traductor

divendres, 30 d’agost del 2013

Article 15) CURRÍCULUM DE VIATGES A LA LLUNA

La lluna, alta i llunyana, font d'inspiració de poetes i ambició de científics, és objecte d'experiments i viatges de tant en tant. Extrec unes dades publicades avui en el diari ARA sobre les incursions fetes -fins aquest moment- a la lluna:

4 OCTUBRE 1957 – La Unió Soviètica envia el primer satèl·lit a l'espai, l'Sputnik 1.

3 NOVEMBRE 1957 – La gossa Laika és el primer animal posat en òrbita, a bord de l'Sputnik 2, Unió Soviètica.

2 GENER 1959 – l'URSS fa impactar una nau no tripulada a la lluna, la Luna 2. Els Estats Units ho fan 3 anys més tard.

12 ABRIL 1961 – L'astronauta de la Unió Soviètica Iuri Gagarin viatja a l'espai amb la nau Vostok 1.

20 JULIOL 1969 – Neil Armstrong arriba, i trepitge la lluna, amb l'Apol·lo 11.

15 OCTUBRE 2003 – La Xina envia una tripulació a l'espai, amb la nau Shenzhou 5.


5 NOVEMBRE 2007 – Pequín envia un satèl·lit a l'òrbita lunar i el fa estavellar contra la superfície de l'astre.



Però nosaltres, deixem als científics aquests experiments, i ens dediquem, mentre que això sigui possible, a fer-li, o a  dir-li, versos, com aquest, tan preciós, de Vicent Andrés Estellés


Cançó de la lluna
La lluna de la muntanya,
la lluna que més m'agrada!
Ai, com m'agrada la lluna
la lluna de la muntanya!

És una lluna molt neta,
és una lluna molt clara,
Com és de clara la lluna,
la lluna de la muntanya!

Lluna de bosc i fageda,
la lluna que ens agermana,
la lluna de creure i creure
i mirar-nos a la cara.

La lluna de la ciutat
és una lluna gastada,
és una lluna molt trista,
és una lluna llunyana.

¿Qui pot mirar a la lluna
amb una mirada franca?
És un luxe innecessari;
vés a la teua, i a casa.

Si la mires, et fotran
un ganivet per l'espatlla,
et robaran la cartera,
la muller i l'esperança.

Però jo pense en la lluna,
la lluna de la muntanya,
i em sé ric d'alguna cosa
que jo no vull dir encara.

Pense en un món on els homes
es miraran cara a cara:
cada paraula que diguen
serà més que una paraula.

Pense en la lluna, la lluna,
la cosa que més m'agrada.
La vida llavors tenia
una gràcia no encetada.

Ai, com m'agrada la lluna,
la lluna de la muntanya!
La lluna de la muntanya,
la lluna que més m'agrada.

Vicent Andrés Estellés

dimecres, 28 d’agost del 2013

Article 14) ANNA MARIA DÍAZ

"AIRE"  pintura d'Anna Maria Díaz


Deixaré que el vent m'empenti
fins allà on siguis tu
Deixaré que els meus cabells s'enredin
en el teu cos, quan et trobi.

I si arribo on jo vull 
quan sigui allà on ets tu.

M'envoltaré dels teus braços
deixaré que els meus llavis
s'omplin dels teus petons

Donaré gràcies a l'aire
i restaré per sempre, amb tu.

                                  Anna Maria Díaz

Article 13) JOAN NIN ROMEU: POETA DE CALALFELL

Parlar de El Poeta de Calafell, és, sens dubte, referir-nos a JOAN NIN ROMEU 
El poeta pagès,  que treballava els camps i mirava la mar, i el cel, i la natura, i els seus congèneres i veïns, i escrivia versos, de tot i per a tot, i per a tots, a vegades seriosos, a voltes amb humor, però sempre amb bonhomia.   

Home de sentiments -de bons sentiments- ho podem deduir pels seus dos llibres publicats (i encara en queden un farcell de poemes per a sortir a la llum, que esperem veure impresos algun dia), DE TOT, publicat en vida, i FINS AQUÍ, llibre pòstum.

La seva poesia és senzilla, clara i lluminosa, la seva poesia forma part de la natura, forma part de les nits i dels dies, de les roses, de la mar...,  per això l'entenem sense cap esforç. 

Ell, veia el mon amb ulls de poeta, i, quan nosaltres llegim els seus versos ens encomanem de la seva pau i de la seva  mirada observadora i feliç davant la natura.

De ben segur que en Joan Nin Romeu era un home matiner, per això ens sonen tan reals i viscudes les seves descripcions poètiques:

L'oreig matiner
vola, juganer,
sobre l'ample mar.

Ve des de molt lluny;
arriba i s'esmuny
per entre el pinar.

Les soques, torçades,
per tantes besades
del vent salabrós,
fan gest de fugir,
quan senten venir
l'oreig remorós.

Recorre pel verd
pinar un calfred,
que mou el fullam;
i el fresc ventijol,
seguint el seu vol
s'allunya cantant.

       JOAN NIN ROMEU (del llibre DE TOT)