Des que vaig començar a tractar
ROSA GALCERAN, vaig pensar que havia trobat la meva fada, ara la he perdut. També les fades han perdut la seva reina; ella era sens dubte la reina de les fades, i ho era sense voler, amb la seva bondat innata, amb el seu caràcter profundament afectuós i compassiu.
En el meu anterior article comentava que era el seu 98è aniversari, això era dimarts passat, dia 24, molt pocs dies després, ja no la tenim.
Però, aquesta mirada seva, brillant i tendre, la conservarem sempre amb nosaltres, tant de bo se'ns encomanin, una miqueta de les seves grans qualitats; com amiga, com artista, com a dona ferma i entregada.
Recordem les seves paraules, els seus poemes, guardem-los amb nosaltres.
COMIAT
Els adéus em fan mal... No t'allunyis de mi!
El teu bes amical és com un rajolí,
nèctar dolç de sabors amb esclats de claror,
diamants de fulgor dins la meva foscor.
Van passant anys i anys i s'escola la vida.
És ben plena d'afanys, i, sovint, sens sortida
per allò que ens viu dins: els tresors més ocults
en els íntims jardins, i els records insepults.
Ha arribat el moment de la teva partença
i em mossega, silent, la més aspra sofrença.
Em fa por que el teu fat de mil urpes de foc
em declari, cruel, una guerra d'enlloc.
Deixaràs el caliu que la llar feu feliç
per volar al teu estiu... I glaçar-me el somrís!
Rosa Galceran (Fira de tardor)
 |
20 anys dibuixant azucena, totes les époques, tots els temes
van passar a través de les seves vinyetes. |
COM UN ULLAL DE FERA
Sonina
La cambra avui és buida i solitària!
cada racó m'evoca mil records,
arpegis de tendreses i d'acords
brollant d'un arpa muda, en la fondària.
Sento la teva veu, com un teixit
embolcallant-me sempre solidària,
amb un amor d'intensitat primària
que esdevenia font a dins el pit.
Més, la tristor enarbora la bandera
deixant el meu camí sense sentit.
I al cor em clava el seu ullal de fera
tot destrossant, amb un salvatge embat,
el temps d'aquella màgica foguera
que caldejava amb goig el nostre fat.
Et perdo, i no sé perdre't, estimat!
Rosa Galceran (Fira de Tardor)
RECORD LLUNYÀ
Sots-sonet
Sovint ressona en mi la passa lleu
que eixuga el plor, l'angoixa, la basarda
i em fa sentir que el cel és molt més blau.
És sols el teu record, oh, pare meu,
qui em torna tot l'encís de cada tarda
quan a prop teu fruïa glops de pau.
Xisclaven cap al tard les orenetes
omplint l'espai de gràcils siluetes.
Avui, mirant-me-les en soledat,
les ales de l'enyor m'han envoltat!
Rosa Galceran (Fira de tardor)
L'ESTANY
Voldria ser un estany d'aigües ben clares
per reflectir tothora el blau del cel
i els raigs de les més altes alimares.
Tenir nenúfars de profunda arrel
per abraçar les seves flors més cares
i maridar-les amb algun estel.
Voldria ser un estany de limpidesa
on cignes del més pur plomatge blanc
nedessin dins les aigües, amb destresa,
amb tota la covada a cada flanc.
I en somnis, solcar llum i placidesa
i alhora un doll d'oreig sense entrebanc.
Voldria ser un estany ple d'encanteri
emmirallant ocells en constant vol,
amb ulls esmaragdins, xops de misteri.
Voldria ser cançó de pluja i sol,
cinta d'arc iris dins l'espai eteri...
I, de la pau, trobar tot el gresol!
Rosa Galceran (Fira de tardor)
ORACIÓ
Senyor, feu que retrobi la gran pau,
que amics, o be enemics mai no em fereixin,
car resta la meva ànima esmussada
sentint el plor que em llisca coll endins!
Vull ofegar-me aquest dolor que em corca.
Senyor, voldria soterrar el neguit
i que el meu cor esdevingués estany
perquè hi creixessin delicats nenúfars.
Feu que les pedres que han ferit les aigües,
mai més no llisquin sobre el meu espill,
que al fons del fons un llot d'oblit, compacte,
sigui en sudari etern del pedregam!
Rosa Galceran (Fira de tardor)
