Imartege de: ttps://educacionambiental26.wordpress.com/2015/02/19/politica-y-educacion-ambiental |
Hem convertit la política
en un joc verbal, i guanyarà aquell que sigui capaç de trobar més
raons contra l'adversari, o sigui qui tingui més capacitat
lingüística, més poder de convenciment, més dialèctica i més
retòrica.
Garanteix això que el
guanyador sabrà portar millor les regnes del país?
No ho crec, en tot cas
garantirà, únicament, que sabrà entabanar-nos millor, que els seus
discursos seran més contundents, però això no és indici de que la
seva política hagi de ser més justa, no garanteix una economia
més sanejada, una convivència més feliç (ara que comença a
parlar-se d'índex de felicitat).
Això sí que seria
fantàstic!, com ens ha recordat, molt oportunament Jesús Calleja; que tinguéssim un índex de felicitat, com el que tenen a Bhutan:
Benestar econòmic
Benestar ambiental
Benestar físic
Benestar laboral
Benestar social
Benestar polític
Però això no
interessa, normalment, als polítics, la majoria pensen en tot, menys
en el benestar del poble. Em temo molt que seguirem així,
contemplant aquest estira i arronsa, pactes i antipactes,
i despactes, insults,
i acusacions, i...
I
el poble, què? Eh? Eh? Eh? Eh?, com cantaria La Trinca, allà pels
anys vuitanta.
Ara
hauríem de canviar alguns noms, però, és allò tan encertat que
diuen els castellans: Los mismos perros... y
no cal que segueixi perquè tots sabeu el final.
I
EL POBRE POBLE, QUÈ?
La Trinca
El
papa està plorant com una magdalena
i
el Vaticà s'inunda amb tanta mullena.
Sabeu
quina és la causa d'aquest desencís?
Que
algú li ha dit al papa que el poble no és feliç.
Ai
pobre Papa...! I el pobre poble, què?
En
Reagan també plora fent gran mulladissa,
perquè
té un infiltrat a la guàrdia suïssa
que
li ha dit lo del papa i lo del desencís,
i
també s'assabenta que el poble no és feliç.
Ai
pobre Reagan... I el pobre poble, què?
En
Gorbatxov somica i es desespera
perquè
a la Casa Blanca, dins la nevera
hi
tenen un espia que l'ha informat
que
en Reagan ara plora desconsolat
i
li ha dit lo del Papa i el desencís,
i
també s'assabenta que el poble no és feliç.
Ai
pobre Gorbatxov...! I el pobre poble, què?
La
Banca es commociona i es posa nerviosa.
Si
hi ha tanta plorera pot baixar la Borsa.
Però
com que també tenen la seva animeta
se
sumen al disgust plorant una miqueta
quan
saben lo del Papa i lo del desencís,
tot
i que ells ja sabien que el poble no és feliç.
Ai
pobra Banca...! I el pobre poble què?
I
el Papa i en Reagan
i
En Gorbatxov i el gran capital
ja
semblen ploraneres a un funeral
I
nosaltres ?
Hem
d'estar alegres com unes pasqües,
que
si estem tristos minem la moral
del
pobre Papa, del pobre Reagan,
d'en
Gorbatxov i el gran capital.
--------------------------------------------------------
--------------------------------------------------------
Contra el tripijoc de la política, que no té un pam de net, i, posats a jugar, jo em quedo amb La Trinca, ells sí que saben divertir-nos i fer broma, ironitzar, i, així, consolar-nos, davant d'aquest joc, tant bèstia, dels polítics.
Endavant doncs; visca LA TRINCA!, i, si desapareix el vídeo, cerqueu-lo aquí:
https://www.youtube.com/watch?v=9KLU_3ugZNg
.............................................................................................................
De Lope a Paco estas verdades como puños: DON DINERO,
lo escribió Lopez de Vega, allà por el siglo XVII, cuatro siglos después, la canta Paco Ibáñez:
ttps://www.youtube.com/watch?v=F21w6Ayw35c
2 comentaris:
Sería fantástico que fuera un juego, con ese concepto lúdico de nadie pierde, todos se divierten. Sería fantástic...pero no. La Trinca, con esa ironía y esa forma de esquivar la censura nos abrió contenidos de inmensas realidades.
Este tema, como el Don dinero, son atemporales, por lo que se ve, y el ring no es un cuadrilátero, a veces un hemiciclo, pero parece un circo arrabalero donde los espectadores no pueden participar. Una pena ese uso de la palabra. Mayor pena que esta gente, cuyos sueldos pagamos, pasen de los ciudadanos y su bienestar.
Un saludo
Tienes razón Albada Dos, y muy adecuado el poema que nos recuerdas, lo incluyo en el artículo!
Publica un comentari a l'entrada