traductor

Breus

POEMES AL NAS DE LA LLUNA, Grup de poesia de Calafell, té, des de fa un temps, Delegació a Barcelona, i un blog propi amb el títol: Nas Poètic de la Lluna C66, i continguts diferents, que completen el tradicional blog de PNLL. Us convidem a conèixer-lo: http://nasllunacalabria66.blogspot.com.es/

dimecres, 25 de juny de 2014

Article 142) 2014 ANY MISTRAL - 100 ANYS DEL SEU TRASPÀS

FREDERIC MISTRAL  va néixer el 8 de setembre de 1830, sota el signe de Virgo. Obre els ulls a Malhana (La Provença), prop del Roine.
Mas dóu juge, masia on va néixer









Als 9 anys va començar a anar a escola, en aquella època només parlava occità.

1847 obté el batxillerat a Nimes.

1851 es gradua en dret a l'Universitat d'Ais de Provença.

1854, junt amb altres poetes, funda el moviment Filibritge, des del qual  promou la llengua occitana.

1859, publica MIREIA

1861, els provençals descobreixen la Renaixença catalana, i, els lligams entre provençals i catalans s'intensifiquen.

1863, Charles Gounod, es basa en la obra Mireia, per compondre la seva òpera Mirèio.

1870, Víctor Balaguer va a Occitània i ofereix la Copa Santa als membres del grup del Felibritge. Mistral va a Catalunya i reconeix públicament el talent poètic de Jacint Verdaguer, vencedor dels Jocs Florals. Durant aquest període, Mistral es proclama federalista, i manifesta un patriotisme provençal intransigent.

1904, Frederic Mistral reb el PREMI NOBEL DE LITERATURA (juntament amb José Echegaray).

1914, 25 de març, mor FREDERIC MISTRAL, a Malhana, el mateix poble on havia nascut. Tenia 83 anys.
------------------------------------------------------------------
MIREIA, es la història de l’amor impossible entre el jove cistellaire Vicent, i Mirèia, la noia del Mas di Falabrego: una 
història romàntica sobre la descoberta del món i del desig, així com del dolor.  

Sembla que hi ha vincles amb experiències personals de l'autor.

El principi del poema,  en occità:

Cante uno chato de Prouvènço. 
Dins lis amour de sa jouvènço, 
A travès de la Crau, vers la mar, dins li blad, 
Umble escoulan dóu grand Oumèro, 
Iéu la vole segui. Coume èro 
Rèn qu’uno chato de la terro, 
En foro de la Crau se n’es gaire parla. 

Canto una noia de Provença.
En els amors de sa jovença,
a travers de la Crau vers la mar, en els blats,
humil alumne del gran Homer
jo vull seguir-la. Com era
només una noia de la terra
Fora de la Creu no se n'ha parlat gaire
--------------------------------------------------------------------------

Un fregment de la òpera MIREIA (chanson de Magali)
de Charles Gounoud, basada en el poema Mireia de Frederic Mistral: