traductor

Breus

POEMES AL NAS DE LA LLUNA, Grup de poesia de Calafell, té, des de fa un temps, Delegació a Barcelona, i un blog propi amb el títol: Nas Poètic de la Lluna C66, i continguts diferents, que completen el tradicional blog de PNLL. Us convidem a conèixer-lo: http://nasllunacalabria66.blogspot.com.es/

dijous, 21 de setembre de 2017

Article 372) ABECEDARI POÈTIC - G - Programa núm. 7



ABECEDARI POÈTIC
        CALAFELL RÀDIO

            Programa núm. 7

                15-01-2017

                         G


Escolteu el programa:
https://enacast.com/calafellradio/#/programs/saraudepoesia/calafellradio_podcast_11044


Contingut:

FEDERICO GARCÍA LORCA
ANTONIO GAMONEDA
VALENTÍ GÓMEZ I OLIVER
JOSÉ MARIA GABRIEL Y GALÁN
VENTURA GASSOL
ÀNGEL GUIMERÀ


Cançó: Il n'y a pas d'amour heureux
Canta: Georges Brassens







Complements:



Federico García Lorca

Antonio Gamoneda

Valentí Gómez i Oliver
Ventura Gassol
Àngel Guimerà


Georges Brassens


Escolteu Georges Brassens interpretant Le métèque

https://www.youtube.com/watch?v=MV8fGf-N06A





diumenge, 20 d’agost de 2017

Article 371) M'AGRADA LA COPLA

La copla o cançó andalusa, és un gènere musical molt jove, encara no té cent anys, va nàixer a les primeries dels anys vint, i es va fer molt popular en els anys quaranta. Les seves lletres són sovint poemes de grans poetes, i les melodies són, igualment, inspirades i emotives. Els temes expliquen històries dramàtiques, sempre de sentiments i passions, provocant una veritable catarsi en l'oient, i en l'intèrpret que la transmet amb convicció.

Si parlo avui de la copla, és perquè ens acaba de deixar una de les seves intèrprets més qualificades, encara que no la més popular, si més no a Espanya, és possible que a l'Argentina fos més coneguda i valorada com a cantant, aquí el seu paper quedava més difuminat per la seva vessant d'actriu de teatre.
NATI MISTRAL, nascuda a Madrid el 13 de desembre de 1928.  
La seva dicció era perfecta, ja cantés en castellà-madrileny o en castellà-andalús.  

És destacable la magnífica rapsoda que va ser, fent veritables creacions d'alguns poemes, com és el cas de LA PROFECIA de Rafael de León.

Admirable la memòria que tenia per les lletres, en les entrevistes que li feien a la televisió, per poc que la deixessin, sempre regalava la recitació d'algun poema  si li semblava que venia a to amb el tema que es tractava.

Bona amiga de Terenci Moix,  gran afeccionat a la copla, déia d'ell que era,  la magnitud del talento.

Es va casar amb l'empresari gironí Joaquím Vila Puig l'any 1959, de qui va enviudar el 2014.

i com canta, fent de chulapa madrilenya, ROSA DE MADRID:
 https://www.youtube.com/watch?v=5tHyzgV8xZo




AMAR, AMANDO, (la cançó està inspirada en un poema atribuït a Leonor de Aquitània)

https://www.youtube.com/watch?v=XZrQf9Sozhg





Qué doloroso es amar...

¡Qué doloroso es amar...
y no poderlo decir!

Si es doloroso saber,
que va marchando la vida
como una mujer querida,
que jamás ha de volver.

Si es doloroso ignorar,
donde vamos a morir;
¡más doloroso es amar...
y no poderlo decir!

Triste es ver que la mirada,
hacia el sol levanta el ciego;
y el sol la envuelve en su fuego
y el ciego no siente nada.

Ver su mirada tranquila,
a la luz indiferente
y saber que eternamente,
la noche va en su pupila
bajo el dosel de su frente.

Pero si es triste mirar
y la luz no percibir;
¡más doloroso es amar...
y no poderlo decir!

Conocer que caminamos,
bajo la fuerza del sino;
recorrer nuestro camino
y no saber dónde vamos.

Ser un triste peregrino,
de la vida en los senderos,
no podernos detener,
por ir siempre prisioneros,
del amor o del deber.

Mas si es triste caminar
y no poder descansar
mas que al tiempo de morir;
¡más doloroso es amar...
y no poderlo decir!

Vivir como yo soñando,
con cosas que nunca vi;
y seguir, seguir andando,
sin saber por qué motivo
ni hasta cuándo.

Tener fantasía y vuelo,
que pongan al cielo escalas
y ver, que nos faltan alas,
que nos remonten al cielo.

Más si es triste no gozar,
lo que podemos soñar;
no hay más amargo dolor,
que ver el alma morir,

prisionera de un amor
y no poderlo decir.


De: Elionor d'Aquitània  (Versió de Joaquín Dicenta Alonso)

)

divendres, 9 de juny de 2017

Article 370) 6a part HOMENATGE A ENRIQUE BADOSA - Els amics

Els amics som totes aquelles persones que vam assistir a la celebració dels 90 anys d'Enrique Badosa, en qualitat de d'amics i d'admiradors de la seva obra, érem el públic que omplia l'Àula-Capella de la Universitat de Barcelona el proppassat 1 de juny, i que ens escampàvem pels claustres en els moments de descans, ja que la festa va tenir una durada de tota una jornada.

És per mi, absolutament impossible parlar de tots els assistents, per la senzilla raó de que no els coneixia tots, ni molt menys, però, tot i així, m'agradarà donar una breu notícia d'aquells dels qui tinc coneixement, i que es dediquin a alguna tasca de tipus intel·lectual i pública. 

En primer lloc citaré al Dr. Joaquín Callabed Carracedo, metge pediatra, membre de la Real Acadèmia de Medicina de Catalunya, i autor de diversos llibres i comunicacions. No vaig tenir oportunitat de fer-li cap fotografia, però sé que va ser-hi, perquè vaig poder saludar-lo i parlar-hi una mica. De tota manera en l'enllaç que poso a continuació sí que hi figura una fotografia seva: http://papis.com.ar/?p=650

---------------------------------------------------

De tots els qui citaré a continuació, no hi poso fotografia, perquè tots ells ja hi figuren fotografiats en els primers articles d'aquest reportatge.

Carmen Plaza - Poeta - autora d'un sonet dedicat a Enrique Badosa: 

RETRATO DE ENRIQUE BADOSA  

              “O vivir un poema o escribirlo.
                 Ambas formas de acción son vida y obra”

                 Epigramas confidenciales (Libro I-VIII)
                 Enrique BADOSA
      
Equipado de sueños, soñador,
transido de camino, caminante,
viajero fascinado y fascinante,
de las musas amado y amador.

Por la rima salvado y salvador,
navegado en el ritmo y navegante,
enfermo de belleza, delirante,
de isla en isla voraz descubridor.

Sonrisa perspicaz, porte de rey,
cálida cercanía del hermano,
guardián del arte digno y de su ley,

azote del falsete y verbo vano.
Una mezcla de Fausto y Dorian Grey,
con espada de arcángel en la mano.

                                Carmen Plaza  ©
                                (Del llibre "Cautivas palabras)

----------------------------------------------------------

Josep Antón Vidal - poeta i traductor:

Capvespre

Has esperat, al caient de la tarda,
la simfonia d’un capvespre endolcit,
l’esclat de llum, la plenitud diàfana,
la serenor que precedeix la nit;
has resseguit l’espai amb la mirada,
se t’han perdut els ulls en l’infinit,
i has escoltat l’oreig entre les branques
com el fraseig d’un vers de metre antic…
No hi ha res mes. Aquí el camí s’acaba.
Detura el pas i encalma l’esperit.
Acluca els ulls. Guarda dins teu la tarda,
el cel, la llum, la resplendor subtil
d’aquest ponent que lentament avança
d’un esclat a un no-res. Principi i fi.

                                   Josep A. Vidal    

                   -----------------------------------------------------

Ricardo Fernández - poeta i autor d'un magnífic blog de poesia  La palabra es mágica, d'aquest blog, agafem un poema que va dedicar a Enrique Badosa:

 MAESTRO DE POETAS 

                         Yo no escribo el poema,
                         el poema me escribe. 
                         Epigramas de la Gaya Ciencia (Libro III–IL)
                         Enrique Badosa

Caballero del verso, buen amigo,
tertuliano de pro, de sobremesas
gozando de cultura en que profesas 
la Gaya Ciencia a quien está contigo.
Enrique, hoy habrás sido testigo
de que este Laberinto, filas prietas,
ha entonado en tu honor unas completas
que te hacen vencedor del Minotauro.
Permítenos, por una vez, el lauro
de nombrarte Maestro de Poetas.

Ricardo Fernández Esteban ©

-------------------------------------------------------------------

Pura Salceda -  Poeta



Estoy en esa delgada frontera
cuando las manos dibujan
gemidos en el aire
y las palabras que no te digo
se ahogan en las sombras del verano.

Camino hacia ese dulce precipicio
al que me doy
cayendo entre tus dedos y mis sueños
con todos los sentidos al vuelo,
esperándote.

Versos de perra negra
Pura Salceda 


--------------------------------------------------------------

Felipe Sérvulo -  Poeta



Al despertar esta mañana,
perdí las vocales de tu nombre.

Intenté pronunciarte
con otros objetos
personales e íntimos,
pero los labios se deprimían
en clamorosa derrota.

Más tarde lo intenté
con tus autores favoritos:
Federico, Antonio, Claudio...

Y realicé preces en latín,
sin nada que perder,
al fin y al cabo.

Qué hacer, sino dar tiempo
a que la tarde vuelva
y reconocerte en ella.

La niña de la colina. Felipe Sérvulo.

-------------------------------------------------------------

I, ara sí, ara dono per finalitzada aquesta crònica, de la feliç jornada que vam viure i compartir, a la vora dels 90 anys del poeta i l'amic ENRIQUE BADOSA, per molts anys a tots!

=================================================================