traductor

Breus

¿Cuál es la aspiración de la poesía? Hacerse voz. (Ana Calvo Revilla)

dijous, 29 de maig de 2014

Article127) POESIA I EDUCACIÓ

UNIVERSITAT DE l'EXPERIÈNCIA

El curs s'acaba, i m'acomiado des d'aquí de tots els professors, professores, companyes i companys que he tingut.

Mentre els alumnes de grau estan amb el pensament posat en els propers exàmens, nosaltres, que no tenim obligació (tot i que, sí opció) a examinar-nos, ens estem acomiadant dels profes que hem tingut, i dels companys, amb els qui hem compartit banc.

Classe: Anàlisi i Producció de Textos
Professor: Josep Besa (al mig)
Avui, ens hem acomiadat de la classe d'ANÀLISI I PRODUCCIÓ DE TEXTOS, del professor JOSEP BESA. Li dono les gràcies des d'aquí per les classes tan profitoses que ens ha impartit, cóm ens ha ensenyat a radiografiar els textos, i escriure els pensaments de la manera més entenedora. Pels exercicis tan engrescadors que en ha anat posat, per la paciència de llegir-se tot el que escrivim, pel seu bon caràcter...

A les companyes i companys, us donc gràcies per fer-nos lloc en els bancs i per encomanar-nos la vostra joventut (al menys en esperit).


---------------------------------------------------------------

 A continuació, a la següent hora, tinc GESTIÓ I CREACIÓ D'INDUSTRIES CULTURALS, una matèria genial per aprendre a circular pel món de les entitats culturals; del tipus que siguin, de la branca que sigui. El professor LLUÍS BONET ha intentat moure'ns i commoure'ns, sotregant-nos vigorosament,  per tal que siguem capaços de fer-nos (més aviat fer-vos) un lloc -algun dia- en el complicat mon de les industries culturals.  Gràcies professor, per obrir-nos tantes finestres, mostrar-nos el panorama, i assenyalar-nos les claus imprescindibles per aconseguir-ho. 

I gràcies als joves companys i companyes,  per les converses, simpatia i l'alegria.

(Violeta, va fer fotos amb la seva magnífica càmera; tan aviat me les enviï,  les penjo).

Aquí la tenim:


Classe: Creació i Gestió d'Industries Culturals
Professor: Lluís Bonet (segona fila)
Fotógrafa: Violeta Alonso (que també va tenir temps de sortir a la foto)

-------------------------------------------

A totes i a tots us desitjo que tingueu unes molt bones notes, i que passeu un feliç estiu!
---------------------------------------------------------------------------
 Però aquest és un blog de poesia, i el poema no pot faltar. En aquest cas es de MAGÍ SUNYER:

Cos venial
(Magí Sunyer)


Comptàvem cotxes. Sèiem a l’ampit
de la vida amb el cos abalançat
i el pretext dels colors i les matrícules,
barana del torrent, quinze anys escassos,
quarts de tres d’una tarda d’institut.
Ell se sabia marques i models
i m’ensenyava els trucs per reconeixe’ls:
dos llums per banda, el mil quatre-cents trenta,
i el mil cinc-cents, només un. Jo badava,
distret amb l’escalfor del sol d’abril,
al davant, sant Francesc, amb l’hospital,
a l’esquena, el barranc i, dintre els ulls,
un foc incert i intens que em trasbalsava
—no sabia per què, ni d’on venia
aquell desassossec mig endolcit.
M’hi dedicava poc, no n’aprenia
i el Pere repetia la lliçó:
“No t’hi fixes.” A l’hora retornàvem
—muralla del Castell, sant Gabriel
i plaça del Quarter— amb la parsimònia
de ciutadans molt lliures que esgrimeixen
arguments de filòsof de secà.
El Pere, més espavilat, xerrava
de les dones i jo potser dels dies,
dels dies que vindrien i em cremaven,
dels molts dies que avui ja he viscut
i dels que esperen, carregats d’incògnites.
No compreníem res, just si intuíem.
L’endemà recorríem els carrers
com si els carrers ens poguessin respondre
—pel davant del teatre, Jaume Huguet,
el Pati, un clap de llum, i, entre botigues,
pel carrer de la Cort, plaça del Blat,
amb les butxaques plenes de no res
i a la mirada, un floc de fantasia.
Xiquets amb set i amb el cos venial,
miràvem fit a fit. Comptàvem cotxes.

-------------------------------------------------------------

I, acabem amb una cançó de LA TUNA! : TRISTE Y SOLA. No la he trobat a Youtube, però aquí teniu la lletra (una de les diverses versions)

Las calles están mojadas
y parece que llovió
son lágrimas de una niña
por el amor que perdió

(Estribillo):
Triste y sola
sola se queda la escuela
triste y callada
se queda la Facultad
y los libros
y los libros empeñados
en el monte
en el Monte de Piedad

No te acuerdas cuando te decía
a la pálida luz de la luna
yo no puedo querer más que a una
y esa una mi vida eres tú

===========================================================







3 comentaris:

Laia Benavent ha dit...

Sóc la noia que seia al teu costat. Que xula que ha quedat, la foto. La guardo.
Laia.

Maica Duaigües ha dit...

Gràcies Laia!!! Que tinguis molta en els exàmens!!!
Maica

xocolata amarga ha dit...

Oh, que macos que esteu tots a la foto! Llàstima que els del grup de tarda no en féssim cap... Molt bon estiu!