrebancs,
la voluntat estreta!
Abans de posar-se a fer cants,
ha de viure el poeta.

Així per l’ànima ressona
el dring pur de la vida!
¿Que té el poeta un pes al cor?
Sap guarir la ferida.

Goethe (traducció de Raül Garrigasait)




I una cançó sobre el treball:

https://www.youtube.com/watch?v=7XEC2ka9sF0

119 - BUKOWSKI : SALVAT PER LA BIBLIOTECA

La "Biblioteca pública de Los Angeles", va patir un incendi el 29 d'abril de 1986 en bona part del seu edifici, i van ser destruïts centenars de milers de volums.

Charles Bukowski va escriure un poema estremidor, titulat:

EL INCENDIO DE UN SUEÑO
 
La vieja Biblioteca Pública de Los Ángeles
ha sido destruida por las llamas.
Aquella biblioteca del centro.
con ella se fue
gran parte de mi
juventud.

Estaba sentado en uno de aquellos bancos
de piedra cuando mi amigo
Baldy me
preguntó:
"¿vas a alistarte en
la brigada
Abraham Lincoln?"

"Claro", contesté
yo.

Pero, al darme cuenta de que yo no era
un idealista político
ni un intelectual
renegué de aquella
decisión
más tarde.

Yo era un lector
entonces
que iba de una sala a
otra: literatura, filosofía,
religión, incluso medicina
y geología.

Muy pronto
decidí ser escritor,
pensaba que sería la salida
más fácil
y los grandes novelistas no me parecían
demasiado difíciles.
Tenía más problemas con
Hegel y con Kant.

Lo que me fastidiaba
de todos ellos
es que
les llevara tanto
lograr decir algo
lúcido y/
o
interesante.
Yo creía
que en eso
los sobrepasaba a todos
entonces.

Descubrí dos
cosas:
a) que la mayoría de los editores creía que
todo lo que era aburrido
era profundo.
b) que yo pasaría décadas enteras
viviendo y escribiendo
antes de poder
plasmar
una frase que
se aproximara un poco
a lo que quería
decir.

Entretanto
mientras otros iban a la caza de
damas,
yo iba a la caza de viejos
libros,
era un bibliófilo, aunque
desencantado,
y eso
y el mundo
configuraron mi carácter.

Vivía en una cabaña de contrachapado
detrás de una pensión de 3 dólares y medio
a la semana
sintiéndome un
Chatterton
metido dentro de una especie de
Thomas
Wolfe.

Mi principal problema eran
los sellos, los sobres, el papel
y
el vino,
mientras el mundo estaba al borde
de la Segunda Guerra Mundial.
Todavía no me había
atrapado
lo femenino, era virgen
y escribía entre 3 y
5 relatos por semana
y todos
me los devolvían, rechazados por
el New Yorker, el Harper´s,
el Atlantic Monthly.
Había leído que
Ford Madox Ford solía empapelar
el cuarto de baño
con las notas que recibía rechazando sus obras
pero yo no tenía
cuarto de baño, así que las amontonaba
en un cajón
y cuando estaba tan lleno
que apenas podía
abrirlo
sacaba todas las notas de rechazo
y las tiraba
junto con los
relatos.

La vieja Biblioteca Pública de Los Ángeles
seguía siendo
mi hogar
y el hogar de muchos otros
vagabundos.
Discretamente utilizábamos los
aseos
y a los únicos que
echaban de allí
era a los que
se quedaban dormidos en las
mesas
de la biblioteca; nadie ronca como un
vagabundo
a menos que sea alguien con quien estás
casado.

Bueno, yo no era realmente un
vagabundo. Yo tenía tarjeta de la biblioteca
y sacaba y devolvía
libros,
montones de libros,
siempre hasta el
límite
de lo permitido:
Aldous Huxley, D.H. Lawrence,
e.e. Cummings, Conrad Aiken, Fiódor
Dos, Dos Passos, Turguénev, Gorki,
H.D. Freddie Nietzsche,
Schopenhauer,
Steinbeck,
Hemingway,
etc.

Siempre esperaba que la bibliotecaria
me dijera: "que buen gusto tiene usted,
joven."
pero la vieja
puta
ni siquiera sabía
quién era ella,
cómo iba a saber
quién era yo.

Pero aquellos estantes contenían
un enorme tesoro: me permitieron
descubrir
a los poetas chinos antiguos
como Tu Fu y Li
Po
que son capaces de decir en un
verso más que la mayoría en
treinta o
incluso en ciento.
Sherwood Anderson debe de haberlos
leído
también.

También solía sacar y devolver
los Cantos
y Ezra me ayudó
a fortalecer los brazos si no
el cerebro.

Maravilloso lugar
la Biblioteca Pública de Los Ángeles
fue un hogar para alguien que había tenido
un
hogar
infernal
ARROYOS DEMASIADO ANCHOS PARA SALTARLOS
LEJOS DEL MUNDANAL RUIDO
CONTRAPUNTO
EL CORAZÓN ES UN CAZADOR SOLITARIO

James Thurber
John Fante
Rebeláis
De Maupassant

algunos no me
decían nada: Shakespeare, G.B. Shaw,
Tolstoi, Robert Frost, F. Scott
Fitzgerald

Upton Sinclair me llegaba
más
que Sinclair Lewis
y consideraba a Gogol y a
Dreiser tontos
de remate

Pero tales juicios provenían mas
del modo en que un hombre
se ve obligado a vivir que de
su razón.

La vieja Biblioteca Pública de Los Ángeles
muy probablemente evitó
que me convirtiera en un
suicida,
un ladrón
de bancos,
un tipo
que pega a su mujer,
un carnicero o
un motorista de la policía
y, aunque reconozco que
puede que alguno sea estupendo,
gracias
a mi buena suerte
y al camino que tenía que recorrer,
aquella biblioteca estaba
allí cuando yo era
joven y buscaba
algo
a lo que aferrarme
y no parecía que hubiera
mucho.

Y cuando abrí el
periódico
y leí la noticia sobre el incendio
que había destruido la
biblioteca y la mayor parte de
lo que en ella había

le dije a mi
mujer: "yo solía pasar
horas y horas
allí ..."

EL OFICIAL PRUSIANO
EL ATREVIDO MUCHACHO DEL TRAPECIO
TENER Y NO TENER

NO PUEDES RETORNAR A TU HOGAR.