Benvolguts,
M'ha tornat a passar el mateix que al
final de Xile. Ja tens tantes ganes d'arribar a l'última meravella
del país: Parque Nacional Torres del Paine en el cas de Xile o el Riu
Amazonas en el cas de Brasil, que vas una mica al gra, i passes
d'entretenir-te massa.
En camí a l'Amazònia passo per
Recife; lleig, deixat, i insegur. Escapada a Olinda; maco, net i
tranquil. Natal i Fortaleza; res especial. São Luís; conservat el
casc antic igual o millor que Salvador, encara que no amb el seu
ambient de carrer. I, Belém; on et remontes cinquanta anys enrere als
mercats i el port. Aquí decideixo fer un trajecte,
Belém-Santarém-Macapá, pel riu Amazonas.
Faig parada d'uns dies a Santarém per
descansar dels tres dies fluvials, i visito uns boscos inundats. És
una preciossitat ! No puc oblidar, però, el viatge del 86, quan una
família de indígenes ens va acollir a la seva cabanya, i, a la nit,
ens va dur a "caçar" cocodrils, que a la vora del riu ens
vigilaven amb els seus ulls brillants. Inoblidable. Dos dies més per
l'Amazonas i arribem a Macapá, a un no res de Guayana Francesa.
A la travessia, tot és relax. No hi ha
res a fer. T'arrepenjas a la barana, amb la mirada al infinit; tot és aigua. És tanta la grandesa de l'Amazonas, que no et canses de
tenir la mirada fixa, encara que, molts cops, no veus el final. Les
xifres del riu, maregen: més de 7.000 km. des del seu naixement al
Perú, més de 1.000 afluents l'alimenten, l'amplada mínima és
d'uns quatre km., i la màxima en època seca, d'uns deu km. A
l'època humida, què és l'actual, pot arribar a una amplada de més
de 40 quilòmetres; És una passada !!!
Brasil, tot i sent una de les potències
mundials, crec que no queda reflectit a nivell de carrer. En general,
hi ha prou pobresa arreu on vagis. La gent però, amable, simpàtica
i servicial. Els preus, tot i que l'euro no acompanya, per a
nosaltres resulta més que bé. Els biquinis a la platja quasi
invisibles. Les fèmines porten uns vestits mega curts i, no cal
tenir vint anyets, no, aquí fins i tot una iaia de 200 anys porta un
piercing al nas i una mini falda. Moltes vegades però, els súper
escots o les combinacions de colors o formes, en la nostra cultura les prendríem com a dones... lleugeres... de... "carrer".
Bé... després de dos mesos al Brasil,
tanco aquest país amb una de les seves meravelles: la grandesa de
l'Amazonas.
A reveure!
Joan
------------------------------------------------------------------------------
Resposta:
Benvolgut Joan,
Dos mesos al Brasil, és, just, el que a mi m'agradaria!
Mentre espero que em toqui aquell número de la loteria que mai compro, i que em permeti fer el viatget, començaré a preparar-me, posant-me un bon "piercing" al nas, així com adquirint una ssstupenda minifaldilla de colors atractius (més avall pots veure els models que penso posar-me); Brasil serà meu!
Pel que fa a Recife, a mi em va agradar, i, la veritat, tot i que diuen que és insegur, nosaltres no vàrem tenir cap problema.
Igualment, Olinda, molt a prop de Recife, és acollidor i segur, gràcies a una xarxa de voluntaris cristians, que han sabut reconvertir les persones alienades, en éssers útils a la societat, i, sobre tot, al turisme, fent-los de guies, tasca amb la qual es guanyen la vida d'una forma digna.
De tota manera, convindràs amb mi que, al Brasil, el que predomina és un contrast molt fort; la lletjor al costat de la bellesa, lo desagradable, frec a frec amb lo sublim. És així!
Que segueixis tenint un magnífic viatge i resto a l'espera de la propera escala.
Una abraçada,
Maica
-------------------------------------------------------------------------------
 |
| La presència de Taurons impideix el bany en algunes platjes de Recife. |
 |
| A Olinda passa el mateix |
 |
| Riu Amazones |
 |
| Amb el cor al nas |
 |
| Quina em sentarà millor? |
I, per acabar, una cançó per els més petits, per els més grans, i... per tothom!
Vinicius de Moraes és l'autor de: A CASA: https://www.youtube.com/watch?v=Tr64alpIxeY
(Vinicius de Moraes)
Era uma casa
Muito engraçada
Não tinha teto
Não tinha nada
Ninguém podia
Entrar nela, não
Porque na casa
Não tinha chão
Ninguém podia
Dormir na rede
Porque na casa
Não tinha parede
Ninguém podia
Fazer pipi
Porque penico
Não tinha ali
Mas era feita
Com muito esmero
Na Rua dos Bobos
Número Zero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada