ABECEDARI POÈTIC
Selecció i veu: Maica Duaigües
CALAFELL RÀDIO
Control tècnic i edició: Eduard Habas
8-04-2018
XXVI
Nota de data 21-08-2018: El poema que, en el programa, atribuim a Baltasar Porcel, perquè així ho vam trobar en la pàgina "Visat. Pen Català - Baltasar Porcel", sembla ser que no és d'en Porcel, sino de Carles Riba. Així ens ho va informar la poeta Júlia Costa, i, posteriorment, ho hem pogut verificar, ja que el poema l'he trobat publicat com a "Darrers poemes" en el volum II dedicat a Carles Riba, editat per Edicions 62 en la col·lecció "Poetes del segle XX", també la pàgina de "Visat. Pen Català - Carles Riba", té el mateix poema atribuitnt-lo a Carles Riba.
Entenem doncs, que és una duplicitat de poema amb diferent nom d'autor, i preguem a: Visat. Pen Català, que elimini la pàgina on s'atribueix aquest poema a Baltasar Porcel.
Escolteu el programa:
Poema de Baltasar Porcel - Rectifiquem, el poema "Dins la nit, els meus anys" és de Carles Riba
Lectura de poemes de Bartomeu Rosselló-Pòrcel
Música: Petita cançó de la teva mort - Raimon
Complements:
 |
| Baltasar Porcel |
Maria del Mar Bonet, interpreta Bertomeu Rosselló-Pòrcel:
https://www.youtube.com/watch?v=qL__22HBVCY
Aquest és el poema, bellíssim per cert, que ens ha donat tants mals de cap, definitivament, el poema és de CARLES RIBA.
[Dins la nit, els meus anys...]
Dins la nit, els meus anys
han cridat i em desperten;
semblen ocells perduts,
sóc d'ells i no em coneixen:
són meus i van errants,
perquè no em pugui entendre
quan cerco en el meu cor
què m'ha fet gran i feble.
¿Què hi dius tu, pur infant
que encara et meravelles
de sobte, amb brusc delit,
pels ulls per on vas créixer,
i de qui guardo, amb corn
profund, les orelletes
tan fines a escoltar
les tendres veus que vencen?
¿Què hi respondries tu,
l'infant que jo vaig ésser,
tu que eres simplement,
tu que no pots comprendre
que el cor sigui pesant
i les coses esquerpes,
i el somni tingui risc,
i tot amor tristesa?
Per a ignorar-ho jo
i que, uns minuts, la teva
ventura elemental
revisqui en mi de sempre,
cal que et cedeixi a tu
i que ho pagui creient-me
i sentint-me dir foll,
foll que no mira enrere.
¿Qui somriurà dels dos,
el vell que no preveies
futur de tu, oh infant,
o tu, fonda innocència?
Sols sé que miro el riu
al llarg de la ribera;
i sempre sóc el punt
on l'aigua fa el seu pur
començament a perdre's.
Dins la nit, els meus anys
han cridat i em desperten;
semblen ocells perduts,
sóc d'ells i no em coneixen:
són meus i van errants,
perquè no em pugui entendre
quan cerco en el meu cor
què m'ha fet gran i feble.
¿Què hi dius tu, pur infant
que encara et meravelles
de sobte, amb brusc delit,
pels ulls per on vas créixer,
i de qui guardo, amb corn
profund, les orelletes
tan fines a escoltar
les tendres veus que vencen?
¿Què hi respondries tu,
l'infant que jo vaig ésser,
tu que eres simplement,
tu que no pots comprendre
que el cor sigui pesant
i les coses esquerpes,
i el somni tingui risc,
i tot amor tristesa?
Per a ignorar-ho jo
i que, uns minuts, la teva
ventura elemental
revisqui en mi de sempre,
cal que et cedeixi a tu
i que ho pagui creient-me
i sentint-me dir foll,
foll que no mira enrere.
¿Qui somriurà dels dos,
el vell que no preveies
futur de tu, oh infant,
o tu, fonda innocència?
Sols sé que miro el riu
al llarg de la ribera;
i sempre sóc el punt
on l'aigua fa el seu pur
començament a perdre's.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada