traductor

dissabte, 21 de setembre del 2013

Article 28) NOVES LÍNIES D'ACTIVITAT

POEMES AL NAS DE LA LLUNA -    Informa:

Hem obert dues noves línies d'activitat:
  • la Secció d'ARTS PLÀSTIQUES, que estarà coordinada per ANNA MARIA DÍAZ.
  • La Secció de TEATRE,  que estarà coordinada per JOAN BOSCH.


I, per il·lustrar els temes, un poema que parla del teatre de la vida:

La vida es una obra de teatro que no permite ensayos...
Por eso, canta, ríe, baila, llora y vive intensamente cada momento de tu vida...
antes que el telón baje y la obra termine sin aplausos.
¡Hey, hey, sonríe! más no te escondas detrás de esa sonrisa...
Muestra aquello que eres, sin miedo...
Existen personas que sueñan con tu sonrisa, así como yo.
¡Vive! ¡Intenta!
La vida no pasa de una tentativa.
¡Ama!
Ama por encima de todo, ama a todo y a todos...

No cierres los ojos a la suciedad del mundo, no ignores el hambre
Olvida la bomba, pero antes haz algo para combatirla, aunque no te sientas capaz.
¡Busca! Busca lo que hay de bueno en todo y todos.
No hagas de los defectos una distancia, y si, una aproximación.
¡Acepta! La vida, las personas, haz de ellas tu razón de vivir.
Entiende! Entiende a las personas que piensan diferente a ti, no las repruebes...
Eh! Mira...
Mira a tu espalda, cuantos amigos...
¿Ya hiciste a alguien feliz hoy?¿O hiciste sufrir a alguien con tu egoísmo?
¡Eh! No corras...¿Para que tanta prisa?
Corre apenas dentro tuyo.
¡Sueña!
Pero no perjudiques a nadie y no transformes tu sueño en fuga.

¡Cree! ¡Espera! Siempre habrá una salida, siempre brillará una estrella.
Llora! ¡Lucha! Haz aquello que te gusta...
siente lo que hay dentro de ti.
Oye...Escucha lo que las otras personas tienen que decir, es importante.
Sube...
Haz de los obstáculos escalones...
para aquello que quieres alcanzar.

Mas no te olvides de aquellos que no consiguieron subir en la escalera de la vida.
Descubre! descubre aquello que es bueno dentro tuyo...
Procura por encima de todo ser gente, yo también voy a intentar.
¡Hey! Tú...ahora ve en paz.
Yo preciso decirte que... TE ADORO, simplemente porque existes...

(Charles Chaplin)

I un altre poema, que parla de la pintura:  

A ti, lino en el campo. A ti, extendida
superficie, a los ojos, en espera.
A ti, imaginación, helor u hoguera,
diseño fiel o llama desceñida.

A ti, línea impensada o concebida.
A ti, pincel heroico, roca o cera,
obediente al estilo o la manera,
dócil a la medida o desmedida.

A ti, forma; color, sonoro empeño
porque la vida ya volumen hable,
sombra entre luz, luz entre sol, oscura.

A ti, fingida realidad del sueño.
A ti, materia plástica palpable.
A ti, mano, pintor de la Pintura.

(Rafael Alberti, A la pintura)

divendres, 20 de setembre del 2013

Article 27) FULL DE POESIA NÚM. 1

Després d'aquell número de prova; el zero, va arribar el número 1, però, ja vam veure que no n'hi havia prou amb una sola plana, així que vam posar l'anvers i el revers (el full i el contrafull). Aquí el recordem.                    

diumenge, 15 de setembre del 2013

Article 26) PERSONATGES

Jo vull escriure, tu vols escriure, ell vol escriure, nosaltres...
Bé, ja sabem com segueix la conjugació d'aquest verb que expressa una voluntat tan generalitzada avui en dia, que podriem fer la brometa, quan trobem algú, de preguntar-li: escribes o trabajas? en sustitució del rotllo discotequero estudias o trabajas, forma habitual de començar a lligar durant els anys setanta.
Però, escriure, no és fàcil, i per això, des de fa un parell de dècades, han aparegut multitud de llibres i tallers d'escriptura. Està clar que només uns pocs mortals tenen prou, amb el seu talent natural, per a muntar una novel·la, un poemari, o un article periodístic, la resta de mortals necessitem unes guies, uns consells pràctics que ens ajudin a que -principalment quan és una novel·la- (per a mi el gènere més difícil), la història no es quedi en el paper, i els personatges surtin, tinguin relleu, vida...
Acabo de llegir un llibre que no puc estar-me'n de recomanar-vos: PERSONATGES, Manual de creació i caracterització, de Mercè Company.

A banda de la seva utilitat per la tasca d'escriure, és el millor manual de psicologia que he llegit (i n'he llegit uns quants).
No podem obviar, tampoc, que no tothom escriu per pura i dura vocació literària, els psicòlegs van descobrir fa temps, la magnífica eina terapèutica que constitueix l'art, primer, va ser la pintura, el que es va utilitzar com a potent teràpia natural, però poc després, li va seguir l'escriptura, vista la importància de la paraula per a configurar el pensament. D'aquí, a que, qualsevol pacient mínimament guarit o en procés de tractament, enfili el camí de poeta o escriptor el pas ha estat molt petit.
Orhan Pamuk, premi Nobel de literatura 2006, va dir sense embuts:

"Algunos escritores tienen un mundo que expresar. Otros lo que hacen es proteger su vida con la escritura... Para mí la escritura es una forma de terapia y necesito escribir cada día" (Orhan Pamuk) “

El  poeta JOSEP PALAU I FABRE, confessa, en aquest poema, cóm s'ha deixat la vida en l'escriptura:

COMIAT

Ja no sé escriure, ja no sé escriure més.
La tinta m’empastifa els dits, les venes…
–He deixat al paper tota la sang.
¿On podré dir, on podré deixar dit, on podré inscriure
la polpa del fruit d’or sinó en el fruit,
la tempesta en la sang sinó en la sang,
l’arbre i el vent sinó en el vent d’un arbre?
¿On podré dir la mort sinó en la meva mort,
morint-me?


La resta són paraules…
Res no sabré ja escriure de millor.
Massa a prop de la vida visc.
Els mots se´m moren a dins
i jo visc en les coses.

                                    Josep Palau i Fabre