La flama de la torxa dóna pas a l'entrada a La Destil·leria, un lloc que podria semblar inquietant, si no fos perquè, els repetits actes culturals que aquí tenen lloc, la companyonia grata dels que hi venen, i les pantagruèliques menges, i excel·lents mams que es disposen en la llarga taula, esborren tota recança, i, ben al contrari, es fa difícil tornar a casa, perquè el visitant, ja s'ha quedat corprès i s'oblida, definitivament, del rellotge.
En la penombra anem descobrint, sobre tot, barques, velles barques, segurament plenes d'històries, però avui, les barques callaran, per ser receptores, igual que nosaltres, d'anècdotes visuals, acompanyades de moviment, paraula, música, sentitiment, i poesia, històries que ha ordit una mà hàbil, un cervell àgil, i un esperit artístic.
Per fer-ho més entenedor explicaré que aquí va tenir lloc, ahir 3 d'octubre, el 2n Festival de Curtmetratges 2015 MAR MÍTIC MAR LÚDIC CALAFELL.
12 Curtmetratges + 1, com va informar una de les organitzadores, i portaveu de l'acte, Carmen Acuña.
Moments emotius, divertits, curiosos, fascinants, eren els que recollien alguns dels curtmetratges en aquesta segona edició, i s'espera que això sigui només el començament d'un llarga durada d'edicions d'aquest Festival, o sigui que, aneu preparant les vostres filmadores, aneu planificant els vostres guions, per capturar la vida de la vida, i donar a conèixer la mirada, sempre única de cadascú, d'allò que passa, o ens passa, o es passa..., i que seria irrepetible si no es filmés.
Podríem creure que estem en un castell medieval, però, alguns detallets; la tècnica, la elaboració insuperable del menjar... ens asseguren que no hem travessat la porta del temps.
Tot i així, jo crec, que l'esperit de Josep Maria de Sagarra, es passejava somrient entre les antigues barques.
Cançó de rem i de vela nº XII
Entre les barques quan passa l'amor,
no duu la fúria de crits ni besades,
l'amor que passa a la vora del mar,
és blau verdós i flexible com l'aigua.
Entre les barques quan passa l’amor,
no s’ha vestit de passades molt llargues,
l’amor que passa a la vora del mar,
curt refilet de pinsà i cogullada.
Perquè a la platja hi arribi l'amor,
hem de tenir una miqueta de calma,
i una gavina pel cel adormit,
una gavina i una aigua ben blava.
Perquè a la platja hi estigui de grat,
ni una estrelleta li amagui la cara;
l’amor que passa a la vora del mar,
va sospirant per les nits estrellades.
L'amor que passa a la vora del mar,
vol que tot just es bellugui la barca,
vol a la vela una mica de vent,
però té por de sentir les onades.
Vol una galta que es deixi besar,
però que hi posi una certa recança;
l'amor que es diu a la vora del mar,
és un amor de molt poques paraules.
Amor d’estrella que apunta en el cel,
amor tranquil si agonitza la tarda,
ran de la cara se’ns gronxa l’airet
i el cant del grill ens arriba a la platja.
Entre les barques quan passa l'amor,
no vol ni plors ni gemecs ni rialles,
l'amor que passa a la vora del mar,
és un sospir que batega com l'aigua.
Que si per cas hi ha una punta de grop
si xiscla el vent, i si trona, i si llampa,
l’amor que passa a la vora del mar
esporuguit va fugint de la platja.
SAGARRA, Josep Ma. de. Obres completes. Poesia. Editorial Selecta. Barcelona 1981
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada