Existeixen molts llibres de mitologia, aquest és un diccionari de butxaca, publicat per Edicions 62, Jordi Parramon (Barcelona 1956) es doctor en filologia catalana per la Universitat de Barcelona. L'edició d'aquest exemplar es de 1996.
Per comprendre la influència dels mites en el nostre llenguatge habitual, agafem una paraula que utilitzem moltes vegades:
Abundància: Divinitat al·legòrica. Era representada com una donzella coronada de flors i envoltada de tota mena de fruits que vessaven d'una gran banya anomenada cornucòpia ("corn de l'abundància")
Personalment, trobo, com a defecte de l'edició, que no sempre indica -com en aquest cas- si la deessa és grega o romana. Abundància, en aquest cas, estaria bé que afegissin que és una divinitat romana.
 |
| Rubens representa així la deessa de l'abundància |
 |
Els mites, explicats per Rosa Navarro Alianza Editorial - 2013 |
Un llibre amè, poèticament escrit, i, a l'hora, amb rigor, és, Mitos del mundo clásico, de la catedràtica de la Universitat de Barcelona, Rosa Navarro. La seva senzilla edició de butxaca ens permet de dur-lo en els nostres desplaçaments, per a poder-lo llegir en qualsevol moment i lloc, constituint una versió lliure de les "Metamorfosis" d'Ovidi, que el fa apte per estudiants i per a tot tipus de lector.
Assaborim un petit fragment:
"La creación del mundo
La naturaleza, antes de que existiera el mar, la tierra y el cielo, tenía un sólo aspecto: era el Caos, una masa confusa y desordenada. La tierra, el aire y el agua, estaban mezclados; ni la tierra era sólida, ni el aire tenía luz ni se podía vadear el agua. Ningún elemento tenía aún forma alguna; todos luchaban entre sí: lo frío con lo caliente, lo húmedo con lo seco, lo blando con lo duro, lo ingrávido con lo pesado. Un dios acabó con esta guerra. Separó la tierra del cielo, el claro cielo del aire espeso, y a cada uno de ellos le dió un lugar distinto y estableció la armonía entre todos. La energía ígnea y sin peso, el fuego, fue al lugar más alto; después quedó el aire y, por último, la tierra densa, que formó una masa compacta gracias a su propio peso, mientras el agua la rodeaba."
La lectura d'aquest començament, em fa pensar que els homes, sempre s'han explicat l'existència a través d'un deu, si abans hem escollit la Bíblia, com a llibre indispensable de la nostra biblioteca, ara comprenem que tampoc podem prescindir de la mitologia, que ens dona una visió de la vida diferent, però, fixeu-vos, el deu també hi és.
Si voleu anar unes passes més enrere, i deixar un lloc en la vostra biblioteca, a les Metamorfosis d'Ovidi, trobareu passatges tan interessants com aquest:
Pal·las es simula vella, afegeix falsos cabells blancs als seus polsos i també amb un bastó sosté els seus febles membres. Aleshores axi comença a parlar: "No tot el que te l'edat més avançada mereix que en fugim: l'experiència ve dels anys tardans. No desdenys el meu consell; cerca entre els mortals la fama de ser la més gran a treballar la llana; cedeix a una deessa i demana perdó amb veu suplicant, temerària, per les teves paraules: et perdonarà en tu pregar-la" Se la mira sinistrament i deixa el fil començat i, tot just retenint la seva mà.
Aquesta edició de la Fundació Bernat Metge, 2009, consta de 3 volums, el text de les Metamorfosis d'Ovidi, ha estat revisat i traduït per: Adela Maria Trepat, doctora en lletres, i Anna Maria de Saavedra, llicenciada en lletres.
En cada volum trobareu el text llatí i la seva traducció al català.
