traductor

dijous, 4 d’agost del 2016

Article 342) UNA LECTURA IDÒNIA PER L'ESTIU: CATALUNYA DES DEL MAR

Si algú em demana consell d'un llibre per llegir aquest estiu, jo li dic, sens cap dubte: CATALUNYA DES DEL MAR, de Carlos Barral.

No es tracta de cap novetat, és ben cert, la primera edició data de 1982, però, és un llibre intemporal. Això sí, per llegir-lo heu d'estar en unes condicions específiques, que ara us diré, si les compliu, no cerqueu més, aquest és el vostre llibre de l'estiu.

En primer lloc us ha d'agradar la lectura per la lectura, no per cercar acció, intriga, amors, o altres esdeveniments. La prosa de Carlos Barral, és minuciosa, culta, informada, el llibre de que parlem, al igual que altres seus, no deixa de ser una forma de memorialisme, per tant, son els afeccionats a la biografia o el dietari els que més gaudiran d'aquesta lectura.

Però no son aquests els únics; un públic molt interessat seran els homes de mar, els familiaritzats amb el mon de la navegació o la pesca. I també, els amants de la terra catalana, sobre tot de la franja marítima, ja que Carlos Barral no deixa ni un sol lloc, crec, per anomenar i per explicar les seva relació amb la mar. Fins i tot, aquests públic, ja mig marítim, pot ser que s'animin a igualar els viatges de Carles Barral per les costes catalanes. També els estudiosos dels dialectalismes trobaran força paraules interessants, i no oblidem els amants de la història, els quals també en gaudiran, en saber com era aquella societat pesquera als voltants dels anys 50, amb el seu abans, i el seu després.

I, fora d'aquests tipus de lectors específicament interessats, penso que, qualsevol persona que disposi d'un agost tranquil a la vora d'una mar catalana, que vulgui oblidar els neguits i les presses, i relaxar-se, i a l'hora aprendre curiositats que no trobarà enlloc més, és un públic-lector idoni, per un llibre, idoni a l'estiu.

Ja m'ho direu! 

Foto: www.tarragona-goig.org

Aquest és el primer, no sé si l'únic, llibre escrit en català per Carlos Barral, i ho explica així:
"No hauria pogut, malgrat ésser el castellà la meva llengua literària, escriure aquest llibre altrament que en català i, a més, en un català fortament marcat pels dialectalismes de la marineria de la costa meridional on el vaig aprendre"