traductor

diumenge, 23 de maig de 2021

Article 478) LES AMIGUES ESCRIPTORES SÓN UN BÀLSAM, COM ARA: MONTSERRAT MORERA

Escriure és una feina apassionant, però, tot el que té d'apassionant ho té de sofriment.

Sí, és cert!, escriure comporta un percentatge no despreciable, de patiment; reflexionar, elaborar,  investigar, aprofundir, rectificar, reelaborar, tornar a rectificar, re-reflexionar, re-investigar, alimentar. Aprimar! Tornar a alimentar...,  i així, anem repetint aquestes i altres accions semblants, fins arribar al moment de tallar el cordó umbilical i enviar-ho a l'editor.

Si us pensàveu que amb aquest últim pas havíeu arribat a un relaxació beatífica, aneu ben errats!

Perquè ara venen les terribles "galerades", que consisteixen en llegir els teus escrits a la caça d'equivocacions, oblits, repeticions, etc. , que arreglem, enviem, ens tornen a enviar, modifiquem, tornem a enviar, ens tornen a tornar, tornem a llegir, a modificar, a enviar...

I, quan a la sisena vegada envieu les galerades sense cap rectificación, perquè tot ho heu vist be, llavors, una veueta maligna, us surt del fons de la vostra ànima, amb evident voluntat de sabotatge i  us pregunta sorneguera, "però..., creus que això l'interessarà a algú?"

Si estàveu pensant en escriure un llibre, no és que us vulgui desanimar, però sí vull que us enfronteu a la realitat: escriure és dur.

Surt la criatura, i us cau la baba, això també és cert, i les amigues se'l miren i diuen: oh que maco!, i moltes d'elles, fins i tot el llegeixen, i venen a les presentacions a donar-te ànims (això és molt bonic i ho agraïm molt), llavors te'l mires, entendrida, i vas passant les pàgines, com si el llibre no fos teu, amb esperit crític, segura de la teva obra, i de sobte, ai!...per què vaig posar aquesta paraula? si no pega ni amb cola?, hi trobes algun cos estrany dins de l'obra "perfecta", que no hauria d'haver-hi, i l'has repassat sis vegades!, i no ho havies vist! Penses, però, que ningú s'adonarà, que és una petitesa.  Però llavors t'arriba la trucada d'un bon amic. Ep, Maica!, a la  pàgina (no donaré pistes), has posat una paraula que no correspon...

Si, sí, no és broma, coses així passen.

Tot i així, ja he dit que la cosa més meravellosa del món per a una persona que escrigui és la amistat, i és per a vosaltres, amigues i amics que ens continuarem flagel·lant, per entregar-vos l'essència del nostre imaginari i omplir-vos les hores de calma amb lectures plaents.

Però el veritable bàlsam, el que de debó ens guareix dels patiments soferts, son els comentaris solidaris de les amigues escriptores, perquè elles coneixen, millor que ningú el via crucis que hem passat! 

Per aquest motiu agraeixo tant el comentari que l'amiga i escriptora Montserrat Morera ha posat en el seu blog:  http://tempsdemetafora.blogspot.com/2012/, no copiaré les seves paraules, ja us poso l'enllaç, però sí diré que la Montserrat  ha captat, des de la seva lectura, coses que jo no havia vist i m'han sobtat, ella ha descobert la dualitat que presideix tot el llibre, és clar, perquè ho ha llegit amb ulls d'escriptora!


Montserrat Morera i Escarré