Article 286) OSCAR NIN; el net del poeta

Turquoise Portrait, d'Oscar Nin

Aquesta és una de les obres d'un pintor menorquí: OSCAR NIN, amb arrels calafellenques, ja que el seu avi era en JOAN NIN ROMEU; el poeta de Calafell, per antonomàsia com a poeta-pagès fill del poble, que sempre va viure al poble, el qual conreà una poesia propera, contemplativa de les meravelles del paisatge que l'encisava, i dels sentiments que li despertaven les persones i els fets que s'esdevenien al seu entorn.

Contemporani de Carlos Barral, i de Víctor Alari, les altres dues ànimes poètiques que van compartir l'atmosfera de Calafell de la segona meitat del segle XX, Joan Nin Romeu, era el de més edat dels tres.

Probablement els tres es coneixien, s'haurien vist més d'una vegada, però els seus àmbits eren tant diferents, que les seves vides mai no van interaccionar gaire, i menys en el terreny de la poesia, ja que, probablement, s'haurien creuat més d'una vegada, i haurien parlat, d'alló que parla la gent quan no es té excessiva familiaritat; el temps, l'estat de salut de la família, algun esdeveniment important del poble, i, para de comptar.

Però, pels que hi hem vingut després, què diferent és tot!, ara, nosaltres els llegim, als tres, situant a cadascú en el seu context, i els admirem, als tres.

Però bé, aquest article no és per parlar de l'avi, sinó del net: OSCAR NIN, tot i que no puc deixar de pensar què diria l'avi davant de les pintures de l'Oscar. Segurament hi trobaria matisos interessants, amb la seva capacitat d'observació, tant demostrada en els seus versos.

OSCAR NIN, nascut el 1980 - Artista inquietant                   

La primera impressió que tinc davant de les obres de l'Oscar, és, una certa inquietud, una incògnita, que em duria a psicoanalitzar-lo, si em deixés.  Però no només això, em sorprèn la seva pinzellada, plena de força i energia, d'una personalitat decididament definida. Pel que fa als colors, m'agradaria que la paleta del seu "Retrat turquesa" s'estengués a més obres, però sembla que no ho vol així, i es decanta més aviat pels grisos, blancs, ocres i vermellons, aconseguint unes pintures misterioses, en les que, a vegades, creus estar en un tràgic ball de màscares.

No crec anar errada, si dic que l'obra d'Oscar Nin, farà un solc en l'art del segle XXI, es crearà un lloc consistent entre l'actual generació d'artistes, perquè, penso que el seu discurs pictòric reflexa l'època que estem vivint.

Encara és molt jove, 35 anys, per un pintor, no son res, segur que evolucionarà, tinc una gran curiositat per conèixer les seves properes pintures, de manera, que, no l'hem de perdre de vista.

------------------------------------------------------

Tornem ara, a l'avi, volia buscar un poema que lligués bé amb la pintura del net, i pensava que seria difícil, donada la diferència dels seus estils, però, obro el llibre DE TOT, de Joan Nin Romeu, i màgicament, apareix un poema que sembla acostar-se a aquesta pintura, mireu:

ELS FOCS DE SANT JOAN

Joan Nin Romeu

Dins de la nit calurosa,                                                             

l'aire s'ha fet tremolós;

la negra fosca s'ha fos

i s'ha tornat lluminosa.

Brillen els estels primers...

com enceses cabelleres

crepitegen les fogueres

per les places i carrers.

La fosca, sobtadament,                                                           

s'ha poblat de resplandors,

i s'ha omplert de vermellors

i espurnes volant al vent.

Les ombres venen i van

entre esclats de llumaneres;

com flamegen les fogueres

de la nit de Sant Joan!