Article 366) 2a Part Homenatge a Enrique Badosa, i una anècdota: La carta que va rebre Corredor-Matheos

A continuació, veureu una galeria d'imatges de la jornada d'homenatge a Enrique Badosa, però abans, vull explicar-vos una anècdota quasi màgica: Qui ho havia de dir!; Jorge Guillen va estar present d'alguna manera en aquest acte.

Jorge Guillén va traspassar el 6 de febrer 1984. Abans del seu traspàs, no sé si molt abans o poc abans, va escriure una carta a José Corredor-Matheos, segurament no tenia la seva adreça, i la va entregar a Joaquim Marco perquè li donés. Joaquín Marco, home molt ocupat, i, segurament, ple de paperassa, la va extraviar. La carta, sense obrir, va dormir el son dels justos, com a mínim durant trenta tres anys (els que han passat des del traspàs de Jorge Guillén, i, segurament, alguns -bastants- més).

Em puc imaginar la sorpresa del poeta, Joaquín Marco, al trobar-se, de sobte, amb aquella relíquia tants anys traspaperada, li va comunicar la troballa a l'obligat i oblidat receptor, José Corredor-Matheos, i, com que havien de veure's aquest dijous en l'homenatge a Enrique Badosa, li va dir que li portaria. I així ho va fer.

D'aquesta manera, repeteixo, quasi màgica, Jorge Guillén; el seu hàlit, el seu record, ha estat en aquesta trobada d'amics poetes. Potser no hi volia faltar, i va buscar la forma de retrobar-se amb els seus amics.

Jo he sabut tot això, quan he vist a José Corredor-Matheos, contemplant, fascinat, el sobre amb la lletra, ample i clara, de l'amic i el poeta perdut, que pocs minuts abans li havia entregat Joaquín Marco, i m'ha explicat la història, però no ha obert la carta, segurament, en la calma i recolliment de la seva llar, procedirà a llegir-la i emocionar-se del tot. Potser escriurà un poema?

Romàntica com soc, no vull pensar que ha estat una casualitat, vull creure que la carta ha aparegut en el moment decidit pel seu autor, amb la finalitat de ser un més en aquesta trobada, i retre així, amb una discreta presència, el seu homenatge particular a Enrique Badosa, a l'hora que es reunia, amb presència etèria, amb els seus amics.

José Corredor-Matheos, amb la seva esposa

La llum del sol m'impedia veure el que enfocava,
tot i així, si un fixeu, en el sobre que sosté Corredor-Matheos,
hi ha el remitent de Jorge Guillén

Francesc Parcerisas , participant, presentador i moderador de l'acte

Josep Anton Vidal, escriptor,
poeta i traductor

Pilar Brea, secretaria d'ACEC fins
fa molt poquet, i... encara hi col·labora!

Francesc Parcerisas com a  presentador i  moderador, intervenen: José
Corredor-Matheos, Maria Payeras i Laureano Bonet

                      Uns quant atrevits, li vam demanar 

                      un autògraf a la bona persona d'Enrique

                      Badosa, i no ens el va negar pas

                      Jo exposo, amb orgull, el meu. Gràcies!

Margarida Trías , organitzant la primera taula

Maria Payeras, catadràtica de Literatura Espanyola a la UIB,
s'acomiada d'Enrique Badosa, abans de tornar a Palma.

    

Carmen Plaza escoltant al mestre

Panoràmica ambiental

L'autora del blog amb Enrique Badosa

Carmen Plaza pren la paraula

Aquest article, tampoc s'acaba aquí, tenim moltes més coses a dir, d'Enrique Badosa, i d'aquesta jornada, i dels seus amics.

Article 365) FESTA- HOMENATGE A LES 9 DÈCADES DEL POETA ENRIQUE BADOSA

Enrique Badosa va escoltar amb gran atenció, tant als poetes
de la taula, com al púlic que va voler intervenir.

Tots vam ser feliços ahir, a l'Aula-Capella de la Universitat de Barcelona, en una jornada plena de parlaments d'il·lustres poetes, amics d'ENRIQUE BADOSA.

Puntualment, a les 10 del matí, es va iniciar un acte que s'allargaria fins el vespre. Allí, als claustres de la universitat, vam esmorzar a les 11; allí, vam dinar a les dues,  i allí, a últimes hores de la tarda, vam fer el darrer brindis de la jornada.

Francesc Parcerisas, Joan Margarit i
 Ramón Andrés

L'aliment intel·lectual, ens va arribar en les paraules de Joan Margarit, Francesc Parcerisas, Ramón Andrés, Laureano Bonet, José Corredor-Matheos, Maria Payeras, Josep Mengual, Manuel Llanas, Manuel Valdés, Manuel Ortín, Luisa Cotoner, Jaume Pórtulas, Joan Sellent, Margarida Trías, Antonio Piedra, Joaquín Marco..., a més del degà de la Facultat de Filologia de la UB, Adolfo Sotelo, que va donar inici a l'acte.

Per acompanyar el brindis,
què millors que les xocolatines
d'en Foix?

L'aliment material, ens va arribar, de l'exquisida cuina de la pastisseria Foix de Sarrià.

I, tot plegat, havia estat, perfectament preparat i organitzat, per Margarida Trías.

Aquí veiem algunes fotos record de la jornada.

Corredor Matheos, Maria Payeras i Laureano Bonet 

El degà, Adolfo Sotelo, obre la jornada

La poetesa, Carmen Plaza, dirigint-se al mestre

Enrique Badosa dona resposta a la pregunta d'una persona
del públic assistent, referida a la musicalitat de la seva poesia

Josep Anton Vidal, poeta i traductor,
amb Carmen Plaza i Ricardo Fernández

Ricardo Fernández i Felipe Sérvulo,
dos excel·lents poetes i amics

Josep Antón i Carmen amb Pura Salceda

Margarida Trias i Joan Sellent, ambdós traductors, ens ofereixen
 una lectura de poemes, en versió original i en versió traduïda

Enrique Badosa, rodejat d'alguns dels seus amics, poetes,
 traductors,  i escriptors;  Ramón Andrés, Laureano Bonet,
 Joaquín Marco, Corredor Matheos i José Florencio Martínez.

Aquest reportatge és insuficient per acollir tota la informació, de manera que el deixem aquí i continuarem en una propera entrada de blog.

Article 364) BERTA SÍNGERMAN, NÚRIA CANDELA, i GEMMA REGUANT

Berta Síngerman

El gener de 1963, quan jo tenia 16 anys; la mare em va dur al Palau de la Música, a veure i escoltar una gran rapsoda: BERTA SÍNGERMAN; em va embadalir. Vaig descobrir que existia alguna cosa màgica, de la qual mai se'n parlava, o no se'n parlava seriosament, o no se'n parlava prou; era quelcom estrany, no, la tan coneguda i respectada música, no, l'intel·lectual llibre de novel·la, història, o assaig, no, la cançó repetida i finalment quasi apresa, no el teatre amb fil argumental i desenllaç, no...

La poesia recitada, escapava a tot allò..., o potser era allò, i, a l'hora, alguna cosa més; tenia música, tenia paraula, tenia expressió, i, quan Berta Síngerman deia els poemes, prenien cos i desprenien ànima; volaven!

Vaig provar de llegir aquells poemes des del llibre, i vaig descobrir el seu secret. 

Cada poema duia en ell la seva pròpia música, i, quan Berta Síngerman els recitava, la música del poema s'unia a la música de la veu, de la dicció, de l'emoció, de la rapsoda, i creixien i creaven un univers de sentiments nous.

El caricaturista i periodista, Manuel Del Arco, va entrevistar
 Berta Síngerman durant la seva estada a Barcelona

Aquesta era una part del secret. Hi havia un altre: Quan jo llegia aquells poemes, m'adonava que s'adaptaven a mi, que jo no els podia dir igual, no vull dir que els recités pitjor (que també), però no és aquesta la valoració  -per altra part, evident-  que vull fer, em refereixo a la qualitat que tenen els poemes de connivència amb el lector o recitador. Des de llavors, els llibres de poesia han estat per a mi, finestres i portes per on poder respirar, vehicles en els quals abastir infinits, mocadors els dies de plor, timbals en moments d'alegria...

Núria Candela

Seria sobre el 1983, quan, -aquesta vegada el  meu marit- em va parlar d'una rapsoda que m'encantaria: NÚRIA CANDELA, vaig anar-la a sentir tan aviat com vaig poder, i, veritablement, va ser per mi un segon descobriment, ara en català i amb poetes nostres, confirmant aquest do de la poesia i la rapsoda, de crear amb la paraula i l'expressió de la pròpia passió de la intèrpret, tota una galàxia de sentiments i emocions,  i, des de llavors, vaig seguint els seus recitals tant com m'és possible.

Ara, jo, directament, he descobert una altra veu, GEMMA REGUANT, que, conjuntament amb Berta Síngerman i Núria Candela, venen a configurar el meu horitzó de rapsodes admirades. El descobriment l'he fet en la Nit Palau i Fabre, a la Biblioteca de Catalunya, organitzada per l'AELC. Gemma, acompanyada de Marc Egea i la seva viola de roda, ha interpretat de manera impol·luta un repertori de poemes de Palau i Fabre, començant pel superb poema Jo em donaria a qui em volgués.   

Vull formular un desig, per si alguna vegada podes fer-se realitat; m'agradaria veure juntes, dalt d'un escenari Núria Candela, i Gemma Reguant, en un "veu a veu", com un diàleg entre poetes, entre recitadores.Com elles sabrien fer-ho.

No he parlat de tantes actrius increïbles com Núria Espert, Rosa Novell, Carme Sansa, que, igualment fulguren amb llum pròpia en el cel de la paraula poètica, però, no ho he fet perquè la seva principal activitat és el teatre, tot i que hagin donat a la poesia una part essencial del seu talent.

Fotos de la NIT PALAU I FABRE: