 Els artistes de Cal Bolavà han decorat el jardí |
A Calafell estem passant un cap de setmana farcit de cultura.
Comencem divendres 13 de juny, és un capvespre de primavera, frega l'estiu, i els jardins de cal Bolavà respiren alegria.
Avui celebrem moltes coses:
- L'entrega de premis de les Cartes Romàntiques
- El final de curs de les classes de català
- El final de curs de les classes d'anglès
- El final de curs de totes les activitats artístiques que es fan a Cal Bolavà.
- El final de curs del Voluntariat per la llengua
- La jubilació d'una professora...
 |
| Alumnes d'anglès ens ofereixen un musical |
 |
| Molt petits i molta marxa |
 |
| L'Alcalde de Calafell expressa el seu reconeixement als Voluntaris per la llengua |
 |
| Un professor d'anglès que, a més, també fa coreografies per els seus alumnes? ; m'hi apunto! |
El jardí de Cal Bolavà vestit de primavera per obra i gràcia dels artistes de la casa (professorat i alumnat), acull una amplia mostra de la població, que ocupa les innombrables cadires instal·lades, tot esperant la festa de la cultura, que anirà seguida d'un berenar de coca amb cava, en el transcurs del qual retrobarem amics i coneguts, als qui volem desitjar un bon estiu.
 |
| La Bústia de les Emocions (dreta), i el Sarau de Poesia (esquerra) es donen la mà |
 |
| Magda Juncosa anuncia els guanyadors. Joan Olivella, batlle de Calafel, i Sandra Suarez, regidora de cultura, fan entrega dels premis de les Cartes Romàntiques |
 |
| Primavera d'estiu. I tot és primavera: i tota fulla verda eternament (Salvat Papasseit) Aquesta decoració artística, ens ha recordat el poema d'en Salvat Papasseit: RES NO ÉS MESQUÍ (Salvat Papasseit) Res no és mesquí ni cap hora és isarda, ni és fosca la ventura de la nit. I la rosada és clara que el sol surt i s'ullprèn i té delit del bany: que s'emmiralla el llit de tota cosa feta. Res no és mesquí, i tot ric com el vi i la galta colrada. I l'onada del mar sempre riu, Primavera d'hivern — Primavera d'estiu. I tot és Primavera: i tota fulla verda eternament. Res no és mesquí, perquè els dies no passen; i no arriba la mort ni si l'heu demanada. I si l'heu demanada us dissimula un clot perquè per tornar a néixer necessiteu morir. I no som mai un plor sinó un somriure fi que es dispersa com grills de taronja. Res no és mesquí perquè la cançó canta en cada bri de cosa. —Avui demà i ahir s'esfullarà una rosa: i a la verge més jove li vindrà llet al pit. |
