 |
| Oscar Niemeyer als 10 anys d'edat |
29.04.15. BRASIL (2a part). OBRIGADO SENHOR NIEMEYER. (10)
Amics,
A qualsevol poblet o ciutat, sigui molt petita o sigui molt gran, hi ha un carrer, una avinguda, una plaça o algun monument amb el nom de Tiradentes. Aquest senyor és considerat un heroi del Brasil perquè al seu temps, fa uns 300 anys, es va revelar contra els portuguesos per endur-se l'or de Minas Gerais a Portugal, i engrandir aquell país, i per cobrar uns impostos altíssims a la població brasileira. Amb moltes lluites va ajudar a aconseguir d'independència per al seu país tot i que això li va costar una mort pública. Aquests senyor, però, no es deia Tiradentes, si no, Joaquim José da Silva Xavier. El sobrenom li van posar PERQUÈ ERA DENTISTA !!!
 |
| Tiradentes |
Bé, tot aquest rotllo és per dir-vos que, camí de Brasília, vaig visitar dos poblets molt colonials. Un es diu Ouro Preto. L'altre, Tiradentes ! Fins i tot un poblet porta el seu nom ! Tots dos amb moltes esglésies i molts carrers amb pendents. Es van crear amb la febre de l'or i els esclaus. A aquest senyor el van matar un 21 d'abril, i, aquesta data, com nosaltres l'11 de setembre, la utilitzen molt per a celebrar i inaugurar coses. Coincideixo aquest dia a Brasília, la capital, on es cel.lebra el 55 aniversari del neixement de la ciutat. Abans però, des de Belo Horizonte faig una escapadeta fins a Brumadinho per a visitar un fantàstic museu l'aire lliure que es diu Inhotim.
A finals dels anys 50, el president de torn, un tal Juscelino Kubitschek, JK para los amigos, va decidir que la capital de Brasil havia d'estar al centre del país i, va convidar l'urbanista Lucio Costa i l'arquitecte Oscar Niemeyer (como no !) per a que dissenyensin la ciutat del futur i dur tots els ministeris i demès edificis del gobern, i així crear una civilització pròspera a tota la zona.
 |
| Oscar Niemeyer en la seva vellesa |
Quan jo vaig estar per aqui l'any 86, Brasília tenia aires d'un futur molt modern però era una ciutat freda i mig deshabitada. En canvi ara, la població ha crescut fins als dos milions de persones (amb les rodalies) i es respira vida per tot arreu. És una ciutat molt estudiada per als cotxes, la qual cosa fa que qualsevol desplaçament sigui enorme. Això, no presenta cap problema perquè hi ha transport ràpid i pots arribar arreu. Espais verds per qualsevol lloc que també podrien, si fos necessari, utilitzar-se. La gran majoria d'edificis que destaquen son del Niemeyer, es clar. Entre ell i el Lucio Costa han fet d'aquesta ciutat un monument amb vertaderes obres d'art a l'aire lliure: la Praça dos Très Poderes, el Museu Nacional, l'espectacular Catedral Nossa Senhora Aparecida, el Congresso Nacional, el Palacio Itamaraty..., bé, es que no pararies. Hi ha dues construccions però, que no són d'aquest senyor: la terminal d'autobusos, espectacular i que ja voldrien molts aeroports, i un pont, el Ponte JK, que només té 13 anys i és un exemple de l'esperit atrevit i de modernitat de la ciutat i que ha estat escollit no fa massa com el pont més maco del mon.
De nou a la costa, a Salvador de Bahia, tot és tant autèntic que fins i tot fa una mica de por. Bé, por.... respecte.... Al barri antic sembla com si estiguèssim al Brasil de fa cent anys. Carrers amunt i avall per variar, terres adoquinats sense cap equilibri, cases colonials de colors, bruts, però de colors, bars i botiguetes com les del Raval de fa trenta anys, famílies i no famílies asseguts a fora... és l'ànima negra del país. No hi ha cap altre lloc on els descendents dels esclaus africans, hagin conservat tant bé els seus arrels, la cuina, la música, la religió, els balls, les arts marcials... (faig un curs extra-ràpid d'una hora, de "capoeira" )... aquest barri és un regal pels sentits i pels "esperits", què et poden comunicar amb el més enllà.
És dissabte a la tarda. En una plaça es reuneixen 18 músics, cadascun amb el seu instrument. Tots entre 50 i 80 anys. Comencen a tocar sambes i no paren fins quatre hores més tard. La gent, de mica en mica, van omplint l'espai. Es fa fosc. Les cançons, la majoria conegudes pels "espectadors" que van caldejant l'ambient. La samba és màgia i transforma tot el recinte. El públic, quasi-negre, negre, o negre-negre. I els quatre turistes blancs que vivim bocabadats, sense cap mena de budú, aquesta experiència que no té preu. Potser som unes tres-centes persones. Les cerveses i les caipirinyes ajuden però, arriba un moment en que la fusió és total. Tothom canta les lletres de les cançons, tothom balla cadascú com vol. Fins i tot els sense-sostre que recullen les llaunes del terra, deixen de banda els seus sacs i es posen a moure el cos. Per primer cop he sentit la samba amb el sentiment. La samba sempre és agradable d'escoltar però, aquest cop, l'he sentida des de dins, des de les arrels. Aquest cop he viscut la samba !
Bé, crec que en aquest correu, he deixat prou clar, la meva devoció vers l'Oscar Niemeyer. Segurament a molta gent li deu semblar frívol o atrevit però, ningú podrà negar que la gran majoria de projectes que ha deixat, són pur art. El pobre s'ha mort ara fa poc, bé, fa quatre o cinc anys, i tot i tenint l'edat de 104 anys, encara feia de les seves amb uns projectes futuristes. S'ha de tenir en compte que tot això que ha deixat a la ciutat de Brasília, ho va dissenyar fa més de 50 anys !
Us donc la meva paraula que en el que resta del meu viatge no tornaré a esmentar res d'aquest bon home, però ara, deixeu-me donar-li les gràcies per tot allò tan meravellós que a contribuit a que, a la ciutat de Brasília, tot i sent una ciutat nova, la Unesco li hagi concedit el premi de Patrimoni de l'Humanitat.
Obrigado Senhor Niemeyer. Muito obrigado,
Joan
--------------------------------------------------------------------------------
Resposta:
Benvolgut Joan,
És veritat el que dius,estàs vivint unes experiències impagables, i ara mateix vindria a recórrer el Brasil amb tu. Qui sap! pot ser algun dia hi podré tornar, i tot el que m'expliques m'anirà molt bé. Ara t'agraeixo molt totes les vivències que ens transmets, i que, d'alguna manera, ens fan viatjar a nosaltres també.
Segueix gaudint d'aquest paradís.
Una abraçada ben gran,
Maica
-----------------------------------------------------------------------------
 |
| A catedral e as estátuas dos quatro evangelitas |
EXALTAÇÃO A TIRADENTES:
(Cecília Meirelles)
Toda vez que um justo grita
Um carrasco o vem calar
Quem não presta fica vivo
Quem é bom, mandam matar
Quem não presta fica vivo
Quem é bom, mandam matar
Foi trabalhar para todos
E vede o que lhe acontece
Daqueles a quem servia
Já nenhum mais o conhece
Quando a desgraça é profunda
Que amigo se compadece?
Foi trabalhar para todos
Mas, por ele, quem trabalha?
Tombado fica seu corpo
Nessa esquisita batalha
Suas ações e seu nome
Por onde a glória os espalha?
Por aqui passava um homem
(E como o povo se ria!)
Que reformava este mundo
De cima da montaria
Por aqui passava um homem
(E como o povo se ria!)
Ele na frente falava
E atrás a sorte corria
Por aqui passava um homem
(E como o povo se ria!)
Liberdade ainda que tarde
Nos prometia
Por aqui passava um homem
(E como o povo se ria!)
No entanto à sua passagem
Tudo era como alegria
Por aqui passava um homem
(E como o povo se ria!)
Liberdade ainda que tarde
Nos prometia
Toda vez que um justo grita
Um carrasco o vem calar
Quem não presta fica vivo
Quem é bom, mandam matar
Quem não presta fica vivo
Quem é bom, mandam matar
--------------------------------------------------------------------------------------
CAPOEIRA!!!
https://www.youtube.com/watch?v=R2OIUtP-POM
SAMBA!!!
Carnaval de Salvador
https://www.youtube.com/watch?t=23&v=Oq7eRCq6SLs
Carnaval de Salvador
https://www.youtube.com/watch?t=23&v=Oq7eRCq6SLs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada