 |
| Límites del escudo guayanés |
Benvolguts,
El recorregut fins a la Guaiana Francesa, sortint des de Brasil; uns 600 km., era per una "carretera" sense asfaltar, pel mig de la selva. Els autocars que fan aquest recorregut sempre van de dos en dos per si s'han d'ajudar en algun moment per alguna cosa. Havia plogut, i, como no, el meu autocar que anava al davant, va quedar embarrancat en el fang. Tot els passatgers varem haver de baixar i, per descomptat, enfonsar-nos de fang fins al turmell. Encara bo que ja era de dia i no plovia ! Ni l'altre autocar ni els pocs turismes que passaven, van poder fer-hi res. No sé pas com, del no res va aparèixer una grua que ens va treure del sot. El segon autocar també va quedar atrapat. Els passatgers varen baixar i la grua va resoldre el problema. No sé com va anar, però resulta que els que anaven en el meu autocar, ja eren tots a dalt i aquest va marxar, deixant-me a mi, a terra !...... i al mig de la selva!, ja em veus a mi corrent darrera l`autocar, fent gestos per a que parés.... però no ! Encara sort que el segon autocar em va recollir, fins que varem fer el canvi !!!
GUAIANA FRANCESA.
Que diferent, quan arribes des de Brasil, i t'acomodes a Cayenne; la capital de la Guaiana Francesa! Sembla com si entressis a Europa. De fet, hi entres, perquè aquest tros de terra que no fa ni dues Catalunyes, i amb prou feina té 250.000 habitants, pertany a França. Es com si fossin les Illes Canàries espanyoles; un terreny del país però fora del continent. Per descomptat l'idioma és el Francés, les matrícules dels cotxes, com a França, amb les estrelletes europees i tot, i els preus també com a França ! Tot és molt car; son preus de París ! La selva omple el territori, tret dels espais de les quatre ciutats que hi ha. Una sola carretera que travessa el país, arran de costa, això fa que, traslladar-se d'un lloc a un altre, sigui molt complicat. No hi ha transport públic per anar a gaires llocs. Això fa que, si no és estrictament necessari, desplaçar-te a un altre indret, no ho facis.
El país es ple d'orientals, sobre tot gent de Laos, que a l'època dels setanta, fugien del terror dels Jemeres Rojos, i van arribar en massa.
Fins no fa pas gaire, uns seixanta anys enrrere, això era la presó francesa. Milers de delinqüents ocupaven les moltes presons que hi ha repartides per tota la Guaiana, incloent-hi les illes de la "Salvación", o de la "Salud" !!!, envoltades de taurons. D'aquestes illes, era impossible sortir amb vida.
 |
| Centro Espacial Kourou |
SURINAM.
Continuem a la selva. Cada dia plou. No passa res, perquè ja dones per fet que plourà, però no pots anar segons a on, si no vols quedar atrapat en el fang. Aquí parlen holandès. El país es va independitzar fa uns 40 anys, i estan molt cofois de que, aquesta terra, és molt més gran que no pas Holanda. No vegis quin enbolic amb l'idioma. Per caure una mica bé, mires de dir alguna cosa en la seva llengua però...el meu "mix" de francès-anglès-holandès-espanyol-català, era digne de "pasapalabra" ! Moltes vegades, ni jo mateix sabia què estava dient!
 |
| Surinam |
El centre de la capital; Paramaribó, és molt maco. Em recorda, per fotos o reportatges vistos, a New Orleans (tot i que en aquest últim lloc no hi he estat). Les cases de fusta amb moltes columnes i miradors, tot pintat de blanc. Fa patxoca. L'ambient a la ciutat és com una barreja de Sudàfrica i el Carib. Hi ha de tot, i, de dia, et pots moure més o menys tranquil.
Una mica mes cap al sud, hi ha un lloc on les tortugues arriben per a posar-hi els seus ous, i, ara, es el temps, però, el problema de sempre; el transport! Com que, això, ja ho vaig veure un cop a Costa Rica, passo de complicar-me la vida per anar-hi. També hi ha el Parc Nacional de Surinam, en pla bestioles i plantetes. Sembla que val molt la pena. però no és la millor època per a visitar-lo.
Es nota que som prop del Carib. La música ha canviat, de la samba, al Reegae; a tot arreu!
Faig la darrera parada del país, a Niew Nickerie, a tocar de la frontera per anar a Guyana, i gaudeixo de la victòria del Barça amb els molts culers que hi ha en aquest blaugrana Surinam !
GUYANA.
L'anglès és el que toca parlar ara. Aquest terreny, primer corresponia a Holanda, i més tard va ser pels anglesos. Actualment forma part de la Commonwealth. Continua plovent.
Aquí, al país, el més important que tenen, són les Catarates de Kaieteur. És una caiguda d'un sol raig d'aigua, des d'una altura considerable. Només és accesible per avió, i tans sols el diumenge s'hi pot anar, perquè ara no és temporada alta, i no hi ha prou passatgers. Avui és dimarts, o sigui, que decideixo guardar-me els 150 euros que val el tour, per quan visiti "El Salto del Angel", a Veneçuela.
 |
| KAIETEUR (GUYANA) |
Per cert, Veneçuela i Guyana no tenen bones relacions. Els del Maduro reclaman un terreny fronterer perqué diuen que els hi pertany. En realitat, és que és que, es cobeada, per ser una zona rica en petroli, i mines d'or i diamants. A més, els gringos estan ajudant els guyanesos per arrivar a fer negocis amb ells. Per aquest motiu, la frontera entre els dos països està tancada ! Qualsevol ciutadà que vulgui anar d'un país a l'altre, ho ha de fer passant per Brasil, que, per fortuna, limita amb els dos països. O sigui, ara torno al Brasil, a Boa Vista concretament, per poder entrar a Veneçuela !
Aquests tres petits països, als que jo nomeno: el meu triplet, potser no són pas, tant petits, perquè, entre tots tres, fan quasi bé una Espanya! El que passa és que, es clar, situats entre Veneçuela, que fa dues Espanyes, i Brasil, que en fa 17.........
Ara ja toca els dos paisos mes conflictius: Veneçuela i Colòmbia. Entrar a Veneçuela fa una mica de iuiu. Tothom em remarca: molt de compte!!!, inclòs amb els policies, que sembla que son els pitjors!
En confiança......... estic cagat de por !
Fins aviat...espero,
Joan
----------------------------------------------------------
Resposta:
Benvolgut Joan,
Lo que estem aprenent amb tu!, és fantàstic, però avui sí que ens has deixat amb el cor en un fil, estarem, en candeletes, esperant noves noticies.
No badis gens, ves amb molta cura. Que tinguis molta sort. Una abraçada,
Maica
I ara, els versos d'un poeta guayanés:
BOSQUE TROPICAL
Cada gota clara de lluvia sirve para oscurecer
las torres verdes; cada grano
de arena blanca, las partículas
de oro brillante. Estas son del recuerdo
como lo son las noches de amor, dentro
de nuestra selva humana de perdición.
Es lo mismo en todas partes.
Las hormigas destruyen a las hormigas.
El peligro está vagamente al acecho,
como hace siempre,
en los menos y más fértiles
propósitos de las obras
del ánimo humano. Las ciénagas
son traicioneras. Las rápidas cañadas
de agua idéntica son hermosas
y tranquilas, un grito, un solo grito humano,
como quiera empezado, lo abarca todo.
MARTIN CARTER
GUYANA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada