traductor

diumenge, 13 de març del 2016

Article 317) MITOLOGIA

Existeixen molts llibres de mitologia, aquest és un diccionari de butxaca, publicat per Edicions 62, Jordi Parramon (Barcelona 1956) es doctor en filologia catalana per la Universitat de Barcelona. L'edició d'aquest exemplar es de 1996.

Per comprendre la influència dels mites en el nostre llenguatge habitual, agafem una paraula que utilitzem moltes vegades:

Abundància:  Divinitat al·legòrica. Era representada com una donzella coronada de flors i envoltada de tota mena de fruits que vessaven d'una gran banya anomenada cornucòpia ("corn de l'abundància")

Personalment, trobo, com a defecte de l'edició, que no sempre indica -com en aquest cas- si la deessa és grega o romana. Abundància, en aquest cas, estaria bé que afegissin que és una divinitat romana.


Rubens representa així la deessa de l'abundància 

Els mites, explicats per Rosa Navarro
Alianza Editorial - 2013

Un llibre amè, poèticament escrit, i, a l'hora, amb rigor, és, Mitos del mundo clásico, de la catedràtica de la Universitat de Barcelona, Rosa Navarro. La seva senzilla edició de butxaca ens permet de dur-lo en els nostres desplaçaments, per a poder-lo llegir en qualsevol moment i lloc, constituint una versió lliure de les "Metamorfosis" d'Ovidi, que el fa apte per estudiants i per a tot tipus de lector.
Assaborim un petit fragment:

"La creación del mundo

La naturaleza, antes de que existiera el mar, la tierra y el cielo, tenía un sólo aspecto: era el Caos, una masa confusa y desordenada. La tierra, el aire y el agua, estaban mezclados; ni la tierra era sólida, ni el aire tenía luz  ni se podía vadear el agua. Ningún elemento tenía aún forma alguna; todos luchaban entre sí: lo frío con lo caliente, lo húmedo con lo seco, lo blando con lo duro, lo ingrávido con lo pesado. Un dios acabó con esta guerra. Separó la tierra del cielo, el claro cielo del aire espeso, y a cada uno de ellos le dió un lugar distinto y estableció la armonía entre todos. La energía ígnea y sin peso, el fuego, fue al lugar más alto; después quedó el aire y, por último, la tierra densa, que formó una masa compacta gracias a su propio peso, mientras el agua la rodeaba."

La lectura d'aquest començament, em fa pensar que els homes, sempre s'han explicat l'existència a través d'un deu, si abans hem escollit la Bíblia, com a llibre indispensable de la nostra biblioteca, ara comprenem que tampoc podem prescindir de la mitologia, que ens dona una visió de la vida diferent, però, fixeu-vos, el deu també hi és.

Si voleu anar unes passes més enrere, i deixar un lloc en la vostra biblioteca, a les Metamorfosis d'Ovidi, trobareu passatges tan interessants com aquest:

Pal·las es simula vella, afegeix falsos cabells blancs als seus polsos i també amb un bastó sosté els seus febles membres. Aleshores axi comença a parlar: "No tot el que te l'edat més avançada mereix que en fugim: l'experiència ve dels anys tardans. No desdenys el meu consell; cerca entre els mortals la fama de ser la més gran a treballar la llana; cedeix a una deessa i demana perdó amb veu suplicant, temerària, per les teves paraules: et perdonarà en tu pregar-la" Se la mira sinistrament i deixa el fil començat i, tot just retenint la seva mà.

Aquesta edició de la Fundació Bernat Metge, 2009, consta de 3 volums, el text de les Metamorfosis d'Ovidi, ha estat revisat i traduït per: Adela Maria Trepat, doctora en lletres, i Anna Maria de Saavedra, llicenciada en lletres.
En cada volum trobareu el text llatí i la seva traducció al català.

divendres, 4 de març del 2016

Article 316) QUIN JOC MÉS BÈSTIA!



Imartege de: ttps://educacionambiental26.wordpress.com/2015/02/19/politica-y-educacion-ambiental

Hem convertit la política en un joc verbal, i guanyarà aquell que sigui capaç de trobar més raons contra l'adversari, o sigui qui tingui més capacitat lingüística, més poder de convenciment, més dialèctica i més retòrica.

Garanteix això que el guanyador sabrà portar millor les regnes del país?

 No ho crec, en tot cas garantirà, únicament, que sabrà entabanar-nos millor, que els seus discursos seran més contundents, però això no és indici de que la seva política hagi de ser més justa, no garanteix una economia més sanejada, una convivència més feliç (ara que comença a parlar-se d'índex de felicitat).

Això sí que seria fantàstic!, com ens ha recordat, molt oportunament Jesús Calleja; que tinguéssim un índex de felicitat, com el que tenen a Bhutan:

Benestar econòmic
Benestar ambiental
Benestar físic
Benestar laboral
Benestar social
Benestar polític

Però això no interessa, normalment, als polítics, la majoria pensen en tot, menys en el benestar del poble. Em temo molt que seguirem així, contemplant aquest estira i arronsa, pactes i antipactes, i despactes, insults, i acusacions, i...

I el poble, què? Eh? Eh? Eh? Eh?, com cantaria La Trinca, allà pels anys vuitanta.
Ara hauríem de canviar alguns noms, però, és allò tan encertat que diuen els castellans: Los mismos perros... y no cal que segueixi perquè tots sabeu el final.

I EL POBRE POBLE, QUÈ?

La Trinca

El papa està plorant com una magdalena
i el Vaticà s'inunda amb tanta mullena.
Sabeu quina és la causa d'aquest desencís?
Que algú li ha dit al papa que el poble no és feliç.
Ai pobre Papa...! I el pobre poble, què?

En Reagan també plora fent gran mulladissa,
perquè té un infiltrat a la guàrdia suïssa
que li ha dit lo del papa i lo del desencís,
i també s'assabenta que el poble no és feliç.
Ai pobre Reagan... I el pobre poble, què?

En Gorbatxov somica i es desespera
perquè a la Casa Blanca, dins la nevera
hi tenen un espia que l'ha informat
que en Reagan ara plora desconsolat
i li ha dit lo del Papa i el desencís,
i també s'assabenta que el poble no és feliç.
Ai pobre Gorbatxov...! I el pobre poble, què?

La Banca es commociona i es posa nerviosa.
Si hi ha tanta plorera pot baixar la Borsa.
Però com que també tenen la seva animeta
se sumen al disgust plorant una miqueta
quan saben lo del Papa i lo del desencís,
tot i que ells ja sabien que el poble no és feliç.
Ai pobra Banca...! I el pobre poble què?

I el Papa i en Reagan
i En Gorbatxov i el gran capital
ja semblen ploraneres a un funeral

I nosaltres ?
Hem d'estar alegres com unes pasqües,
que si estem tristos minem la moral
del pobre Papa, del pobre Reagan,
d'en Gorbatxov i el gran capital.

--------------------------------------------------------

Contra el tripijoc de la política, que no té un pam de net, i, posats a jugar, jo em quedo amb La Trinca, ells sí que saben divertir-nos i fer broma, ironitzar, i, així, consolar-nos, davant d'aquest joc, tant bèstia, dels polítics.

Endavant doncs; visca LA TRINCA!, i, si desapareix el vídeo, cerqueu-lo aquí:
https://www.youtube.com/watch?v=9KLU_3ugZNg

.............................................................................................................

De Lope a Paco estas verdades como puños:  DON DINERO,
lo escribió Lopez de Vega, allà por el siglo XVII,  cuatro siglos después, la canta  Paco Ibáñez:

ttps://www.youtube.com/watch?v=F21w6Ayw35c




dimecres, 2 de març del 2016

Article 315) QUAN SURTS PER FER EL VIATGE CAP A ÍTACA


L'ODISSEA


La furia de Polifemo

Suggerim:

ODISSEA, Homer, versió de Joan M. Mira - Proa - Barcelona 2012


Fem un tast:

Parla'm, ho Musa, d'aquell de mil cares, que feu mil viatges
quan arrasà el castell i la vila sagrada de Troïa.
Moltes ciutats visità, conegué el pensament de molts homes,
però també va patir per la mar, dins del pit, moltes penes.





La Colección Austral, va ser la gran aliada dels lletraferits dels anys setanta, la meva primera Odisea va ser aquesta, de l'any 1973, versión directa y literal del griego por Luís Segalá y Estalella. Fem un tast comparatiu:

Háblame Musa, de aquel varón de multiforme ingenio, que, después de destruir la sacra ciudad de Troya, anduvo peregrinando larguísimo tiempo, vió las poblaciones y conoció las costumbres de muchos hombres y padeció en su ánimo gran número de trabajos.



Planeta Agostini, va fer una edició l'any 1995, amb la traducció a cura de José Manuel Pabón. Continuem fent tastets comparatius:

Musa, dime del hábil varón que en su largo extravío, 
tras haver arrasado el alcázar sagradio de Troya,
conoció las ciudades y el genio de innúmeras gentes.
Muchos males pasó por las rutas marinas luchando.




La impressió que tinc -sense ser cap experta- és que, les versions de Mira i de Pabón, guarden un ritme, que no veig en la traducció de Sagalá, la qual em sembla una traducció en prosa, mentre que les altres ofereixen la cadència del vers, que, imagino, debía ser imprescindible per l'autor i rapsoda, cec,  Homer, a fi de recordar la lletra, ja que no va ser escrita fins molts segles després.

Versió online:   http://www.apocatastasis.com/odisea-homero.php#axzz42nNqhpnd, del: profesor Calvo Martçinez, seguim amb les comparacions:

Cuéntame, Musa, la historia del hombre de muchos senderos,
que anduvo errante muy mucho después de Troya sagrada asolar;
vió muchas ciudades de hombres y conoció su talante,
y dolores sufrió sin cuento en el mar tratando
de asegurar la vida y el retorno de sus compañeros.

Com veiem, aquesta versió també permet una recitació rítmica.

....................

A continuació un interessant video que us recomano:

https://www.youtube.com/watch?v=XrTPHkgyr2E