 |
| Pessebre a la Plaça Sant Jaume - Barcelona 2014 |
Avui és el quart diumenge d'advent, i enguany, coincideix amb el solstici d'hivern, o sigui que serà la nit més curta de l'any. Comença l'hivern, i amb ell, el fred més viu, a vegades, acompanyat de neu.
La foscor i el fred es compensen amb:
l'alegria interna, reflectida exteriorment en els vermells.
L'esperança interna reflectida en els verds.
Grocs del sol que s'espera; el Nen Jesús.
Blaus de la puresa de la Mare de Déu.
Tots ells colors essencials del Nadal, en les boles, en les lluminàries...
I els que més viuen aquests fenomens, en la seva pròpia pell, en el seu cor, són els pastors. Els pastors són el símbol de nosaltres mateixos. Certament, ja no portem una samarra de llana i un be damunt les espatlles, però ens abriguem amb bufandes, i anem carregats de presents i de paraules d'amor per les persones que estimem. Veritablement, no estem gens lluny dels pastors.
Alguns som pastors amb fe, altres, som pastors escèptics, però el missatge d'Amor és tan fort, que tard o d'hora, tots, afortunadament, ens contagiem de la màgia del Nadal. Aprofitem-la!, és una oportunitat única per recuperar la innocència perduda,
-------------------------
PASTORETS i PASTORETES, es una antiga cançó valenciana:
Pastorets i pastoretes
on aneu tan de matí?
-A lavar-nos les lleganyes
en la basa del jardí.
Pastorets i pastoretes,
feu-me llenya que tinc fred,
no me la feu d’argelagues;
feu-me-la de romeret.
Pastorets i pastoretes,
tant que volíeu saber:
d’una barcella de dacsa,
quants bunyols es poden fer?
En les festes de Nadal
les dones són matineres:
unes van a matar el gall
i altres a fer-se les trenes.
En les festes de Nadal
posarem el tronc al foc
i menjarem coques fines,
bollets amb oli i arrop.
Polles, pollastres, cabrits,
coloms, polits i gallines,
torrons, casquets i confits,
pastissets i coques fines.
Sant Josep se’n va a la plaça
a comprar un renyonet
per a que esmorze Maria
i que faça bona llet.
(Sanchis Guarner 2006; CD, cançó nº 1)
-----------------------------------
I El Rabadà, la simpàtica nadala del pastoret escèptic, en el qui també ens podem identificar moltes vegades:
-A Betlem me'n vull anar
vols venir tu, rabadà?
-Vull esmorzar!
-A Betlem esmorzarem
i a Jesús adorarem.
-I amb neu hi anirem?
-Per la neu, que al camí hi ha
la calor ja la fondrà
-Oh, i la que fa!
-Apa, aixeca't, encén el foc
i no anem a poc a poc!
-Massa que em moc!
-Tu les teies portaràs
i el camí il·luminaràs.
-No ho faré pas!
-Que no saps que aquesta nit
ha nascut Déu infinit?
-Qui t'ho ha dit?
Doncs un àngel que, volant,
ens ho anava anunciant.
No serà tant
El sarró tu portaràs
i de neules l'ompliràs.
No ho faré pas!
Mai no acabes les raons!
Doncs te l'omples torrons!
No són pas bons
En miquel el teu cosí
portarà un porró de vi.
N'hi haurà per mi?
Cantaràs una cançó
davant del Déu infantó.
Tot sol? no, no
Quins vailets, més espantats!
Cantarem tots dos plegats.
L'orgue dels gats!
Doncs avant, i no badem,
que ja és hora que marxem.
Cap a Betlem!
