traductor

Breus

POEMES AL NAS DE LA LLUNA, Grup de poesia de Calafell, té, des de fa un temps, Delegació a Barcelona, i un blog propi amb el títol: Nas Poètic de la Lluna C66, i continguts diferents, que completen el tradicional blog de PNLL. Us convidem a conèixer-lo: http://nasllunacalabria66.blogspot.com.es/

diumenge, 15 de setembre de 2013

Article 26) PERSONATGES

Jo vull escriure, tu vols escriure, ell vol escriure, nosaltres...
Bé, ja sabem com segueix la conjugació d'aquest verb que expressa una voluntat tan generalitzada avui en dia, que podriem fer la brometa, quan trobem algú, de preguntar-li: escribes o trabajas? en sustitució del rotllo discotequero estudias o trabajas, forma habitual de començar a lligar durant els anys setanta.
Però, escriure, no és fàcil, i per això, des de fa un parell de dècades, han aparegut multitud de llibres i tallers d'escriptura. Està clar que només uns pocs mortals tenen prou, amb el seu talent natural, per a muntar una novel·la, un poemari, o un article periodístic, la resta de mortals necessitem unes guies, uns consells pràctics que ens ajudin a que -principalment quan és una novel·la- (per a mi el gènere més difícil), la història no es quedi en el paper, i els personatges surtin, tinguin relleu, vida...
Acabo de llegir un llibre que no puc estar-me'n de recomanar-vos: PERSONATGES, Manual de creació i caracterització, de Mercè Company.

A banda de la seva utilitat per la tasca d'escriure, és el millor manual de psicologia que he llegit (i n'he llegit uns quants).
No podem obviar, tampoc, que no tothom escriu per pura i dura vocació literària, els psicòlegs van descobrir fa temps, la magnífica eina terapèutica que constitueix l'art, primer, va ser la pintura, el que es va utilitzar com a potent teràpia natural, però poc després, li va seguir l'escriptura, vista la importància de la paraula per a configurar el pensament. D'aquí, a que, qualsevol pacient mínimament guarit o en procés de tractament, enfili el camí de poeta o escriptor el pas ha estat molt petit.
Orhan Pamuk, premi Nobel de literatura 2006, va dir sense embuts:

"Algunos escritores tienen un mundo que expresar. Otros lo que hacen es proteger su vida con la escritura... Para mí la escritura es una forma de terapia y necesito escribir cada día" (Orhan Pamuk) “

El  poeta JOSEP PALAU I FABRE, confessa, en aquest poema, cóm s'ha deixat la vida en l'escriptura:

COMIAT

Ja no sé escriure, ja no sé escriure més.
La tinta m’empastifa els dits, les venes…
–He deixat al paper tota la sang.
¿On podré dir, on podré deixar dit, on podré inscriure
la polpa del fruit d’or sinó en el fruit,
la tempesta en la sang sinó en la sang,
l’arbre i el vent sinó en el vent d’un arbre?
¿On podré dir la mort sinó en la meva mort,
morint-me?


La resta són paraules…
Res no sabré ja escriure de millor.
Massa a prop de la vida visc.
Els mots se´m moren a dins
i jo visc en les coses.

                                    Josep Palau i Fabre   

1 comentari:

Eutrapèlia ha dit...

Hola, Maica!

M'alegro molt d'haver topat amb el teu blog, és molt interessant, les reflexions i els poemes. Hi he estat navegant aquest cap de setmana i t'encoratjo a continuar-lo i a seguir recomanant, reivindicant, expressant, transmetent.

Gemma