 |
| Joan Asbert va rebre el premi Grandalla de Poesia 2014 en la "Nit Literària Andorrana" |
JOAN ASBERT i LUENGO ens va deixar el proppassat 21 d'octubre.
Ahir varem reunir-nos per fer lectura del seu últim llibre "Poesia en models", que havia rebut el premi Grandalla 2014, ja l'any anterior se li havia concedit aquest mateix premi pel seu poemari "Amanida de fruites", ambdós publicats a rel del premi, per Pagès Editors.
L'acte d'ahir va ser íntim i càlid, que és el que preteniem. la lectura va anar seguida d'alguns records dels amics que van poder venir.
Tota vegada que ens anem fent grans tots plegats, van ser diverses les persones que em van fer trucades o escrits exposant el seu sentiment per no poder ser-hi, degut a problemes de salut, o, alguns, per trobar-se absents de Barcelona, persones que, per la seva llarga amistat amb el Joan, tenien molt a dir, anècdotes i vivències, records i complicitats, que ens hauria agradat molt de sentir.
Per tots aquest amics que, volent ser-hi, no van poder acompanyar-nos, obro aquest article, demanant-los que ens deixin aquí les seves paraules, aquestes coses que ens haurien dit de viva veu i no els va ser possible.
Gràcies per contribuir a deixar empremta de l'estimació que li vareu tenir, una estimació que ell es mereixia amb escreix, i una estimació que no s'ha acabat, sinó que continua.
 |
| Amanida de Fruites, premi Grandalla 2013 |
4 comentaris:
Un accident lleu no em permet sortir de casa, però ahir em vaig sentir com si fos amb els companys poetes recordant-te.
Joan, eres per a tots els que et coneguerem un bon amic, un mestre, un testimoni fidel de valors i humanitat. Mai no t'oblidarem !!
Rosa M. Esteller
Podria Escriure pàgines de les activitats poètiques que vam fer junts el Joan Asbert i jo, recitant al programes que ell creava "Musica i Vers" al Poble Sec. a l´"Abraxas" , com el "Grup Sinalefa", La Passió de Mossén Mora a Esplugues, recitant a Tagore, Els Camins del Crepuscle, etc.<Guardo infinitat de recitals gravats amb ell. La seva veu inconfusible,modulada i agradable donava a la poesia tota la expressió que li calia i es feia escoltar. Va ser per a mi un company de recitals imprescindible a l´hora de fer-los bé, que és com ell li agradava fer-los.
Mai no l´oblidaré, com a persona, com a bon company. Si els amics queden identificats pels seus fets, també per la seva veu, la veu de l´amic que ja no hi és queda custodiada dins la memòria i ens desvetlla allò que vam viure amb ell perdurant per sempre. Com dic en el llibre de La Amistat, un llibre coral entranyable: La amistat és la Simfonia de la meva vida, cada veu de cada amic té un to i un so . El to i el so de la veu del Joan Asbert formen part de la meva Simfonia.
La poesia pròpia de Joan Asbert és bona, clara i entenedora.
Com a rapsoda el recordo recitant "La campana de Sant Honorat" de Josep Maria de Sagarra, se li encenien els ulls quan deia allò de "que no la sentiu?...".
Dolors Pérez i Sánchez-Fortún, no és usuària d'internet, però, havent estat informada de que hem obert aquest article per recordar Joan Asbert, ha volgut col·laborar, i ens envia un escrit -una carta a ell dirigida-, demanant-nos que la publiquem en els comentaris de l'esmentat article. Aquesta és la carta:
"Estimat Joan: Sé que ara em mires amb uns altres ulls, em sents amb altra oïda, i m'estimes amb un altre cor, però, sé que hi ets, com les estrelles que també hi son.
Sento molt que abans de deixar aquest bocí de terra estimada, no haguéssim tingut una xerradeta com tantes d'altres, ho haguéssim passat molt bé, com sempre, però, t'hagués pogut fer palès el meu agraïment, tot el que m'has donat i el que et dec. Sempre vas ser molt generós amb les persones i el país, no vas escatimar cap hora del teu temps, i amb i·lusió per la Llengua, la Història, la Poesia, apreniem i gaudiem. Gràcies Joan. Te'n recordes? aquell dia que la Dina no hi era i sí una amiga nostre que és com família, junts amb un petit grup, vas decidir, després de la tasca, fer un mos per sopar, però, la veritat és que la "cuina" no és el teu fort, no ho domines gens ni mica, ni tan sols tallar formatges i embotits, així, que després d'obrir la nevera, vam haver d'improvisar, i entre canapès i acudits, ho vam passar tan bé que ens van tocar les 12 de la nit, com un conte de fades, i trucar a la família perquè no patís. Estavem amb el Joan Asbert!
Desitjo que al igual que el poema de J.M. de Sagarra del Compte Arnau parlant de la Mort tu que estaves enamorat d'aquests versos gaudeixis també de: "Tria allò que té més gust de menta
tot el vinet de la cançó del camp."
"Com si fossin musica les estrelles
tot bellugant aquests piquets lluents"
" Rellisquen pessiguets d'una altra vida"
i " Respirant el blau de l'alegria
no m'adono que... ja soc Cel"
Sempre hi seràs en el pensament i en el cor.
E.P. D. Joan,
Firma i rubrica la carta: Dolors Pérez
Publica un comentari a l'entrada