 |
| Un ple absolut
A continuació, enganxo un article recentment escrit per Josep Miquel Servià, conseqüent al present homenatge i amb relació a Josep Colet:
"Escrit a raig:
.
Feliçment vivent i creatiu: Josep
Colet i Giralt
HOMENATGE A UN GRAN POETA NO GAIRE
HOMENATJAT
No he estat mai partidari dels premis,
les distincions ni les creus, i, en aquest sentit el nostre país ja
comença a semblar un cementiri militar. Crec que el millor premi que
pot rebre una persona és l'agraïment i l'admiració dels seus
contemporanis per l'obra o per les accions humanes o artístiques que
hagi fet, més enllà de les seves possibles influències socials,
professionals o polítiques i sempre que, d'entrada, hagi gaudit de
la mateixa igualtat d'oportunitats que els altres, és a dir, què la
seva obra sigui llançada des de la mateixa pista d'enlairament per
poder ser coneguda i valorada per la gent. (I més enllà de sortir o
no sortir sovint per televisió, que també compta!)
Per això sempre he mostrat un gran
recel, i fins i tot una certa animadversió —malgrat la bona
intenció amb què hagin estat promoguts— davant guardons públics
com ara el "Premi d'Honor de les Lletres Catalanes" —vagi
d'entrada el meu reconeixement i estima per aquells i aquelles que
l'han rebut— del qual, anyal com és— sempre en queden
necessàriament excloses persones o institucions que, amb els
mateixos mèrits o potser amb més encara, mai no l'obtindran
—(recordem el vergonyós cas de Josep Carner).
O també l'avui ja, al meu entendre,
força desprestigiada "Creu de Sant Jordi", la qual ha
estat atorgada massa sovint —entre molta gent que, sens dubte, la
mereixia—a persones que l'han rebut o bé per què interessava
quedar bé amb elles per diferents motivacions —cas del Cap Militar
de la Casa del Rei, (regnando Juan Carlos de Borbón) el qual, per
cert, es despenjaria poc després de rebre-la, amb unes declaracions
més aviat poc falagueres per Catalunya — o bé d'altres, que,
potser amb un gran mèrit en el camp professional, eren i són
totalment insensibles i, alguns fins i tot contraris —em consta—
a allò que, per entendre'ns, en diríem el sentiment patriòtic
català. "Et sic de coeteris".
Avui, al capvespre, en canvi —i vagi,
per endavant, el meu suport als qui n'han tingut la iniciativa—
homenatjarem, en presència seva, a l'Ateneu Barcelonès un home que
ni té la Creu de Sant Jordi ni segurament no tindrà tampoc mai el
"Premi d'Honor de les Lletres Catalanes", però que, a més
de ser un excel·lent poeta i un home extraordinàriament savi (i,
com a savi de veritat, sempre exercitant d'una humilitat més que
franciscana) ha estat un treballador constant en favor de la nostra
llengua i la nostra literatura en totes els seus vessants: poesia,
prosa, teatre..., un colossal investigador, tant en el camp poètic
com en el filosòfic i un organitzador —discret, però eficacíssim—
d'activitats culturals diverses, on ha deixat una estela de deixebles
i de seguidors, entre els quals els qui han decidit homenatjar-lo, o
aquells qui, com el "manobre de la literatura" que escriu
aquestes línies, vol adherir-s'hi, per agrair-li, també ell, tota
la deferència cap als seus treballs i l'estímul que, des de la seva
alçada del senyor Colet, com a poeta i com a mestre, tan
generosament sempre li ha donat.
El vaig conèixer, ja fa molts anys,
quan va tenir l'amabilitat de convidar-me a fer una presentació de
les narracions del meu llibre "Pluja de sang" al local que
durant anys li ha servit de càtedra i alhora de banc de proves dels
exercicis de creació dels seus incondicionals discents: "La
Cova del Drac".
Posteriorment, hi he estat convidat
altres vegades, per presentar-hi, també, alguns dels meus poemaris.
Jo era, segurament en aquell ambient, el més ignorant de les
múltiples variants formals de la poesia, que el mestre hi ensenyava.
Paraules com ara "paranomàssia, sinèresi, sinonímia,
pleonasme, apòcope, o "sonet de cesura de ritme ternari i forma
anapèstica..." —veieu el primer vídeo que us adjunto— que
eren per a mi, si no desconegudes, força desateses, volaven moltes
tarde pels aires d'aquella petita catedral de l'oci nocturn del
carrer Tusset que tanta vida havia donat a la inoblidable i creativa
Barcelona dels 70. He de dir, però, que, malgrat el meu
desconeixement de tantes fórmules de la mètrica i la tècnica
poètica, sempre que vaig anar-hi —sempre que hi he anat— m´hi
he sentit, no tan sols valorat com a poeta —pobre de mi!— sinó
(i penso que això és el més important) sincerament estimat.
I per tal que aquestes improvisades
vaguetats sobre el senyor Colet que ara us goso comunicar, les pugueu
complementar amb més propietat, he pensat que era bo, adjuntar-vos,
d'una banda, alguns enllaços, extrets de la magnífica promotora
"Mèmoro", on el professor parla d'ell mateix, com també
un parell de poemes seus, ambdós definitoris de la seva
personalitat.
El primer, "Dins el marc", on
fa una humaníssima, i tanmateix, entranyable burla de la seva
decadència física; i el segon, un altre de, també, humaníssim i
divertit, que va voler dedicar-me el dia en el qual es va quedar
admirat, astorat, bocabadat, corprès, esfereït i esmaperdut... en
saber que jo escrivia, sovint, poemes "directament a ordinador
(!)".
I ja per acabar, us diré que, en
aquest trist i incert moment que ara viu la nostra terra —i la
nostra cultura i la nostra llengua...— i en els que tan sovint
sentim l'expressió "estructures d'estat", considero que,
deixant al marge aquelles estructures, a la mancança o feblesa de
les quals fan sovint referència els nostres polítics i analistes,
els catalans sempre tindrem en el patriotisme, la qualitat creativa,
la saviesa, la humilitat i el treball, —tan eficaç com anònim—
de persones com Josep Colet i Giralt, la millor i més sòlida
estructura d'estat que pot tenir un poble.
I que sigui per molts anys!
Josepmiquel SERVIÀ
_________________________________________________________________
DINS EL MARC
.
Contemplo un quadre gran a la paret,
ornat d'un marc daurat, d'esplendidesa:
hi veig una figura a cos complet
que mostra el pas dels anys amb em
feixuguesa
La cara te l'arruga de la pell,
i el cos, corbat, s'inclina cap a
terra;
indica un pas cansat que l'ha fet vell,
i du un company de fusta, on, dret,
s'aferra.
Només als ulls conserva un foc de vida
On crema l'esperança de l'atzar;
la imatge pren l'espai de la mentida,
i el vidre clou un món tan singular,
que mai no he es pot posar cap per
avall,
perquè aquest quadre sols és un
mirall
Josep COLET I GIRALT
...........................
.
A UN POETA SEGLE XXI
A Josepmiquel Servià, que escriu
poemes, directament, a l'ordinador.
Poeta de missatge cibernètic
que tens la musa closa en un disquet
i voles amb els mots de doll estètic
pel cosmos digital de l'internet.
Poeta nou, de tècnica informàtica,
que et codifiques dins la teva Web,
i, navegant per xips d'ona enigmàtica,
saps tornar rims la llum que el cor
percep.
Poeta d'art pregon i alta proclama,
que culls, als sentiments, l'or del teu
fruit,
saps combinar el poema d'un programa,
i amb el teu verb omplir cada circuit.
I avui, amic, ja tens un altre nom:
poeta arrova servià punt com,
o, si vols fer-ho encara més nostrat:
poeta arrova servià punt cat.
Josep COLET I GIRALT
..............................................................................................................
Agraïm a Josep Miquel Servià, el seu article, i també que ens faciliti l'enllaç a quatre videos del programa MEMORO, en el qual veiem i escoltem Josep Colet i Giralt. Son aquests: http://www.memoro.org/es-ca/La-poesia-en-veu-pr%C3%B2pia_2746.htmlhttp://www.memoro.org/es-ca/La-poesia-en-veu-pr%C3%B2pia_2746.html http://www.memoro.org/es-ca/Un-home-de-lletres_2733.htmlhttp://www.memoro.org/es-ca/Un-home-de-lletres_2733.html http://www.memoro.org/es-ca/Poesia-Viva_2736.htmlhttp://www.memoro.org/es-ca/Poesia-Viva_2736.html http://www.memoro.org/es-ca/Treballador-de-la-poesia-i-prologuista_2743.htmlhttp://www.memoro.org/es-ca/Treballador-de-la-poesia-i-prologuista_2743.html  |
 |
| Perfil de Josep Colet |
Més fotos de l'homenatge:
 |
| Maria Bonafont, Josep Coilet i Lluís Busquets |
 |
| En aquesta caixa els amics van depositar els seus escrits d'homenatge
En un proper article aniré penjant més fotografies o documents d'aquest acte.
|
