traductor

Breus

POEMES AL NAS DE LA LLUNA, Grup de poesia de Calafell, té, des de fa un temps, Delegació a Barcelona, i un blog propi amb el títol: Nas Poètic de la Lluna C66, i continguts diferents, que completen el tradicional blog de PNLL. Us convidem a conèixer-lo: http://nasllunacalabria66.blogspot.com.es/

dilluns, 22 de maig de 2017

Article 364) BERTA SÍNGERMAN, NÚRIA CANDELA, i GEMMA REGUANT

Berta Síngerman
El gener de 1963, quan jo tenia 16 anys; la mare em va dur al Palau de la Música, a veure i escoltar una gran rapsoda: BERTA SÍNGERMAN; em va embadalir. Vaig descobrir que existia alguna cosa màgica, de la qual mai se'n parlava, o no se'n parlava seriosament, o no se'n parlava prou; era quelcom estrany, no, la tan coneguda i respectada música, no, l'intel·lectual llibre de novel·la, història, o assaig, no, la cançó repetida i finalment quasi apresa, no el teatre amb fil argumental i desenllaç, no...

La poesia recitada, escapava a tot allò..., o potser era allò, i, a l'hora, alguna cosa més; tenia música, tenia paraula, tenia expressió, i, quan Berta Síngerman deia els poemes, prenien cos i desprenien ànima; volaven!

Vaig provar de llegir aquells poemes des del llibre, i vaig descobrir el seu secret. 
Cada poema duia en ell la seva pròpia música, i, quan Berta Síngerman els recitava, la música del poema s'unia a la música de la veu, de la dicció, de l'emoció, de la rapsoda, i creixien i creaven un univers de sentiments nous.

El caricaturista i periodista, Manuel Del Arco, va entrevistar
 Berta Síngerman durant la seva estada a Barcelona

Aquesta era una part del secret. Hi havia un altre: Quan jo llegia aquells poemes, m'adonava que s'adaptaven a mi, que jo no els podia dir igual, no vull dir que els recités pitjor (que també), però no és aquesta la valoració  -per altra part, evident-  que vull fer, em refereixo a la qualitat que tenen els poemes de connivència amb el lector o recitador. Des de llavors, els llibres de poesia han estat per a mi, finestres i portes per on poder respirar, vehicles en els quals abastir infinits, mocadors els dies de plor, timbals en moments d'alegria...

Núria Candela

Seria sobre el 1983, quan, -aquesta vegada el  meu marit- em va parlar d'una rapsoda que m'encantaria: NÚRIA CANDELA, vaig anar-la a sentir tan aviat com vaig poder, i, veritablement, va ser per mi un segon descobriment, ara en català i amb poetes nostres, confirmant aquest do de la poesia i la rapsoda, de crear amb la paraula i l'expressió de la pròpia passió de la intèrpret, tota una galàxia de sentiments i emocions,  i, des de llavors, vaig seguint els seus recitals tant com m'és possible.



Ara, jo, directament, he descobert una altra veu, GEMMA REGUANT, que, conjuntament amb Berta Síngerman i Núria Candela, venen a configurar el meu horitzó de rapsodes admirades. El descobriment l'he fet en la Nit Palau i Fabre, a la Biblioteca de Catalunya, organitzada per l'AELC. Gemma, acompanyada de Marc Egea i la seva viola de roda, ha interpretat de manera impol·luta un repertori de poemes de Palau i Fabre, començant pel superb poema Jo em donaria a qui em volgués.   

Vull formular un desig, per si alguna vegada podes fer-se realitat; m'agradaria veure juntes, dalt d'un escenari Núria Candela, i Gemma Reguant, en un "veu a veu", com un diàleg entre poetes, entre recitadores.Com elles sabrien fer-ho.

No he parlat de tantes actrius increïbles com Núria Espert, Rosa Novell, Carme Sansa, que, igualment fulguren amb llum pròpia en el cel de la paraula poètica, però, no ho he fet perquè la seva principal activitat és el teatre, tot i que hagin donat a la poesia una part essencial del seu talent.


Fotos de la NIT PALAU I FABRE: