traductor

Breus

POEMES AL NAS DE LA LLUNA, Grup de poesia de Calafell, té, des de fa un temps, Delegació a Barcelona, i un blog propi amb el títol: Nas Poètic de la Lluna C66, i continguts diferents, que completen el tradicional blog de PNLL. Us convidem a conèixer-lo: http://nasllunacalabria66.blogspot.com.es/

diumenge, 24 de novembre de 2013

Article 40) 96 ANYS DE ROSA GALCERAN

Avui cal felicitar a ROSA GALCERAN, perquè  celebra el seu 96 aniversari:


Rosa: Feliç 96 aniversari, que passis un dia ple de joia!!!

No ens pot faltar en aquest espai una poesia seva, per fruir, una vegada més, d'aquestes paraules, sentides, emotives, que li brollen del més pregon. En aquest poema, fa referència, precisament, al pas del temps, (està publicat en el llibre "FIRA DE TARDOR")

SER POESIA     (Quartina)

Passa cada minut
rabent i resolut...
Jo retenir voldria
el temps que va fent via!

Un munt de desenganys
el pas marquen, dels anys...
Jo retenir voldria
la seva correntia!

L'ull ha perdut claror
a frec de la foscor...
Jo retenir voldria
la llum que en el cel nia!

Fins l'oblit del record
em porta desconhort.
Jo retenir voldria
les veus de cada dia...

I ser una poesia!
                             ROSA GALCERAN

------------------------------------------------------------------------------

I, a continuació, un poema que jo li vaig escriure, a Rosa Galceran,  quan ella va complir els seus 85 anys,  (està publicat en el llibre "13 VEUS EXPERIMENTALS", en el qual, precisament, una de les 13 veus, és la de la pròpia Rosa Galceran).

ROSA DELS VENTS

                           (a Rosa Galceran)

Quin vent va ser
que et va dur a la poesia?
Quin vent et posà
el pinzell a la mà?

Quants de dies passaren...
i quants de vents bufaren, Rosa...
fins avui:
vuitanta-cinc anys,
amb minuts, dies, hores...
amb tots els seus segons,
dibuixant fades bones,
delineant patrons.

Bufaren tots els vents, Rosa,
per a tu bufaren tots;
vents dolços de bonança,
vents àrids de dolor,
treball a la infantesa,
i de gran...la incomprensió
d'uns mascles que negaren
que fossis més entesa,
i manessis millor.

Però, Rosa, la vida
t'ha fet tota dolçor;
potser se't va enganxar
embolicant bombons?
Potser la teva fada et concedí un do?
i un vent de primavera
s'arraulí en el teu cor
per tal que conservessis
mirada  d'infantó?

No ho sé Rosa, no ho sé,
però sé que ni ha prou
d'estrènyer-te la mà
per trobar el teu amor.

                        Maica Duaigües

-----------------------------------------------------------------------------------

Sé que al llarg del temps, són moltes les amigues i amics en poesia, que han escrit versos lloant la persona, l'artista, la poeta, l'amiga, que és sempre Rosa Galceran, jo convido aquests amics, a que insereixin aquí, en l'apartat: Comentari, cadascú, el seu poema. Tots els té ella col·leccionats, a casa seva,  però, crec que seria bonic de trobar-los reunits, en aquest mateix article, a manera de commemoració d'aniversari d'enguany.

--------------------------------------------------------------------------------------

1 comentari:

Maica Duaigües ha dit...

Quan Rosa Galceran va complir els 92 anys, li vaig escriure aquest poema:

92
(A Rosa Galceran)

92 GRAONS, AVUI
LA TEVA VIDA,
92 RECORDS
QUE TENS MAGATZEMATS.
92 PETONS
T’ENVIO, DOLÇA AMIGA,
92 INSTANTS
DE GRAN FELICITAT.
92 DESITJOS D’ESPERANÇA
PER A MOLTS,
92 MOMENTS FUTURS,
MULTIPLICATS
PELS AMICS QUE ET VOLTEM
I QUE VOLEM, AQUEST CAMÍ,
GAUDIR-LO AMB TU.

Maica Duaigües