El proppassat dia 12, l'Associació d'Espectadors del Teatre Lliure, en el grup de lectures liderat per Montserrat Castellvell, va posar l'accent en la seducció, temàtica de la qual, per segona vegada, vam donar veu a diferents autors, en la dita vessant de "seducció". La primera lectura, havia tingut lloc el desembre de 2013, amb un contingut diferent (dins del capítol Seducció)
La Sala de Premsa va acollir els seductors, les seductores, i, naturalment, els seduïts i seduïdes.
La satisfacció completa, però, va ser al final, quan tots vam caure rendits davant d'unes apetitoses safates d'ensaïmades, absolutament i-rre-sis-ti-bles!!!
Algunes instantànies de la lectura.
(les ensaïmades no surten a les fotos, perquè en el moment d'aparèixer les safates, els fotògrafs oficials de l'acte, van estar summament enfeinats en un altre quefer no tan artístic)
Una de les millors maneres que conec de fer la sobretaula, és veient l'interessant programa que condueix Jordi Hurtado, SABER Y GANAR. (a la 2 de TV)
No dec ser la única persona a qui agrada, perquè ja són 4.000, els programes que porta fets.
Felicito al programa i a tots als qui el fan possible, i espero que ens segueixi omplint les sobretaules de cada dia del mon, com fins ara, ja que s'emet tots i cadascun dels dies de la setmana!
Una sobretaula activa, tota vegada que l'espectador pot posar a prova, des de casa, els seus coneixements en les més diverses matèries (també en poesia), en l'edició d'avui, per exemple, s'ha parlat del poema de Pablo Neruda "Alturas de Macchu Picchu" El poema és llarguíssim, nomès us poso un fragment: I Del aire al aire, como una red vacía, iba yo entre las calles y la atmósfera, llegando y despidiendo, en el advenimiento del otoño la moneda extendida de las hojas, y entre la primavera y las espigas, lo que el más grande amor, como dentro de un guante que cae, nos entrega como una larga luna. (Días de fulgor vivo en la intemperie de los cuerpos: aceros convertidos al silencio del ácido: noches desdichadas hasta la última harina: estambres agredidos de la patria nupcial.) Alguien que me esperó entre los violines encontró un mundo como una torre enterrada hundiendo su espiral más abajo de todas las hojas de color de ronco azufre: más abajo, en el oro de la geología, como una espada envuelta en meteoros, hundí la mano turbulenta y dulce en lo más genital de lo terrestre. Puse la frente entre las olas profundas, descendí como gota entre la paz sulfúrica, y, como un ciego, regresé al jazmín de la gastada primavera humana.
Lee todo en: Alturas de Macchu Picchu - Poemas de Pablo Neruda http://www.poemas-del-alma.com/alturas-de-macchu.htm#ixzz344Hb9fzP
Clar que hi ha qui té unes expectatives diferents per la sobretaula, com per exemple, el poeta Tomeu Fiol i Núñez, el que passa és que, quan no s'acompleixen, el cafè sap amarg:
Cafè amarg Tomeu Fiol i Núñez Deixem-ho ben clar, jo no volia que fóssim amics ni prendre un cafè a mitja tarda mentres tu parlaves de tu i jo t'escoltava; jo volia parlar de nosaltres mentres el cafè fumejava, i arribat el silenci prendre't a tu, a mitja tarda.
Si coneixeu més formes de fer la sobretaula, no deixeu de dir-nos-ho!
Un bon amic contesta la meva invitació a recitar, dolgut, perquè he posat que les lectures serien en català. I tampoc no vol que traduim els seus poemes, perquè diu que tothom els enten.
"Yo quiero mucho esta lengua" diu el meu amic, però no enten que el que per ell és "esta" lengua, per mi és la "meva" llengua, aquesta és la diferència.
Diu que no enten ni entendrà mai que una lectura sigui exclusivament en català. Davant de la seva voluntad decidida a no entendre-ho, desisteixo de donar-li explicacions.
Però vull escriure sobre això, no escric per els qui ho tenen tan clar com ell, escric pels qui encara no ho tenen clar, però estan disposats a entrendre-ho; que comprenguin, fins a quin punt ens fan mal amb aquestes presions.
No sabeu com ens fereix, als catalans, quan ens dieu que no hauriem de fer un recital només en català; nosaltres, que constantment ens estem obrin a totes les llengües, que canviem de llengua espontàniament quan hi ha algú que no ens enten, que ho traduim tot fins l'esgotament, que fem milers i milers d'actes en castellà i català simmultàniament, i moltísssims només en castellà!, que estimem la cultura castellana -que també considerem nostra-... resulta que ofenem algú, si un dia, de tant en tant...! volem fer una lectura sols en català?
Està prohibit fer una lectura sols en català?, això és el que jo li he preguntat en la meva resposta. Em contesta que, naturalment que no està prohibit.
Doncs, si no està prohibit -encara- opinions com la seva m'omplen de por que un dia pugui estar-ho, i jo no pugui fer un recital de poesia catalana, i no pugui parlar amb els meus amb la meva pròpia llengua.
Greu error aquest de no deixar-nos desenvolupar lliurement en català, dins de la nostra terra, trist i greu error...
Potser és un moment adequat per refugiar-nos en l'Indesinenter:
Indesinenter
Nosaltres sabíem
d'un únic senyor
i vèiem com
esdevenia
gos.
Envilit pel ventre,
per l'afalac al ventre,
per la por,
s'ajup sota el fuet
amb foll oblit
de la raó
que té.
Arnat, menjat
de plagues,
aquest trist
número de baratilli,
saldo al circ
de la mort,
sense parar llepava
l'aspra mà
que l'ha fermat
des de tant temps
al fang.
Li hauria estat
senzill de fer
del seu silenci mur
impenetrable, altíssim:
va triar
la gran vergonya mansa
dels lladrucs.
Mai no hem pogut,
però, desesperar
del vell vençut
i elevem en la nit
un cant a crits,
car les paraules vessen
de sentit.
L'aigua, la terra,
l'aire, el foc
són seus,
si s'arrisca d'un cop
a ser qui és.
Caldrà que digui
de seguida prou,
que vulgui ara
caminar de nou,
alçat, sense repòs, per sempre més
home salvat en poble,
contra el vent.
Salvat en poble,
ja l'amo de tot,
no gos mesell,
sinó l'únic senyor.
Espriu, Salvador. Les cançons d´Ariadna, llibres d´abril, 3, editat per la Diputació de
Algunes instantànies de la lectura. 
