Article 319) LES TEMPTACIONS

La temptació de Sant Antoni (Salvador Dalí)

Aquesta és la postura que he hagut d'adoptar aquest matí davant de les quatre magdalenes que es passejaven per la cuina, davant dels meus ulls afamats.

I m'he he dit que no, que ja n'hi havia prou de desenfreno, que si Sant Antoni va poder aguantar les temptacions, jo també.

Però, de temptacions n'hi ha de moltes classes.
D'Eduard Sanahuja, del seu poema: En defensa pròpia, agafem aquest fragment, en el que parla d'un altre tipus de temptacions. En aquest fragment. curt i dens, Eduard Sanahuja deixa ben patent la seva integritat.

                      [VII]
No tinguis temptacions de jugador.
Que es reparteixin ells totes les cartes
i totes les victòries importants.
No vulguis competir, perquè perdràs.
Pensa que no n'hi ha prou de ser cavall
per triomfar a la cursa dels cavalls.
Al final de cursa, de la nostra,
només hi haurà un balanç, dues preguntes:
qui has estimat, qui t´ha estimat a tu.

                   Eduard Sanahuja
                  (En defensa pròpia)

Eduard Sanahuja va guanyar el premi Maria Mercè Marçal 2013, per la seva obra El llançador d'espases. 

I, d'aquell premi, volem retenir aquest, magnífic, fragment:

Teoria amb els daus

No hi ha atzar en el llibre; sí en la vida.
Potser has triat la forma del bressol?
Has escollit la llengua dels teus pares
o els ulls que t’han ferrat mentre envellies?
L’atzar no té raons. És un il·lús
qui creu que entén les coses
perquè sap explicar-les.
Pots descriure els pigments de les magnòlies,
però mai no els entendràs;
pots capbussar-te en les biografies,
inútilment:
els fets mai no revelen
el misteri pregon de cada vida.
En canvi, en l’escriptura tot ocupa el seu lloc
amb lògica implacable,
les grafies, les síl·labes, les frases,
les èlitres brillants de les sextines.
Escriure és més segur que travessar un pas zebra.
L’important no s’escriu. L’important és atzar,
la causa de la causa impenetrable,
el lloc on la raó perd l’espinada,
allí on els daus es juguen
el nom del teu botxí.
Poc et resta per fer. Potser escollir
amb la màxima cura
l’arbre on t’han de penjar,
el teu volgut paisatge, una mena de rúbrica.
No ho faràs endebades:
qui tria la bellesa
desafia l’atzar i es fa més lliure.

                                         Eduard Sanahuja
                                         (El llançador d'espases)