El poema a mi dedicat, li va tocar escriure'l a l'Agustí, em va agradar tant que li vaig demanar permís per posar-lo en el blog, aquí el tenim. Gràcies, Agustí!
MAICA (27-12-2018)
d'Agustí Mercadó
No et conec encara, Maica, però de tu et vull parlar
tot just per algun poema que he intentat interpretar,
que, si ahir no ens coneixiem, avui de tu et vull parlar
només demano, companya, si em volguèssis escoltar,
que no deixis mai d'escriure. Avui de tu et vull parlar.
Perquè si no t'imagines absent del record d'algú,
i altres imatges evoques, de tu ara et vull parlar
perquè tens la casa buida i passejes vora el mar,
perquè pots sentir les ones. També per això et vull parlar
si saps acceptar el regal que algú al palmell et deixava,
si el cargol de mar t'és vida, de tu jo avui et vull parlar.
No et volia dir res més que tot el que dit està,
si els teus poemes m'inspiren, de tu t'he volgut parlar.
----------------------------------------------------------------------------------
També jo, vaig ser el Poeta Invisible d'algú, de quí?, us ho dic: de Laura López Granell, i, el poema que li vaig escriure, és aquest:
A na Laura
de Maica Duaigües - 27-12-2018
Llorers a tu, Oh, Laura! que reflexes
espigues en tos cabells d'or fi
i amb tos llavis escampes les paraules
que los estels t'encomanen de dir.
Extens lo vers més enllà de les aules
i nos empenys a la cacera fins
dur-te sencera la presa més preuada
de lo poema forjat dins nostre pit.
Llorers a tu, Oh, Laura! per complida,
per discreta, per dama de raó,
per musa de Petrarca
i per eterna portadora de tots
eixos llorers que adornen ta bellesa,
eixos llorers trenats entre les lletres
que escriuen el teu nom.
________________________________________________________________
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada