traductor

Breus

POEMES AL NAS DE LA LLUNA, Grup de poesia de Calafell, té, des de fa un temps, Delegació a Barcelona, i un blog propi amb el títol: Nas Poètic de la Lluna C66, i continguts diferents, que completen el tradicional blog de PNLL. Us convidem a conèixer-lo: http://nasllunacalabria66.blogspot.com.es/

dimecres, 9 d’octubre de 2013

Article 30) AUTODETERMINACIÓ

No m'agraden les polèmiques, i no solament no m'agraden, també m'avorreixen. Si em veig obligada a polemitzar, em poso nerviosa, em cabreixo ràpidament, i acabo refugiant-me en el silenci. És evident que no em podria dedicar ni a la diplomàcia ni a la política.
Normalment, entenc que cada persona tingui un punt de vista diferent, hi estaré d'acord amb uns o amb altres, però accepto la diversitat d'opinions.
Ara bé, hi ha un tema que em te al·lucinada; no comprenc com, encara, estem en la situació que estem. Es tracta del tema de l'avortament, no perquè jo sigui partidària d'una cosa o d'altra, com en tants altres temes, comprenc també aquí, la diversitat d'opinions. I, pel que fa a l'avortament, no tinc ni tan sols opinió pròpia, perquè penso que cada cas, és una circumstància diferent, i només la pròpia dona que ho està vivint, pot sentir i saber què representa per a ella, i en determinat moment, aquest embaràs.
Això no obstant, que les dones ho vulguin discutir, legalitzar, prohibir, permetre, acotar, regular... em sembla bé.
El que no accepto de cap de les maneres, és que en aquesta temàtica intervingui l'opinió masculina, i molt menys la decisió masculina, i encara menys a nivell governamental i legal.
A veure; si tanta gent de Catalunya està protestant perquè entenen, que l'autodeterminació política del futur de Catalunya, correspon exclusivament a la gent de Catalunya, com és possible que moltes d'aquestes mateixes persones no lluitin igualment per a què l'autodeterminació,  avortament si / avortament no, correspongui, exclusivament, a la dona?
No sóc feminista, ni anti-feminista, no sóc pro avortament, ni anti-avortament, però crec que és una discussió que correspon, solament, a les dones.
Sap un home el dolor que pot sentir una dona quan avorta, ni que sigui voluntàriament?, pot imaginar quina situació l'ha portat a prendre aquesta decisió?
Ni ho sap, ni ho sabrà mai, mentre la ciència no li permeti engendrar, per tant, homes, respecteu a la dona, a les dones, a les que volen l'avortament, i a les que no ho volen. Deixeu que siguin elles, el col·lectiu de dones, les qui ho discuteixin, les qui ho decideixin.
He buscat a internet algun poema sobre el tema, els únics que he trobat són els que no admeten l'avortament, no és això el que volia, tampoc vull un poema que defensi l'avortament, m'agradaria llegir un poema que parlés del dret a decidir de les dones.

Proposo doncs, que alguna dona, escrigui aquest poema, i el pengi aquí.
Entre tant, us poso aquelles  famoses  Redondillas de Sor Juana Inés de la Cruz:

REDONDILLAS                                                                                  

Hombres necios que acusáis
a la mujer, sin razón,
sin ver que sois la ocasión
de lo mismo que culpáis;

si con ansia sin igual
solicitáis su desdén,
por qué queréis que obren bien
si las incitáis al mal?

Combatís su resistencia
y luego, con gravedad,
decís que fue liviandad
lo que hizo la diligencia.

Parecer quiere el denuedo
de vuestro parecer loco,
al niño que pone el coco
y luego le tiene miedo.

Queréis, con presunción necia,
hallar a la que buscáis
para prentendida, Thais,
y en la posesión, Lucrecia.

¿Qué humor puede ser más raro
que el que, falto de consejo,
él mismo empaña el espejo
y siente que no esté claro?

Con el favor y el desdén
tenéis condición igual,
quejándoos, si os tratan mal,
burlándoos, si os quieren bien.

Opinión, ninguna gana,
pues la que más se recata,
si no os admite, es ingrata,
y si os admite, es liviana.

Siempre tan necios andáis
que, con desigual nivel,
a una culpáis por cruel
y a otra por fácil culpáis.

¿Pues como ha de estar templada
la que vuestro amor pretende?,
¿si la que es ingrata ofende,
y la que es fácil enfada?

Mas, entre el enfado y la pena
que vuestro gusto refiere,
bien haya la que no os quiere
y quejaos en hora buena.

Dan vuestras amantes penas
a sus libertades alas,
y después de hacerlas malas
las queréis hallar muy buenas.

¿Cuál mayor culpa ha tenido
en una pasión errada:
la que cae de rogada,
o el que ruega de caído?

¿O cuál es de más culpar,
aunque cualquiera mal haga;
la que peca por la paga
o el que paga por pecar?

¿Pues, para qué os espantáis
de la culpa que tenéis?
Queredlas cual las hacéis
o hacedlas cual las buscáis.

Dejad de solicitar,
y después, con más razón,
acusaréis la afición
de la que os fuere a rogar.

Bien con muchas armas fundo
que lidia vuestra arrogancia,
pues en promesa e instancia
juntáis diablo, carne y mundo.

Sor Juana Inés de la Cruz

8 comentaris:

Omar Barbosa Azevedo ha dit...

Son preciosas esas "Redondillas". Una mirada crítica femenina al sexismo...
Algunos sonetos de esa impresionante poetisa mexicana:
http://www.los-poetas.com/l/sor3.htm
Algunos datos biográficos de esa mujer muy adelante de su tiempo:
http://es.wikipedia.org/wiki/Sor_Juana_In%C3%A9s_de_la_Cruz

Maica Duaigües ha dit...

Gracias por tu aportación Omar, examinaremos con interés las webs que nos recomiendas..

Omar Barbosa Azevedo ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Omar Barbosa Azevedo ha dit...

Aqui al Brasil, la cuestió del abortament també está en discusió.
Em sembla bé está aportació: que siguin les dones que tinguin la decisió.
Voldría només aportar un detall de la discusió brasilera:
El que está en questió aquí es la legalitat del acte medic en el sistema public de salut.
Aixó vol dir que dones pobres, si necesiten i decideixen, encara que pateixen molt, tinguen acces legal al servei public. Las que puguin pagar, abortan sense risc als serveis privats... Que hi hagi legalitat del acte medic al sistema de salut, no significa que tenim que ser contrari o favorable en terminis abstracts al abortament...

Maica Duaigües ha dit...

Molt interessant, Omar, conèixer la situació al Brasil, i molta pena que els sistermes de salut puguin ser tant injustos en la seva aplicació entre públic o privat. Esperem que es pugui resoldre sense haver d'esperar massa.

Armari de Paraules ha dit...

Vull destacar les paraules de CARME CHACÓN en la Tribuna, de LA VANGUARDIA, d'avui, dissabte 18 gener 2014, del seu article: Avortament: comprendre i actuar, en el que diu:
"Encara hi ha homes que es creuen amb dret de decidir sobre el cos i la vida de les dones"

Maica Duaigües ha dit...

Important l'article de FLÀVIA COMPANY sobre aquest tema, en el seu blog: fcompany.blogspot.com.es. Recomano llegir-lo.

Maica Duaigües ha dit...

El tren de la llibertat:

http://www.circdetarragona.com/noticia/1549/el-tren-de-la-llibertat-tambe-sortira-de-tgn