L'amiga Adriana Ferran, productora sempre de bones idees, ens ha enviat, a un grapat d'amics, una sèrie de vídeos estimulants de lectures bíbliques, concretament de l'Apocalípsi, de Sant Joan, (últim llibre del Nou Testament).
Al seu suggeriment, jo afegeixo la meva proposta: Llegiu La Divina Comèdia, de Dante Alighieri, en la brillant traducció de Josep Maria de Sagarra (però us convido a que, si coneixeu una altra bona traducció, informeu).
Immediatament, Olga, ens fa el seu suggeriment: A l’altra banda de la nit, de Jan van Mersbergen, traducció de Maria Rosich (Raig Verd Editorial, 2013).
Us animo a seguir; poseu les vostres propostes de lectura, directament, en els "Comentaris", d'aquest article, o, envieu-les al correu: nasdelallunamaica@hotmail.com.
Marina ens recomana Dime quien soy, de Julia Navarro.
Majo ens diu que,
Los desorientados, de Amin Maalouf, és, sublim!
Rosana ens diu, textualment, en un whatsApp: "Si aún no lo habéis leído, os recomiendo encarecidamente
la trilogía de Stieg Larsson: Los hombres que no amaban a las mujeres, La chica que soñaba con una cerilla y un bidón de gasolina, y La reina en el palacio de las corrientes de aire... Absolutamente esclavizantes!
En l'entrevista a
Mariona Sagarra, que acabo de penjar:
Article 273) , la Mariona deixa anar un parell de recomanacions de llibres, bé un d'ells,
LA PIANISTA, no ens el recomana del tot, degut a lo fort que és; en extrem violent, tant que, la pel·lícula no la va acabar de veure, per aquest motiu. Si ens el cita és perquè l'autora
Elfriede Jelinek, va ser premi Nobel de literatura 2004, amb el llibre ja no s'ha volgut enfrontar, ja que diuen que encara és més violent que la pel·lícula. Si la Mariona en va parlar va ser a tall del tema de les contradiccions que es poden donar en la vida. De tota manera, si algun lector o lectora, s'atreveix amb aquesta lectura, m'agradarà saber la seva opinió.
Del segon llibre, sí, que la
Mariona Sagarra en fa una clara recomanació, és:
EL LIBRO DE MI DESTINO, de l'autora iraniana Parinoush Saniee; també diu que és dur, i va estar prohibit al seu país, però afegeix que és molt potent, i que està, tan ben escrit, que enganxa al lector.
2 comentaris:
Recomano llegir "Don Quijote de la Mancha". És una de les lectures més divertides que jo conec.
A pesar del dramatisme que representa un home que es torna boig per llegir massa, hi ha situacions que m'han fet riure de debó.
Us animo a conèixer un llibre d'un periodista italià no gaire conegut a Espanya, que és un autèntic regal, un testimoni de vida davant la mort: "El fin es mi principio", de Tiziano Terzani. Un diàleg entre l'autor i el seu fill, sobre la vida i la mort. Pretenia ser un legat per a la seva família davant una malaltia terminal, i s'ha convertit en un llibre traduït a una dotzena de païssos. El que pugui llegir-lo en italià, val la pena... i si no, el teniu en castellà. Un dels més brillants corresponsals de guerra de la història del periodisme, ens deixa un alegre testament espiritual.
Publica un comentari a l'entrada