traductor

divendres, 24 de març del 2017

Article 363) LES AGENDES; AMOR I ODI

M'encanten les agendes, en tinc un munt!, cada any n'arreplego unes quantes.
Les faig servir totes? La majoria no; n'utilitzo una, o dues tot lo més, les altres passen a engrossir la col·lecció d'agendes i dietaris, d'anys i panys, que tinc repartides en prestatges i calaixos, i al final, les faig servir per qualsevol anotació, escrit, esborrany. poema, llista, inspiració, croquis..., tot, menys agenda anual, funció per a la que fou creada.

El manual -no escrit- de bones pràctiques amb les agendes, aconsella que cada nit, abans de dormir, mirem l'agenda, per saber que hem  de fer l'endemà. Però, digueu-me: no és horrible haver de dependre d'un horari escrit en un paper?, d'uns compromisos fabricats a la mesura dels interessos o manament d'una agenda?, per quin tres sous haig d'obeir, jo, persona adulta, emancipada i en ple us -de moment- de les meves facultats mentals, a un llibret, per mes bufó que sigui?
No, i mil vegades no, jo, a la nit; lectura, però dels llibres que m'interessen, vull descansar, relaxar-me, i, en cap cas, neguitejar-me amb les obligacions que tindré demà.

Aquest mateix manual -no escrit- de bones pràctiques amb les agendes, demana que, cada matí, a l'hora de prendre el cafè, mirem l'agenda per saber quins compromisos, o obligacions tenim al llarg d'aquell dia.  I de nou us demano: penseu realment, que ens hem d'amargar l'esmorzar, pensant que a les 9 tenim una cita amb J, a les 10 hem de passar pel banc, a les 11 vindrà el lampista, a les 12, màxim, hem d'enviar aquella col·laboració d'un article, que vam prometre?, a la una convindria reservar taula pel dinar de demà amb la colla, a les dues, com a molt! trucar a la tieta Enriqueta per felicitar-li els anys... i així la resta del dia..., total, que, com que no m'agrada amargar.me la vida, em prenc el cafè amarg (que això sí que m'agrada amarg), i, en contes de mirar l'agenda, miro el cel per la finestra, que és molt més plaent.

Però, no us penseu que es que passi de tot, no, el que succeeix, és que jo, confio en la meva memòria, el meu cervell ja em diu que tinc una cita un dia d'aquests amb J per un esmorzar de treball, que alguna vegada hauria de passar pel banc, per dir-lis que no paguin més el rebut anual de l'associació "Amics de les Agendes" de la que em vaig donar de baixa fa 4 anys, ja sé que la taula al restaurant, quan som tants, s'ha de demanar d'un dia per l'altre, recordo molt bé, cada vegada que em dutxo que s'ha d'arreglar alguna cosa perquè no surt bé l'aigua, ja comprenc, que, si no envio l'article, ja! deixaran de comptar amb mi, i sé, que la tia Enriqueta fa anys un dia d'aquests, Doncs, tenint tan bona memòria; que tot ho tinc al cap! perquè hauria de perdre els temps -tant escàs- mirant una trista, per més que bufona, agenda?

Per això, em dedico a coses més importants, com, llegir una mica més...,escriure posts per el meu blog...,pensar,,,, reflexionar en profunds temes filosòfics..., mirar, això que en diuen musaranyes..., passejar sens rumb fix pels carrers de Barcelona..., jo que sé...! hi ha tantes coses importants, imprescindibles a fer, abans que plegar-se a la subjecció d'una agenda!

Clar que, a vegades, passa que, en  J,  em truca a les 9:30: Què no vens?; el banc paga per cinquena vegada el rebut d'aquella associació; em trobo un paper del lampista, que m'ha deixat sota la porta, dient que ja no tornarà més ni que li demani de genolls, perquè quan ve no em troba mai; amb la gent de la colla acabem dinant en un Burger, en taules separades i saludant-nos somrients amb la ma, entre mastegada i mastegada (bé, somrient jo, els altres fan una cara...); a la revista em diuen que l'article ja no cal, i la tia Enriqueta acaba de desheredar-me.

I, quan els dic "és que no m'he recordat", en contesten: doncs comprat una agenda!

Sí, aquí estan les agendes, i m'encanten, son tan bufones...!, però, digueu, val la pena renunciar a la llibertat de decidir què faràs avui, perquè t'ho mani una maleïda agenda?

De tota manera, les agendes són la meva debilitat, si no sabeu que regalar-me: regaleu-me una agenda!