traductor

dimecres, 7 de juny del 2017

Article 368) 4a part - HOMENATGE A ENRIQUE BADOSA - Qui era qui a la taula

Margarida Trías amb Enrique Badosa
(foto d'arxiu pnll)
L'homenatge de dijous  1 de juny 2017,  a Enrique Badosa, va ser organitzat per Margarida Trías, traductora, i ànima, imparable, de la Fundació J.V. Foix.

Coneguem als intel·lectuals que van intervenir en l'acte. Està bé reconèixer els seus rostres, però, encara més interessant, és conèixer el seu pensament, les seves paraules, la seva obra. Per això, a més de les fotografies de l'acte, que ja figuren en l'article 365, he buscat altres fotografies complementàries, per internet, i, també, algun dels seus poemes, escrits, o treballs, a la fi d'obtenir  un perfil més ampli dels convidats a participar en aquest homenatge.

Començarem pel presentador, Adolfo Sotelo, en l'adreça que posem a continuació, podem enllaçar amb l'entrevista que tv2 va fer a Adolfo Sotelo, el 19-03-2014:


http://www.rtve.es/alacarta/videos/para-todos-la-2/paratodosla2-entrev-adolfosotelo-20140319-1130/2456126/

-------------------------------------------------------------------------------

 A continuació, recordem un poema de Joan Margarit:

SOMNI D’UNA NIT D’ESTIU

Hem aturat el cotxe
vora un mur de xiprers.
Fa trenta anys que vivim junts.
Jo era un jove inexpert i tu una noia
desemparada i càlida.
L’ombra de l’última oportunitat
està ocultant la lluna.
Sóc un vell inexpert.
I tu una dona gran desemparada.
                               Joan Margarit


---------------------------------------------------------------------

De Francesc Parcerisas; un poema. 
Com que jo no sabia el que volia dir la paraula "torsimany", he mirat la Wikipèdia, i em diu això:
"Un torsimany era un traductor que servia d'intermediari entre persones de llengües diferents". 
Llegim ara el poema:

Torsimany

Duus fins a l’hort ufanós
la roca dura que va ser fonament,
i ens tries mots que foren
aixopluc d’una altra llengua.
Que l’ombra ens sigui ombra,
i sigui tensa la llum obstinada
que és la nostra.  Mires
com cada bri de fang humil
és pastat lentament de nou
i ens fa designi els uns dels altres.
Així aprens a créixer,
del tu al jo, i a sostenir,
–tronc verd que es vincla—
la raó compartida,
la llengua que ens és una.
                        Francesc Parcerisas

---------------------------------------------------------

Ramón Andrés, poeta y assagista:

Eso es el hombre todo

Cada giro del mundo es un olvido,
una piedra arrojada hasta alcanzarnos.
No talaré ni un árbol para el fuego,
la plenitud del tordo me guarece,
los deltas escarchados por las grullas,
su vuelo de alfiler fijando estepas,
con estrellas que caen del pasado
porque ya no hacen pie en el universo.
Vendrá de otro poema el mediodía,
el reguero de sangre contra el muro
de alguna res caliente de abundancia,
la osamenta de casas que se curten
sobre el cuero tendido en los umbrales.
Cada giro del mundo es un olvido,
conozco la inquietud del ruiseñor
mejor que las ventanas de mi alcoba,
y aunque vivo en suburbios de humo fósil,
lejano del que afirma y tiene patria,
nadie sabe que cubre mi ciudad,
al tacto de la tarde, un papel biblia
donde no hay profecías ni expulsados.
                                          Ramón Andrés
....................................................


Laureano Bonet, professor emèrit de la UB. - Posem el fragment de la resenya, d'un seu escrit publicat per Edicions 62 el 1994.
   
"Laureano Bonet. El jardín quebrado. 
La Escuela de Barcelona y la cultura del medio siglo. Barcelona, Ediciones 62, 1994, 364 pp.
En este estudio, tan interesante como profundo, el profesor
Laureano Bonet desarrolla un atento análisis del mundo intelectual
barcelonés de mediados de siglo. No obstante, el análisis no se limita
únicamente a la llamada «Escuela de Barcelona», sino que
amplía su marco para abarcar las circunstancias que rodearon el
nacimiento y existencia de dicho núcleo intelectual. Así, la obra
ahonda en los aspectos sociales, políticos y culturales de la España
del momento. Según Bonet, a partir de los años cuarenta comenzarían
a gestarse las bases sobre las que se asentaría luego esta
nueva generación de intelectuales, de la que formarían parte importantes
autores como José María Castellet, Jaime Gil de Biedma
o los hermanos Ferrater, entre otros. Estos autores, fuertemente
condicionados por el contexto social, desarrollarán una literatura
muy cercana a su realidad, tendencia que recibiría el nombre de
«realismo social». A este respecto habría de resultar clave la existencia
de numerosas revistas de índole literaria, como Laye, Revista,
Papeles de Son Armadáns, Ateneo, o Índice, donde fueron apareciendo
artículos y poemas firmados por los diferentes miembros del
grupo. Tanto el hecho de colaborar en revistas animadas por un
espíritu similar como la incipiente existencia de una conciencia de
grupo, serán factores básicos de cohesión entre ellos, que jugarán
un papel decisivo en la conformación de la Escuela de Barcelona

como grupo literario efectivo."

----------------------------------------
José Corredor-Matheos - Poeta i traductor -  Recomano no deixar de llegir l'entrevista que Corredor-Matheos li va fer a Entique Badosa, i que m'agradaria reproduir, però no ho faig per no incórrer en alguna incorrecció legal, no bostant això, poso l'enllaç: https://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=6&ved=0ahUKEwjrz-mXkqvUAhWQaVAKHYVVDxgQFghJMAU&url=http%3A%2F%2Fwww.prometeodigital.org%2FDescarga%2FFONDO_DOCUMENTAL%2FFDP318_CORREDORM_BADOSA.doc&usg=AFQjCNFQ30M8Hm1DPQ8Z0lttnyLy-Rcmqw&sig2=qxIRmz0v2FuB3XwTXb3tlA

--------------------------------

De Maria Payeras, catedrática de Literatura Espanyola en la UIB, el material que us poso, és de primera mà. Quan Maria Payeras va intervenir, jo ja havia fet totes les fotos possibles des del meu seient, així que vaig continuar escoltant la ponència, substituint la màquina fotogràfica per llapis i paper, de manera que vaig anotar 
moltes de les seves frases relatives a Enrique Badosa, aquí van algunes. Maria Payeras, analitza el contingut de la poesia d'Enrique Badosa

  • Amor intenso y correspondido
  • Experiencia cotidiana de la vida en pareja
  • La fe
  • Poemas de autoindagación
  • Reflexivo
  • Soledad, vida y muerte
  • Erotismo - diálogo con la persona amada
  • Siempre con un punto de contención
  • Realidad social contemporánea
  • No llega a integrarse en la Escuela de Barcelona por su independencia.
  • En ningún caso se acercó a la filosofía marxista.
  • Su vertiente es objetiva.
  • Muy a menudo, intenciones satíricas.
  • Confrontación entre el lenguaje degradado y el lenguaje puro de la poesía.
  • Se vale de la ironía y la sátira.
  • Observación del entorno natural
  • Favorece el viaje interior
  • Es un viajero recurrente en su poesía.
  • Viaja a las fuentes de su formación clásica.
  • Voluntad de ssuperación humana.
  • Fuerte arraigo religioso.
  • Diálogo sereno con Dios.
  • Explorar el misterio de la existencia.
  • Creyente, solitario, amante; se alternan.
  • Máscaras sucesivas bajo las que el hombre se esconde.

(són frases extretes de la ponència de Maria Payeras sobre la poesia d'Enrique Badosa, en l'homenatge a Badosa, tributat, l'1 de juny de 2017)

                                           ---------------------------------

Josep Mengual Català; Tècnic editorial -  En aquest enllaç trobareu una entrevista feta a Josep Mengual:  http://elasombrario.com/josep-mengual-la-historia-de-amor-de-la-edicion-de-libros-en-espana/


----------------------------------------------------------

Manuel Llanas -   professor de la UVic - Manuel Llanas, ha parlat en la seva ponència, de l'activitat editorial d'Enrique Badosa. Una dada interessant que ens dona, es que Enrique Badosa, va aconseguir que paguessin, als autors, una quantitat a compte, a la sortida del llibre.   
Enllaçem també un article de Manuel Llanas

.........................................

En aquest punt de les ponències, vam plegar per anar a dinar. 
Jo també tanco aquí aquesta 4a entrega, i demà continuarem.
........................................

Els rostres dels qui hem parlat- I també els rostres dels qui parlarem demà (o demà passat):

Adolfo Sotelo, degà de la
Facultat de Filologia
 va obrir l'alcte
Francesc Parcerisas va preseentar i moderar l'acte

Ramón Andrés
Joan Margarit

                   
María Payeras
José Corredor-Matheos

Jaume Pórtulas
Josep Mengual Català
  (Fotografía propiedad de Carla Mengual Reig)

Marcel Ortrin
Luisa Cotoner Cerdà, responent a una entrevista
 en un congrés de Polònia, juntament amb Carme Riera 
Laureano Bonet
Joan Sellent
Antonio Piedra
Joaquím Marco
José Florencio Martínez

Manuel Llanas
Manuel Valdés






,