Aquest poema d'Isabel Barriel, no podia anar acompanyat de cap imatge; totes les imatges de desolació estan en el poema, de cap musica; tota la buidor de la dissort ressona en el propi poema. Només podem afegir un desig, un prec: Que mai, ningú, mai més, mai... no es trobi en aquesta situació.
RECORDO...
(Isabel Barriel)
Recordo una nit de Nadal
amb la sala guarnida
i bombetes enceses al Portal.
Recordo aperitius a la taula,
la vaixella de festa
i els pares cofois i elegants.
Recordo a l'arbre regals,
boles lluminoses penjant
i una estrella daurada allà dalt.
Ara vivim tots a un descampat
entre les vies del tren i el mercat.
I ja no sabem quan és Nadal...
Cada nit, sigui el dia que sigui,
sopem el que hem trobat,
i dormim arraulits a la foscor de qualsevol portal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada