Arrenca, finalment, BARCELONA POESIA, després de diversos actes previs, anunciadors de la gran setmana poètica que es viu a Barcelona el mes de maig.Però, digueu-me, quan, no hi ha poesia, a Barcelona?, si és la ciutat poètica per excel·lència?
Certament, però aquesta setmana, es fa oficial!, i tots, tots els ulls, es giren vers la POESIA!
També em direu, que, no solament es fa molta poesia a Barcelona, i teniu raó, hi ha molts llocs, moltes poblacions i ciutats on la poesia és molt visible, rutinàriament en actes continus, extraordinàriament en actes especials i freqüents, afortunadament, és així.
Però bé, aquesta és BARCELONA POESIA, i en aquesta festa ens hem de centrar, ja parlarem dels altres llocs poètics en properes oportunitats.
Ahir, com deia, es va disparar el tret de sortida. No, "tret" no!, eren les campanes de la Catedral les que anàvem sentint quan tocava l'hora, i era bonic, escoltar les campanades en el rerefons dels poemes.
Qui va ser puntual, al Verger del Museu Marès, va poder seure a la segona fila.
Va moderar l'acte, la nostra estimada Laura López Granell, un acte dedicat a la poetessa nord-americana MARY OLIVER, darrerament descoberta per molts de nosaltres, darrerament traduïda al català, i lamentablement, darrerament traspassada.
 |
| Presentació |
Jo, no la he llegit encara, ho faré tot seguit, però, de moment, em sorprèn i m'interessa. A més, quan es parla d'ella, noto una certa emoció, alguna cosa que va més enllà de la sóla valoració poètica, i aquest sentiment, no el mostren una o dues persones, sinó que és compartit per molts poetes que han llegit la Mery Oliver.
En la presentació, es va dir que potser...la Mary Oliver, era allí, potser si veiem volar alguna gavina, algun ocell... seria ella?
Doncs sí, l'ocell va aparèixer, gairebé en el mateix moment, aquí el teniu:
I fotos d'alguns d'alguns moments del recital:
Aquesta primera hora ha estat molt plena, però encara ens queden dues hores més, avui, al Verger del Museu Marès.
No em moc de la segona fila.
